Porzana pusilla
Porzana pusilla[2] ye una especie d'ave gruiforme de la familia Rallidae llargamente distribuyida por d'Eurasia, África y Australasia.
Gallineta nana | ||
---|---|---|
![]() | ||
Estáu de caltenimientu | ||
![]() Esmolición menor (IUCN 3.1)[1] | ||
Clasificación científica | ||
Reinu: | Animalia | |
Filu: | Chordata | |
Clas: | Aves | |
Orde: | Gruiformes | |
Familia: | Rallidae | |
Xéneru: | Porzana | |
Especie: |
P. pusilla (Pallas, 1776) | |
Sinonimia | ||
Zapornia pusilla | ||
[editar datos en Wikidata] |
DescripciónEditar
La pituca chica mide ente 17 y 19 cm de llargu y tien un valumbu alar de 33-37 cm.[3] Ye similar a la pituca bastarda pero llixeramente menor, y los sos plumes primaries sobresalen menos por detrás cuando tien les nales plegaes. La pituca chica tien un picu curtiu y rectu, de color mariellu o verdosu. Los adultos de pituca chica tienen un plumaxe pardu acoloratáu con marques blanques irregulares nes partes cimeres, ente que la so cara, pechu y banduyu son de color gris azuláu. Los sos lladrales tán llistaos en negru y blancu. Tien la cola curtio y motudo na parte inferior. Les sos pates tienen deos llargos y son de color variable, verdoses o rosácees.
Les nueves pituques chiques son similares a los adultos, pero tienen un plumaxe más motudu. Los pitucos naciellos son negros, como en toles especies de rállidos.
Taxonomía y etimoloxíaEditar
La pituca chica clasificar nel xéneru Porzana, que pertenez a la familia Rallidae, una familia d'aves acuátiques y semiacuátiques de tamañu mediu, anque pequeñes en comparanza col restu de Gruiformes. Les rállidas suelen tener la cola curtia, robustes pates con deos llargos, plumaxes discretos y el pescuezu más curtiu que les grullas. Los miembros de Porzana carauterizar por escarecer de los conspicuos escudos fronteros del restu de rállidas y ser más pequeños.
La pituca chica describióse científicamente por Peter Simon Pallas en 1776,[4] col nome científicu de Rallus pusillus.[3] Darréu foi treslladada al xéneru Porzana, creáu pol zoólogu francés Louis Jean Pierre Vieillot en 1816.[4] Porzana ye la llatinización del términu vénetu sporzana usáu pa nomar a les pituques, ente qu'en llatín pusilla significa «diminuta».[5]
Reconócense seis subespecies de Porzana pusilla:[6]
- Porzana pusilla pusilla - estender d'Asia Oriental hasta'l ríu Amur, llegando pel sur hasta Irán y el norte de la India, y dacuando a Sumatra ya Indonesia, pasa l'iviernu nel sur de la India, Sri Lanka, Myanmar, el sur de China, Indonesia y Filipines;
- Porzana pusilla Entemedia - Estiéndese per Europa, Asia menor, África y Madagascar;
- Porzana pusilla mayri - ocupa la mayor parte de Nueva Guinea;
- Porzana pusilla mira - presente en Borneo;
- Porzana pusilla palustris - atopar nel este de Nueva Guinea y Australia;
- Porzana pusilla affinis - alcuéntrase en Nueva Zelanda y islles Chatham.
DistribuciónEditar
La pituca chica ye una ave migratoria que cría nes güelgues d'Europa, principalmente nel este, y n'Asia. La especie solía habitar nes islles Britániques hasta mediaos del sieglu XIX, pero la población d'Europa Occidental amenorgóse considerablemente debíu al drenaxe de terrenes húmedos y la consecuente destrucción del so hábitat. Al llegar la seronda migra pa pasar l'iviernu n'África oriental y el sur d'Asia. Tamién mora de forma sedentaria n'África y Australasia.
En setiembre del añu 2000 un exemplar d'esta especie foi columbrada na isla Attu en Norteamérica, pero la so presencia nel continente americanu ye anecdótica.
ConductaEditar
La pituca chica alimentar na folla o enagua pocu fonda, atrapando'l so alimentu que detecta por aciu la vista. Aliméntense principalmente d'inseutos y pequeños animales acuáticos.
Mientres la estación de cría les pituques chiques suelen permanecer ocultes, y ye más probable escuchar el so cantar qu'afayar la so presencia. Mientres la seronda pueden trate en bandaes migratories. Son aves bien ruidoses y el so cantar consiste nun rillo rápido. Añera nun allugamientu secu xunto a banzaos y güelgues, depositando una puesta media de 4-8 güevos.
Estáu de caltenimientuEditar
InternacionalEditar
A nivel global la pituca chica considérase una especie so esmolición menor na llista colorada de la UICN.[1] La pituca chica ye una de les especies a les que s'aplica'l Alcuerdu de Caltenimientu d'Aves Acuátiques d'África y Eurasia.
AustraliaEditar
N'Australia la pituca chica nun ye una ave amenazada. Sicasí, el so caltenimientu varia ente estaos dientro del país. Por casu:
ReferenciesEditar
- ↑ 1,0 1,1 BirdLife International (2012). «Porzana pusilla» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2014.3. Consultáu'l 20 de mayu de 2015.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J. «Nomes en castellanu de les aves del mundu recomendaos pola Sociedá Española d'Ornitoloxía (Tercera parte: Opisthocomiformes, Gruiformes y Charadriiformes)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 43 (2): páxs. 231-238. ISSN 0570-7358. https://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_43_3_tercero.pdf.
- ↑ 3,0 3,1 Barry Taylor (2010), Rails: A Guide to Rails, Crakes, Gallinules and Coots of the World. Bloomsbury Publishing, p. 379 ISBN 1408135388
- ↑ 4,0 4,1 Zoonomen. «Taxonomía de Gruiformes.» (inglés). Consultáu'l 6 de mayu de 2015.
- ↑ James A. Jobling. Helm Dictionary of Scientific Bird Names. Bloomsbury Publishing p. 315 y 325 ISBN 1408125013
- ↑ Frank Gill y David Donsker. Rails, gallinules & cranes. IOC World Bird List versión 5.1.
- ↑ Department of Sustainability and Environment, Victoria
- ↑ Department of Sustainability and Environment, Victoria
- ↑ Victorian Department of Sustainability and Environment. Advisory List of Threatened Vertebrate Fauna in Victoria - 2007. East Melbourne, Victoria: Department of Sustainability and Environment, páx. 15. ISBN 978-1-74208-039-0.
Enllaces esternosEditar
- Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Porzana pusilla.
Wikispecies tien un artículu sobre Porzana pusilla. |