Llinia Massa-Senigallia

La llinia La Spezia-Rimini (poles llocalidaes de La Spezia y Rimini) o llinia Massa-Senigallia (poles llocalidaes de Massa y Senigallia) ye una llende llingüística que dixebra les llingües galoitalianes del norte y les llingües italianes centromeridionales. La mesma llinia ta definida por un fexe d'isogloses qu'estremen dambos grupos llingüísticos.

Llinia Massa-Senigallia (La Spezia-Rimini).

Exemplos d'isogloses editar

La mayor parte d'isogloses acomuñaes a la llinia La Spezia-Rimini son naturalmente isogloses fonétiques. El siguiente cuadru presenta dalgunes de les carauterístiques típiques qu'estremen les variedaes romances al norte y al sur de dicha llinia:

LlATÍN CLAVE(M) VECLUS CAPILLU(M) IOCARE CATENA(M) VACCA PAX UNUM NŎCTE(M) LĂCTE(M) FĂCTU(M) CĂNE(M) HŎMINE(M)
Galoitálicu Lombardu tʃav vetʃ /
veʒ
kavɛl dʒuga kadɛna vaka pas yn nɔʧ laʧ faʧ ka ɔm
Ligur tʃavæ veʒiu kavelu dʒuga kadɛna vaka paze yn nøtʃe lajt /
lœt(e)
fajt kan omu
Piamontés tʃav vetʃ /
vej
kavɛl dʒuge kadɛna vaka pas yn nøit lajt fajt kan ɔm
Emiliano-romañol tʃæv vetʃ kævɛl zuger kadɛna vaka pæs on nɔt lat fat kan ɔm
Vénetu tʃave vetʃo kavelo zugar kadɛna vaka paze un note late fato kan ɔmo
Istrianu tʃave vietʃo kavelo zuga kadena vaka pas un nwɔto lato fato kan ɔmo
Llinia La Spezia-Rímini
Italorromance Italianu kiave vekkjo kapello dʒokare katena vakka patʃe uno nɔtte latte fatto kane wɔmo
Romanescu kiave vekkjo kapello dʒoka katena vakka patʃe uno nɔtte latte fatto kane ɔmo
Napolitanu kiavə viekkjə kapellə juka katena vakka patʃə unə nottə lattə fattə kanə ɔmmə
Sicilianu kiavi vekkju kapiddu jukari katina vakka paʃi unu nɔtti latti fattu kani ɔmu

Al norte de la llinia tiénense les siguientes carauterístiques relevantes:

