Llanzamientu de xavalina

prueba d'atletismu

El llanzamientu de xavalina ye una prueba d'atletismu na que, como'l so nome indicar, llánzase una xavalina, fecha con material reglamentario de metal o fibra de vidriu, l'oxetivu ye llanzala lo más lloñe posible.

Llanzamientu de xavalina
Meyores marques homes
Mundial Bandera de Chequia Jan Železný 98,48 (1996)
Olímpicu Bandera de Noruega Andreas Thorkildsen 90,57 (2004)
Meyores marques muyeres
Mundial Bandera de Chequia Barbora Špotáková 72,28 (2008)
Olímpicu Bandera de Cuba Osleidys Menéndez 71,53 (2004)
El campeón olímpicu Erik Lemming, na prueba de xavalina-estilu llibre de los Xuegos Olímpicos de 1908.

Teniendo en cuenta que'l llanzamientu d'artefactos de distintes formes y tamaños pa cazar animales a distancia pa consiguir sustentu remontar a munchos miles d'años tras, y l'home dende antiguu siempres tuvo un enclín a midise colos demás homes pa demostrar que ye meyor, puede suponese que la exhibición d'esti tipu d'habilidaes, llanzar más lloñe o con más puntería, podría tener un orixe muncho más alloñáu de lo que nos amuesa la hestoria escrita. El llanzamientu de xavalina como deporte de competición regláu yá se realizaba na antigua Grecia, incluyida dientro de la prueba de pentatlón, nos Xuegos Olímpicos de l'antigüedá y nos Xuegos Panhelénicos. El pentatlón yera la competición por excelencia de los Xuegos Olímpicos; incorporar nel añu 708 e. C. y consistía nos cinco pruebes siguientes:

La téunica pa llanzar la xavalina supónse que yera distinta a l'actual, yá que se dexaba utilizar tires de cueru pa utilizales como propulsor, llamaes amentum en llatín, y que, acabaes en dos furos polos que s'introducíen dos deos pa endolcales na xavalina, enllargaben el llargor del brazu y coles mesmes imprimíen a la xavalina un xiru que lu estabilizaba nel aire.[1]

El llanzamientu de xavalina forma parte del programa d'atletismu de los Xuegos Olímpicos de la era moderna dende 1908.

Reglamentu editar

 
Pa llanzar la xavalina, tien de garrase pola encordadura.

Llanzar dende un pasiellu d'una llongura de 30 metros, acabáu nun arcu de 38 metros de radio. El sector de cayida va tar marcáu con dos llinies blanques de 45 cm d'anchor, talmente que si los cantos internos de les llinies enllargárense tendríen de pasar poles cuatro interseiciones de los cantos interiores del arcu y les llinies paraleles que delimitan el pasiellu d'impulsu y que se crucien nel puntu central del círculu del cual l'arcu forma parte. El sector va tener asina 59º aproximao.

Pa realizar cada intentu, l'atleta tien un minutu. De normal, cada atleta realiza tres intentos, y los ocho atletes con meyor marca válida, o toos si son ocho o menos, realicen otros trés intentos n'orde inversu a la so meyor marca.

La xavalina tien de garrase pola encordadura (siquier la mano del atleta tien de tocala), y llanzase percima del costazu o del brazu de llanzar; nun se dexa llanzala en rotación nin puede l'atleta dar el llombu al sector de cayida antes de soltar la xavalina; los estilos non clásicos nun tán autorizaos. Si la xavalina romper nel intentu o nel aire nun se va cuntar como nulu; tampoco si'l frayatu fai perder l'equilibriu al atleta y provoca que toque fuera del arcu; nesti casu va dexáse-y volver empezar. Na cayida, la punta metálica tien de tocar el suelu primero que cualesquier otra parte de la xavalina. L'atleta tien de sostener la xavalina pola empuñadura asitiada nel so centru de gravedá y llanzala percima del costazu y cerca del oyíu o oreyes.

