Esplugues de Llobregat

conceyu de la provincia de Barcelona

Esplugues de Llobregat ye un conceyu de la contorna del Baix Llobregat (enantes perteneciente a la del Barcelonés, de la que se dixebró), na provincia de Barcelona, Cataluña.

Esplugues de Llobregat
bandera de Esplugas de Llobregat (es) Traducir escudo de Esplugas de Llobregat (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Baix Llobregat
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa d'Esplugues de Llobregat Pilar Díaz Romero
Nome oficial Esplugues de Llobregat (ca)[1]
Códigu postal 08950
Xeografía
Coordenaes 41°22′36″N 2°05′09″E / 41.376666666667°N 2.0858333333333°E / 41.376666666667; 2.0858333333333
Esplugues de Llobregat alcuéntrase n'España
Esplugues de Llobregat
Esplugues de Llobregat
Esplugues de Llobregat (España)
Superficie 4.6 km²
Altitú 110 m[2]
Llenda con Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí y Sant Just Desvern
Demografía
Población 46 921 hab. (2023)
- 22 300 homes (2019)

- 24 380 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Baix Llobregat
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.82% de provincia de Barcelona
0.61% de Cataluña
0.1% de España
Densidá 10 200,22 hab/km²
Viviendes 16 (1553)
Más información
Prefixu telefónicu 93
Estaya horaria Europa/Madrid
UTC+02:00 (horariu de branu)
Llocalidaes hermaniaes Macael y Ahrensburg
esplugues.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Nes últimes décades pasó de ser una población eminentemente industrial a una ciudá de servicios, bien próxima a Barcelona y que supo caltener les sos señes d'identidá.

Destaca especialmente'l so singular cascu antiguu, únicu nel Baix Llobregat con espacios tan pintorescos y románticos como la Cai Montserrat o masías como Can Cortada, edificiu onde moró'l Barón de Maldá, autor de la obra clave na lliteratura catalana de finales del sieglu XVIII, el Calaix de Sastre. Hai de solliñar tamién l'amplia rede de parques y zones verdes d'Esplugues como'l parque de la Solidaridá, el del Torrent d'en Farré o'l de Can Vidalet, ente otros. El monte de San Pedro Mártir, perteneciente a la sierra de Collserola, ye'l mirador natural del conceyu gracies a los sos 399 metros d'altitú.

La presencia del Colexu Alemán de Barcelona y la American School of Barcelona nel conceyu atrai a families d'expatriados adineraos qu'opten por educar a los sos fíos en dichos centros. Amás, dada la so proximidá al Camp Nou, n'Esplugues moren tamién numberosos futbolistes del Futbol Club Barcelona como Andrés Iniesta y Arda Turan.

Símbolos editar

Escudu editar

L'escudo d'Esplugues de define pol siguiente blasón:

«D'azur, una mano diestra apalmada de plata; la campaña d'oru, 4 palos de gules. Al timbre, una corona mural de pueblu».[3]

Bandera editar

 
Bandera d'Esplugues de Llobregat nel Campu del Molín, Can Vidalet.

La bandera oficial d'Esplugues ye:

«Bandera apaisada, de proporciones dos d'altu por trés de llargu, azul con una mano diestra apalmada blanca, d'altor 5/7 de la del pañu y anchor 1/4 de la del mesmu pañu, nel centru».[4]

Xeografía editar

Llocalización editar

Esplugues de Llobregat atópase cerca de la mariña mediterránea de la península ibérica, próxima al ríu Llobregat anque dichu ríu nun trescurre pol conceyu. El términu municipal llenda colos conceyos de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Just Desvern y Sant Joan Despí.

Llendes del términu municipal d'Esplugues de Llobregat
Noroeste: Sant Just Desvern Norte: Sant Just Desvern Nordeste: Barcelona
Oeste: Sant Just Desvern y Sant Joan Despí   Este: Hospitalet de Llobregat
Suroeste Sant Joan Despí y Cornellà de Llobregat Sur: Cornellà de Llobregat y Hospitalet de Llobregat Sureste: Hospitalet de Llobregat

Organización territorial editar

Barrios editar

Esplugues estremar en 11 barrios:

  • El Gall
  • La Plana
  • Montesa
  • Can Vidalet
  • El Centre
  • Can Clota
  • Ciutat Diagonal
  • Finestrelles
  • La Miranda
  • La Mallola
  • Can Cervera

Conceyu editar

El Conceyu d'Esplugues de Llobregat atópase na Plaza Santa Madalena, nel barriu d'El Centre. Ocupa l'antiguu Hostal de Picalqués, construyíu mientres sieglu XVIII. En 1940 el consistoriu adquirió la propiedá y encargó la so rehabilitación y adecuación al arquiteutu municipal Climent Maynés Gaspar. Anguaño l'edificiu ta protexíu como bien cultural d'interés local.

Composición del conceyu[5]
Partíu políticu 2015
% Conceyales
Partíu de los Socialistes de Cataluña 36,10 9
Ciudadanos – Partíu de la Ciudadanía 11,77 1
Esquerra Republicana de Catalunya 10,23 2
Partíu Popular de Cataluña 9,94 2
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa 9,77 2
Convergència i Unió 7,96 2
Candidatura d'Unitat Popular 5,83 1
Canviem Esplugues 5,73 1
Conceyal non adscrita - 1

Cultura editar

Museo de Cerámica "La Rajoleta" editar

 
esquierda
La Fábrica Pujol i Bausis, fundada creyer nel añu 1858 y conocida popularmente como "La Rajoleta", foi una de les empreses catalanes de cerámica más importantes mientres el modernismu catalán. Tres la crisis del sector y el zarru de la fábrica en 1984, el conxuntu foi adquiríu pol consistoriu y ye dende l'añu 2002 un espaciu museísticu dedicáu a la cerámica y arqueoloxía industrial. El muséu caltién distintos fornos árabes y de tipo botella de gran valor, tantu dende'l puntu de vista arqueolóxicu como teunolóxicu, yá que dexen entender el procesu de fabricación de la cerámica decorativa catalana dende'l sieglu XIX hasta prácticamente'l día de güei.
 
La ilesia de Santa Madalena vista dende la plaza Pare Mique d'Esplugues

Ilesia de Santa Madalena editar

Ye un templu parroquial allugáu na plaza del Pare Miquel d'Esplugues y protexíu como bien cultural d'interés local. Consta d'una nave central con capiyes llaterales construyíes ente los contrafuertes. Na fachada destaca'l rosetón de cristales coloriaos. Nel llau esquierdu del edificiu alza'l campanariu, cuadráu, con cuatro ventanales de mediu puntu, la esfera del reló delantre y un remate de fierro na parte cimera pa sostener les campanes. La Ilesia de Santa Madalena apaez en documentos del sieglu XI sol nome de Capiya de Santa Madalena. L'edificiu actual ye una reconstrucción del añu 1939 y ta emplazado nel mesmu allugamientu que los dos reconstrucciones anteriores.
 
Masí Can Cargol na Cai Montserrat.

Cai de Montserrat editar

Ye una cai tropezosa del cascu antiguu protexida como bien cultural d'interés local pola presencia d'antigües masías del sieglu XVI como Can Cargol y Can Bialet, anguaño tresformaes en residencies. La Cai de Montserrat apaez nuna escena de la película Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen.

Comunicaciones y accesos editar

Esplugues de Llobregat cunta con una amplia variedá d'accesos y tresportes, y la so cercanía cola Avenida Diagonal (principal artería de la Ciudá Condal), l'aeropuertu de Barcelona-El Prat, el puertu de Barcelona y la estación de Barcelona Sants dexar nuna situación privilexada nesti aspeutu.

Carreteres editar

Metro editar

Anguaño la única estación del Metro de Barcelona nel conceyu ye la estación de Can Vidalet de la llinia 5. Ta en proyeutu l'allongamientu de la llinia 3 qu'inclúi dos nueves estaciones (la estación de Finestrelles-Sant Joan de Déu y la estación de Pont d'Esplugues).

Tranvía editar

 
El Trambaix al so pasu pola parada Pont d'Esplugues.
Les llinies T1, T2 y T3 del Trambaix cunten con cinco paraes n'Esplugues de Llobregat:

Autobús editar

Esisten delles llinies de bus urbanu ya interurbanu.

Festividaes editar

Persones destacaes editar

Hermanancies editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar