Anna María Martínez Sagi

poeta, sindicalista, periodista, feminista y atleta barcelonesa

Anna María Martínez Sagi (16 de febreru de 1907Barcelona – 2 de xineru de 2000Santpedor)[3] foi una poeta, sindicalista, periodista, feminista y atleta, pionera del deporte femenín español.[4] Foi la primer muyer que formó parte de la xunta directiva del Futbol Club Barcelona.[5]

Anna María Martínez Sagi
Vida
Nacimientu Barcelona16 de febreru de 1907[1]
Nacionalidá España
Muerte Santpedor2 de xineru de 2000[2] (92 años)
Familia
Pareyes Elisabeth Mulder (es) Traducir
Hermanos/es Armando Martínez Sagi (es) Traducir
Familia
Estudios
Llingües falaes castellanu
catalán
francés
Oficiu
Oficiu periodista, atleta, poeta, escritora, sindicalistaactivista
Llugares de trabayu Barcelona, Costa Azul y Universidá d'Illinois
Emplegadores Futbol Club Barcelona  (1934 –  1936)
Miembru de Club Femenino y de Deportes de Barcelona (es) Traducir
Lyceum Club (es) Traducir
resistencia francesa
Xéneru artísticu poesía
Serviciu militar
Lluchó en Segunda Guerra Mundial
Guerra Civil Española
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Nació dientro d'una familia de l'alta burguesía barcelonesa. El so padre, Josep Martínez i Tatxé (Barcelona 1871) yera un industrial del testil, y la so madre, Consol Sagi i Barba yera sobrina de barítonu español Emilio Sagi i Barba. Tuvo una formación esquisita, estudió en castellán y en francés porque la so familia consideraba que'l catalán nun yera una llingua culta, esplica Juan Manuel de Prada que tuvo la oportunidá de conocela en vida y de recoyer la so historia.[5]

Martínez Sagi ta considerada una de les periodistes más importantes de la República, xunto con Josefina Carabias.[6] A los 19 años empieza a publicar nel suplementu femenín del diariu Las Notícias y, darréu, collabora nel periódicu La Rambla.[5]

Entrevistó a personaxes de toa mena, dende méndigos y prostitutes, hasta políticos catalanes. Especialmente destacaos son los sos reportaxes sobro'l sufraxu femenín, que na dómina yera bien revesosu, una y bones munchos progresistes, incluyíes delles feministes, tarrecíen que les muyeres decidieren el so votu influyíes polos sos homes o la ilesia.[7] Tamién foi importante'l so llabor de reportera na Columna Durruti.[8]

Amás de los sos trabayos periodísticos, tamién publicó dellos llibros de poemes, que tuvieron un gran ésitu nel momentu. El so estilu avérase al de les poetes d'América Llatina como Juana de Ibarbourou, Alfonsina Storni o Gabriela Mistral, un estilu desesperáu y angustiáu.[9] Inclusive llegó a considerásela como la heredera de Rosalía de Castro.[7]

Na so faceta feminista, Martínez Sagi fundó'l primer club de muyeres trabayadores de Barcelona, nel que s'intentaba ayudar na alfabetización de la población femenina.[7]

Como deportista, Martínez Sagi destacó nel llanzamientu de xavalina, tamién prauticó'l tenis y l'esquí.[8] En 1934 a los 27 años convirtióse na primer muyer miembru de la xunta direutiva del FC Barcelona y na primer muyer gran direutiva del fútbol español, de la mano de Josep Suñol.[10][5] Tenía como oxetivu enantar el deporte femenín nel club y crear una sección específica pero nun foi a algamalo, y el fracasu del proyeutu llevóla a dimitir del so puestu un añu dempués. Martínez Sagi entendía'l deporte como necesariu pa llevar a la muyer a la modernidá, compatibilizando cuerpu y mente.[7]

En terminando la Guerra Civil, exilióse a Francia, onde participó na Resistencia y más tarde, na década de 1950, a los Estaos Xuníos, onde sobrevivió dando clases de francés na Universidá d'Urbana, Illinois. Volvió a España en 1975, tres la muerte de Franco, retirándose de la vida pública.[7]

Vida personal editar

Caltuvo una rellación cola escritora Elisabeth Mulder, rellación que foi inspiración de la so poesía.[5] Cuando la madre de Sagi enteróse, obligó-yos a la rotura.[8][11]

Obra editar

  • Caminos (Barcelona, 1929).
  • Inquietud(Barcelona, 1931).
  • Canciones de la isla (1932-1936).
  • País de la ausencia (1938-1940).
  • Amor perdido (1933-1968).
  • Jalones ente la niebla (1940-1967).
  • Los motivos del mar (1945-1955).
  • Visiones y sortilegios (1945-1960).
  • Laberinto de presencias (Barcelona, 1969).

Bibliografía editar

En 1930 Martínez Sagi ye incluyida nun llibru d'entrevistes de César González-Ruano tituláu Cares, caretes y carotes.[12] En 1998 el diariu ABC publicó un reportaxe sobro ella.[6] Nel añu 2000 Juan Manuel de Prada convierte a Martínez Sagi n'unu de los personaxes principales de la so novela Las esquinas del aire y recupera la so memoria. Nella un autor busca a Anna María Martínez Sagi, n'afayando'l so nome nun llibru d'anticuariu. Prada entretexe na obra verdá y ficción, biografía y novela policiaca.[6]

En 2007 Patricia Nell Warren publica El vestuariu de color rosa sobro la historia de la homosexualidá nel deporte nel qu'inclúi'l capítulu: «Ana María Martínez Sagi: xavalines de poesía española».[13]

En 2019 publícase "La voz sola" na que se recupera la vida y les obres inédites de Martínez Sagi axuntando una esbilla de los sos principales poemes y reportaxes nun nuevu volume de la Coleición Obra Fundamental de la Fundación Banco Santander cola edición del escritor Juan Manuel de Prada.[14]

Filmografía editar

Referencies editar

  1. Identificador BNE: XX1409358. Apaez como: Ana María Sagi. Data de consulta: 9 ochobre 2017.
  2. Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 14441271j. Apaez como: Ana María Martínez Sagi. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
  3. Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (ed.): «indice de nacimientos de mujeres 1907 1908...registre núm 1781 jutjat Audiència dia 18 de febrer de 1907».
  4. Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS) (ed.): «Anna María Martínez Sagi». Diccionari Biogràfic de Dones.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 La Sagi, una pionera del Barça, https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/la-sagi-una-pionera-del-barca/video/5829196/, consultáu'l 28 de xunu de 2019 
  6. 6,0 6,1 6,2 Ángel Vivas (8 de marzu de 2000). «Juan Manuel de Prada se adentra en una vida novelesca». El Mundo. https://www.elmundo.es/2000/03/08/cultura/08N0134.html. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Martínez, Ana Mª». Ciudad de Mujeres (6 d'abril de 2008). Archiváu dende l'orixinal, el 15 de xunu de 2008. Consultáu'l 8 de xunu de 2008.
  8. 8,0 8,1 8,2 Isabel Obiols (18 de marzu de 2000). «De Prada novela la vida de la escritora y deportista catalana Ana M. Martínez Sagi». El País. https://www.elpais.com/articulo/cataluna/Prada/novela/vida/escritora/deportista/catalana/Ana/M/Martinez/Sagi/elpepiespcat/20000318elpcat_25/Tes.  Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «ElPaís» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  9. «Juan Manuel de Prada · la recherche d’une poétesse oubliée» (en francés). L'Humanité. 2002. http://www.humanite.fr/2002-09-19_Cultures_Juan-Manuel-de-Prada-la-recherche-d-une-poetesse-oubliee. 
  10. «¿Conoces a Ana María Martínez Sagi, la primera gran directiva del fútbol español? | rfef.es». www.rfef.es. Consultáu'l 28 de xunu de 2019.
  11. Inés Martín Rodrigo (1 de xunetu de 2019). «Ana María Martínez Sagi, la pionera del feminismo que fue repudiada por su familia por amar a otra mujer». ABC. https://www.abc.es/cultura/libros/abci-maria-martinez-sagi-pionera-feminismo-decidio-enterrarse-vida-201906290038_noticia.html. 
  12. Castañón Rodríguez, Jesús. «César González-Ruano y el deporte: del castillo inexpugnable al espectáculo de masas». Idioma y Deporte. Archiváu dende l'orixinal, el 28 de xunu de 2008. Consultáu'l 8 de xunu de 2008.
  13. «Patricia Nell Warren». La espía del sur (6 d'abril de 2008). Archiváu dende l'orixinal, el 25 de mayu de 2008. Consultáu'l 8 de xunu de 2008.
  14. «"La voz sola", el rescate de la vida y obra inédita de Ana María Martínez Sagi» (castellanu). www.efe.com. Consultáu'l 28 de xunu de 2019.

Enllaces esternos editar