Península de Kamchatka

La península de Kamchatka (rusu: Камчатка, dacuando treslliteráu como Kamtchatka) ye una península volcánica de 1250 km de llargor asitiáu en Siberia, al este de Rusia y que s'interna nel océanu Pacíficu. Con una superficie de 472 300 km², la rexón tien una población de 402 500 habitantes, esencialmente rusos, con una minoría de koryaks nel norte. La parte volcánica de la península ta inscrita na llista del Patrimoniu de la Humanidá de la Unesco dende 1997.[1]

Península de Kamchatka
Камчатка (ru)
Situación
PaísBandera de Rusia Rusia
Krais Krai de Kamchatka
Tipu península
Asitiáu en Mar d'Ojotsk
Coordenaes 57°N 160°E / 57°N 160°E / 57; 160
Península de Kamchatka alcuéntrase en Rusia
Península de Kamchatka
Península de Kamchatka
Península de Kamchatka (Rusia)
Datos
Puntu más altu Kliuchevskoi (es) Traducir
Superficie 270 000 km²
Población 322 079
Cambiar los datos en Wikidata

Alministrativamente, la península pertenez al krai de Kamchatka, nacíu'l 1 de xunetu de 2007 de la fusión ente l'óblast de Kamchatka y el distritu autónomu de Koriakia, aprobada por referendu entamáu en ochobre de 2005 ente les poblaciones comenenciudes.

Xeografía editar

De 1250 km de llargu y hasta 440 d'anchu (97 km nel ismu), la península del Kamchatka ta percorrida por dos cadenes de montes volcánicos que la faen bien sensible a los terremotos, como la so vecina la Islla de Sakhalin, estropiada por un sísmo na primavera de 1995. Separada de Moscú por once zones horaries, esta xigantesca península y la so capital tuvieron dafechu prohibíes a los estranxeros mientres cincuenta años, hasta 1990, por cuenta de la presencia d'infraestructures militares ultrasecretes. La península ta arrodiada pelos mares d'Ojotsk y de Bering; ente la península y l'océanu Pacíficu estiéndese la fuesa de les Kuriles d'una fondura de 10.500 m. Al norte, Kamchatka ta arrodiada poles rexones de Magadán y Chukotka. Ente los recursos naturales de Kamchatka cúntense'l carbón, l'oru, el tungsteniu, el platín, la mica, la pirita y el gas natural. El ríu Kamchatka y el valle central, pol cual pasa, tán arrodiaos por grandes cadenes qu'inclúin alredor de 160 volcanes, de los que 29 tán activos. El puntu culminante de la península ye'l Kliuchevskoi, de 4.835 m d'altor, pero'l cume más impresionante ye'l volcán Kronotsky, que'l so conu perfectu fai que sía para munchos el más guapu de los volcanes del planeta. Los trés volcanes visibles dende Petropavlovsk de Kamchatka (Koriakski, Avatchinski y Kozielski) son muncho más accesibles.

Magar el clima predominante ye fríu y húmedu, Kamchatka presenta una variedá climática que va dende'l clima subárticu al clima templáu.

   Parámetros climáticos permediu de Petropávlovsk-Kamchatski  
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima absoluta (°C) 4.4 5.3 6.8 18.1 20.6 27.6 30.0 27.7 24.4 17.8 12.6 7.4 30.0
Temperatura máxima media (°C) −5.1 −4.5 −1.8 2.1 6.6 11.9 15.0 15.9 13.2 7.8 1.0 −3.5 4.9
Temperatura media (°C) -7.6 -7.1 -4.6 -0.6 3.4 8.2 11.5 12.5 9.7 4.9 -1.3 -5.8 1.9
Temperatura mínima media (°C) −9.8 −9.4 −7.0 −2.6 1.2 5.7 9.3 10.2 7.1 2.6 −3.3 −7.9 -0.3
Temperatura mínima absoluta (°C) −28.6 −31.7 −24.8 −14.8 −7.2 −5.5 2.5 2.6 −1.1 −7.5 −16.5 −26.0 −31.7
Precipitación total (mm) 118 80 84 90 64 53 62 91 111 174 130 109 1166
Nevaes (cm) 75 111 134 119 51 8 0 0 0 5 15 40 558
Díes de precipitaciones (≥ 1 mm) 18 17 17 16 14 14 16 16 13 16 15 16 188
Hores de sol 105.4 115.8 176.7 192.0 192.2 192.0 170.5 176.7 177.0 158.1 123.0 93.0 1872.4
Humedá relativa (%) 71 68 68 72 75 79 84 83 79 74 70 71 75
Fonte nº1: Погода и климат[2]
Fonte nº2: Hong Kong Observatory[3]
 
El valle de los géiseres antes del deslizamiento del terrén de 2007.

Geología editar

Tierra nuevu dende'l puntu de vista xeolóxicu, una y bones la península formóse hai menos d'un millón d'años, polo que la serie de volcanes del Kamchatka sigue creciendo. La rexón ta sometida a un gran riesgu sísmicu: na primavera de 2006, un terremotu de 7,9 sobre la escala de Richter afectó al distritu de Koriakia. Una incesante actividá sísmica fainos casi asegurar que brutales convulsiones van siguir afectando nun futuru inmediatu a esta rexón. El seísmu de 1952 algamara una magnitú 9 sobre esta escala. Nel centru de Kamchatka, atopar hasta apocayá l'únicu valle de guéiseres de la unión de la Placa Euroasiática. Esti valle, a 4 hores n'helicópteru de Petropavlovsk, yera la única maravía natural del Kamchatka accesible a los visitantes. El domingu 3 de xunu de 2007, escontra les 14:30 hora llocal, esti famosu valle que formaba parte del patrimoniu natural de la humanidá de la Unesco foi estropiáu seriamente arriendes de un deslizamiento de terrén.[4][5] Sobre los siete quilómetros cuadraos d'esti llugar bien visitáu atopábense 20 grandes géiseres y alredor de doscientes fontes d'agua caliente y otros fenómenos termales.

Fauna editar

Kamchatka alluga un gran númberu d'especies. Esto ye la resultancia de la gran variedá de climes coesistentes, a la xeomorfoloxía local, al gran númberu de ríos, a les agües bien riques del noroeste del océanu Pacíficu, del mar de Bering y del mar de Ojotsk, según a la baxa densidá humana y al escasu desenvolvimientu de la economía. Con too y con eso, la esplotación comercial de los recursos pesqueros y el bien antiguu comerciu de les pieles producieron daños importantes en delles especies.

Ente los mamíferos terrestres, Kamchatka conocer pola bayura y el tamañu de les sos poblaciones d'osu pardu. Na reserva natural de Kronotsky hai una población envalorada en 300-400 individuos per millón d'hectárees. Pueden citase tamién carnívoros, como'l llobu, el foín árticu, otres especies de foín, el llobu cerval, el famión, la foína cibelina, la papalba, y la llondra de mar; especies de grandes ungulaos, como'l muflón, el renu y l'alce y royedores, como les llebres, la marmota, los lemmings y delles especies d'esguils.

La península ye'l llugar de reproducción del águila de mar de Steller, la más grande de les águiles del planeta, según del águila real y del ferre gerifalte.

Kamchatka ye la rexón del mundu qu'alluga de xuru el mayor númberu de variedaes de salmónsobremanera de los seis especies anádromes del Pacíficu: real o salmón chinoota, colloráu o sockeye, coho, rosa, keta y chum. Los biólogos consideren que d'un sestu a un cuartu de los salmones del Pacíficu son orixinarios de Kamchatka. El Llagu Kurile conocer por ser el mayor llugar de reproducción del salmón coloráu en Eurasia. Pa responder a la creciente presión pesquera y al amenorgamientu mundial de les esistencies de salmones selvaxes, 2,4 millones d'hectárees de los 9 millones asitiaes a lo llargo de los ríos más granibles de salmón tán en situación de ser declaraes reserva natural.

Ente los Cetáceos que frecuenten estes agües bien riques del Pacíficu noroeste y el mar de Ojotsk figuren la orca, la botu común y la botu de Dall, la ballena gorrumba, el cachalote y el rorcual común. Les especies menos frecuentes son la ballena gris, la ballena de picu y el pequeñu rorcual. La ballena azul frecuenta pel branu la mariña sureste.

Ente los pinnípedos, l'otario de Steller, l'otario de piel del Norte, la foca enllordiada y la foca común son abondoses na mayor parte de les mariñes de la península. Escontra'l norte, atópase na parte del Pacíficu la morsa y la foca barbuda, ente que la foca anillada reproduzse sobre la banquisa de la badea de Koraguinski. La llondra de mar atópase esencialmente na estremidá meridional de la península.

Les especies d'aves de mar que frecuenten la rexón son: el fulmar boreal, la gavilueta tridáctila, el frairucu, el mabea, el ferre gerifalte y otres especies.

La fauna marina ye la típica de los mares del norte y ye tamién bien rica. Les especies que tienen una importancia comercial importante son el cámbaru real de Kamtchatka, la concha de Santiago, el calamar, el carboneru, el bacaláu, el sardina, el fletán y delles especies de pexes planos.

Economía editar

La mayoría de los habitantes moren na capital alministrativa, Petropávlovsk-Kamchatski. Los sectores de mayor actividá económica son la pesca, la silvicultura, el turismu (una industria en plena crecedera) y l'exércitu. La mayoría de la población, 402 500 habitantes, son rusos. La minoría más importante ye la de Koryaks que viven sobremanera nel norte de la península, na rexón autónoma de Koriakia (13.600 persones). El 23 d'ochobre de 2005, realizóse un referendu pa la fusión del oblast del Kamchatka y el de Koriakie pa formar el Krai de Kamchatka. La resultancia favorable implicó la fusión efectiva'l 1 de xunetu de 2007.

Historia editar

 
La ciudá de Petropávlovsk-Kamchatski col monte Koriakski al fondu.

Rusia establecer na península de Kamchatka dende'l sieglu XVII. Ivan Kamtchaty, Semión Dezhniov, el cosacu Ivan Rubets y otros esploradores rusos llegaron a esplorar esta rexón a mediaos de los años 1679 y 1680 y volvieron de nuevu con rellatos que describen una Tierra de Fueu (por cuenta de los volcanes), rica en pexe y en pieles.

En 1697, Vladimir Atlassov, fundador de la colonia d'Anádyr, dirixó una espedición de 65 cosacos y de 60 youkaguires encargada d'esplorar la península. Construyó dos fuertes a lo llargo del ríu Kamchatka que se convirtieron en mercaos d'intercambiu de pieles pa los tramperos. De 1704 a 1706, fundáronse les colonies de Verkhne (el más altu) y Nijni (el más baxu) Kamtchatski.

A partir de 1711, Kamchatka convertir nuna rexón casi autónoma. En 1713, había aproximao 500 cosacos que vivíen na rexón. La so crueldá y los sos abusos, de sobra conocíos, causaron munches protestes, dempués motivaron rebeliones abiertes de los habitantes indíxenes. Los llevantamientos volviéronse habituales y algamaron el so máximu cuando en 1731 la colonia de Nijni Kamtchatski foi afarada polos indíxenes y asesinaos los sos habitantes. Los cosacos restantes arrexuntáronse y encaloraron la rebelión a golpe de fusiles y cañones.

La población indíxena, evaluada en 20 000 de primeres del sieglu XVIII, cayera a solamente 8.000 nel añu 1750.

La fundación de Petropávlovsk-Kamchatski en 1740 pol esplorador danés Vitus Bering constituyó'l principiu d'una apertura significativa escontra l'esterior de Kamchatka, tantu más cuando'l Gobiernu esistente empezó a unviar deportaos. Per otra parte, el Gobiernu rusu fomentó la instalación de nuevos inmigrantes ufiertándo-yos tierres. En 1812, la población indíxena siguía menguando y entendía menos de 3200 habitantes, ente que la población rusa aumentara coles mesmes y pasara a 2500.

En 1854, los franceses y los británicos, que taben en guerra colos rusos en Crimea, atacaron Petropávlovsk-Kamchatski. Sorprendentemente, 988 homes forníos solo con 68 fusiles consiguieron defender el puestu contra 6 buques forníos con 206 cañones y 2540 soldaos franceses y británicos. A pesar d'esta defensa heroica, Petropavlosk foi abandonada tres la retirada de les fuercies francu-britániques. Al añu siguiente, dempués de qu'una segunda fuercia armada atacara'l puertu, atopáronlu desiertu. Los barcos bombardearon la ciudá y coláronse.

Los 50 años siguientes fueron menos aparentes. El puertu militar mover a Oust-Amour, y en 1867 Alaska foi vendida a los Estaos Xuníos, volviendo caducu'l papel de Petropavlovsk como puestu comercial pa los esploradores y los comerciantes en tránsitu escontra los territorios americanos. En 1860 creóse la rexón (marítima) de Primorski y asitióse a Kamchatka so la so xurisdicción. En 1875, les Islles Kuriles fueron vencíes a Xapón en cuenta de la restitución a Rusia de la islla de Sajalín. La población rusa de Kamchatka enllancar n'aproximao 2500 habitantes hasta principios del sieglu XX, ente que la población indíxena algamaba 5000 persones.

En 1905, mientres la guerra ruso-xaponesa, dos buques xaponeses entraron na badea de Avatcha y tomaron Petropavlovsk. La ciudá fuera abandonada de nuevu a los agresores, yá que se xulgara indefendible. En 1927, los xaponeses dexaron la península y Kamchatka volvió ser dafechu soviética. La Segunda Guerra Mundial afectó pocu a Kamchatka sacante en 1945, como base de preparación de la lliberación de les Kuriles. Tres la guerra, Kamchatka declaróse zona militar. Tuvo entós prohibida a los rusos hasta 1990 y a los estranxeros hasta 1992.

Patrimoniu de la Humanidá editar

Volcanes de Kamchatka
Patrimoniu de la HumanidáUNESCO
 
Volcán Koriakski
Llugar   Rusia
Criterios Natural: vii, viii, ix, x
Referencia 765
Inscripción 1996 (XX Sesión)
Estensiones 2001
Área Europa y América del Norte
 

Seis son les llocalizaciones d'esti llugar natural, Patrimoniu de la Humanidá,[1] nel óblast de Kamchatka:

Códigu Nome Coordenaes Superficie Añu
765-001 Reserva Estatal Natural de la Biosfera Kronotsky 54°45′00″N 161°00′00″E / 54.75000°N 161.00000°E / 54.75000; 161.00000 (Península de Kamchatka: Reserva Estatal Natural de la Biosfera Kronotsky)

1996

765-002 Parque natural de Bistrinski 56°20′00″N 158°30′00″E / 56.33333°N 158.50000°E / 56.33333; 158.50000 (Península de Kamchatka: Parque Natural de Bistrinski)

1996

765-003 Parque natural de Nálychevo 53°28′00″N 159°00′00″E / 53.46667°N 159.00000°E / 53.46667; 159.00000 (Península de Kamchatka: Parque Natural de Nálychevo)

1996

765-004 Reserva natural de la tundra suroccidental 52°20′00″N 156°30′00″E / 52.33333°N 156.50000°E / 52.33333; 156.50000 (Península de Kamchatka: Reserva Natural de la Tundra suroccidental)

