Aeropuertu Internacional de Lárnaca

L'Aeropuertu Internacional de Larnaca (griegu: Διεθνές Aεροδρόμιο Λάρνακας) (códigu IATA: LCA - códigu ICAO: LCLK) ye un aeropuertu internacional alcontráu na ciudá de Lárnaca, en Xipre. Ye'l principal aeropuertu d'ingresu al país, y el más grande de los dos aeropuertos comerciales colos que cunta'l país (sígue-y l'Aeropuertu Internacional de Pafos). Tien una única terminal de pasaxeros, que consiste en dos edificios principales y otru edificiu onde s'alluga la sala de arribos.

Aeropuertu Internacional de Larnaca
Διεθνές Aεροδρόμιο Λάρνακας
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: LCA • OACI: LCLK
Llocalización
PaísBandera de Xipre Xipre
Distritu Lárnaca (es) Traducir
Municipios (es) Traducir Lárnaca (es) Traducir
Ciudad (es) Traducir Lárnaca (es) Traducir
Coordenaes 34°52′44″N 33°37′49″E / 34.8789°N 33.6303°E / 34.8789; 33.6303
Aeropuertu Internacional de Lárnaca alcuéntrase en Xipre
Aeropuertu Internacional de Lárnaca
Aeropuertu Internacional de Lárnaca
Aeropuertu Internacional de Lárnaca (Xipre)
Altitú 2 m
Historia y usu
Orixe del nome Lárnaca (es) Traducir
Lárnaca (es) Traducir
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Lárnaca (es) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'actual aeropuertu cunta con una única zona de maniobres d'aeronaves. La terminal nun cunta con pontes d'embarque, y tolos pasaxeros son treslladaos n'autobús dende y escontra la terminal. Esta situación ta a puntu de camudar, cuando la nueva terminal tea rematada. L'aeropuertu tamién cunta con un gran hangar, una terminal de cargues, y otres instalaciones qu'inclúin tanques de combustible y facilidaes p'aviones llixeros.

Historia editar

L'Aeropuertu Internacional de Larnaca foi desenvueltu a fines de 1974, tres la invasión de Turquía sobre Xipre mientres el branu d'esi mesmu añu y la clausura forzada del Aeropuertu Internacional de Nicosia. Los terrenales sobre los cualos construyóse fueren utilizaos primeramente como un aeródromu polos británicu na década de 1930. L'aeropuertu foi inauguráu en febreru de 1975 cuando un conxuntu d'edificios prefabricaos, qu'entendíen una sala de partíes, otra de arribos y una torre de control. La primer aereollinia n'utilizar l'aeropuertu foi Cyprus Airways, que operó un Viscount 800 arrendáu por British Midland. La primer pista foi demasiáu curtia pa los aviones jet. La flota presistente de Cyprus Airways de Hawker Siddeley Trident 1 y 2 fueren destruyíos en tierra nel Aeropuertu Internacional de Nicosia pola Fuercia Aérea de Turquía. El segundu operador n'empecipiar vuelos a Larnaca foi Olympic Airways, utilizando aeronaves NAMC YS-11.

