El mar chilenu ye'l conxuntu de los espacios marítimos sobre los que Chile exerz soberanía, derechos esclusivos y reclamaciones de diversu grau, incluyéndose frecuentemente nesa definición el mar internacional axacente a los anteriores conocíu como mar presencial, sobre'l cual Chile nun exerz nin reclama dalgún grau de soberanía.

Mar chilenu
Situación
Tipu mar
Parte de océano Pacífico del Sur (es) Traducir
Coordenaes 23°00′S 70°45′W / 23°S 70.75°O / -23; -70.75
Mar chilenu alcuéntrase en Chile
Mar chilenu
Mar chilenu
Mar chilenu (Chile)
Datos
Cambiar los datos en Wikidata

Nun ye puramente un mar nel conceutu xeográficu que tien la Organización Hidrográfica Internacional, sinón un mar en sentíu xurídicu y políticu.

El mar chilenu correspuende a les agües qu'arredolen la mariña continental hasta les 200 milles marítimes al oeste dende la llinia de marea baxa y, nel casu de les islles polinésicas Rapa Nui y Salas y Gómez, 350 milles marines. Por aciu el decretu 346 de 1974 del Ministeriu de Rellaciones Esteriores, denominar a dicha área «Mar Chilenu».[1]

En 1986, la llei 18565[2] modificó diverses normes llegales p'afaer l'ordenamientu xurídicu chilenu a la CONVEMAR (Convención de les Naciones Xuníes sobre'l Derechu del Mar) y, en 1991, por aciu la llei 19080, definióse unilateralmente el «mar presencial de Chile».[3]

Respectu a la llende norte, Perú plantegó una discutiniu, que foi resuelta'l 27 de xineru de 2014 por aciu una sentencia de la Corte Internacional de Xusticia qu'estableció, en parte, una nueva frontera marítima ente dambos países.[4][5] Les coordenaes exactes de la nueva frontera marítima fueron determinaes por dambos Estaos el 25 de marzu de 2014, por aciu la suscripción d'una acta llevada a cabu na sede de la cancillería peruana.[6]

Clasificación del territoriu marítimu chilenu editar

 
Retruque de la nao Victoria, en Punta Arenas, el primer barcu en navegar el Mar chilenu en 1520.
 
Mar chilenu.
 
Delfín escuru, especie protexida por llei en Chile.

Chile tien una mariña de 6435 km de llargor.[7] El Mar chilenu estremar en cuatro zones que formen parte del territoriu chilenu:[2]

  1. Mar territorial. Correspuende a les primeres 12 milles náutiques dende les respeutives llinies de base, y constitúi una proyeición del territoriu continental o insular polo que l'estáu exerz soberanía con derechu plenu, y ye de dominiu nacional, namái se dexa navegación inocente, que nun produza dañu. Les agües asitiaes nel interior de les llinies de base del mar territorial formen parte de les agües interiores del Estáu. Toma 120 827 km² (Mar territorial de Chile continental: 106 707 km², Mar territorial de Chile oceánicu: 14 120 km²).[8]
  2. Zona allegante. Entiende les 12 milles náutiques contaes dende'l cantu esternu del mar territorial; ye una zona onde l'Estáu tien facultaes en materies de prevención y sanción de la infracción de les sos lleis y reglamentos aduaneros, fiscales, d'inmigración o sanitarios. Tien una superficie de 131 669 km².[8]
  3. Zona económica esclusiva (ZEE). Estender dende los 188 milles náutiques más allá de la llinia de términu del mar territorial. Ellí l'Estáu chilenu tien derechu esclusivu sobre la esploración, esplotación, caltenimientu y alministración de los recursos vivos y non vivos de l'agua suprayacente al llechu marín, del llechu y el sosuelu del mar. Dempués d'una fuerte campaña dende la sociedá civil, lideraos principalmente por Greenpeace, otres ONGs ambientales y la pesca artesanal, establecer por llei que toa esta área ye una «Zona Llibre de Caza de Cetáceos», esto ye, que nun se puede realizar caza de cetáceos, dexándose la observación, el rescate y la rehabilitación de diverses especies animales.[9][10] Ocupa una superficie total de 3 681 989 km².[11]
  4. Plataforma continental correspondiente que tien una superficie total de 161 338 km².[11]
Árees de la ZEE y de la plataforma continental de Chile
Zona económica esclusiva (km²) Plataforma continental (km²)
Chile[12] 2 009 299 160 916
Rapa Nui[13] 720 395 69
Islles Desventuraes[14] 449 805 31
Archipiélagu de Juan Fernández[15] 502 490 322
Total[11] 3 681 989 161 338