Carauterístiques de la xavalina editar

La xavalina ye un venablu allargáu cola punta metálica. El llargor de la xavalina ye de 260-270 cm en categoría masculina y 220-230 cm en categoría femenina, y un pesu mínimu de 800 g pa los homes y 600 g pa les muyeres. Tien un asidero, fabricáu con cordel, d'unos 15 cm de llargu, que s'atopa aproximao nel centru de gravedá de la xavalina (ente los 90 cm y 110 cm). A lo llargo de la historia viénose averando a la punta'l centru de gravedá de les xavalines, pa faer que cayan antes, yá que s'empezaben a realizar marques qu'entepasaben la llongura de los campos de cayida.

Téuniques de llanzamientu editar

L'oxetivu d'efectuar un bon llanzamientu téunicu ye'l de que la xavalina tenga la mayor velocidá posible nel momentu de ser llanzada, anque tamién inflúin otros aspeutos que pueden ser controlaos, como l'ángulu de salida o l'alliniadura de la xavalina colos costazos.

Dende l'entamu de los llanzamientos na era moderna esistieron delles téuniques de llanzamientu, esistiendo inclusive mientres dalgún tiempu una téunica rotatoria, afecha al llanzamientu de xavalina por Félix Erausquin, derivada del llanzamientu de barra que se practica nel País Vascu. Con esta nueva téunica, Miguel de la Quadra-Salcedo batió holgadamente la plusmarca mundial de xavalina.[2] Ante la peligrosidá qu'ufiertaba esta téunica pa llanzadores inespertos, la IAAF ver na obligación de modificar el reglamentu por dos vegaes, incluyendo nel reglamentu que nin el llanzador nin la xavalina podíen tar empobinaos en nengún momentu del llanzamientu de llombu a la parte de llanzamientu.[2] Esta marca non se homologó magar ser el cambéu del reglamentu posterior al llanzamientu. Esta téunica yera bien peligrosa si nun s'apoderaba perfectamente, yá que esistía la posibilidá de que la xavalina saliera escontra otru llugar que nun fuera la zona de la cayida, col consiguiente peligru pa espectadores y atletes que pertenecíen n'otres pruebes.

Anguaño utilízase la téunica denomada clásica, que s'afai, con pequeñes variantes, a les carauterístiques del atleta. Nesta téunica utiliza una serie de pasos previos al llanzamientu. De normal utilízase una carrera normal, para, dempués, al armar el brazu calteniendo la xavalina al altor de los güeyos y alliniada colos costazos na direición del llanzamientu, faer una serie de pasos cruzaos y d'últimes efectuar un sofitu col pie esquierdu (pasu d'acomodu), bloquiando la parte izquierda del cuerpu, pa dempués col pie derechu y el cadril efectuar una llixera rotación escontra dientro (pasu nidiu), y darréu soltar el brazu, executando'l llanzamientu. La manzorga, dende'l pasu cruzáu, haber de llevar alta para nel momentu de llanzar llevala escontra'l llau esquierdu. Dempués débese siguir la inercia del llanzamientu, nun bloquiándose dafechu. Ye importante que'l llanzador en tou momentu tea relaxáu, pos los músculos espurrir más si tán relaxaos qu'en tensión, dexando una mayor elasticidá nel llanzamientu. Podemos resumir esta téunica diciendo que tien cuatro partes carrera, pasu cruzáu, llanzamientu y recuperación.

Récores editar

- actualizáu al 12 de xunetu de 2015.

Marca (m) Atleta País Llugar Fecha
Mundial (WR) Homes 98,48 Jan Železný   Chequia Jena 25-05-1996
Muyeres 72,28 Barbora Špotáková   Chequia Stuttgart 13-09-2008
Olímpicu (OR) Homes 90,57 Andreas Thorkildsen   Noruega Beixín 23-08-2008
Muyeres 71,53 Osleidys Menéndez Cuba  Cuba Atenes 27-08-2004
Européu (ER) Homes 98,48 Jan Železný   Chequia Jena 25-05-1996
Muyeres 72,28 Barbora Špotáková   Chequia Stuttgart 13-09-2008
Americanu (AM) Homes 91,29 Breaux Greer   Estaos Xuníos d'América Indianapolis 21-06-2007
Muyeres 71,70 Osleidys Menéndez Cuba  Cuba Ḥélsinki 14-08-2005
Africanu (AF) Homes 92,72 Julius Yego   Kenia Beixín 26-08-2015
Muyeres 69,35 Sunette Viljoen   Sudáfrica Nueva York 09-06-2012
Asiáticu (AS) Homes 89,15 Qinggang Zhao   China Incheon 02-10-2014
Muyeres 65,47 Li Zhang   China Incheon 01-10-2014
Oceánicu (OC) Homes 89,02 Jarrod Bannister   Australia Brisbane 29-02-2008
Muyeres 66,83 Kimberley Mickle   Australia Melbourne 22-03-2014

Atletes con meyores marques mundiales editar

Actualizáu a 07-05-2017

Masculín editar

Llugar Resultáu Atleta País Llugar Fecha
1. 98m 48cm Jan Železný   Chequia Jena 25-05-1996
2. 94m 44cm Johannes Vetter   Alemaña Lucerna 11-07-2017
3. 93m 90cm Thomas Rohler   Alemaña Doḥa 05-05-2017
4. 93m 09cm Aki Parviainen   Finlandia Kuortane 26-06-1999
5. 92m 72cm Julius Yego   Kenia Beixín 26-08-2015
6. 92m 61cm Serguéi Makárov   Rusia Sheffield 30-06-2002
7. 92m 60cm Raymond Hecht   Alemaña Oslu 21-06-1995
8. 91m 69cm Konstadinós Gatsioúdis   Grecia Kuortane 24-06-2000
9. 91m 59cm Andreas Thorkildsen   Noruega Oslu 02-06-2006
10. 91m 53cm Tero Pitkämäki   Finlandia Kuortane 26-06-2005

Modelu antiguu

Llugar Resultáu Atleta País Llugar Fecha
1. 104m 80cm Uwe Hohn   República Democrática Alemana Brandeburgu 20-06-1984

Esiste una marca ensin reconocer pola IAAF.

A final de los años 50 Miguel de la Quadra-Salcedo llogró una marca de 112,30 m. Pa ello utilizó'l "estilu español " o estilu "Erausquin", téunica creada por Félix Erausquin. Pero la IAAF prohibió la téunica por peligrosa pa los xuegos olímpicos de Roma del añu 60 y anuló tolos rexistros previos.[3]

Femenín editar

(Actualizáu a 12-07-2015)

Posición Marca Atleta País Llugar Fecha
1. 72m 28cm[4] Barbora Špotáková   Chequia Stuttgart 13-09-2008
2. 71m 99cm Maria Abakumova   Rusia Daegu 02-09-2011
3. 71m 70cm Osleidys Menéndez Cuba  Cuba Ḥélsinki 14-08-2005
4. 70m 20cm Christina Obergföll   Alemaña Múnich 23-06-2007
5. 69m 48cm Trine Hattestad   Noruega Oslu 28-07-2000
6. 69m 35cm Sunette Viljoen   Sudáfrica Nueva York 09-06-2012
7. 68m 34cm Steffi Nerius   Alemaña Elstal 31-08-2008
8. 67m 67cm Sonia Bisset Cuba  Cuba Salamanca 06-07-2005
9. 67m 51cm Miréla Manjani   Grecia Sydney 30-09-2000
10. 67m 32cm Linda Sthal   Alemaña Nueva York 14-06-2014

Campeones olímpicos editar

Masculín editar

Pa detalles ver Medayistes olímpicos n'atletismu (Llanzamientu de xavalina masculín).

Edición   Oru   Plata   Bronce
Londres 1908   Eric Lemming (54,83)   Arne Halse   Otto Nilsson
Estocolmo 1912   Eric Lemming (60,64)   Juho Saaristo   Mór Kóczán
Amberes 1920   Jonni Myyrä (65,78)   Urho Peltonen   Pekka Johansson
París 1924   Jonni Myyrä (62,96)   Gunnar Lindström   Eugene Oberst
Ámsterdam 1928   Erik Lundqvist (66,60)   Béla Szepes   Olav Sunde
Los Angeles 1932   Matti Järvinen (72,71)   Matti Sippala   Eino Penttilä
Berlín 1936   Gerhard Stöck (71,84)   Yrjö Nikkanen   Kalervo Toivonen
Londres 1948   Tapio Rautavaara (69,77)   Steve Seymour   József Várszegi
Ḥélsinki 1952   Cyrus Young (73,78)   Bill Miller   Toivo Hyytiäinen
Melbourne 1956   Egil Danielsen (85,71)   Janusz Sidło |

  Viktor Tsybulenko

Roma 1960   Viktor Tsybulenko (84,64)   Walter Krüger   Gergely Kulcsár
Tokiu 1964   Pauli Nevala (82,66)   Gergely Kulcsár   Jānis Lūsis
Méxicu 1968   Jānis Lūsis (90,10)   Jorma Kinnunen   Gergely Kulcsár
Múnich 1972   Klaus Wolfermann (90,48)   Jānis Lūsis   Bill Schmidt
Montreal 1976   Miklós Németh (94,58)   Hannu Siitonen   Gheorghe Megelea
Moscú 1980   Dainis Kūla (91,20)   Aleksandr Makarov   Wolfgang Hanisch
Los Angeles 1984   Artu Härkönen (86,76)   Dave Ottley   Kenth Eldebrink
Seúl 1988[5]   Tapio Korjus (84,28)   Jan Železný   Seppo Räty
Barcelona 1992   Jan Železný (89,66)   Seppo Räty   Steve Backley
Atlanta 1996   Jan Železný (88,16)   Steve Backley   Seppo Räty
Sydney 2000   Jan Železný (90,17)   Steve Backley   Sergey Makarov
Atenes 2004   Andreas Thorkildsen (86,50)   Vadims Vasiļevskis   Sergey Makarov
Beixín 2008   Andreas Thorkildsen (90,57)   Ainārs Kovals   Tero Pitkämäki
Londres 2012   Keshorn Walcott (84,58)   Oleksandr Pyatnytsya   Antti Ruuskanen
Rio de Janeiro 2016   Thomas Röhler (90,30)   Julius Yego   Keshorn Walcott

Femenín editar

Edición   Oru   Plata   Bronce
Los Angeles 1932   Mildred Didrikson (43,69)   Ellen Braumüller   Tilly Fleischer
Berlín 1936   Tilly Fleischer (45,18)   Luise Krüger   Maria Kwasniewska
Londres 1948   Herma Bauma (45,57)   Kaisa Parviainen   Lily Carlstedt
Ḥélsinki 1952   Dana Zátopková (50,47)   Aleksandra Chudina   Yelena Gorchakova
Melbourne 1956   Inese Jaunzeme (53,86)   Marlene Ahrens   Nadezhda Konyayeva
Roma 1960   Elvira Ozolina (55,98)   Dana Zátopková   Birutė Kalėdienė
Tokiu 1964   Mihaela Peneș (60,54)   Márta Axataes   Yelena Gorchakova
Méxicu 1968   Angéla Németh (60,36)   Mihaela Peneș   Eva Janko
Múnich 1972   Ruth Fuchs (60,36)   Jacqueline Todten   Kate Schmidt
Montreal 1976   Ruth Fuchs (65,94)   Marion Becker   Kate Schmidt
Moscú 1980   María Caridá Colón (68,40)   Saida Gunba   Ute Hommola
Ánxeles 1984   Tessa Sanderson (69,56)   Tiina Lillak   Fatima Whitbread
Seúl 1988   Petra Felke (74,68)   Fatima Whitbread   Beate Koch
Barcelona 1992   Silke Renk (68,34)   Natalya Shikolenko   Karen Forkel
Atlanta 1996   Heli Rantanen (67,94)   Louise McPaul   Trine Hattestad
Sydney 2000   Trine Hattestad (68,91)   Mirela Maniani   Osleidys Menéndez
Atenes 2004   Osleidys Menéndez (71,53)   Steffi Nerius   Mirela Maniani
Beixín 2008   Barbora Špotáková (71,42)   Mariya Abakumova (70,78)   Christina Obergföll (66,13)
Londres 2012   Barbora Špotáková (69,55)   Christina Obergföll   Linda Stahl
Rio de Janeiro 2016   Sara Kolak (66,18)   Sunette Viljoen   Barbora Špotáková

Campeones mundiales editar

Masculín editar

Edición   Oru   Plata   Bronce
Ḥélsinki 1983   Detlef Michel   Tom Petranoff   Dainis Kūla
Roma 1987   Seppo Räty   Viktor Yevsyukov   Jan Železný
Tokiu 1991   Kimmo Kinnunen   Seppo Räty   Vladimir Sasimovich
Stuttgart 1993   Jan Železný   Kimmo Kinnunen   Mick Hill
Gotemburgu 1995   Jan Železný   Steve Backley   Boris Henry
Atenes 1997   Marius Corbett   Steve Backley   Konstadinos Gatsioudis
Sevilla 1999   Aki Parviainen   Konstadinos Gatsioudis   Jan Železný
Edmonton 2001   Jan Železný   Aki Parviainen   Konstadinos Gatsioudis
París 2003   Sergey Makarov   Andrus Värnik   Boris Henry
Ḥélsinki 2005   Andrus Värnik   Andreas Thorkildsen   Sergey Makarov
Osaka 2007   Tero Pitkämäki   Andreas Thorkildsen   Breaux Greer
Berlín 2009   Andreas Thorkildsen   Guillermo Martínez López   Yukifumi Murakami
Daegu 2011   Matthias de Zordo   Andreas Thorkildsen   Guillermo Martínez López
Moscú 2013   Vítězslav Veselý   Tero Pitkämäki   Dmitriy Tarabin
Beixín 2015   Julius Yego   Ihab El-Sayed   Tero Pitkämäki
Londres 2017   Johannes Vetter   Jakub Vadlejch   Petr Frydrych

Femenín editar

Edición   Oru   Plata   Bronce
Ḥélsinki 1983   Tiina Lillak   Fatima Whitbread   Anna Verouli
Roma 1987   Fatima Whitbread   Petra Felke   Beate Peters
Tokiu 1991   Xu Demei   Petra Felke   Silke Renk
Stuttgart 1993   Trine Hattestad   Karen Forkel   Natalya Shikolenko
Gotemburgu 1995   Natalya Shikolenko   Felicia Ţilea   Mikaela Ingberg
Atenes 1997   Trine Hattestad   Joanna Stone   Tanja Damaske
Sevilla 1999   Miréla Manjani   Tatyana Shikolenko   Trine Hattestad
Edmonton 2001   Osleidys Menéndez   Miréla Manjani   Sonia Bisset
París 2003   Miréla Manjani   Tatyana Shikolenko   Steffi Nerius
Ḥélsinki 2005   Osleidys Menéndez   Christina Obergföll   Steffi Nerius
Osaka 2007   Barbora Špotáková   Christina Obergföll   Steffi Nerius
Berlín 2009   Steffi Nerius   Barbora Špotáková   Maria Abakumova
Daegu 2011   Maria Abakumova   Barbora Špotáková   Sunette Viljoen
Moscú 2013   Christina Obergföll   Kimberley Mickle   Maria Abakumova
Beixín 2015   Katharina Molitor   Lyu Huihui   Sunette Viljoen
Londres 2017   Barbora Špotáková   Li Lingwei   Lyu Huihui

Notes y referencies editar

  1. Llanzamientu de Xavalina
  2. 2,0 2,1 L'Atletismu Olímpicu Español. ISBN 84-604-3552-0
  3. «Miguel de la Quadra en Roma» (27 de setiembre de 2010). Consultáu'l 22 de mayu de 2016.
  4. http://www.iaaf.org/records/toplists/throws/javelin-throw/outdoor/women/senior
  5. Aplicóse'l cambéu anterior a la celebración de los Xuegos Olímpicos- de la xavalina, averando a la punta'l centru de gravedá d'ésta. Esti cambéu introducir pa faer que cayera antes la xavalina, yá que s'empezaben a realizar marques qu'entepasaben la llongura de los campos de cayida, col consiguiente peligru. Anovóse'l récor olímpicu, siendo batíu por Jan Železný na calificación con una marca de 85,90 metros, distancia que nun superaría na final.

Enllaces esternos editar