Aeropuertu Internacional El Alto

L'Aeropuertu Internacional d'El Alto (IATA: LPBOACI: SLLP) ye l'aeropuertu principal del área metropolitana de La Paz y l'aeropuertu más importante de Bolivia. Ta allugáu na redoma d'El Alto, a 14,5 quilómetros al suroeste del centru de La Paz. Asitiáu a un altor de 4008 msnm, l'aeropuertu Internacional d'El Alto ye l'aeropuertu internacional más altu y quintu aeropuertu comercial más altu del mundu.[1] La terminal ye amás unu de los asentamientos de la I Brigada Aérea de la Fuercia Aérea Boliviana, el Grupu Aereu Presidencial y la Base aérea Bartolina Sisa.

Aeropuertu Internacional El Alto
aeropuertu internacional y aeródromu de tráficu comercial
IATA: LPB • OACI: SLLP
Llocalización
PaísBandera de Bolivia Bolivia
Departamento (es) Traducir Departamento de La Paz (es) Traducir
Provincia (es) Traducir Provincia de Pedro Domingo Murillo (es) Traducir
Municipio (es) Traducir El Alto Municipality (en) Traducir
Ciudá El Alto
Coordenaes 16°30′48″S 68°11′32″W / 16.5133°S 68.1922°O / -16.5133; -68.1922
Aeropuertu Internacional El Alto alcuéntrase en Bolivia
Aeropuertu Internacional El Alto
Aeropuertu Internacional El Alto
Aeropuertu Internacional El Alto (Bolivia)
Altitú 4061,5 m y 4061 m
Historia y usu
Vuelo 980 Eastern Airlines (es) Traducir
Dueñu Bolivia
Xestión Abertis (es) Traducir
Orixe del nome El Alto
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve La Paz
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'aeropuertu operó dende la primer metá del sieglu 20, foi modernizáu a finales de 1960 cuando una nueva terminal de pasaxeros construyóse y la so pista d'aterrizaxe foi significativamente allargada pa dexar l'aterrizaxe y despegue d'aviones de reacción más grandes que puedan operar a gran altor.

El Alto foi unu de los principales centru de conexones de l'antigua Lloyd Aereu Bolivianu, aereollinia bandera de Bolivia que dexó d'operar en 2007. Anguaño, l'aeropuertu ye'l principal centru de conexones p'Amaszonas, amás de sirvir como aeropuertu secundariu pa la estatal Boliviana d'Aviación.

Siendo'l aeropuertu internacional más altu del mundu, El Alto ufierta condiciones úniques por que les aeronaves más modernes realicen pruebes de vuelu a gran altor con cuenta de recibir les sos certificaciones de vuelu, polo tanto El Alto dacuando recibió a les aeronaves tipu Airbus A350 y Boeing 787.[2][3]

Historia editar

 
L'aeropuertu nos años 1960. Un Boeing 727-100 del Lloyd Aereu Bolivianu ta aparcáu frente a la primera terminal aérea construyida amosando la so llamativa fachada tiahuanacota.

La historia del aeropuertu El Alto remontar a la llegada de l'aviación civil a Bolivia, col apuerto de distintos personaxes que promovieron esti mediu de tresporte y per ende la construcción d'un aeropuertu en La Paz, la ciudá más importante de Bolivia, que finalmente s'inauguró'l 18 de xunu de 1965.[4]

Antes de la so inauguración oficial, l'aeropuertu yá operaba dende la primer metá del sieglu 20 y primeramente tenía como nome Aeropuertu John F. Kennedy (JFK), anque na práutica nunca s'utilizó de manera pública esti nome. Nel añu 1999 y ante la presión de distintos sectores, por aciu la Llei 1944 mientres el gobiernu de Hugo Banzer Suárez, l'aeropuertu pasó a denominase oficialmente Aeropuertu Internacional El Alto. Dende la so inauguración, construyóse una nueva terminal aérea y adicionalmente, la pista d'aterrizaxe foi significativamente allargada pa dexar l'aterrizaxe y despegue d'aviones de reacción más grandes que puedan operar a gran altor.

 
Terminal aérea del Aeropuertu Internacional El Alto remocicada en 2008.
 
Nueva terminal d'El Alto, inaugurada en 2015.

En 1997, el Gobierno de Bolivia robló un contratu de 25 años con Airport Group International pa operar los trés aeropuertos más grandes de Bolivia incluyíu l'aeropuertu d'El Alto. El Serviciu d'Aeropuertos Bolivianos S.A. (SABSA) foi creáu pa operar la concesión. En 1999, la Airport Group International foi mercada por TBI plc y en 2004, la corporación española Abertis mercó TBI plc, tomando control de la operación de los trés aeropuertos internacionales en Bolivia. En 2008 y so la operación de Abertis la terminal aérea principal recibió un estensu programa d'ampliación y remodelación lleváu a cabu por SABSA que caltuvo una inversión de 2,3 millones de dólares. L'aplicación incluyó la construcción d'una nueva terminal de preembarque nacional ya internacional, qu'inclúi nueves sales de recueyo d'equipaxes, pasiellos de comunicación ente les distintes sales de preembarque y los dos terminales según una infraestructura más moderna.