Per otru llau, tamién esiste'l Mar presencial, una zona del alta mar onde l'Estáu de Chile adquier obligaciones por alcuerdos internacionales. La llei chilena 19080, de 1991, definir como «aquella parte de l'alta mar, esistente pa la comunidá internacional ente la llende de la nuesa zona económica esclusiva continental y el meridianu que, pasando pol cantu occidental de la plataforma continental de la Islla de Pascua, enllargar dende'l paralelu del finxu N° 1 de la llinia fronteriza internacional que dixebra Chile y Perú, hasta'l Polu Sur».[3] Ye una zona onde nun esiste reclamu o exerciciu de soberanía, sinón una simple declaración unillateral d'intereses de Chile sobre l'alta mar circundante a la so soberanía marítima, ensin desconocer la situación xurídica de los espacios marítimos que lu integren. Respectu d'ella, fundamentalmente namái pretende participase nes actividaes económiques qu'ellí se realicen y tar presente nes actividaes científiques d'otros estaos, nel marcu de llibertaes de l'alta mar, d'alcuerdu a la Convención del Mar.[16] Tien una superficie total de 17 751 361 km².[8]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Ministeriu de Rellaciones Esteriores (04 de xunu de 1974), Decreto 346, http://www.leychile.cl/Navegar?idNorma=249151&idVersion=1974-06-04 .
  2. 2,0 2,1 Ministeriu de Xusticia (23 de ochobre de 1986), Llei 18565, http://www.leychile.cl/Navegar?idNorma=29958&idVersion=1986-10-23 .
  3. 3,0 3,1 Ministeriu d'Economía, Fomentu y Reconstrucción (06 de setiembre de 1991), Llei 19080, http://www.leychile.cl/Navegar?idNorma=30447&idVersion=1991-09-06 .
  4. Judgment Maritime Apueste (Peru v. Chile) Archiváu el 10 de febreru de 2015 na Wayback Machine. (n'inglés)
  5. Maritime Apueste (Peru v. Chile) Summary of the Judgment (n'inglés)
  6. Andrews, Juan Pablo (25 de marzu de 2014). «fallu-de-la-haya.shtml Chile y Perú firman acuerdo de coordenadas marítimas según el fallo de La Haya». www.latercera.com. Consultáu'l 26 de marzu de 2014.
  7. Central Intelligence Agency (CIA) (2011). «Coastline» (inglés). www.cia.gov. Consultáu'l 30 d'abril de 2011.
  8. 8,0 8,1 8,2 Institutu Xeográficu Militar (IGM) (2008). «VIII Chile: Unidad», Atles Mundial. Santiago: Institutu Xeográficu Militar (IGM), páx. 120. ISBN 956-202-068-1.
  9. Centro de Caltenimientu Cetácea (s/f). «Chile 2008: Santuariu de Ballenes». ccc-chile.org. Consultáu'l 28 de marzu de 2011.
  10. «santuariu balleneru Chile ye agora un santuariu balleneru». ABC Dixital (abc.com.py). 14 de setiembre de 2008. http://archivo.abc.com.py/2008-09-14/articulos/450558/chile-ye-agora-un santuariu balleneru. Consultáu'l 28 de marzu de 2011. 
  11. 11,0 11,1 11,2 Sea Around Us Project (s/f). «Exclusive Economic Zones (EEZ)» (inglés). seaaroundus.org. Archiváu dende l'orixinal, el 22 de marzu de 2011. Consultáu'l 24 de marzu de 2011. «EEZ area (shelf area) of: Chile 2,009,299 (160,916) km², Desventuraes Island. 449,805 (31) km², Easter Island. 720,395 (69) km², J. Fernandez Island, Felix and Ambrosio Island. 502,490 (322) km²»
  12. Sea Around Us Project (s/f). «EEZ Waters of Chile» (inglés). seaaroundus.org. Archiváu dende l'orixinal, el 3 de febreru de 2013. Consultáu'l 28 de xineru de 2013.
  13. Sea Around Us Project (s/f). «EEZ Waters of Eastern Isl. (Chile)» (inglés). seaaroundus.org. Archiváu dende l'orixinal, el 3 de febreru de 2013. Consultáu'l 28 de xineru de 2013.
  14. Sea Around Us Project (s/f). «EEZ Waters of Desventuraes Isl. (Chile)» (inglés). seaaroundus.org. Archiváu dende l'orixinal, el 3 de febreru de 2013. Consultáu'l 28 de xineru de 2013.
  15. Sea Around Us Project (s/f). «EEZ Waters of J. Fernandez Isl. (Chile)» (inglés). seaaroundus.org. Archiváu dende l'orixinal, el 3 de febreru de 2013. Consultáu'l 28 de xineru de 2013.
  16. Calderón, Mario (ochobre de 1998). «La teoría del Mar presencial y la so aplicación». www.ugm.cl. Consultáu'l 3 de marzu de 2012.

Enllaces esternos editar