941 (CMXLI) foi un añu común entamáu en vienres del calendariu xulianu.

Añu 941
Años: 938 939 940 - 941 - 942 943 944
Décades: Años 910 Años 920 Años 930 - Años 940 - Años 950 Años 960 Años 970
sieglos: sieglu IX - sieglu X - sieglu XI
941 n'otros calendarios
Calendariu gregorianu 941
CMXLI
Ab urbe condita 1694
Calendariu armeniu 390
Calendariu chinu 3637 – 3638
Calendariu hebréu 4701 – 4702
Calendarios hindús
- Vikram Samvat
- Shaka Samvat

996 – 997
863 – 864
Calendariu persa 319 – 320
Calendariu islámicu 329 – 330
Calendariu rúnicu 1191

Fechos editar

Califatu abbásida editar

  • Nuechi del 7 al 8 de marzu - L'afamada Cúpula Verde del Palaciu de la Puerta Dorada de Bagdag esbarrúmbase per aciu d'un bastiazu.

Imperiu bizantín editar

  • Mayu–setiembre - Guerra rusu-bizantina: Los rusos y los sos aliaos pechenegos, mandaos pol príncipe varegu Igor I de Kiev, crucien el mar Negru con una flota de mil barcos, ocupaos por 40.000 soldaos, y desembarquen na costa norte d'Asia Menor. Mientres que la flota bizantina ta ocupada lluchando colos árabes nel Mediterraneu, les tropes ruses aportan a Constantinopla. L'emperador Romanos I organiza la defensa de la capital y arma 15 vieyos barcos, qu'equipa con llanzadores de fueu griego, y ponlos a les órdenes del protovestiarios Theodores. Los bizantinos consiguen repeler l'ataque rusu, fundiendo la mayor parte la so flota, pero nun pueden impedir que los invasores saqueen la rodiada de la capital imperial, llegando hasta Nicomedia (actual Ízmit). En setiembre los xenerales bizantinos John Kourkouas y Bardas Phokas estrocen l'exércitu rusu en Tracia. Igor, sicasí, amáñase pa conseguir colar, con unos pocos barcos, pol mar Caspiu.

Europa editar

  • Primavera - Enrique I, duque de Bavaria, conspira p'asesinar al so hermanu, el rei Otto I, nel palaciu real de Quedlinburg, pero ye descubiertu y encarceláu n'Ingelheim. El so hermanu perdónalu y suéltalu dempués de facer penitencia en Navidá.
  • Seronda - Hugo de Provenza, rei d'Italia, dirixe la so cuarta espedición a Roma pa tentar de destronar a Albericu II. Aporta al Laciu, aú se prepara pa capturar la capital papal, pero l'ataque fracasa y Hugo retírase a Milán.
  • Olaf Guthfrithson, cabezaleru vikingu, muerre mientres ataca una antigua iglesia en Tyninghame (Northumbria septentrional). Asocédelu, como dirixente de Jórvik, el so primu Olaf Sigtryggson.

Asia editar

Nacencies editar

  • Brian Boru, Rei Supremu d'Irlanda (m. 1014).
  • Ibn Furak, imán musulmán, xurista y teólogu (m. 1015).
  • Lê Hoàn, emperador de la dinastía Lê anterior (Vietnam) (m. 1005).
  • Lotariu III, rei del reinu francu occidental (m. 986).

Muertes editar

  • 5 de xineru – Zhang Yanhan, canciller chinu (n. 884).
  • 12 de febreru – Wulfhelm, arzobispu de Canterbury.
  • 21 d'abril – Bajkam, comandante militar turcu.
  • Abu Bakr Muhammad, gobernador musulmán.
  • Fujiwara no Sumitomo, aristócrata xaponés.
  • Gurgen II, príncipe de Tao-Klarjeti (Georgia).
  • Jayavarman IV, rei d'Angkor (Camboya).
  • Muhammad ibn Ya'qub al-Kulayni, Persian scholar (n. 864).
  • Olaf Guthfrithson, cabezaleru vikingu.
  • Órlaith íngen Cennétig, reina irlandesa.
  • Qian Yuanguan, rei de Wuyue (n. 887).
  • Rudaki, poeta persa (b. 858).
  • Wang Dingbao, canciller chinu (n. 870).


Referencies editar

Enllaces esternos editar