El 18 de febreru de 2013, el gobiernu de Bolivia so la presidencia d'Evo Morales anunció la nacionalización de SABSA nesi entós filial de Abertis citando a la falta o poca inversión d'esta empresa nos aeropuertos de la exa troncal de Bolivia. Dende esa fecha, SABSA pasó a ser propiedá del estáu bolivianu.

El 15 de mayu de 2015 el gobiernu nacional inauguró oficialmente una nueva terminal aérea aumentando significativamente la capacidá de pasaxeros que l'aeropuertu pueda allugar.[5]

Carauterístiques editar

 
El Alto ye l'aeropuertu internacional más altu del mundu a 4008 msnm.

La nueva terminal inclúi diverses tiendes qu'ufierten artesaníes típiques bolivianes, amás de llibreríes, según tamién sucursales nes sales de preembarque internacional y nel antepar principal respeutivamente. Tamién s'atopen restoranes, según trés distintos sucursales d'una cadena de cafeteríes nes sales de preembarque nacional, internacional y antepar principal.

L'aeropuertu cunta con dos pistes: una pista de formigón "10R/28L" y una pista paralela accesoria d'emerxencies de tierra "10L/28R". L'aeropuertu presenta amás los sistemes de navegación VOR/DME, DVOR/DME, y na pista 10R tien el serviciu d'aterrizaxe por preseos ILS CAT I.

El Alto ye l'aeropuertu internacional más altu del mundu, yá que s'atopa a 4008 msnm. Como referencia, el llagu Titicaca ta a 3.810 msnm y el centru de la ciudá de La Paz, a aproximao 3600 msnm. La temperatura permediu nel aeropuertu ye de 6 graos centígrados. Por cuenta de l'altitú del aeropuertu, la mayoría de los aviones comerciales de fuselaxe anchu nun pueden operar nel aeropuertu, y de resultes, gran parte de los vuelos internacionales dende y escontra Bolivia operen nel Aeropuertu Internacional Viru Viru na ciudá de Santa Cruz de la Sierra que s'atopa a una altitú enforma menor dexando l'accesu d'aviones más grandes y de mayor capacidá de pasaxeros.

Pruebes de Vuelu editar

Siendo l'aeropuertu internacional más altu del mundu, El Alto ufierta carauterístiques úniques que les empreses aeronáutiques tales como Airbus y Boeing aprovechen con cuenta de realizar pruebes de vuelu a gran altor pa certificar les sos aeronaves. Los modernos Airbus A350-900XWB, Airbus A350-1000 y el Boeing 787 realizaron pruebes de despegue y aterrizaxe a gran altor n'El Alto.[2][3]

Accesos editar

Puede aportase al aeropuertu dende les ciudaes de La Paz y El Alto per dellos medios. La ciudá de La Paz y l'aeropuertu atópense coneutaos peles siguiente rutes:

  • Autopista La Paz-El Alto.
  • Aveníes: Mario Mercado y Max Fernández (Dende la zona sur de La Paz).
  • Avenida Héroes del Pacíficu dende El Alto (Perimetral al aeropuertu).
  • Autobús.

Cotranstur: Llinia especializada d'autobús y minibus realiza viaxes dende l'aeropuertu hasta'l centru de la ciudá de La Paz (Plaza Isabel la Católica) numberoses vegaes al día y con delles estaciones en dambes ciudaes.

  • Taxi.

Taxis especializaos: "Aeropuertu", "Rafael Pabón" y "Aeropuertu 78" realicen viaxes del aeropuertu a distintes zones de La Paz y El Alto. Taxis privaos y de distintes compañíes tamién realicen viaxes al aeropuertu dende dambes comuñes.

Aereollinies y destinos editar

Aereollinies Ciudaes Notes
  Amaszonas
9 destinos
Nacionales: (6) Cochabamba / Rurrenabaque / Santa Cruz de la Sierra / Sucre[6] / Tarija / Trinidad / Uyuni
Internacional: (3) Iquique / Asuncion / Montevidéu
N/A
  Boliviana d'Aviación
13 destinos
Nacionales: (8) Cobija / Cochabamba / Oruro / Potosi / Santa Cruz de la Sierra / Sucre / Tarija / Trinidad/ Uyuni
Internacional: (5) Buenos Aires / Madrid / Miami / São Paulo / Salta
N/A
  Ecojet
4 destinos
Nacionales: (4) Cobija / Cochabamba / Sucre / Trinidad
N/A
  Tresporte Aereu Militar
11 destinos
Nacionales: (11) Cobija / Cochabamba / Guayaramerín / Puerto Suárez / Riberalta / Santa Cruz de la Sierra / Sucre / Tarija / Trinidad / Yacuiba
N/A
  American Airlines
1 destín
Nacional: (1) Santa Cruz de la Sierra
Internacional: (1) Miami
Oneworld
  Avianca
1 destín
Internacional: (1) Bogotá
Star Alliance
  Avianca Ecuador
1 destín
Internacional: (1) Lima
Star Alliance
  LATAM Airlines
1 destín
Internacional: (2) Iquique / Santiago de Chile
Oneworld
  LATAM Perú
2 destinos
Nacional: (1) Santa Cruz de la Sierra
Internacional: (1) Lima
Oneworld
  Peruvian Airlines
2 destinos
Internacional: (2) Lima / Cuzco
N/A

Destinos nacionales editar

Ciudaes por países Nome del aeropuertu Aereollinia Observación
  Bolivia (13 destinos, 5 aereollinies)
Cobija Aeropuertu Capitán Aníbal Arab   Boliviana d'Aviación /   Ecojet
Cochabamba Aeropuertu Internacional Jorge Wilstermann   Boliviana d'Aviación /   Tresporte Aereu Militar
Guayaramerín Aeropuertu Capitán de Av. Emilio Beltrán   Ecojet /   Tresporte Aereu Militar
Oruro Aeropuertu Juan Mendoza   Boliviana d'Aviación
Riberalta Aeropuertu Capitán Av. Selin Zeitun López   Ecojet /   Tresporte Aereu Militar
Rurrenabaque Aeropuertu de Rurrenabaque   Amaszonas
Santa Cruz de la Sierra Aeropuertu El Trompillo   Tresporte Aereu Militar
Santa Cruz de la Sierra Aeropuertu Internacional Viru Viru   Ecojet /   Amaszonas /   Boliviana d'Aviación /   Tresporte Aereu Militar
Sucre Aeropuertu Internacional de Alcantarí   Amaszonas /   Boliviana d'Aviación /   Ecojet /   Tresporte Aereu Militar
Tarija Aeropuertu Capitán Oriel Lea Plaza   Boliviana d'Aviación /   Tresporte Aereu Militar
Trinidad Aeropuertu Teniente Jorge Henrich Arauz   Boliviana d'Aviación /   Ecojet /   Tresporte Aereu Militar
Uyuni Aeropuertu Joya Andina   Amaszonas /   Bolivia Boliviana d'Aviación

Vuelos Internacionales editar

Ciudaes por países Nome del aeropuertu Aereollinies
América del Norte
  Estaos Xuníos d'América
Miami Aeropuertu Internacional de Miami   American Airlines
Sudamérica
  Brasil
São Paulo Aeropuertu Internacional Guarulhos   Boliviana d'Aviación
  Colombia
Bogotá Aeropuertu Internacional El Dorado   Avianca
  Chile
Iquique Aeropuertu Internacional Diego Aracena   LATAM Chile /   Amaszonas
Santiago de Chile Aeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino Benítez   LATAM Chile
  Paraguái
Asunción Aeropuertu Internacional Silvio Pettirossi   Amaszonas (Vía VVI)
  Perú
Lima Aeropuertu Internacional Jorge Chávez   LATAM Peru /   Peruvian Airlines (Via CUZ) /   Avianca Ecuador
Cusco Aeropuertu Internacional Alejandro Velasco Astete   Peruvian Airlines /   Avianca Perú /   Amaszonas
Arequipa Aeropuertu Internacional Rodríguez Ballón   Amaszonas
 
Sala d'espera del Aeropuertu.

Aereollinies que cesaron operación editar

Aereollinia Estinguíes editar

Aereollinies Operatives editar

Ciudaes por países Nome del aeropuertu Observación
  Aerolíneas Argentinas (1 destín)
Buenos Aires Aeropuertu Internacional Ministru Pistarini
  Air France (1 destín)
París Aeropuertu Charles de Gaulle
  Iberia L.A.E (1 destín)
Madrid Aeropuertu Internacional de Barajas
  KLM (1 destín)
Ámsterdam Aeropuertu de Amsterdam-Schiphol
  Lufthansa (2 destinos)
Frankfurt Aeropuertu Internacional de Frankfurt
San Juan de Puertu Ricu Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marin
  TAM Paraguái (1 destín)
Asunción Aeropuertu Internacional Silvio Pettirossi

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar