Esplugues de Llobregat
Esplugues de Llobregat ye un conceyu de la contorna del Baix Llobregat (enantes perteneciente a la del Barcelonés, de la que se dixebró), na provincia de Barcelona, Cataluña.
Nes últimes décades pasó de ser una población eminentemente industrial a una ciudá de servicios, bien próxima a Barcelona y que supo caltener les sos señes d'identidá.
Destaca especialmente'l so singular cascu antiguu, únicu nel Baix Llobregat con espacios tan pintorescos y románticos como la Cai Montserrat o masías como Can Cortada, edificiu onde moró'l Barón de Maldá, autor de la obra clave na lliteratura catalana de finales del sieglu XVIII, el Calaix de Xastre. Hai de solliñar tamién l'amplia rede de parques y zones verdes d'Esplugues como'l parque de la Solidaridá, el del Torrent d'en Farré o'l de Can Vidalet, ente otros. El monte de San Pedro Mártir, perteneciente a la sierra de Collserola, ye'l mirador natural del conceyu gracies a los sos 399 metros d'altitú.
La presencia del Colexu Alemán de Barcelona y la American School of Barcelona nel conceyu atrai a families d'expatriados adineraos qu'opten por educar a los sos fíos en dichos centros. Amás, dada la so proximidá al Camp Nou, n'Esplugues moren tamién numberosos futbolistes del Futbol Club Barcelona como Andrés Iniesta y Arda Turan.
SímbolosEditar
EscuduEditar
L'escudo d'Esplugues de define pol siguiente blasón:
- «D'azur, una mano diestra apalmada de plata; la campaña d'oru, 4 palos de gules. Al timbre, una corona mural de pueblu».[2]
BanderaEditar
La bandera oficial d'Esplugues ye:
- «Bandera apaisada, de proporciones dos d'altu por trés de llargu, azul con una mano diestra apalmada blanca, d'altor 5/7 de la del pañu y anchor 1/4 de la del mesmu pañu, nel centru».[3]
XeografíaEditar
LlocalizaciónEditar
Esplugues de Llobregat atópase cerca de la mariña mediterránea de la península ibérica, próxima al ríu Llobregat anque dichu ríu nun trescurre pol conceyu. El términu municipal parte colos conceyos de Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Cornellá de Llobregat, Sant Just Desvern y San Juan Despí.
Noroeste: Sant Just Desvern | Norte: Sant Just Desvern | Nordés: Barcelona |
Oeste: Sant Just Desvern y San Juan Despí | Este: Hospitalet de Llobregat | |
Suroeste San Juan Despí y Cornellá de Llobregat | Sur: Cornellá de Llobregat y Hospitalet de Llobregat | Sureste: Hospitalet de Llobregat |
Organización territorialEditar
BarriosEditar
Esplugues estremar en 11 barrios:
- El Gall
- La Plana
- Montesa
- Can Vidalet
- El Centre
- Can Clota
- Ciutat Diagonal
- Finestrelles
- La Miranda
- La Mallola
- Can Cervera
ConceyuEditar
El Conceyu d'Esplugues de Llobregat atópase na Plaza Santa Madalena, nel barriu d'El Centre. Ocupa l'antiguu Hostal de Picalqués, construyíu mientres sieglu XVIII. En 1940 el consistoriu adquirió la propiedá y encargó la so rehabilitación y adecuación al arquiteutu municipal Climent Maynés Gaspar. Anguaño l'edificiu ta protexíu como bien cultural d'interés local.
CulturaEditarMuseo de Cerámica "La Rajoleta"EditarLa Fábrica Pujol i Bausis, fundada creyer nel añu 1858 y conocida popularmente como "La Rajoleta", foi una de les empreses catalanes de cerámica más importantes mientres el modernismu catalán. Tres la crisis del sector y el zarru de la fábrica en 1984, el conxuntu foi adquiríu pol consistoriu y ye dende l'añu 2002 un espaciu museísticu dedicáu a la cerámica y arqueoloxía industrial. El muséu caltién distintos fornos árabes y de tipo botella de gran valor, tantu dende'l puntu de vista arqueolóxicu como teunolóxicu, yá que dexen entender el procesu de fabricación de la cerámica decorativa catalana dende'l sieglu XIX hasta prácticamente'l día de güei.Ilesia de Santo MadalenaEditarYe un templu parroquial allugáu na plaza del Pare Miquel d'Esplugues y protexíu como bien cultural d'interés local. Consta d'una nave central con capiyes llaterales construyíes ente los contrafuertes. Na fachada destaca'l rosetón de cristales coloriaos. Nel llau esquierdu del edificiu alza'l campanariu, cuadráu, con cuatro ventanales de mediu puntu, la esfera del reló delantre y un remate de fierro na parte cimera pa sostener les campanes. La Ilesia de Santo Madalena apaez en documentos del sieglu XI sol nome de Capiya de Santo Madalena. L'edificiu actual ye una reconstrucción del añu 1939 y ta emplazado nel mesmu allugamientu que los dos reconstrucciones anteriores.Cai de MontserratEditarYe una cai tropezosa del cascu antiguu protexida como bien cultural d'interés local pola presencia d'antigües masías del sieglu XVI como Can Cargol y Can Bialet, anguaño tresformaes en residencies. La Cai de Montserrat apaez nuna escena de la película Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen. Comunicaciones y accesosEditarEsplugues de Llobregat cunta con una amplia variedá d'accesos y tresportes, y la so cercanía cola Avenida Diagonal (principal artería de la Ciudá Condal), l'aeropuertu de Barcelona-El Prat, el puertu de Barcelona y la estación de Barcelona Sants dexar nuna situación privilexada nesti aspeutu. CarreteresEditarMetroEditarAnguaño la única estación del Metro de Barcelona nel conceyu ye la estación de Can Vidalet de la llinia 5. Ta en proyeutu l'allongamientu de la llinia 3 qu'inclúi dos nueves estaciones (la estación de Finestrelles-Sant Joan de Déu y la estación de Pont d'Esplugues). TranvíaEditarLes llinies T1, T2 y T3 del Trambaix cunten con cinco paraes n'Esplugues de Llobregat:
AutobúsEditarEsisten delles llinies de bus urbanu ya interurbanu. Ver tamién: Autobús urbanu de Barcelona
FestividaesEditar
Persones destacaesEditar
HermanamientosEditarReferenciesEditar
Enllaces esternosEditar |