  • Vocales:
    • Esistencia de redondeamiento vocálicu (vocali turbate) nel sector noroccidental: lat. MŪRU(M) 'muriu' > piamontés de Turín /myr/.
    • Apócope, na mayor parte de les llingües galoitalianes perdiéronse les átones finales, sacante les /-a/ (dacuando delles /-i/ tamién se caltienen). Exemplos el lombardu tien òm 'home' (llatín HŎM<o>Ō</o>), nef nieve' (lat. NĔV<o>Y</o>), füm 'fumu' (lat. FŪM<o>O</o>), fil 'filo' (lat. FĪL<o>O</o>), röda 'rueda' (lat. RŎT<o>A</o>) (frente a los equivalentes n'italianu uomo, fumo, nieve, filu, ruota que caltienen siempres la vocal final llatina). En ligur, sicasí, caltiénense delles vocales finales (sacante trés -n) como s'aprecia nos exemplos ramu, rami; lüme, lümi "ramu, ramos; lluz, lluces" (llatín RAMU, RAMI; LŪMĔN, LŪMĬNES</o>; italianu ramu, rami; lume, lumi), ente que pa les pallabres en -n el ligur tien can, chen /kaŋ, keŋ/ 'dog, perros' (frente al italianu cane, cani).
    • Síncopa o enclín a la cayida de vocales pretóniques: DENAR(I)O 'dineru' > piamontés de Turín /dne/ (toscanu denaro).
    • La Metafonía ye bien común y afecta a les vocales abiertes tóniques è /ɛ/ y ò /ɔ/ cuando van siguíes de /i/ (dacuando tamién /o/). Esti cambéu fonéticu antecedió a la cayida de vocales finales polo que los sos efeutos persisten entá dempués d'haber saperecido les vocales finales. Esto lleva a los desarrollos ie y uo qu'en munchos dialeutos va más lloñe llegando a los monoptongos i y ö /ø/. Esta diptongación ye distinta de la qu'esiste n'italianu estándar (que se produz tantu en sílabes abiertes como zarraes). Asina en lombardu tiense quest 'esto' (italianu questo) pero sicasí quist 'estos' (italian questi).
  • Consonantes:
    • Lenición de les consonantes oclusives sordes intervocáliques. Esta lenición puede ser una sonorazación como en FRATĔLLU > lombardu /fraˈdɛl/, > piamontés /ˈfrɛl/ (toscanu/italianu estándar fratello / francés frère) o una espirantización CAPĬLLU > piamontés /kaˈvɛj/ (italianu capello / catalán cabell).
    • Palatalización del grupu consonánticu -CT-: LĂCTE 'lleche' > Piamontés de Turín /lajt/, > Lombardu /laʧ/.
    • Desgeminación consonántica: *TUCCA 'suco, mueyu' > Vénetu /tɔʧo/.
    • Palatalización en grau diversu, según les regines, de la A tónica llatina, como en CAVĀRE > piamontés de Turín /gaˈvɛ/ (esa traza tamién se presenta en francés estándar CAPRA > /čɛˈvɾ/).

Romance occidental y oriental editar

Pa dellos autores que consideren que la división primaria nes llingües romances dar ente les llingües romances occidentales (galoibérico) y les orientales (italorrumano) la llinia Massa-Senigallia ye la frontera ente dambos grupos, les llingües occidentales taríen llindaes al norte de dicha llinia, y les les llingües orientales al sur de dicha llinia. Sicasí, non tolos autores comparten la la división ente romance occidental y romance ye la división primaria.

Formes de plural editar

Anguaño la mayoría de les llingües romániques occidentales (iberorromance, occitanorromance, galorromance) usa como morfema de plural -s (francés, español, portugués) derivada de la marca d'acusativu plural del llatín, ente que les llingües al sur y este de la llinia Massa-Senigallia (italianu, rumanu) usen formes de plural derivaes del nominativu plural (-y, -i):

Llatín
(nominativu)
Italianu Llatín
(acusativu)
Español
VĪTA, VĪTÆ vita, vite VĪTAM, VĪTĀS vida, vides
LUPUS, LUPĪ lupo, lupi LUPUM, LUPŌS llobu, llobos

Sicasí, tien de señalase que les llingües galoitalianes al norte de la llinia Massa-Senigallia usen formes de plural derivaes de (-i (masculín) y -y (femenín)). Por casu en idioma piamontés tiense:

ël can / ij can[1] 'el can perru / los canes perros'
la stòria / -y stòrie 'la hestoria / les hestories'

La mesma situación paez esistir en francés antiguu (anque namái pa los masculinos):

li pere / li pere[1] (casu rectu)
-y pere / les peres (casu oblicuu)
la chose / les choses 'la cosa / les coses'

Por esa razón tien de señalase que la diferencia ente plural sigmático (-s) y non sigmático (-i, y) nun tuvo primeramente bien correlacionada cola llinia Massa-Senigallia.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Nótese qu'esta forma de plural riquió'l cambéu analóxicu de -ye en .

Bibliografía editar

  • C. Grassi, A. A. Sobrero, T. Telmon. Fondamenti di dialettologia italiana, Roma-Bari, Editori Laterza, 1997, ISBN 88-420-5131-4.
  • L. Renzi. Nuova introduzione alla filologia romanza. Bologna, Il Mulino. Pagg. 504. ISBN 88-15-04340-3