L'aeropuertu ye de cutiu utilizáu como un centru de conexón pa los pasaxeros que viaxen ente Europa y l'Oriente Mediu, y l'estatus de Xipre como un importante destín turísticu significaron que'l númberu creció rápido hasta algamar los 5 millones de pasaxeros al añu. Esto representa'l doble de la capacidá orixinal pa la cual foi proyeutáu l'aeropuertu. Por ello, un proyeutu pa trepar cola creciente demanda del aeropuertu foi presentáu en 1998. Dellos elementos del proyeutu que yá fueron completaos son la nueva torre de control, la estación de bomberos, la estensión de la pista, y les oficines alministratives adicionales. Un nuevu enllaz carreteru tamién foi rematáu. La mesma terminal va ser reconstruyida a unos 500 a 700 m escontra l'oeste de l'actual, xunto a la nueva torre de control, con nueves zones de maniobra y pontes d'embarque. La vieya terminal va ser parcialmente baltada y reacondicionada como un centru de cargues. El conceutu arquiteutónicu foi desenvueltu pol equipu d'arquiteutos d'Aéroports de Paris con SOFREAVIA en Francia. Los detalles y el diseñu final fueron realizaos en Xipre col estudiu d'arquiteutura local Forum Architects y un numberosu equipu d'inxenieros so la coordinación de ADP. Un númberu importante de discutinios fueron puestes n'evidencia pelos medios llocales al respective de l'axudicación del contratu, cuando tou taba llistu pa la firma del contratu, el consorciu lideráu por BAA y J&P rápido refugó'l contratu al nun recibir garantíes del gobiernu xipriota pa una compensación financiera nel casu de que vuelos direutos fueren dexaos dende'l norte de la islla (ocupada per Turquía) y el restu del mundu. El contratu foi eventualmente dau al segundu meyor postor, el consorciu Hermes lideráu polos franceses. Esti contratu tampoco tuvo llibre de discutinios, provocando aiciones pela vía llegal de parte de BAA y J&P, y retrasando el proyeutu.

Desarrollu editar

Un plan de meyora per valor de €650 millones pa los aeropuertos de Larnaca y Paphos empezó[1] y representa el primer proyeutu de construcción-operación-tresferencia al sector públicu de Xipre.[2] El contratu foi llográu por Hermes Airports, un grupu lideráu por franceses. El consorciu ta formáu por Bouygues Batiment International (22%), Egis Projects (20%), el Cyprus Trading Corporation (un grupu llocal-10%), Iacovou Brothers (un grupu llocal-10%), Hellenic Mining (10%), Vancouver Airport Services (10%), Aer Rianta d'Irlanda (10%), Charilaos Apostolides (una compañía de construcción local-5%) y Aeropuertu Internacional Côte d'Azur (3%).

Hermes ta construyendo nueves terminales de pasaxeros y estendiendo les pistes de dambos aeropuertos nel marcu d'una concesión por un periodu de 25 años. La primer fase pal Aeropuertu Internacional de Larnaca (a completase nel 2008) dexará-y remanar un tráficu de 7,5 millones de pasaxeros al añu. La sala de arribos foi espandida en febreru de 2006 cola adición de dos cintes tresportadores d'equipaxe (lo que fai a un total de seis), una área pa fumadores, y una sala d'espera más amplia. L'oxetivu d'esta midida foi preparar al aeropuertu pa remanar un mayor númberu de pasaxeros hasta qu'una nueva terminal seya constituyida en cercaníes.

Una segunda fase, prevista pa ser completada nel 2013, preve la espansión p'aumentar la capacidá del aeropuertu hasta los 9 millones de pasaxeros añales, y la estensión de la pista en 500 m. El diseñu de la nueva terminal de 98.000 m² inclúi 16 puente d'embarque y propónse reflexar les proporciones d'un acueductu medieval alcontráu na ciudá.[3][4]

