Llista de les 31 provincies (استان, ostán) de la República Islámica d'Irán.

Organización territorial d'Irán (actualizáu, xunu de 2011)
º
Área Pob. Dens. ISO Provincia Área[1]
(km²)
Población
(2011)[2]
Densidá
(hab./km²)
Shahrestanes
(condaos)
Capital Población
(2011)
#
11 06 08 DIR-01 Azerbaixán Oriental (Az̄arbāyjān-y Sharqī) 45 650 3 724 620 82,3 19 Tabriz 2 187 998 03
12 07 09 DIR-02 Azerbaixán Occidental (Az̄arbāyjān-y Gharbī) 37 437 3 080 576 78,8 14 Urmia[3][4] 667 499 10
25 20 12 DIR-03 Provincia d'Ardebil[5] 17 800 1 248 488 70,1 9 Ardebil[3] 482 632 17
07 03 19 DIR-04 Provincia d'Isfahán[6] 107 029 4 879 312 45,6 21 Isfahán 1 908 609 05
22 31 25 DIR-05 Provincia d'Ilam[7] 20 133 557 599 27,7 7 Ilam[8] 20 210 31
19 24 20 DIR-06 Provincia de Bushehr[9] 22 743 1 032 949 45,4 9 Bushehr[8] 170 769 27
24 01 01 DIR-07 Provincia de Teḥrán[10] 18 814 12 183 391 647,6 13 Teḥrán 8 154 051 01
26 26 15 DIR-08 Provincia de Chahar Mahal y Bajtiarí[11] 16 332 895 263 54,8 6 Shahrekord[8] 142 585 29
10 05 13 DIR-10 Provincia de Juzestán 64 055 4 345 607 67,8 18 Ahvaz 1 112 021 08
20 25 18 DIR-11 Provincia de Zanyán[12] 21 773 1 015 734 46,6 7 Zanyán[3] 386 851 19
08 30 30 DIR-12 Provincia de Semnán[13] 97 491 631 218 6,5 4 Semnán 153 680 28
01 10 28 DIR-13 Provincia de Sistán y Baluchistán[14] 181 785 2 534 327 13,9 8 Zahedán[8] 640 031 11
06 04 23 DIR-14 Provincia de Fars 122 608 4 596 658 37,5 23 Shiraz 1 601 753 06
02 09 27 DIR-15 Provincia de Kermán 180 836 2 938 988 16,3 14 Kermán 621 374 13
13 18 16 DIR-16 Provincia de Curdistán[15] 29 137 1 493 645 51,3 9 Sanandaj[3] 373 987 21
17 13 10 DIR-17 Provincia de Kermanshah[16] 24 998 1 945 227 77,8 13 Kermanshah 851 405 09
28 29 21 DIR-18 Provincia de Kohkiluyeh y Buyer Ahmad[17] 15 504 658 629 42,5 5 Yasuch[8] 117 046 30
29 11 03 DIR-19 Provincia de Guilán 14 042 2 480 874 176,7 16 Rasht 622 209[8] 12
16 16 14 DIR-20 Provincia de Lorestán[18] 28 294 1 754 243 62,0 9 Jorramabad[8] 357 562 22
18 08 04 DIR-21 Provincia de Mazandarán 23 701 3 073 943 129,7 15 Sarí 297 517[8] 24
14 19 17 DIR-22 Provincia de Markazí[19] 29 130 1 413 959 48,5 10 Arak 526 182 14
09 17 26 DIR-23 Provincia d'Hormozgán[20] 70 669 1 578 183 22,3 11 Bandar Abbás 435 751 18
23 15 06 DIR-24 Provincia d'Hamadán[21] 19 368 1 758 268 90,8 8 Hamadán 525 794 15
05 23 29 DIR-25 Provincia de Yazd[22] 129 285 1 074 428 8,3 10 Yazd 486 400[8] 16
30 22 05 DIR-26 Provincia de Qom[23] 11 526 1 151 672 99,9 1 Qom 1 374 036 07
21 14 07 DIR-27 Provincia de Golestán[24] 20 195 1 777 014 88,0 11 Gorgán 329 536 23
27 21 11 DIR-28 Provincia de Qazvín[25] 15 549 1 201 565 77,3 5 Qazvín 381 598 20
03 28 31 DIR-29 Jorasán del Sur[26] (Khorāsān-y Jonūbī) 151 913 662 534 4,4 4 Biryand 179 686[8] 26
04 02 22 DIR-30 Jorasán Razaví[26] 144 681 5 994 402 41,4 19 Mashhad 2 772 287 02
15 27 24 DIR-31 Jorasán del Norte[26] (Khorāsān-y Shemālī) 28 434 867 727 30,5 6 Bochnurd 199 791 25
31 12 02 DIR-32 Provincia d'Elburz[27] 5833 2 412 513 413,6 4 Karaj 1 967 005 04
- - - DIR Irán (total) 1 628 554 75 149 669 46,1 342 Teḥrán - -

