Duisburgu
Duisburgu (n'alemán Duisburg [ˈdyːsbʊɐ̯k] (?·i)) ye una ciudá de Renania del Norte-Westfalia (Alemaña) asitiada na confluencia de los ríos Rin y Ruhr, cerca de Düsseldorf. Tien 489.559 habitantes (2011).
![]() | |||
---|---|---|---|
![]() | |||
| |||
Alministración | |||
País | ![]() | ||
Estáu federáu | ![]() | ||
Government region of North Rhine-Westphalia | Rexón de Düsseldorf | ||
Tipu entidá | gran ciudá | ||
Sören Link | |||
Nome oficial | Duisburg | ||
Nome llocal | Duisburg | ||
Códigu postal |
47279, 47001, 47051 y 4100 | ||
Xeografía | |||
Coordenaes | 51°25′56″N 6°45′40″E / 51.4322°N 6.7611°ECoordenaes: 51°25′56″N 6°45′40″E / 51.4322°N 6.7611°E | ||
Superficie | 232.8 km² | ||
Altitú | 33 m | ||
Llenda con |
Düsseldorf, Wesel ![]() ![]() | ||
Demografía | |||
Población | 498 590 hab. (31 avientu 2018) | ||
Porcentaxe | 100% de Rexón de Düsseldorf | ||
Densidá | 2141,71 hab/km² | ||
Más información | |||
Prefixu telefónicu |
02066, 02841, 02151, 0203, 02065 | ||
Estaya horaria | UTC+01:00 y UTC+02:00 | ||
Llocalidaes hermanaes |
Vilnius, Gaziantep, Portsmouth, Calais, Lomé, Wuhan, Perm, San Pedro Sula ![]() | ||
www.duisburg.de/ | |||
![]() |
HistoriaEditar
- Sieglu XIX, la Revolución Industrial tresforma Duisburgu convirtiéndola nuna próspera ciudá.
- Años 1920, nel contestu de los arreglos impuestos a Alemaña nel Tratáu de Versalles (1919), el Ruhr foi ocupáu por tropes belgues y franceses ente 1923 y 1925. Esta situación provocó la "Ruhrkampf" que foi sostenida pol réxime de Weimar.
- 1945, a la fin de la Segunda Guerra Mundial el Ruhr ye ocupáu polos británicu y los estauxunidenses.
- 1949, los aliaos establecen una comisión internacional que xixila la producción rexonal de carbón y aceru.
- 1950, Robert Schuman pronuncia la declaración, na que propón integrar les industries del carbón y del aceru d'Europa Occidental.
- 1951, la comisión internacional ye suprimida tres la entrada en funcionamientu la Comunidá Europea del Carbón y del Aceru (CECA), considerada como la "grana" de l'actual Xunión Europea (XE).
- Años 1950, los cartelos pa'l conductores de tranvía escribir en castellán, debíu al altu porcentaxe d'inmigrantes españoles ente ellos.
- 2010, tráxica estampida humana que provoca 21 muertos y más de 350 mancaos per achaplamientu mientres la celebración del macrofestival musical Love Parade, fechu que se conoz como'l Desastre del Love Parade o traxedia de Duisburgu.
InfraestructuresEditar
Cerca de 20 000 barcos per añu lleguen a esti puertu interior, que con 22 dársenes y cuasi 40 kilómetros de mariña ye'l mayor d'Europa, comunica con Dortmund pola canal Rin-Herne y, de la mesma, col mar del Norte, per mediu de la canal Dortmund-Ems.
Tamién ye'l mayor centru siderúrxicu d'Europa: equí fúndense 18 millones de tonelaes d'aceru, (40 % de la producción alemana). Nesta ciudá funcionen los altos fornos de Thyssen-Krupp y Krupp-Mannesmann.
Per otra parte, la llinia de ferrocarril Yuxinou xune la ciudá china de Chongqing con Duisburgu. Pasa al traviés del pasu de Alataw en Kazakstán, y circula al traviés de Rusia, Bielorrusia y Polonia antes de llegar a Duisburgu.[1] Esti ferrocarril ye parte d'una rede ferroviaria que coneuta cada vez más a China y Europa.[2][3]
DeporteEditar
Equipu | Deporte | Competición | Estadiu | Creación |
---|---|---|---|---|
MSV Duisburg | Fútbol | 3. Bundesliga | MSV-Arena | 1902 |
EV Duisburg | Ḥoquei sobre xelu | Deutsche Eishockey Lliga | Scania Arena | 1991 |
Duisburgueses reconocíosEditar
Ver tamiénEditar
ReferenciesEditar
- ↑ Germany Plans to Expand Chinese Rail Link as Xi Visits Duisburg. BloombergBusinessweek. 28 de marzu de 2014. http://www.businessweek.com/news/2014-03-28/germany-plans-to-expand-chinese-rail-link-as-xi-visits-duisburg. Consultáu 'l 17 de payares de 2014.
- ↑ Rail linking Europe to open up China's West. ChinaDaily. 2 de xunetu de 2011. http://www.chinadaily.com.cn/bizchina/2011-07/02/content_12823190.htm. Consultáu 'l 29 de marzu de 2014.
- ↑ Hauling New Treasure Along the Silk Road. The New York Times. 20 de xunetu de 2013. http://www.nytimes.com/2013/07/21/business/global/hauling-new-treasure-along-the-silk-road.html?src=me&ref=xeneral&pagewanted=all&_r=0. Consultáu 'l 29 de marzu de 2014.