Estrella binaria de contautu

N'astronomía #denominar binaria de contautu a una estrella binaria que les sos componentes tán tan próximes qu'enllenen los sos lóbulos de Roche, llegando a tocase o a fundise de manera que comparten la so capa esterior de gas.[1] Un sistema binariu onde dambes componentes comparten les capes esteriores puede llamase «binaria de sobrecontautu» (overcontact binary n'inglés).[2][3] Práuticamente toles binaries de contautu son binaries eclipsantes; les binaries eclipsantes de contautu son conocíes como variables W Ursae Majoris, que'l so arquetipu ye la estrella W Ursae Majoris.[4][5]

Dibuxu de la estrella binaria de contautu VFTS 352.

Na siguiente tabla recuéyense delles binaries de contautu ordenaes según la so magnitú aparente máxima:

Nome Tipu espectral


de la estrella principal

Periodu orbital


(díes)

M2/M1* Magnitudmáxima


Magnitudmínima


ε Coronae Australis F2V 0,5914 0,11 4,74 5,00
44 Bootis G2V 0,2678 0,56 5,80 6,40
V2388 Ophiuchi F3V 0,8023 0,29 6,25 6,55
S Antliae A7V 0,6483 0,87 6,40 6,92
AW Ursae Majoris F2V 0,4387 0,08 6,83 7,13
HT Virginis F8V 0,4077 0,81 7,06 7,48
W Ursae Majoris G2V 0,3336 0,47 7,75 8,48
GR Virginis F8V 0,3470 0,12 7,80 8,25
AG Virginis A8V 0,6427 0,31 8,35 8,93
SV Centauri B2 1,6581 0,84 8,71 9,98
V870 Arae F8 0,3998 0,08 9,00 9,39
XY Leonis K2V 0,2841 0,50 9,45 9,93
RZ Tauri A8V 0,4157 0,36 10,08 10,71
EF Draconis F9V 0,4240 0,16 10,48 10,82

* Rellación fotométrica (o espectroscópica cuando nun ta disponible) ente les mases de dambes componentes: Mases iguales = 1.

Fonte: Pribulla, T.; Kreiner, J. M.; Tremko, J. (2003). Pribulla, T.; Kreiner, J. M.; Tremko, J.. «Catalogue of the field contact binary stars». Contributions of the Astronomical Observatory Skalnaté Pleso 33 (1). páxs. 38-70. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2003CoSka..33...38P&db_key=AST&nosetcookie=1.  (1).  

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Contact binary, David Darling, The Internet Encyclopedia of Science.
  2. Overcontact binary, David Darling, The Internet Encyclopedia of Science.
  3. páxs. 51–53, An Introduction to Astrophysical Fluid Dynamics, Michael J. Thompson, London: Imperial College Press, 2006. ISBN 1-86094-615-1.
  4. p. 231, Stellar Rotation, Jean Louis Tassoul, Andrew King, Douglas Lin, Stephen P. Maran, Jim Pringle, and Martin Ward, Cambridge, UK, New York: Cambridge University Press, 2000. ISBN 0-521-77218-4.
  5. p. 19, Double and Multiple Stars and how to Observe Them, James Mullaney, New York, London: Springer, 2005. ISBN 1-85233-751-6.