Mapes de llocalización de les provincies editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Statistical Centre, Government of Iran. «"Xeneral Characteristics of Ostans according to their administrative divisions at the end of 1383 (2005 CE)"». Consultáu'l 30 d'abril de 2006.
  2. Statistical Centre, Government of Iran. «Selected Findings of the 2011 National Population and Housing Census, Table 13. Population by sex, residence status and province». Consultáu'l 28 de setiembre de 2013.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 La población correspuende al añu 2010.
  4. Mientres la dinastía Pahlavi Urmia yera conocida como Rezaiyeh"Urmia"». Consultáu'l 23 de xunetu de 2008.
  5. Hasta 1993, Ardabil yera parte de la provincia d'Azerbaixán Oriental. Chamber Society, Iranian. «"Ardabil Province"». Consultáu'l 23 de xunetu de 2008.
  6. En 1986, delles partes de la provincia de Markazí fueron tresferíes a les provincies d'Isfahán, Semnán y Zanyán («Changes in Iranian subdivision»)
  7. Orixinariamente parte de la provincia de Kermanshah. («Changes in Iranian subdivision»)
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 La población correspuende a una estimación del añu 2012.
  9. Orixinalmente parte de la provincia de Fars. Hasta 1977, la provincia yera conocida como Jaliy-y Fars (golfu Pérsicu). («Changes in Iranian subdivision»)
  10. Hasta 1986, Teḥrán yera parte de la provincia de Markazí.
  11. Hasta 1973 yera parte de la provincia d'Isfahán. Chahar Mahaal and Bakhtiari Province, Ostandarie. «"Chahar Mahaal and Bakhtiari Province"». Consultáu'l 23 de xunetu de 2008.
  12. N'orixe parte de la provincia de Guilán. En 1986, delles partes de la provincia de Markazí fueron tresferíes a les provincies d'Isfahán, Semnán y Zanyán. («Changes in Iranian subdivision»)
  13. N'orixe parte de la provincia de Mazandarán. En 1986, delles partes de la provincia de Markazí tresferir a les provincies d'Isfahán, Semnán y Zanyán. («Changes in Iranian subdivision»)
  14. Hasta 1986, la provincia yera conocida como Baluchistán y Sistán. («Changes in Iranian subdivision»)
  15. N'orixe parte de la provincia de Guilán. («Changes in Iranian subdivision»)
  16. Ente 1950 y 1979, tantu la provincia de Kermanshah como la ciudá homónima yeren conocíes como Kermanshahan y ente 1979 y 1995 fueron conocíes como Bakhtaran. («Changes in Iranian subdivision»)
  17. N'orixe parte de la provincia de Juzestán. Hasta 1990, la provincia yera conocida como Bovir Ahmadi y Kohkiluyeh. («Changes in Iranian subdivision»)
  18. N'orixe parte de la provincia de Juzestán. («Changes in Iranian subdivision»)
  19. N'orixe parte de la provincia de Mazandarán. En 1986, delles partes de la provincia de Markazí fueron tresferíes a les provincies d'Isfahán, Semnán y Zanyán. («Changes in Iranian subdivision»)
  20. Orixinalmente parte de la provincia de Kermán. Hasta 1977, la provincia yera conocida como Banader va Yazayer-y Bahr-y Omán (Puertos ya Islles del mar d'Omán). («Changes in Iranian subdivision»)
  21. N'orixe parte de la provincia de Kermanshah. («Changes in Iranian subdivision»)
  22. N'orixe parte de la provincia d'Isfahán. En 1986, parte de la provincia de Kermán tresferir a la provincia de Yazd. En 2002, el shahrestan Tabas (superficie: 55.344 km²) foi tresferíu de la provincia de Jorasán a la de Yazd. («Changes in Iranian subdivision»)
  23. Hasta 1995, Qom yera un shahrestan de la provincia de Teḥrán. («Changes in Iranian subdivision»)
  24. El 31 de mayu de 1997, los shahrestans d'Aliabad, Gonbad-y-kavus, Gorgán, Kordkuy, Minudasht y Torkaman biforcar de la provincia de Mazandarán pa formar esta de Golestán. Gorgán llamábase Esteraba o Astarabad hasta 1937. («Changes in Iranian subdivision»)
  25. El 31 d'avientu de 1996, los shahrestan de Qazvín y Takestán dixebrar de la provincia de Zanyán pa formar la provincia de Qazvín. («Changes in Iranian subdivision»)
  26. 26,0 26,1 26,2 El 29 de setiembre de 2004, Jorasán estremar en tres provincies. Jorasán del Norte; Jorasán Razaví; Jorasán del Sur. Online edition, Al-Jazeera Satellite Network. «"Iran breaks up largest province"». Consultáu'l 30 d'abril de 2006.
  27. Hasta'l 23 de xunu de 2010 foi parte de la provincia de Teḥrán.

[1]

  1. «"Changes in Iranian subdivision"». Consultáu'l 24 de xunetu de 2008.