El Valle de los Reis (n'árabe, Uadi Biban Al-Muluk (وادي الملوك): Valle de les Puertes de los Reis) ye una necrópolis del antiguu Exiptu, nes cercaníes de Luxor, onde s'atopen les tumbes de la mayoría de faraones del Imperiu Nuevu (dinastíes XVIII, XIX y XX), lo mesmo que de delles reines, príncipes, nobles ya inclusive de dellos animales.[1][2] Popularmente yera conocíu polos exipciu como Ta-sekhet-ma'at (Gran Campu).[3]

Antigua Tebes con les sos necrópolis
Patrimoniu de la HumanidáUNESCO
Valle de los Reis

25°44′25″N 32°36′08″E / 25.74025°N 32.60236°E / 25.74025; 32.60236

Valle de los Reis alcuéntrase n'Exiptu
Valle de los Reis
Valle de los Reis
Valle de los Reis (Exiptu)
Llugar  Exiptu
Criterios Cultural: i, iii, vi
Referencia 87
Inscripción 1979 (III Sesión)
Área Países árabes
Cambiar los datos en Wikidata

Forma parte del conxuntu denomináu Antigua Tebes coles sos necrópolis, declaráu Patrimoniu de la Humanidá pola Unesco en 1979. Asítiase na oriella oeste del Nilu, frente a Tebes (moderna Luxor), nel corazón de la Necrópolis.[4] El valle componer de dos valles, el Valle Este, onde s'atopen les tumbes numberaes cola clave KV (King's Valley), y el Valle Oeste o Valle de los monos, coles llamaes WV (West Valley). El Valle de los Reis ta apoderáu pela llomba Tebana conocida como Meretseger, o "La qu'ama'l silenciu" y que ta rematada por un visu en forma de pirámide natural.

Oríxenes: la Dinastía XVIII editar

El primer rei conocíu qu'abandonó la necrópolis de Dra Abu el-Naga foi'l tercer faraón de la dinastía XVIII, el gran Thutmose I, que, en redol al añu 1500 antes de nuesa yera (gobernó de 1504 a 1492 e. C.), encargó a la so mano derecha y arquiteutu real Ineni la construcción de la so tumba en mediu del mayor secretu. El mesmu Ineni se jacta de la so eficacia afirmando: naide viome, naide oyóme.

Nun principiu ye posible que se pensara nel Valle de los Reis como un campusantu familiar, non yá dedicáu a los reis. Prueba d'ello son les numberoses tumbes menores, casi toes de tiempos de la dinastía XVIII, nes qu'ensin dulda debieron de ser soterraos reines, príncipes y princeses, según dellos nobles privilexaos y hasta les mascotes de Amenofis II (perros, monos y aves) Sería namái a partir de la fundación del Valle de les Reines cuando la cantidá de personaxes non reales soterraos nel Valle de los Reis baxa drásticamente.

 
Balta de Sethy I, quiciabes la más formosa del Valle de los Reis.
 
Balta de Tutankamón, la más conocida de tol Valle.
 
Balta de Thutmose III, famosa poles sos pintures estilizadas.

Les tumbes de la dinastía XVIII fueron, na so gran mayoría, les postreres en ser afayaes. Esto debe a lo bien qu'azorronaron la so entrada'l constructores de tumbes, y a los escombros que cayeron nos estragales col pasu del tiempu. Aun así, que se sepa, tan solo dos d'elles (les tumbes 46 y 62, dambes d'esta dómina) caltuvieron toles sos ayalgues y ocupantes indemnes y a salvo de saquiadores.

El Valle de los Reis sufrió en tiempos d'esta dinastía delles tentatives de ser abandonáu: créese que Thutmose II construyó la so tumba n'otru llugar; Amenhotep III facer nel Valle Occidental, alloñar de la tradición; ya inclusive Ajenatón, al treslladar la capitalidad a Ajetatón, la so nueva ciudá construyida en mediu del desiertu, diseñó una necrópolis na moderna Tell el-Amarna. Ye posible que, omitiendo los motivos relixosos y políticos tocantes a Akenatón, los otros intentos fueren por cuenta de la apaición de los primeres saquiadores de tumbes, que nin siquier los soldaos reales y les guardias nocherniegues podíen evitar.