Incidentes y accidentes editar

  • El 19 de febreru de 1978, l'Aeropuertu Internacional de Larnaca foi l'escenariu d'una batalla d'una hora ente les fuercies antiterroristes exipcies y la Guardia Nacional de Xipre. La crisis empecipió'l día anterior cuando Youssef Sebai, l'editor d'un importante periódicu exipciu y amigu del Presidente d'Exiptu, Anwar Sadat, foi asesináu nel hotel Hilton de Nicosia por dos homes armaos. Activistes de la Organización pa la Lliberación de Palestina depués secuestraron una aeronave DC-8 de Cyprus Airways con dellos rehenes. Exiptu unvió la so fuercia antiterrorista a bordu d'un Hercules C-130 p'axustar colos secuestradores ensin el vistu bonu del Gobiernu xipriota. Al aterrizar en Larnaca, el comandu realizó un asaltu sobre'l DC-8 a pesar de que los negociadores xipriotes asegurárense la entrega de los secuestradores. El Presidente xipriota, Spyros Kyprianou, y otros oficiales que reparaben los sucesos fueron forzaos a desallugar la torre de control que foi oxetu de dellos disparos. La crisis terminó depués de que la Guardia Nacional de Xipre neutralizó al comandu exipciu. De los 74 exipcios qu'integraben el comandu, 15 fueron muertos. Nun hubo víctimes pel llau de la Guardia xipriota. El presidente Kyprianou buscó la reconciliación y esculpóse, pero sostuvo que Xipre nun podía dexar la intromisión d'Exiptu. Les rellaciones diplomátiques ente Xipre y Exiptu entraron nun periodu de tensión. Los secuestradores palestinos fueron sentenciaos a muertu, anque depués la pena foi reemplazada por una prisión pa tola vida.[6][7]
  • El 5 d'abril de 1988, un Boeing 747 de Kuwait Airways (Vuelo 422) foi secuestráu, mientres volaba dende Tailandia a Kuwait. En siendo esviáu a Irán, los secuestradores forzaron al personal d'a bordu a volar escontra Arxelia, pero l'aeronave aterrizó en Larnaca pa reaprovisionarse de combustible. Dos rehenes kuwaitíes fueron executaos polos secuestradores y refundiaos a la pista del aeropuertu. El secuestru remató n'Arxelia, el 20 d'abril de 1988.[8]
  • Debíu al conflictu ente El Líbanu ya Israel del 2006 Middle East Airlines sacupó la so flota al Aeropuertu Internacional de Larnaca.

