Lavatera arborea

especie de planta
Artículu revisáu

Lavatera arborea, ye una especie d'arbustu de la familia Malvaceae.

  • Nota: Lavatera arborea, al igual que munches otres especies del xéneru Lavatera, ta considera güei como perteneciente al xéneru Malva y ye entós un sinónimu de Malva arborea (L.) Webb & Berthel.[1][2][3][4]
Lavatera arborea
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Rosids
Orde: Malvales
Familia: Malvaceae
Subfamilia: Malvoideae
Tribu: Malveae
Xéneru: Lavatera
Especie: L. arborea
L., Sp. Pl., vol. 2: 690,1753[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

 
Flores

Planta biañal o perennizante, con tarmos d'hasta 2-3 m –de menor tamañu nos cantiles marinos–, robustos, ramosos, maderizos na base; partes nueves, fueyes y cáliz laxamente estrelláu-tomentosos. Fueyes col llimbu verde, membranaceu; el de les inferiores d'hasta 20(22) cm de diámetru, suborbicular, con 5-7-lóbulos, de base cordada; el de les medies y superiores, menor, angulosu, dacuando col lóbulu mediu más llargu, toos de marxe dentáu-crenáu; peciolu de les fueyes inferiores más llargu que'l llimbu, el de les fueyes medies y superiores más llargu o subigual; estípules de 3-5 mm, ováu-llanceolaes, agudes, caduques. Flores 2-7, en fascículos axilares; pedúnculos de 1-2,5 cm, delgaos, xeneralmente más curtios que'l peciolu de la fueya axilante, delles vegaes los 2 superiores subigualándolo. Epicáliz fondamente estremáu en pieces de 8-10 mm, suborbiculares o ováu-oblongues, que devasen el cáliz cuando la flor ye nueva, arredondiaes nel ápiz, patentes y bien acrescentes na fructificación. Cáliz 5-8 mm; lóbulos 3-5 mm, triangulares, conniventes na fructificación. Corola 2-3 vegaes más llarga que'l cáliz; pétalos 1,5-2 cm, elípticu-obovaos, pocu emarxinaos, d'un violeta pálidu o purpúreos, cola base y los nervios más foscos, raramente blancos. Frutu en esquizocarpu con 6-8 mericarpos, gruesos, con envés planu y llisu o llixeramente ruguláu, cares llaterales rugulaes y ángulos dorsales agudos, glabros o tomentosos; carpóforu que nun devasa los mericarpos[5][6][7][8][9][10]

Distribución editar

Orixinaria de la mariña del Mediterraneu -locus typicus ente Livorno y Pisa n'Italia ("Habitat inter Pises & Liburnum", según la diagnosis orixinal de Linneo, 1753), sur d'Arxelia y Libia, hasta Grecia.[6][11][7]Distribuyida pela mariña mediterranea y d'Europa occidental, hasta los 55º N n'Irlanda; naturalizada en Macaronesia (sacante nel archipiélagu de Cabu Verde), África del Sur y delles rexones d'América del Norte (Oregón[12] y California[13] na mariña oeste d'Estaos Xuníos[14]) y Suramérica. Frecuente na Península Ibérica: n'España, principalmente nes provincies costeres y les Baleares.[5]

Hábitat editar

Roques y sables de la mariña, suelos abonaos poles deyeiciones de les aves marines, turries, escombreres, cantos de caminos, dacuando adventicia en güertes; namái en rares ocasiones a cualquier distancia escontra l'interior. Crez dende 0 hasta 600 m d'altitú.[5]

Lavatera arborea tolera l'agua de mar en distintos graos, hasta nel 100% d'agua del mar nel so hábitat natural, cola escreción del sal al traviés de les glándules de les sos fueyes.[15][16] Esta tolerancia al sal puede ser una ventaya competitiva sobre les especies de plantes del interior de les zones costeres. El so nivel de tolerancia del salín créese qu'ameyora nos suelos con mayor conteníu de fosfatu, polo que'l guanu ye un arriquecimientu particularmente beneficiosu.

Dispersión de los propágulos editar

Les semientes de planta podríen ser tresportaes ente zones costeres separtaes, pos el frutu esquizocárpicu ye flotante, y poles aves marines que son un mediu probable de diseminación. Diches granes tienen una testa impermeable, y pueden permanecer vidables mientres años, inclusive dempués de la inmersión n'agua salao.[15]

Usos editar

Les fueyes de les especies utilícense como planta melecinal pa tratar esguinces, por remueyu n'agua caliente y aplicando la cataplasma sobre la zona afeutada.[17] Esiste la teoría de que los guardianes de los faros pudieran tener llevao la planta hasta delles islles britániques pal so usu como una cataplasma pa tratar les quemadures mientres el so trabayu.[18][19]

La planta consideróse un alimentu nutritivu pa los animales en Gran Bretaña nel sieglu XIX, ya inda dacuando utilízase como forraxe pa los animales n'Europa.[15]

La especie foi cultivada nos xardinos ingleses, como se describe nel añu 1835 en que s'espublizó'l llibru British Phaenogamous Botany.[20]

Sinonimia editar

  • Lavatera eriocalyx Steud. Flora 39: 438, 1856 - basónimu
  • Althaea arborea (L.) Alef, Oestr. Bot. Zeitschr., 12: 260, 1862
  • Anthema arborea (L.) Medik., Malv., 42, 1787
  • Lavatera arborea L., Sp. Pl., 2: 690, 1753
  • Lavatera arborea var. berlengensis (Boiss. &Reut.) Cout.
  • Lavatera arborea var. xenuina (Boiss. & Reut.) Cout.
  • Lavatera arborea var. lasiocalyx Sennen
  • Malva arborea (L.) Webb & Berthel., Hist. Nat. Iles Canaries (Phytogr.), i. 30, 1836, non A.St.-Hil., 1827
  • Malva dendromorpha M.F.Ray, Novon, 8(3): 292, 1998, nom. illeg.
  • Malva eriocalyx Steud., Nomencl. Bot. (Steudel), ed. 2. 2: 94, 1841, nom. inval.
  • Lavatera veneta Mill., Gard. Dict. ed., VIII. n. 6
  • Malva campanudaSalisb., Prod., 381[21][1]

Citoloxía editar

Númberu de cromosomes: 2n=40.[22][23]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Lavatera arborea en The Plant List
  2. Ray, Martin Forbes. (Autumn, 1998.) New Combinations in Malva (Malvaceae: Malveae). Novon 8 (3): 288-295. doi:10.2307/3392022, via JSTOR. Retrieved on 2007-09-28.
  3. Germplasm Resources Information Network: Malva dendromorpha Retrieved on 2007-09-28.
  4. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?412549 USDA-GRIN
  5. 5,0 5,1 5,2 Lavatera arborea en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid
  6. 6,0 6,1 Malvaceae Pages: Lavatera arborea
  7. 7,0 7,1 Botanica. The Illustrated AZ of over 10000 garden plants and how to cultivate them p. 514. Könemann, 2004. ISBN 3-8331-1253-0
  8. Nico Vermeulen: The Complete Encyclopedia of Container Plants p. 158. Rebo International, Netherlands, 1998. ISBN 90-366-1584-4
  9. Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. ISBN 0-340-40170-2
  10. Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening. Macmillan ISBN 0-333-47494-5.
  11. Flora Europaea: Lavatera arborea
  12. Lavatera arborea en Invaders Database System-The University of Montana
  13. CalFlora: Information on California plants for education, research and conservation; Abrams, L. 1960. An illustrated flora of the Pacific States; Hickman, J.C. (ed.). 1993. The Jepson manual; Specimen Management System for California Herbaria (SMASCH).
  14. Lavatera arborea en USDA-Plants Profile
  15. 15,0 15,1 15,2 Veitch, C. R., and Michael Norman Clout (editors). (2002.) Turning the Tide: The Eradication of Invasive Species: Proceedings of the International Conference on Eradication of Island Invasives. The World Conservation Union (IUCN): Gland, Switzerland and Cambridge, UK, pages 254-259. ISBN 2-8317-0682-3. Retrieved on 2007-09-28.
  16. Okusanya, O. T., and T. Fawole. (March 1985.) The Possible Role of Phosphate in the Salinity Tolerance of Lavatera Arborea. The Journal of Ecology, Vol. 73, Non. 1, páxs. 317-322, doi:10.2307/2259785, via JSTOR. Retrieved on 2007-09-28.
  17. Rippey, Elizabeth and Barbara Rowland. (2004.) Coastal Plants: Perth and the South-west Region, 2nd Edition. University of Western Australia Press, page 153. ISBN 1-920694-05-6. Retrieved on 2007-09-28.
  18. Royal Irish Academy (1883.) Proceedings of the Royal Irish Academy, Second Series, Volume III: Science Royal Irish Academy: Dublin, pages 370, 375. Retrieved on 2007-09-28.
  19. Tree Mallow: What is Tree Mallow? (Website). Invasion of Scottish seabird islands by tree mallow, Centre for Ecology and Hydrology, UK Natural Environment Research Council. Retrieved on 2007-09-28.
  20. Baxter, William. (1835). British Phaenogamous Botany, Or, Figures and Descriptions of the Genera of British Flowering Plants Vol. II. (Self-published): Oxford, pages 112-113. Retrieved on 2007-09-28.
  21. en Stewart Robert Hinsley,The Lavatera Pages, 2004
  22. Contribución al estudiu citotaxónomico del xéneru Lavatera (Malvaceae) n'España. Luque, T. & J. A. Devesa (1986), Lagascalia, 14(2): 227-239.
  23. «Lavatera arborea». Real Xardín Botánicu: Proyeutu Anthos. Consultáu'l 2 de payares de 2010.

Bibliografía editar

Enllaces esternos editar