1996

765-005 Parque natural de Kamchatka meridional 52°30′00″N 158°30′00″E / 52.50000°N 158.50000°E / 52.50000; 158.50000 (Península de Kamchatka: Parque Natural de Kamchatka meridional)

1996

765-006 Parque natural Kluchevskoy 56°12′00″N 160°09′00″E / 56.20000°N 160.15000°E / 56.20000; 160.15000 (Península de Kamchatka: Parque Natural Kluchevskoy)

2001

Bibliografía editar

I. Historia

  • Kracheninnikov, Histoire et description du Kamtchatka, traduit du russe par M. de Saint-Pré, Amsterdam, Marc-Michel Rei, 1770.
  • Walter Kolarz, Les Colonies russes d'Extrême-Orient, traduit de l'anglais par M. Lluz, París, Fasquelle, 1955.
  • Yves Gauthier et Antoine García, L'Exploration de la Sibérie, Arles, Actes Sud, 1996.

II. Xeografía

  • Vadim Gippenreiter, Kamtchatka, Les volcans, París, Éditions Atles, 1992.
  • Andreï Netchaïev, Kamtchatka, un monde mystérieux à l'est de la Russie, traduit du russe par Y. Netchaïev et D. Hartman, Moscú, collectif d'édition Quadrat, et Disentis, Desertina, 1994.
  • Yves Paccalet, Kamtchatka, La terre des origines, París, JC Lattès, 2002.

III. Etnoloxía

  • Questions sibériennes, Sibérie III, Les peuples du Kamtchatka et de la Tchoukotka, sous la direction de Boris Chichlo, París, Institut d'études slaves, 1993.
  • Les Sibériens, sous la direction d'Anne-Victoire Charrin, París, Autrement, 1994.

IV. Rellatos de viaxes

  • Jean-François de Lapérouse, Voyage autour du monde sur l'Astrolabe et la Boussole (1785-1787), París, La Découverte, 1991.
  • Journal du voyage du comte de Beniowski à travers la Sibérie en conséquence de sa déportation par le sénat de Saint-Pétersbourg au Kamtchatka(1790), Montricher, Les Éditions noir et blanc, 1999.
  • Peter Dobell, Travels in Kamtchatka and Siberia, with a Narrative of a Residence in China, Londres, H. Colbum, 1830.
  • John Cochrane, Récit d'un voyage à pied à travers la Russie et la Sibérie tartare des frontières de la Chine à la mer Gelée et au Kamtchatka, traduit de l'anglais par F. Pirart et P. Maury, Boulogne-sur-Seine, Gingko éditeur, 2003.
  • Lisa Cristiani, Voyages dans la Sibérie orientale, Notes extraites de la correspondance d'une artiste, París, le Tour du monde, 1849-1853.
  • George Kennan, Tent life in Siberia, Adventures among the Koriaks and other tribes in Kamchatka and Northern Asia, Nueva York / Londres, 1872.
  • Karl von Ditmar, Reisen und Aufenthalt in Kamtschatka in den Jahren 1851-1855, San Petersburgu, 1890.
  • Sten Bergman, À travers le Kamtchatka, traduit du suédois par Y. Söderlindh, París, Simon Kra, 1927.
  • Julie Boch et Émeric Fisset, Par les volcans du Kamtchatka. Un été dans l'Extrême-Orient russe, París, Transboréal, 2007.
  • Roger y Iscle nun documental de pesca en Kamchatka (2009). https://www.youtube.com/watch?v=TJMUutavH_0

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Volcanoes of Kamchatka». UNESCO Culture Sector. Consultáu'l 10 d'abril de 2015.
  2. Погода и климат. [1]. Retrieved on: April 8, 2010.
  3. Climatological Norms of Petropavlovsk-Kamchatsky [2]. Retrieved on: August 24, 2011.
  4. Glissement de terrain torrentiel sur le site du patrimoine mondial des volcans du Kamchatka - UNESCO.org (en francés)
  5. Valley of Geysers - What actually happened (n'inglés y rusu)

Enllaces esternos editar