Aereollinies y destinos editar

Pasaxeros editar

[11]
Aereollinies Destinos
Aegean Airlines Atenes, Beirut, Londres-Heathrow, París-Charles de Gaulle, Tel Aviv-Ben Gurion, Salónica
Estacional: Heraklion, Kiev-Boryspil, Mykonos, Rodas, Santorini
Aeroflot Moscú-Sheremetyevo
Aeroflot
operáu por Rossiya Airlines
Estacional: San Petersburgu
Air Moldova Chişinăo
Air Serbia Estacional: Belgráu
airBaltic Riga
Alitalia Estacional: Roma-Fiumicino d[9]
Al-Naser Airlines Chárter estacional: Bagdag, Erbil[10]
Arkia Tel Aviv-Ben Gurion
Austrian Airlines Viena
Belavia Minsk
Blue Air Atenes, Bucuresti, Londres-Luton, Salónica
Chárter estacional: Chania, Corfú, Kavala, Milán-Linate,[12] Preveza/Lefkada, Rodas, Santorini, Skiathos, Tel Aviv-Ben Gurion,[13] Zakynthos[14]
Bravo Airways[15] Chárter estacional: Kharkiv[16]
British Airways Londres-Heathrow
Estacional: Londres-Gatwick
Bulgaria Air Sofía
easyJet Berlín-Schönefeld, Liverpool, Londres-Gatwick, Milán-Malpensa
easyJet Switzerland Basilea/Mulhouse
Edelweiss Air Zúrich
EgyptAir
operáu por EgyptAir Express
El Cairu
Ellinair Salónica[17]
Estacional: Moscú-Vnukovo[18]
Emirates Atenes, Dubai-Internacional, Malta
Etihad Airways Abu Dhabi
Georgian Airways Chárter estacional: Yerevan[19]
Germania Múnich, Stuttgart
Germania Flug Estacional: Zúrich[20]
Germanwings Colonia/Bonn
Gulf Air Bahrein
Helvetic Airways Chárter estacional: Berna, Zúrich[21]
Israir Airlines Chárter estacional: Tel Aviv-Ben Gurion[22]
Jet Time Chárter estacional: Billund, Norrköping, Örebro
Jet2.com Estacional: East Midlands, Edimburgu,[23] Glasgow, Leeds/Bradford, Mánchester, Newcastle upon Tyne
Jetairfly Chárter estacional: Lyon, Nantes[24]
Level Barcelona
LOT Polish Airlines Varsovia-Chopin
Lufthansa Múnich
Estacional: Frankfurt
Mahan Air Chárter estacional: Teḥrán-Imán Jomeini[25]
Middle East Airlines Beirut
Nordwind Airlines Chárter estacional: Kazán, Krasnodar, Mineralnye Vody, Moscú-Sheremetyevo, Rostov-on-Don, San Petersburgu, Samara, Ufá, Volgográu[26]
NordStar Airlines Chárter estacional: Moscú-Domodedovo[27]
Norwegian Air Shuttle Londres-Gatwick, Oslu–Gardermoen, Estocolmu-Arlanda
Estacional: Copenḥague, Ḥélsinki
Chárter estacional: Bergen, Stavanger
Novair
operáu por Scandinavian Airlines
Estacional: Gotemburgu, Oslu–Gardermoen, Estocolmu-Arlanda
Pegues Fly Chárter estacional: Krasnoyarsk, Moscú-Sheremetyevo, Yekaterimburgu[26]
Pobeda Estacional: Moscú-Vnukovo
Qatar Airways Doha
Qeshm Airlines Chárter estacional: Teḥrán-Imán Jomeini[28]
Rossiya Airlines Chárter: Moscú-Vnukovo, San Petersburgu
Chárter estacional: Novosibirsk, Yekaterinburg[29]
Royal Jordanian Amman-Reina Alia
Ryanair Bruxeles
S7 Airlines
operáu por Globus Airlines
Moscú-Domodedovo
Scandinavian Airlines Chárter estacional: Bergen, Gotemburgu, Kristiansand, Luleå, Oslu-Gardermoen, Estocolmu-Arlanda, Trondheim, Umeå
Small Planet Airlines Chárter estacional: Londres-Gatwick, Mánchester[30]
SmartWings
operáu por Travel Service
Estacional: Praga
TAROM Bucuresti
Thomas Cook Airlines Estacional: Belfast-Internacional, Birmingham, Bristol, Cardiff, East Midlands, Glasgow, Londres-Gatwick, Londres-Stansted, Mánchester, Newcastle upon Tyne
Thomas Cook Airlines Scandinavia Chárter estacional: Billund, Copenḥague, Gotemburgu, Ḥélsinki, Malmö, Oslu-Gardermoen, Estocolmu-Arlanda, Växjö
Thomson Airways Estacional: Birmingham, Bristol, Cardiff, Doncaster/Sheffield, East Midlands, Edimburgu, Exeter, Glasgow, Londres-Gatwick, Londres-Luton, Mánchester, Newcastle upon Tyne
Transavia Ámsterdam
Travel Service Chárter estacional: Bratislava[31]
TUIfly Nordic Chárter estacional: Copenḥague, Gotemburgu, Ḥélsinki, Kalmar,[32] Malmö, Oslu-Gardermoen, Estocolmu-Arlanda
Los tos Airways Haifa, Tel Aviv-Ben Gurion
Estacional: Heraklion[33]
Ukraine International Airlines Kiev-Boryspil
Up
operáu por El Al
Tel Aviv-Ben Gurion
Ural Airlines Krasnodar, Moscú-Domodedovo, San Petersburgu
Estacional: Yekaterinburg
UTair Aviation Chárter estacional: Mineralnye Vody[34]
Vueling Estacional: Barcelona, Roma-Fiumicino
Windrose Airlines Estacional: Kiev-Boryspil
Chárter estacional: Dnipropetrovsk,[35] Lviv,[36] Odessa[37]
Wizz Air Belgráu, Bucuresti, Budapest, Iași, Katowice, Kiev-Zhulyany, Kutaisi,[38] Sofía, Vilnius, Varsovia-Chopin
Yamal Airlines Chárter estacional: Moscú-Domodedovo
Yanair Estacional: Kiev-Zhulyany

Carga editar

Aereollinies Destinos
CAL Cargo Air Lines Liexa, Nueva York-JFK, Tel Aviv–Ben Gurion
TNT Airways Atenes

