Bielorrusia

país d'Europa

Bielorrusia[13], oficialmente República de Bielorrusia (que significa Rusia Blanca), ye un estáu d'Europa que, hasta 1991, formó parte de la Xunión Soviética. Llenda al norte con Lituania y Letonia, al este con Rusia, al sur con Ucraína y al oeste con Polonia.

Bielorrusia
estáu soberanu
bandera de Bielorrusia (es) Traducir escudu de Bielorrusia
Himnu nacional My Belarusy
Alministración
Nome oficial Беларусь (be)
Рэспубліка Беларусь (be)
Capital Minsk
Forma de gobiernu presidencialismu
Presidente de Bielorrusia Aleksandr Lukashenko (dende 20 xunetu 1994)
Primer ministru de Bielorrusia Roman Golovtchenko (dende 4 xunu 2020)
Llingües oficiales bielorrusu
rusu
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 53°31′42″N 28°02′48″E / 53.5283°N 28.0467°E / 53.5283; 28.0467
Superficie 207595 km²
Llenda con Letonia, Lituania, Polonia, Ucraína, Rusia y Xunión Europea
Puntu más altu Monte Dzerzhínskaya (es) Traducir
Puntu más baxu Ríu Neman
Demografía
Población 9 200 617 hab. (1r xineru 2023)
Densidá 44,32 hab/km²
Xentiliciu bielorrusu[11]
bielorrusa[12]
Esperanza de vida 73,82683 años
IDH 0,808 (2021)
Tasa de fertilidá 1,62 (2014)
Economía
Moneda Rublu bielorrusu
PIB nominal 69 673 747 132 $ (2021)
Bancu central Bancu Nacional de la República de Bielorrusia
Más información
Dominiu d'Internet .by y .бел (es) Traducir
Códigu telefónicu +375
Códigu ISO 112 / BLR / BY
Estaya horaria UTC+03:00 y Europe/Minsk (en) Traducir
belarus.by, belarus.by…, belarus.by… y belarus.by…
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

La actual población eslava de Bielorrusia afitóse ehí ente los sieglos VI y VIII. El nacimientu de la Bielorrusia d'anguaño remóntase al sieglu XIII, cuando los sos poblaores eslavos llibráronse la ocupación tártara y de la invasión de los Cruzaos bálticos, per duana de la orografía de la rexón, llarada de banzaos.

Los territorios bielorrusos foron el gruesu del nuevu Gran Ducáu de Lituania. El 2 de febreru de 1386, cuando'l Gran Duque lituanu Jogaila de la dinastía Jagiellon foi coronáu rei de Polonia, el Gran Ducáu xunióse a Polonia baxo un monarca. Entamó a fortalecese una clas de terratenientes polacos y católicos que dexó a los campesinos nuna situación de servidume. Tiempu dempués el territoriu taba dixebráu en tres estayes, Moscovia, Polonia y Letonia.

Nel sieglu XVIII Rusia apoderóse de Bielorrusia. Nel sieglu XX entamó l'éxodu de bielorrusos darréu de la probitú crónico del país. Tres de la Revolución Rusa de 1917, al final de la ocupación alemana durante la Primer Guerra Mundial, el 25 de marzu de 1918, los bielorrusos declararon la so independencia per primer vegada, pero la República Nacional Bielorrusa (Беларуская Народная Рэспубліка) nun duró muncho y nun pudo seguir siendo independiente. (Na Bielorrusia d'anguaño, l'independencia de la BNR nun se tien como un fechu d'importancia, pero la oposición al presidente Lukashenko celebra'l 25 de marzu añalmente.) Pol tratáu de Riga (1920-1921) Bielorrusia quedó dixebrada ente Rusia y Polonia.

Yá na II Guerra Mundial, Alemaña ocupó y afaró'l país, desaniciando toa mena d'industria, chabiscando a la población, espropiando les ganaderíes y dexando a perder les tierres.

En 1991 Bielorrusia algamó la independencia: El 8 d'avientu de 1991, los llíderes de Rusia (Boris Yeltsin), Ucraína (Leonid Kravchuk), y Bielorrusia (Stanislav Shushkévich) aconceyáronse en Belavezhskaya Pushcha (Bielorrusia), pa emitir una declaración pola que la XRSS foi disuelta y reemplazada pola Comunidá d'Estaos Independientes (CEI). Llueu, Bielorrusia convirtióse nuna república independiente tantu de Rusia como de la CEI.

Política editar

La mena de gobiernu ye'l d'una República presidencialista. Bielorrusia adoutó una constitución democrática el 15 de marzu de 1994, pola qu'afitaba la mena de gobiernu republicanu presidencialista con un parllamentu de 360 diputados (reducíos en 1995 a 198). Anguaño mantién una cámara alta ensamada por 64 curules, de los que 56 son ellexíos poles asamblees rexonales y 8 pol presidente de la nación. La cámara baxa o de representantes cunta con 110 diputaos.

El poder executivu ye exercíu por un presidente, un vicepresidente y un primer ministru.

Organización políticu-alministrativa editar

 

Anguaño Bielorrusia dixébrase en 6 rexones denomaes voblaść y una rexón especial: la capital Minsk.

  1. Minsk
  2. Provincia de Brest - centru alministrativu: Brest
  3. Provincia de Gómel - centru alministrativu: Gómel
  4. Provincia de Grodno - centru alministrativu: Grodno
  5. Provincia de Maguilov - centru alministrativu: Maguilov
  6. Provincia de Minsk - centru alministrativu: Minsk
  7. Provincia de Vítebsk - centru alministrativu: Vítebsk

Al empar, les rexones dixébrense en distritos.

Xeografía editar

 
Minsk

La República de Bielorrusia ta allugada al este del continente européu y arrodiada per Rusia, Lituania, Letonia, Polonia y Ucraína.

Ye un estáu llanu ensembre: el so máximu altor nun algama los 300 m.

El país dixébrase en tres rexones o estayes xeográfiques bien nidies: la del norte, llarada de llagos glacióxenos; la meseta enviescada central; y la parte meridional, enforma pantanosa y despoblada dafechu, denomada Pantanos de Prypett.

Esisten en Bielorrusia más de 4000 llagos, pantanos y ríos que cubren el 20% de la superficie del país.

Ciudaes editar

Las principales ciudaes son:

  • la capital Minsk, 1.666.000 hab.
  • Gómel 517.300 hab.
  • Maguilov, 369.000 hab.

Economía editar

Llingua editar

La llingua oficial ye'l bielorrusu, polo menos sobro'l papel, darréu que'l rusu ye cooficial otra vegada dende 1995.

Demografía editar

 
Demografía de Bielorrusia, en miles d'habitantes

Bielorrusia ye étnicamente homoxénea: ta poblada principalmente por bielorrusos (81,2%), rusos (11,4%), polacos (3,9%), ucraínos (2,4%) y otros (lituanos, letones, xitanos) (1,1%) (2001).

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  2. URL de la referencia: http://www.nuclearsuppliersgroup.org/en/participants1. Editorial: Grupu d'abastecedores nucleares. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  6. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: http://icdo.org/who-we-are/members/observer-states.html. Data de consulta: 11 mayu 2020.
  8. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/belarus. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  9. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  10. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 4. Supports qualifier: data de principiu.
  11. Aplícase a esta parte: masculín singular.
  12. Aplícase a esta parte: femenín singular.
  13. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.

Enllaces esternos editar