Les dinastíes XIX y XX editar

Nome oficial
en xeroglíficu
G41G1Aa1
D21
O1
O29
Y1VA50sZ4Y1VG7N35C11Z2s
N35
M4M4M4t
Z2s
N35
O29
O1 O1
G7S34O28sD2
Z1
R14t
t
N23 Z1
N35
R19t
O49
G7

Grande y maxestosa necrópolis de millones d'años de los faraones, vida, salú y prosperidá, nel occidente de Tebes
{{{3}}}


Sería coles nueves dinastíes cuando'l Valle de los Reis esperimentaría un fondu cambéu. Les tumbes pasaríen a ser de diseñu dafechu rectu (al contrariu que les de la dinastía XVIII, onde suelen presentar acodamientos), y la so entrada ye muncho más bono d'afayar que la de los sos antecesores. Esto provocaría un gran aumentu nos robos, y les tumbes yá bien conocíes dende l'antigüedá seríen precisamente les d'esta dómina.

Magar que Tebes perdió la capitalidad a favor de Pi-Ramsés, nel Delta del Nilu, los reis siguieron calteniendo la necrópolis y construyendo los sos templos funerarios na vera occidental tebana. Sicasí, les coses taben camudando, y los monarques cada vez se desabríen más de l'antigua capital y los sacerdotes d'Amón diben adquiriendo'l control. Al par, Exiptu taba debilitándose, y la fame y la probeza empezaben a faer la so apaición nes clases populares.

La incapacidá de munchos faraones, les tensiones colos sacerdotes y miembros de la nobleza local, el peligru d'una invasión, según la carestía acabaríen per colapsar l'Imperiu Nuevu nel reináu del postreru gran faraón, Ramsés III. Foi entós cuando se tuvo noticies de la primer fuelga conocida de la Hestoria Universal, cuando'l constructores de tumbes esixeron más comida y un salariu meyor.

Los siguientes faraones de la dinastía XX, hasta Ramsés XI, pocu o nada fixeron por camudar la situación. Tebes afogábase, y les medranes que se prevíen yá dende diba sieglos, fixéronse realidá: el Sumu Sacerdote de Amón se autoproclamó autónomu y, como un verdaderu rei ensin corona, biforcar del norte del país. Ramsés XI, que taba construyendo la so tumba nel Valle de los Reis, nunca llegó a ocupala. Tanto la necrópolis real como l'Imperiu Nuevu sumieren, 430 años dempués del reináu de Thutmose I.

L'olvidu editar

Los reis de la dinastía XXI treslladaron la capital a Tanis, abandonando Tebes y dexando el Alto Exiptu sol control de los Sumos sacerdotes de Amón, y el principal problema que tuvieron qu'atayar foi'l de los lladrones de tumbes. La inestable situación del país, que yá nunca más volvería ser un gran imperiu, taba provocando que bandes, cada vez más agresives y menos medroses de los castigos que pesaben sobre los saquiadores, robaren les tumbes y estrozaren les momies. L'escándalu yera tal qu'inclusive había miembros de l'alministración llocal implicaos nel robu de tumbes.

La prioridá yera protexer la necrópolis más importante, el Valle de los Reis, y asina se fixo. El Sumu Sacerdote de Amón Pinedyem II ordenó treslladar les momies reales de les sos tumbes a dellos escondederos pa poneles a salvo. Ignoramos cuántos d'éstos escondederos hubo, pero atopáronse dos depósitos, nos que se toparon les momies de casi tolos faraones del Imperiu Nuevu, de dellos Sumos Sacerdotes, y de dellos familiares. Estos afayos tan pervalibles producir en baltar númberu DB320 de Deir el-Bahari y na 35 del propiu Valle de los Reis.

Redescubrimientu editar

Delles tumbes del Valle de los Reis permanecieron abiertes dende l'Antigüedá. Estes seríen oxetu de visita per parte de turistes griegos y romanos, que nun duldar n'inscribir los sos nomes nes sales de tales tumbes, ya inclusive depués los cristianos habitaríen nelles, nel casu de dellos ermitaños coptos. Sería cola conquista de los musulmanes cuando'l valle sumir nel silenciu, pos éstos direutamente ignorar, considerándolo daqué ayenu ya innecesariu.

Bien pocos viaxeros europeos fadríen apaición nel Valle hasta la llegada de la espedición francesa de Napoleón en 1799, que'l so grupu d'historiadores esploraría y cartografiaría el llugar per primer vegada ya inclusive identificaría delles tumbes que permanecíen escaecíes, como la de Amenhotep III.

Poco dempués llegaríen otros como Belzoni, Champollion, Lepsius, Maspero y Carter, ente munchos otros. A llargu de tol sieglu XIX y empiezos del XX empezaben a afayase delles tumbes real y numberosu pozos funerarios qu'amontaben cada vez más l'interés pola necrópolis y per Exiptu polo xeneral. L'afayu de tumbes tan belles como les de Sethy I o Horemheb, de los escondederos de les momies reales, o de la misteriosa tumba 55 crearon una verdadera fiebre na que dellos arqueólogos y fanegueros coleicionistes pertenecíen pol meyor afayu.

Sería en 1922 cuando'l Valle de los Reis desvelara'l so secretu meyor guardáu, la celebérrima tumba de Tutankamón, el rei neñu de la dinastía XVIII. Enllena d'ayalgues enxamás suañaes, ye ensin competidor posible, l'afayu más importante de l'arqueoloxía del sieglu XX, y l'empiezu de la egiptomanía qu'entá se siente na sociedá. Pero nun sería'l fin del Valle de los Reis: anque yá ye bien improbable la esistencia d'una tumba d'eses carauterístiques escondida nel valle (sobremanera porque yá fueron topaos casi tolos faraones), empieza'l llabor documental. Yá nun s'escava en busca d'ayalgues, sinón d'información.

 
El Valle de los Reis. Necrópolis tebana del Imperiu Nuevu.

El Valle güei editar

El presente del Valle de los Reis ye'l desescombro de delles tumbes y el redescubrimientu de dalgunes que se volvieron a perder dende'l sieglu XIX. Anguaño tánse produciendo llabores de restauración lo mesmo que de facilitar l'accesu a los turistes al llugar. Non toles tumbes tán abiertes al públicu, pero sí les qu'espierten mayor interés polos sos bellísimas pintures. Los sepulcros que más tán dando que falar anguaño son, con diferencia, trés n'especial.

  • La tumba 5, que ta siendo desescombrada, podría ser la más grande de tol Valle. Les últimes investigaciones, según l'afayu de dellos cuerpos, paecen indicar qu'ellí pudieron ser soterraos gran parte de los más de cientu cincuenta fíos del faraón Ramsés II el Grande, lo que-y convertiría na tumba coleutiva más grande del mundu.
  • La tumba 55, qu'anque yá nun tien nengún secretu qu'amosar, espertó l'interés enforma tiempu, yá que s'ignoraba la identidá del cuerpu topáu nella y el verdaderu destinatario del sepulcru. Tres la tumba de Tutankamón, ye la que más ríos de tinta arramó. Pensóse que la Tumba 55 taba destinada a la gran esposa real Tiy, pero que'l cuerpu ellí topáu podría pertenecer al faraón Ajenatón o al so correxente tan pocu conocíu, Semenejkara. Los analises d'ADN realizaos en 2010 revelaron que, n'efeutu, los restos pertenecíen al célebre rei herexe.
  • La tumba 63 ye una de les grandes esperances de la exiptoloxía pa poner daqué de lluz nel complicáu periodu de los reinaos de Ajenatón a Horemheb. El so afayu en 2005 demostró que los secretos del Valle de los Reis entá nun taben escosos y el descubrimientu de dellos sarcófagos (vacíos) amosó que s'utilizó como un escondederu de momies. Mui cerca afayóse en 2012 la KV 64, que perteneció a una princesa de la XVIII dinastía; escalada y tiraos los restos de la so moradora nun rincón, foi reutilizada nel sieglu IX a.c. como balta pa una sacerdotesa cantora del templu de Karnak, que'l so sarcófagu intactu cola so momia reposaba al fondu de la cámara.

Índiz de tumbes editar

La sigles KV vienen significar Kings Valley (el Valle de los Reis), ente que les sigles WV son de West Valley (el Valle Occidental o de los Monos). L'orde de les tumbes foi dau pola fecha del so descubrimientu.

Nos más de sesenta sepulcros, pozos, sales úniques o inclusive simples fuexos atopaos nel Valle de los Reis atópense casi tolos monarques del Imperiu Nuevu, pero tamién a reines, príncipes ya inclusive, por privilexu especial, a nobles y a mascotes reales. Sicasí, siguen esistiendo faraones ensin una tumba fixa que-yos correspuenda. Son les Tumbes reales que falten nel Valle de los Reis.

 
Tumbes del Valle de los Reis: situación.
Nome Ocupante Dómina
KV1 Ramsés VII, faraón Dinastía XX
KV2 Ramsés IV, faraón Dinastía XX
KV3 Fíu de Ramsés III Dinastía XX
KV4 Ramsés XI, faraón Dinastía XX
KV5 Fíos de Ramsés II Dinastía XIX
KV6 Ramsés IX, faraón Dinastía XX
KV7 Ramsés II, faraón Dinastía XIX
KV8 Merenptah, faraón Dinastía XIX
KV9 Ramsés V y Ramsés VI, faraones Dinastía XX
KV10 Amenmeses, faraón Dinastía XIX
KV11 Ramsés III, faraón Dinastía XX
KV12 ¿? Dinastíes XVIII-XIX-XX
KV13 Bay, canciller de Siptah Dinastía XIX
KV14 Tausert y Sethnajt, faraones Dinastíes XIX-XX
KV15 Sethy II, faraón Dinastía XIX
KV16 Ramsés I, faraón Dinastía XIX
KV17 Sethy I, faraón Dinastía XIX
KV18 Ramsés X, faraón Dinastía XX
KV19 Mentuhirjopshef, fíu de Ramsés IX Dinastía XX
KV20 Thutmose I y Hatshepsut, faraones Dinastía XVIII
KV21 ¿? Dinastía XVIII
WV22 Amenhotep III, faraón Dinastía XVIII
WV23 Ai, faraón Dinastía XVIII
WV24 ¿? Dinastía XVIII
WV25 ¿Ajenatón?, faraón Dinastía XVIII
KV26 ¿? Dinastía XVIII
KV27 ¿? Dinastía XVIII
KV28 ¿? Dinastía XVIII
KV29 ¿? ¿?
KV30 ¿? Dinastía XVIII
KV31 ¿? Dinastía XVIII
KV32 Tiaa, madre de Thutmose IV Dinastía XVIII
KV33 ¿? Dinastía XVIII
KV34 Thutmose III, faraón Dinastía XVIII
KV35 Amenhotep II, faraón Dinastía XVIII
KV36 Maiherpi, noble nubiu de la corte de Thutmose IV Dinastía XVIII
KV37 ¿? Dinastía XVIII
KV38 Thutmose I, faraón Dinastía XVIII
KV39 ¿Amenhotep I?, faraón Dinastía XVIII
KV40 depósitu de dotes funeraries, momies y un enterramientu intrusu posterior Dinastía XVIII
KV41 ¿? Dinastía XVIII
KV42 Hatshepsut Meritra, esposa de Thutmose III, pero utilizada por Sennefer, alcalde de Tebes en tiempos de Amenhotep II Dinastía XVIII
KV43 Thutmose IV, faraón Dinastía XVIII
KV44 ¿? Dinastía XVIII
KV45 Userhat, noble del tiempu de Thutmose IV Dinastía XVIII
KV46 Yuya y To, suegros de Amenhotep III Dinastía XVIII
KV47 Siptah, faraón Dinastía XIX
KV48 Amenemopet, visir de Amenhotep II Dinastía XVIII
KV49 ¿? Dinastía XVIII
KV50 Animales (probables mascotes de Amenhotep II) Dinastía XVIII
KV51 Animales (probables mascotes de Amenhotep II) Dinastía XVIII
KV52 Animales (probables mascotes de Amenhotep II) Dinastía XVIII
KV53 ¿? ¿?
KV54 Almacén de la tumba de Tutankamon (Tut-anj-Amón) Dinastía XVIII
KV55 Tiy, esposa de Amenhotep III y Ajenatón, el so fíu Dinastía XVIII
KV56 Tumba d'Oru, probable fíu de Seti II Dinastíes XVIII-XIX
KV57 Horemheb, faraón Dinastía XVIII
KV58 Depósitos de la tumba de Horemheb Dinastía XVIII
KV59 ¿? Dinastía XVIII
KV60 Sitra In, nodriza de Hatshepsut Dinastía XVIII
KV61 Nunca foi usada ¿?
KV62 Tutankamón (Tut-anj-Amón), faraón Dinastía XVIII
KV63 depósitu pa restos de dotes funeraries Dinastía XVIII
KV64 descubierta en 2012; princesa de la XVIII dinastía con enterramientu intrusu posterior[5] Dinastía XVIII |} KV65 Tumba ensin escavar descubierta en xunetu de 2008[5] ----

Tumbes reales que falten por afayar nel Valle de los Reis editar

Na actualidá dellos faraones que les sos tumbes entá nun s'atoparon, dexen abierta la hipótesis de qu'entá tean por afayar en dalgún llugar del Valle o de dalguna necrópolis vecina. Estos son los casos que se plantegen de siguío.

Tumba de Ahmose I editar

 
La momia de Ahmose foi atopada en Deir el-Bahari, en DB320.

Ahmose I foi'l fundador de la dinastía XVIII y un héroe nacional que consiguió, tres dellos años de lluches, espulsar a los hicsos del país y volver unificar les Dos Tierres (Exiptu) so un únicu cetru. Foi esti monarca'l que convirtió a Tebes y al cultu del dios Amón en símbolos de la resistencia.

Sicasí, nun llegó hasta'l presente nenguna mención del llugar onde foi soterráu esti faraón, nin tampoco alrodiu d'ónde podría tar. Yá que la so momia foi topada nel escondite DB320 xunto cola mayoría de los faraones del Imperiu Nuevu, ye posible que fora soterráu tamién cerca d'ellos, nel Valle de los Reis, yá que foi unu de los dos inmediatos socesores del fundador de la necrópolis.

Si Ahmose nun se fixo construyir la so tumba nel Valle de los Reis, ensin dulda facer na tradicional necrópolis de la familia, en Dra Abu el-Naga, peor conocida y qu'entá podría guardar esti pervalible secretu. Esplicar la esistencia de la momia de Ahmose nel abellugu DB320 podría debese a que más tarde el so cuerpu fuera lleváu a dalguna tumba del Valle de los Reis, o a cencielles a que los sacerdotes que s'encargaron de poner a salvo los cuerpos de los faraones tamién tuvieron en cuenta a los que nun fueron soterraos nel Valle.

Tumba de Amenhotep I editar

Siempres se tuvo como fundador del Valle de los Reis a Thutmose I, pero'l fechu de que los constructores de tumbes divinizasen al so predecesor nel tronu, Amenhotep I, y a la madre d'ésti, la Gran Esposa Real Ahmose-Nefertari, fixo pensar qu'éstos fundaron la hermandá de constructores y qu'inclusive pudieron ser ellos los primeres soterraos na necrópolis.

Tou lo referente a la tumba de Amenhotep I ye un enigma, y anguaño hai dos candidates abondo improbables: una ye l'anómala KV39 del Valle de los Reis, asitiada bien lloñe del restu de les tumbes y que cunta con una planta bien distinta al restu de les sos hermanes; y otra ye AN-B, en Dra Abu el-Naga, que paez ser un enterramientu real pero que les sos dimensiones nun concordar coles descrites nel Papiru Abbott, que fala precisamente de la tumba de Amenhotep I. En realidá, nenguna de los dos concuerda, y ye posible qu'entá se tea a la espera de topar una tercera qu'axunte meyores cualidaes.

Sía como fora, ye bien probable que Amenhotep I fuera soterráu xunto a la so madre, Ahmose-Nefertari, y tanto KV39 como AN-B podríen allugar un enterramientu doble. El llugar d'entierru de madre y fíu tuvo que ser amás bien conocíu polos sacerdotes de la dinastía XXI, una y bones dambes momies fueron tamién atopaes en DB320. El misteriu de Amenhotep I, quien quiciabes pudo ser el fundador del Valle de los Reis, sigui esistiendo, y paez que por unos cuantos años más.

Tumba de Thutmose II editar

 
Cabeza de la momia de Thutmose II, tamién topada en DB320.

Thutmose II ye unu de los monarques menos conocíos y que menos interés espierta de la dinastía XVIII, y hai quien lu ve como un rei títere y efímeru que'l so reináu a cencielles sirve pa dixebrar el de Thutmose I y la famosa correxencia ente Thutmose III y Hatshepsut. Ye tanto'l desconocimientu qu'arrodia a esti rei que nin siquier se sabe ónde pudo ser soterráu, anque la so momia atópase en DB320.

Como nel casu de Amenhotep I, hai delles hipótesis y delles candidates a ser la tumba de Thutmose II, pero nenguna acaba de convencer del tou a los espertos. Per un sitiu WN-A y DB358, en Deir el-Bahari y por otru KV42 nel Valle de los Reis. Nenguna d'éstes paez ser una seria posibilidá, y tase a la espera de nuevos descubrimientos. Resumides cuentes, paez daqué demostráu: que KV42 taría destinada a la reina Hatshepsut Meritra y quiciabes WN-A fora la tumba del cantil asignada a la reina de finales de la dinastía XVII, Ahmose-Inhapi.

Entós, namái quedaría DB358, de planta bien irregular pero que tien un pozu funerariu, daqué que namái apaez en tumbes reales. De ser ésta la tumba de Thutmose II ¿por qué nun foi soterráu nel Valle de los Reis? Al ser l'inmediatu socesor de Thutmose I, ye posible que'l costume d'utilizar aquel llugar como la necrópolis oficial entá nun tuviera asitiada, y yá que paecía que Dra Abu el-Naga fuera definitivamente abandonada, seique Thutmose II optara por una más que modesta tumba en Deir el-Bahari.

Tumba de Semenejkara editar

Ye lóxicu que del monarca más enigmáticu y menos duraderu de too l'Imperiu Nuevu nun se conoza nin siquier el llugar de la so tumba. Tou lo qu'arrodia a Semenejkara, primero correxente d'Ajenatón y dempués, per unos meses rei en solitariu, son especulaciones y nin siquier hai una tumba posible candidata a allugar el so cuerpu.

Apenes se sabe quién foi esti misteriosu personaxe (quiciabes nin siquier fuera varón, y tratárase de la reina Nefertiti con atributos masculinos, a manera d'una nueva Hatshepsut), y que la so momia nun foi entá identificada con seguridá nin nengún sepulcru paez corresponder a él. Pensóse que quiciabes fuera'l destinatario de la tumba na que dempués foi soterráu'l so socesor Tutanjamón (la KV62), o quiciabes tumbes que guarden enforma paecíu con ésta como KV55 o KV56. Sicasí, hai que remarcar la idea de qu'en nengún d'estos llugares topóse nin un solu oxetu que tea al so nome.

Tumba de Ramsés VIII editar

Ente que se conocen toles tumbes de la dinastía XIX, namái hai una que se desconoz na actual llista referente a la XX: la del faraón Ramsés VIII. Son bien pocos los datos que llegaron d'él: sábese que yera fíu de Ramsés III, que reinó mientres pocu más de trés años y qu'en tan curtiu espaciu de tiempu nun fixo nada que-y mereciera pasar a la posterioridá. Asina, nun ye d'estrañar que nin siquier se tenga dalguna candidata a ser la so tumba.

Al paecer, cuando esti home nun yera más qu'un príncipe, bien alloñáu tocantes a posibilidaes de aportar a faraón, fíxose construyir la tumba KV19 nel Valle de los Reis. Entós daquella Ramsés VIII respondía al nome del príncipe Sethirjopshef y cuando foi coronáu tuvo que ver tan indigno'l so enterramientu que lu refugó, y créese qu'entamaría otru, que desconozse. Les tumbes de la dómina ramésida (dinastíes XIX y XX) tienen como factor común que son fáciles d'afayar por cuenta de la so entrada monumental, y sería una casualidá qu'entá nun fuera topada una.

Inorando la teoría de que Ramsés VIII abandonara'l Valle de los Reis, esiste la hipótesis de que la so tumba fuera finalmente usurpada por dalgún de los sos socesores, y que'l cuerpu del rei fora unviáu a otru llugar -la momia nun s'identificó ente la esistentes nos dos escondederos-, nel que nun dexó nenguna buelga. Ramsés VIII foi un monarca bien pocu conocíu, y nun dexó pistes clares del so llugar d'enterramientu, anque ye posible que el llugar definitivu de dichu enterramientu fuera QV43, una tumba del Valle de les Reines na qu'apaecieron restos col so nome. Pero, de ser asina, inda se desconoz cuál foi'l motivu por que Ramsés VIII decidiera camudar de necrópolis.

Planu del Valle de los Reyes editar

Allugamientu de les tumbes nel Uadi.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Maspero: op. cit.,páx. 182
  2. Theban Mapping Project, op. cit.
  3. Siliotti, op. cit.
  4. Siliotti: op. cit., páx. 13.
  5. 5,0 5,1 Zahi Hawass. «Spotligh Interview: 2008». The Plateau: Official Website for Dr. Zahi Hawass. Consultáu'l 15 d'ochobre de 2008.

Bibliografía editar

  • Siliotti, Alberto (1997). El Valle de los Reis: Y los templos y necrópolis de Tebes. Ed. Martínez Roca. ISBN 84-270-2200-X.
  • Maspero, Gaston (1913). Manual of Egyptian Archaeology. Ed. H. Grevel and Co. ISBN 1-4219-4169-4.
  • «Theban Mapping Project» (inglés). Consultáu'l 2 de xunetu de 2006.
  • Tou sobre'l Valle de los Reis. N. Reeves y R. Wilkinson. 1998

Enllaces esternos editar