La República d'Austria Alemana (alemán: Republik Deutschösterreich o Deutsch-Österreich) ye'l nome que recibe la nación austriaca xusto dempués del esmembramientu del Imperiu austrohúngaru, al rematar la Primer Guerra Mundial. Esta nación, con fronteres un pocu mayores a l'Austria actual, intentó reclamar territorios poblaos por alemanes étnicos en Checoslovaquia y Hungría, ya intentó ser amestada por Alemaña, coles mires de formar un gran estáu alemán.

Imperiu austrohúngaru
Cisleitania
Austria Alemana
(de 12 payares 1918 a 10 setiembre 1919)
Primer República d'Austria
Primer República de Checoslovaquia
Reinu d'Italia (1861-1946)
Estáu de los Eslovenos, Croates y Serbios
estáu desapaecíu
bandera d'Austria
Alministración
Capital Viena
Forma de gobiernu República
Llingües oficiales alemán
Relixón oficial catolicismu
Xeografía
Coordenaes 50°N 20°E / 50°N 20°E / 50; 20
Superficie 118311 km²
Demografía
Población 10 400 000 hab.
Densidá 87,9 hab/km²
Economía
Moneda corona austriaca (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Mientres la monarquía de los Habsburgu, el términu Austria Xermana utilizar pa designar a les rexones poblaes por alemanes étnicos nel imperiu. Al empecipiase l'esmembramientu del sistema de gobiernu imperial, los miembros austriacos del Parllamentu convirtiéronse de facto nos gobernantes d'Austria. Darréu creóse una Asamblea Nacional Provisional, conformaos por representates de toles provincies d'Austria. Tamién s'amestaron representantes de Bohemia, Moravia y de la Silesia austriaca, representando a les poblaciones alemanes que nun queríen formar parte de Checoslovaquia, formada'l 28 d'ochobre de 1918.

El 11 de payares d'esi mesmu añu, l'emperador Carlos I abdicó y a otru día proclamóse la creación de la República d'Austria Xermana como una república democrática y parte de la nueva República de Weimar. Los socialdemócrates austriacos Karl Renner y Karl Seitz, fueron designaos canciller y presidente, respeutivamente.

La entós «Austria alemana» reclamaba'l territoriu de l'actual Austria, amás de la rexón de Tirol Sur y Tarvisio d'Italia, el sur de Carintia y d'Estiria d'Eslovenia, y tola franxa occidental de Bohemia y los Sudetes de la República Checa. Toes estes rexones taben habitaes entós daquella por una importante población alemana, que formaren parte d'Austria-Hungría. Dempués de realizar plebiscitos nes sos distintes rexones, llogrando resultaos apolmonantes a favor de la unificación con Alemaña, Austria Xermana dio en realizar el 22 de payares el reclamu oficial de les rexones mentaes, según declarar les sos intenciones d'unificase con Alemaña.

Como yera d'esperase, l'oxetivu austriacu tuvo condergáu al fracasu dende'l principiu, yá que nun cuntaba col sofitu de nenguna potencia europea, sacante Alemaña, que naquel momentu atopábase lluchando contra una grave crisis económica y una revolución socialista. Incapaz d'enfrentase al Reinu d'Italia, Checoslovaquia y al naciente Reinu de Yugoslavia, Austria tuvo que depender de la decisión de los Aliaos victoriosos" Francia y Gran Bretaña. Como yera d'esperase, estos negáronse a aceptar los pidimientos de Viena. Pa más inri, el 12 de marzu de 1919 l'Asamblea Nacional austriaca declaró al estáu como una parte constituyente de la República alemana.[1]

Karl Renner foi primíu pa roblar el Tratáu de Saint-Germain-en-Laye el 10 de setiembre de 1919, onde ente otres coses, camúdase'l nome de la nueva república d'Austria Xermana a Austria solamente, y prohibíase la unificación del país con otru nun siendo que cuntara cola aprobación de la Sociedá de Naciones. Otramiente, nel Tratáu de Versalles (1919), prohibióse-y a Alemaña unificase con Austria.

La Primer República d'Austria asocedería a la República d'Austria Xermana hasta que finalmente fuera anexonada a l'Alemaña nazi mientres el Anschluss en 1938.[2]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Steven Beller (2009); Historia d'Austria. Madrid: Akal, páx. 220
  2. «Persecución del pueblu xudíu» (castellanu). Deutsche Welle.

Enllaces esternos editar