El shina (o Tshina) ye una llingua indoaria del grupu dárdico falada nel Gilgit-Baltistán de Paquistán.

Shina
'ṣiṇā'
Faláu en Bandera de India India
Bandera de Paquistán Paquistán
Rexón Hindukush
Falantes 550 mil
Familia Indoeuropéu

  Indo-iraniu
    Indo-ariu
      Dárdico
        Shina

Alfabetu Escritura hindi
Estatus oficial
Oficial en Nengún país
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2
ISO 639-3 scl

Estensión del shina

Distribución editar

El Shina falar en valles a gran altor nes estribaciones de Hindukush (Astore, Chilas, Dareil, Tangeer, Gilgit, Ghizer, y delles partes de Baltistan y Kohistan). Tamién se fala en dellos valles asitiaos en Jammu y Caxmir d'India (Gurez, Drass, Kargil, Karkit Badgam y Ladakh).

Históricamente'l Shina movió a dialeutos de burushaski, llingua aisllada d'orixe desconocíu, que foi apostráu a los valles más altos y más periféricos de la rexón. La influencia de la fonoloxía del burushaski inda ye reconocible nel Shina.

En 1981, rexistrábense unos 321,000 falantes de variedá de Gilgit (Gilgiti),[1] y envalórase que'l total contabilizando los falantes d'otres variedaes taría en redol a 550 000. Tamién esisten munchos hablates de Shina en grandes centros urbanos partíos por tod Paquistán como les ciudaes d'Islamabad, Rawalpindi, Lahore, Abbottabad, Hyderabad y Karachi.

Dialeutos editar

La variedá o dialcto principal ye'l Shina de Gilgit (Gilityaa, Kharochya), dellos otros dialeutos importantes son:

Dashkinii, Bounzhey, Shina, * Chilasii, Darelaye Shina, * Shinakii, Shina, * Gulapoorii Shina, * Brokskad (de Baltistán y Ladakh), * Domaaki, * Kohistani Shina, * Palula, * Savi, y * Ushojo.[2]

Descripción llingüística editar

Fonoloxía editar

L'inventariu consonánticu del Shina de Gilgit ye'l siguiente:

Llabial Alveolar Retroflexa Palatal Velar Glotal
Oclusiva

p

t ʈ k

ʈʰ

b

d ɖ ɡ
Africada
tʂʰ tɕʰ
Sonora
Fricativa

f

s ʂ ʃ h

v

z ʐ ʒ
Nasal m n ɳ
Llateral l
Rótica r ɽ
Semivocal j

Tonu editar

Amás el Tshina tien dos tonos contrastantes, unu de nivel y otru ascendente.

Gramática editar

Comparanza léxica editar

Los numberales en shina estándar y les otres variedaes de shina rellacionaes con él son:[3]

GLOSA Shina PROTO-
SHINA
Brokskat Kundal
Shahi
Phalura Savi Shina Kohistani
Shina
Ushojo
'1' ek yɔk ɑːk yɛk ɛk ɛk ɛk *(y)ɛk
'2' du duiː duː d̪oː du dùː du *duiː
'3' trə trɑː troː ɬɑː ʈʂy ʈʂèː tʂy *trɑy
'4' ʧor ʧoːr ʧoːr ʨoːɾ ʧar ʧɑ̀ːr ʧar *ʧoːr
'5' puŋs pɑ̃ːʤ pɑːnʤ pãːɲʥ poʃ poʃ poʃ *pɑnʧ
'6' ʂæ ʃɑ ʂo ʂʊˑ ʂă ʂɑ ʂɑ *ʂɑ
'7' sat sɑt̪ sɑːt saːt̪ sət sʌt sɑt *saːt
'8' əʂʈə aɑ̃ʃʈ ɑːʂʈ aːɕ ãʂ ɑ̃ʂ ɑʈʰ *aʂʈ-
'9' nu nɔ̃ː nũː n̪oː nau nʌ̃õ̯ nəo *naw
'10' daʃ dɑy dɑːʃ d̪ɛɕ dai dàːy dae *daʃ

Pallabres y espresiones comunes editar

Díes de la selmana editar

Español Shina Sánscritu
Llunes Tsunduro Sambar
Martes Ungaroo Mangal chigre
Miércoles Bodo Budh chigre
Xueves Bressput Brihaspati chigre
Vienres Shooker Suk chigre

Shimshere

Sanisch bar

Adit

Adityabar


Referencies editar

  1. Ethnologue
  2. "Tribes of the Hindoo Koosh John Biddulph", Sang y meel Publications, p 93
  3. Indo-Aryan Numerals (E. Chan)

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar

 
Wikimedia Incubator