Referencies editar

  1. «=news La piedra fundamental foi asitiada nel nuevu Aeropuertu Internacional de Larnaca» (inglés). Financial Mirror (26 de xunu de 2006). Consultáu'l 28 d'avientu de 2006. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  2. «Trabajo programaos en aeropuetos de "clase mundial"». Travel & Tourism News (Al Hilal Publishing). Mayu de 2007. http://www.ttnworldwide.com/Articles.asp?Article=6578. Consultáu'l 16 de mayu de 2007.  (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  3. CTC: Alcuerdu ente Hermes Airports y el Gobiernu de Xipre pal desarrollu de los aeropuertos - Reporte de la Bolsa de Comerciu de Xipre. 11 de xunetu de 2005 [1]
  4. Aeropuertos: Ancias por ameyorar la primer impresión de los visitantes - Financial Times 19 d'avientu de 2006 [2]
  5. «Terror y Trunfu en Mogadishu». Time Magazine. 31 d'ochobre de 1977. http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,945802,00.html. Consultáu'l 12 de febreru de 2007. 
  6. Rescatando coonacionales nel esterior al traviés de coerción militar ya intervención nos terrenes de la humanidá por Ronzitti, Natalino (p.40-41) Publicáu en 1985 por Martinus Nijhoff ISBN 90-247-3135-6
  7. Terrorismu Políticu: Teoría, Táctiques y Contramedidas, por Grant Wardlow (Páxina 60) 1989 Cambridge University Press ISBN 0-521-36841-3
  8. Velea del terrorismu nel vuelu 422, Time Magazine, llunes 25 d'abril de 1998[3]
  9. http://www.agenparl.com/tresporto-aereo-alitalia-aggiunge-cipro-alle-sue-destinazioni-internazionali-dall8-giugno-un-volo-diretto-colleghera-roma-larnaca/
  10. http://www.247mediterraneantravel.com (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  11. «Copia archivada». Archiváu dende l'orixinal, el 13 de marzu de 2016. Consultáu'l 25 de febreru de 2016.
  12. http://agent.taxidiamprosta.com/default.aspx?Pref=110&pId=3510
  13. http://www.iaa.gov.il/en-US/airports/bengurion/Pages/OnlineFlights.aspx
  14. http://agent.taxidiamprosta.com/default.aspx?Pref=422
  15. https://m.planespotters.net/airline/Bravo-Airways
  16. http://hrk.aero/en/on-line-board/schedule-areas/cyprus/larnaca/
  17. http://en.ellinair.com/avia/flightprogramtimeline#?
  18. «{title}». Archiváu dende l'orixinal, el 9 de mayu de 2016. Consultáu'l 17 de mayu de 2016.
  19. http://www.airtickets.am/yerevan-larnaca-ru.php
  20. https://www.germania.ch/
  21. http://www.helvetic.com/hdc/charter/lca
  22. http://www.iaa.gov.il/en-US/airports/bengurion/Pages/OnlineFlights.aspx#
  23. http://www.edinburghairport.com/about-us/media-centre/press-releases/jet2-announce-massive-growth-at-edinburgh-airport
  24. http://www.hermesairports.com/images/media/redirectfile/Aeronautical/v1%20(EN)_LCA%20Summer%202016%20Flight%20Schedule.pdf
  25. https://www.facebook.com/metrotravelsophiatours/photos/pb.327918600617663.-2207520000.1449967198./782387905170728/
  26. 26,0 26,1 http://pegasys.pegast.ru/FlightSearch
  27. http://online215.mouzenidis-travel.ru/aviaquotes
  28. http://www.orthodoxouaviation.com/page/qeshm-air
  29. http://www.bgoperator.ru/price.shtml?flt=100410000049&flt2=100510000863
  30. http://www.olympicholidays.com
  31. http://www.fischer.sk
  32. http://kalmarolandairport.se/vara-destinationer/bokning-och-tidtabeller
  33. http://www.tusairways.com
  34. http://www.mvairport.ru
  35. http://dnk.aero/en/page/raspisanie/
  36. http://lwo.aero/en/schedule?query=Larnaca
  37. http://www.odessa.aero/en/timetable
  38. «Timetable». Wizz Air Hungary Ltd..

Enllaces esternos editar