Rumex aquaticus

especie de planta

Rumex aquaticus L., ye una especie de la familia de les poligonacees.

Rumex aquaticus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Caryophyllales
Familia: Polygonaceae
Xéneru: Rumex
Especie: Rumex aquaticus
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista de la planta
Detalle de la fueya
Inflorescencia

Distribución y hábitat editar

Esta especie alcuéntrase n'Asia y Europa Oriental. La frontera occidental del so área principal pasa pel oeste de la rexón del ríu Rin, nel Norte y l'este de l'Alta Selva negra. La frontera al Sur d'Europa son los Alpes y na península balcánica. El llende Norte d'Europa atopar nel Cabu Norte. Nel Este estiende la gama al traviés de la totalidá de Siberia hasta'l Pacíficu, Rusia, Kazakstán, Kirguistán, Mongolia y China. Tamién ta en Xapón.

La especie prefier el mugor, suelos anubiertos dacuando o del rangu de meso a eutrófico d'agües. Gústen-y los suelos alcalinos, formaos por grava y magre.

Rumex aquaticus crez sobremanera na mariña o nos cañaverales d'altor, nes riberes de los ríos onde les agües son aselaes. Rares, pero tamién les atopamos nes depresiones d'hinchentes periódicos.

Descripción editar

Planta yerbácea perenne, que puede crecer hasta de 0'8 a 2 metros d'altor. Les fueyes son sentaes y los tarmos son casi tan llargos como les fueyes. La base d'estes tien hasta 45 centímetros de llargu y 25 centímetros d'anchor, son allargaes y de forma oval-triangulares, presenten una coloración verde escuru. La base ye fondamente cordiforme y arrondada basalmente. Na metá cimera de la fueya'l marxe casi enteru y la punta de cutiu ye aguda o llanceolada, anque puede presentar una fina ondulación. El llateral de les vaines ye de color marrón con flecos.

De xunetu a agostu les plantes tán llenes de munches inflorescencies bien trupes (panícules). Estos son les principales exes, y de cutiu representen la metá del llargor del tarmu (esto ye, hasta un metru d'altor). Les flores son hermafrodites y la mayoría entámense superponiéndolos pa formar la panícula.

El frutu ye un aqueniu de 5 a 9 milímetros de llargu y de 4 a 7 milímetros d'anchor. Son triangulares y ováu-arrondaes. La corteza puede ser de color verde hasta marrón. Los frutos secos son de 3'4 a 3'8 milímetros de llargu y de color marrón claru.

Propiedaes editar

La especie tien prestaciones médiques, ayuda a combatir la causa de los dolores d'estómagu y foria. Un estractu del raigañu curia diverses enfermedaes cutanees. El polvu del raigañu puede utilizase como un sustitutu de la pasta de dientes.

Taxonomía editar

Rumex aquaticus describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 336. 1753.[1]

Etimoloxía

Rumex: nome xenéricu que remanez del llatín rŭmex, rumǐcis, yá recoyíu en Pliniu'l Vieyu pa designar el xéneru na so dómina (quod... appellant, nostri vero rumicem, alii lapathum canterinum - que nós (los llatinos) llamamos rumex, y otros lapathum canterinum) (XX, 85).

aquaticus: epítetu llatín que significa "acuática".[2]

Variedaes
Sinonimia
  • Rumex aquaticus subsp. euaquaticus Rech. f.
  • Rumex aquaticus subsp. protractus (Rech. f.) Rech. f.
  • Rumex protractus Rech.f.[3]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Rumex aquaticus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 12 de xunu de 2014.
  2. N'Epítetos Botánicos
  3. Sinónimos en Tropicos

Enllaces esternos editar