Phyllanthus niruri

especie de planta

Chancapiedra (Phyllanthus niruri), familia Phyllanthaceae, ye una planta herbal pequeña de 45 cm, añal y montesa que puede atopase en munches rexones del mundu y que ye conocida na medicina tradicional de diversos pueblos tales como Perú, el Caribe y la India.

Phyllanthus niruri
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
Filu: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Malpighiales
Familia: Phyllanthaceae
Tribu: Phyllantheae
Subtribu: Flueggeinae
Xéneru: Phyllanthus
Especie: Phyllanthus niruri
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Nel so hábitat
Tarmu con fueyes

Descripción botánica editar

Ye un pequeñu arbustu que crez a un altor de 3 -6 dm, montés, añal y de tarmu argutu. Les sos fueyes son de 7 - 12 cm de llargu, alternes, sésiles oblongues; flores pequeñes de color ablancazáu - verdosu, solitaries, auxiliares, pedicelaes, apétalas monóicas.

Los sos frutos de 2 - 3 mm de diámetru, pequeños nuna cápsula estruyío y globoso; raigañu llargu y pocu ramificada; les granes triangulares y verrucosas.

Nel xéneru Phyllanthus, les fueyes del tarmu principal tán amenorgaes y les de les cañes llaterales dispónense opuestes nun planu como si fueren folíolos d'una fueya compuesta. Sicasí, nun dexen de ser fueyes, y de les sos axiles pueden salir flores, cañes o inflorescencies dependiendo de la especie en particular.

Orixe editar

Ye natural de los montes lluviosos del Amazones de Colombia, Perú y Brasil. Amás atopóse-y n'otres árees tropicales, incluyendo Les Bahames, India y China.

Hábitat y distribución editar

Crez na cuenca amazónica, tamién se cultiva na India. La Chanca piedra ye una planta montesa que s'afai perbién en distintos suelos y pisos ecolóxicos hasta los 3 000 msnm y nel Perú ye abondosu en toles zones tropicales.

Composición química editar

Ente los sos componentes atopamos:

Tratamientu editar

Esta planta tien múltiples usos na medicina tradicional más conocida por ser utilizada nes afecciones renales de cálculos a los reñones.

Como anti-inflamatorio, pero ye más conocida pola so propiedá diurética y pal tratamientu de los cálculos renales (piedres del reñón). Por cuenta de esta última propiedá ye que se-y da'l nome común de "chanca piedra" o "quebra piedra". Tamién s'usa pa la Hepatitis B.

Al contrariu de lo que'l nome popular suxure, el té de Phyllanthus niruri, o té de Quebra Pedra, nun funcionar esautamente eslleiendo o quebrando los cálculos nel sistema urinariu. Nun estudiu realizáu nel departamentu de Nefroloxía de la Universidá Federal de São Paulo (Unifesp) en 69 pacientes mientres tres meses, non encontrò significatives diferencies ente los placebos y l'usu de la te d'esta yerba na cantidá de cálculos miccionaos nin nel dolor anque si na cantidá de calciu. Suxúrense mayores estudios pa pescudar si los efeutos que popularmente asígnen-y a esta yerba cumplir.[1]

Taxonomía editar

Phyllanthus niruri describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 981–982. 1753.[2]

Variedaes
Sinonimia
  • Diasperus niruri (L.) Kuntze
  • Niruris annua Raf.
  • Nymphanthus niruri (L.) Lour.
  • Phyllanthus lathyroides f. decoratus Standl. & Steyerm.[3][4]
subsp. lathyroides
  • Diasperus chlorophaeus (Baill.) Kuntze
  • Diasperus lathyroides (Kunth) Kuntze
  • Diasperus microphyllus (Mart.) Kuntze
  • Diasperus rosellus (Müll.Arg.) Kuntze
  • Phyllanthus chlorophaeus Baill.
  • Phyllanthus lathyroides Kunth
  • Phyllanthus microphyllus Mart.
  • Phyllanthus mimosoides Lodd.
  • Phyllanthus parvifolius Steud.
  • Phyllanthus purpurascens Kunth
  • Phyllanthus rosellus (Müll.Arg.) Müll.Arg.
  • Phyllanthus williamsii Standl.
subsp. niruri
  • Niruris indica Raf.
  • Phyllanthus carolinianus Blanco *

Phyllanthus ellipticus Buckley

  • Phyllanthus filiformis Pav. ex Baill.
  • Phyllanthus humilis Salisb.
  • Phyllanthus kirganelia Blanco *

Phyllanthus lathyroides var. commutatus Müll.Arg.

  • Phyllanthus moeroris Oken
  • Urinaria erecta Medik.

Nomes comunes editar

Vienres Santu Colombia, chancapiedra, chanca piedra, quebra piedra, quebra pedra, stone-breaker, arrinca-pedras, punarnava, amli, bhonya, bhoomi amalaki, bhui-amla, bhui amla, bhuianvalah, bhuimy-amali, bhuin-amla, bhumyamalaki, cane peas senna, carry-me-seed, creole senna, daun marisan, derriere-dos, deye do, erva-pombinha, elrageig, elrigeg, evatbimi, gale-wind grass, graine en bas fievre, hurricane weed, jar-amla, jar amla, kizha nelli, malva-pedra, mapatan, pa-parai la mio, paraparai la mio, pei, phyllanto, pombinha, quinine weed, sacha foster, cane senna, creole senna, shka-nin-du, vienres santu, yá-taibai, yaa tai bai, yah-tai-bai, yerba de San Pablo, rompepiedras (Arxentina). Flores escondíes, huevito escondíu(En Venezuela).

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Urological Research (Ochobre 2004). «Phyllanthus niruri normalizes elevated urinary calcium levels in calcium stone forming (CSF) patients» (inglés). Consultáu'l 19 d'agostu de 2014. «In this short-term follow-up, non significant differences in calculi voiding and/or pain relief between the groups taking P. niruri or the placebo were detected. (Nesti curtiu plazu de siguimientu, nun se detectaron diferencies significatives na micción cálculos y / o aliviu del dolor ente los grupos que tomaben P. niruri o'l placebo.)»
  2. «Phyllanthus niruri». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 d'avientu de 2012.
  3. Phyllanthus niruri en PlantList
  4. «Phyllanthus niruri». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 4 d'avientu de 2012.

Bibliografía editar

  1. Candolle, R. Y. A. d. 1901. Plantae Madagascarienses ab Alberto Mocquerysio lectae. Bull. Herb. Boissier, sér. 2, 1(6): 549–587.
  2. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  3. Correa A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  4. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  5. Dodson, C. H. & A. H. Gentry. 1978. Flora of the Río Palenque Science Center: Los Ríos Province, Ecuador. Selbyana 4(1–6): i–xxx, 1–628.
  6. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  7. Forzza, R. C. & et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
  8. Funk, V. A., P. E. Berry, S. Alexander, T. H. Hollowell & C. L. Kelloff. 2007. Checklist of the Plants of the Guiana Shield (Venezuela: Amazonas, Bolivar, Delta Amacuro; Guyana, Surinam, French Guiana). Contr. U.S. Natl. Herb. 55: 1–584.
  9. Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  10. González Ramírez, J. 2010. Euphorbiaceae. En: Manual de Plantes de Costa Rica. Vol. 5. B.E. Hammel, M.H. Grayum, C. Herrera & N. Zamora (eds.). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 119: 290–394.
  11. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. 2008. 1–860. In O. Hokche, P. E. Berry & O. Huber Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  12. Ibarra Manríquez, G. & S. S. Colin. 1995. Llista florística comentada de la Estación de Bioloxía Tropical "Los Tuxtlas", Veracruz, Mexico. Revista Biol. Trop. 43(1–3): 75–115.
  13. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora d'Antioquia. Catálogu de les Plantes Vasculares, vol. 2. Llistáu de les Plantes Vasculares del Departamentu d'Antioquia. Pp. 1-939.
  14. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.

Enllaces esternos editar