Llingües bantús meridionales

Les llingües bantús meridionales son el mayor subgrupu de llingües bantús, que la so validez filoxenética foi investigada por Janson (1991-92).[1] Correspuéndense casi esautamente col grupu S de la clasificación de Guthrie (la única diferencia ye la esclusión shona que nun formen parte de les llingües bantús meridionales y la inclusión de les llingües makua). El grupu inclúi toles llingües bantús de Sudáfrica, Botsuana y Mozambique.

Llingües bantús meridionales
Distribución xeográfica meridional
Países Bandera de Sudáfrica Sudáfrica
Bandera de Zimbabue Zimbabue
Bandera de Botsuana Botsuana
Bandera de Mozambique Mozambique
Filiación xenética

Níxer-Congu
  Volta-Congu
    Benue-Kwa
      Benue-Congu
        Bantoide
          Bantoide S
            Bantú (zona S)

              Bantú S.
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Clasificación editar

La siguiente da llingües bantús merdionales (el códigu ente paréntesis referir a la so posición na clasificación de Guthrie):

* Llingües oficiales

La validez de les cañes chopi y tswa-ronga nun foi verificada. Delles clasificaicones anteriores a la de Janson incluyíen a les llingües shona como una caña coordinada, xunto coles llingües nyasa y escluyíen a les llingües makua.

Comparanza léxica editar

Los numberales para distintes llingües bantús meridionales son:[2]

GLOSA Chopi Nguni Ronga Venda PROTO-
BANTÚ S.
Chopi Gitonga Swati Xhosa Zulú Tswa Tsonga
'1' -mué mwéyò ɲɛ́ ɲɛ̀ dwa -nʼwè ŋwè tʰiɦi *mwe
'2' -mbiri mbìlì -ɓilí mbìní ɓiːli -mbirhí ᵐbìr̤í mbiɾi *(m-)bɛɾi
'3' -ràrú tʰárù -ʦʼâtfʼo ntʼátʰù tʰaːtʰo -nhárhù n̤árù tʰaru *(m-)tʰaru
'4' mùné dzìná -nɛ nɛ̀ ne -múnè mùnè nn̪a *(mu-)nɛ
'5' nʼtʃànú lìvbàndré siɬánu ntɬʼànù ɬy ntlhánù ⁿtlʰánù t̪ʰanu *cʰanu
'6' 5+1 5+1 -sipʰóɬôŋo/
sitfʼûpʰa
ntʼándátʰù isitʰoːpʰa 5+1 ʦèβú 5+1 *5+1
*ʦi-pu
'7' 5+2 5+2 sikʰombisa síǁʰɛ̀ŋǁɛ̀ isikʰombiːsa 5+2 ⁿkómbó 5+2 *5+2
*(ʦi)-kʰomb-
'8' 5+3 5+3 sipʰɔɬɔŋɔ síb̤ɔ̀zɔ́ 10-2 5+2 ⁿh̤ùŋgú 5+3 *5+3
'9' 5+4 5+4 lifiǀa lítʰɔ̀ɓá 10-1 5+2 ᵑkájé 5+4 *5+4
'10' gúmí likʰúmì liʃumi lîʃûmì iʃoːel mio khúmè kʰúmè fumi *kumi
GLOSA Sotho-Tswana
Birwa Kgalagadi Lozi Ndebele
merid.
Sotho
septent.
Sotho
merid.
Tswana PROTO-
ST
'1' -tèè /
nŋwè
-ːŋwɪ ɲwì -ɲɛ tʼeé ŋoe ǹŋwɛ́ *ŋwe
'2' -bèdí -bɪrɪ́ -βelí -ɓili pʼɛɹí pedi pɛ́dí *-bedi
'3' -rárò -ráːrʊ -tálù -tʰatʰo tʰáro tʰɑʀo ráró *tʰaru
'4' -nnè -ːnɛ -nè -nɛ ńnɛ ńnɛ́ *(n)nɛ
'5' -tʰánò -tʰáːnʊ kètálìzóɦò -ɬanu ɬáno ɬɑnon tɬʰánʊ́ *tɬʰanu
'6' -ʦʰélélà /
rátárò
-kʲikʲáːnɪ sìlèlà -tʰandatʰo ʦʰélá ʦɛlɑ rátárʊ̄ *ra-tʰaru
*-ʦʰelela
'7' -sùpá -el soːpá sùpà -kʰɔmba ʃupʼa supɑ sùpá *-supa
'8' -ròbèdí
(10-2)
-bútámɪbeːrí
(10-2)
5+3 -ɓxunanɛ seswái ʀobedi
(10-2)
ròbɛ́dí
(10-2)
*10-2
'9' -ròbónŋwè
(10-1)
-bútámowóːnʷɛ
(10-1)
5+4 -tʰɔɓa seɲáne ʀoboʀoŋ
(10-1)
rɔ̀bʊ̄n̄ŋwɛ́
(10-1)
*10-1
'10' -sòmè lɪʃʊ́ːmɪ lìʃúmì -ʧʰumi lesóme -yʃomɛ lɪ̀sʊ́mɛ̄ *li-ʃumi

Referencies editar

  1. Tore Janson (1991-92) "Southern Bantu and Makua", Sprache und Geschichte in Afrika (SUGIA) Vol. 12/13: 63-106, Rüdiger Köppe Verlag, Cologne [1]
  2. Bantu Numerals (E. Chan)