Llingües karéniques

Les llingües karénicas o llingües karen son un conxuntu de llingües tonales falaes por más de tres millones de persones al sur de Birmania. Son consideraes una caña de les llingües tibetano-birmanes.[2]

Llingües karéniques
Distribución xeográfica Sur de Birmania cruciando la frontera de Tailandia
Países Bandera de Myanmar Birmania
Bandera de Tailandia Tailandia
Falantes más de 3,2 millones[1]
Filiación xenética

Sino-tibetanu
  Tibetanu-birmanu

    L. karénicas
Subdivisiones Pa'o
Pwo Karen
Sgaw-Bghai
ISO 639-2 kar
Códigu Glottolog kare1337


     Karénico

Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Son les úniques llingües tibetano-birmanes nes cualos l'orde de la oración ye Suxetu Verbu Oxeto, pos les demás siguen el patrón Suxetu Oxeto Verbu.[3] Esto debe a la influencia que sobre les llingües karénicas exercieron les vecines llingües mon-jemer y tai.[4] Tamién se considera escepcional que nun rexistren influencia china.[5] Pa la escritura toes estes llingües usen l'alfabetu birmanu (မြန်မာအက္ခရာ).[6]

Clasificación editar

Les llingües karénicas subdividir en tres grupos:

Carauterístiques comunes editar

Les llingües karénicas constitúin un grupu filoxenéticamente bien definíu, y esisten reconstrucciones comparatives que sofiten dichu grupu como unidá filoxenética.

Fonoloxía editar

  • Como la mayoría de les llingües sino-tibetanes, son tonales, aislantes y orixinalmente monosilábiques: una sílaba correspuende xeneralmente a un morfema.
  • La estructura de la sílaba ye la siguiente: C¹(C²)V T (consonante, vocal, tonu). Si esiste otra consonante arrexuntada a la inicial, la segunda nun puede ser sinón [w], [l], [ɣ], [r], [j]. La vocal puede ser una nasal en Pwo, pero non en Sgaw.
  • Presenten una relativa riqueza vocálica: nueve vocales en Sgaw, xune quince ente vocales orales, nasales y diptongos en Pwo.
  • Tienen una serie d'oclusives sordes aspiraes: /ʰp, ʰt, ʰc, ʰk/ y amás la interdental sorda θ (el fonema que s'escribe th n'inglés y z en castellán), el zarru glotal ʔ, una fricativa sonora velar ɣ o uvular ʁ y la vibrante r.

Los cuadros siguientes presenten en calteres gruesos los fonemes comunes a les distintes llingües karénicas: el Sgaw de Bassein, Moulmein (Myanmar) y Massariang (Tailandia, Provincia de Tak); el Pwo occidental de Bassein y Kyonbaw; el Pwo oriental de Moulmein, Tavoy y Hpa-An; el Taungthu o Pa'o, ele Kayah-li o Kareni de la contorna de Mae Hong Son (Tailandia, Provincia de Tak); los demás fonemes son propios solamente de delles d'estes llingües:[7][8][9][10][11]

Consonantes editar

L'inventariu consonánticu carauterísticu d'una llingua karénica ye:[ensin referencies]

  Llabiales Dentales Alveolares Post-
alveolares
Palatales Velares Glotales
Nasales m n     ɲ ŋ  
Oclusives sordes p   t     k ʔ
sonores b, ɓ   d, ɗ        
aspiraes        
Africaes non aspiraes         c    
aspiraes            
Fricatives sordes   θ s ɕ ʃ χ h
sonores           ɣ, ʁ  
aspiraes            
Vibrante       r      
Llateral       l      
Aproximantes   w       j  
Notes y comentarios
  1. Implosivas: En Pwo occidental (dialeutu de Kyonbaw ) rexístrense trés oclusives sonores: /b/ y dos implosivas /ɓ/ y /ɗ/.
  2. Les africaes alveo-palatales varien llibremente /s/ a /sʰ/ en Pwo oriental; /k/ a /kʰ/ en Sgaw occidental.
  3. La interdental sorda /θ/ ta presente en toles llingües, sacante en Kayah y en Taunthu/Pa'o. Xeneralmente pronúnciase «s» en Tailandia.
  4. Les consonantes fricatives velares tán presentes en toles variedaes, salvoe en Kayah y en Taunthu/Pa-O.
  5. La aproximante alveolar ɹ/ del Pwo occidental remplaza la llateral l en del Pwo oriental y dacuando la del Taunghtu/Pa'o.
  6. /w/ puede pronunciase /v/ en Kayah, y en Taungthu, si tán en posición inicial.
  7. La aproximante palatal j} puede realizase como la fricativa palatal sonora ʝ o la fricativa alveolar sonora z y dacuando como fricativa postalveolar sonoraʒ nel Sgaw de Tailandia.

</poem>

Vocales comunes al Sgaw, Taungthu-Pa'o y Kayah (Li) editar

Anteriores Centrales Posteriores
Zarraes i ɯ / o
Semicerradas y o
Medies ǝ / ɤ
Semiabiertas ε ʌ / ɔ
Abiertes a

Particularidaes 1- Solamente Kayah tien la vocal ʌ

2- El Taungthu-Pa'o tien los diptongos /ai/ y /ei/

Vocales y diptongos del Pwo editar

Orales Nasales
Anteriores Centrales Posteriores Antriores Centrales Posteriores
Monoptongos
Zarraes i ɨ ɯ / o
Semicerradas y o
Medies ǝ / ɤ ɤ̃ õ
Semiabiertas ε ɔ
Abierta a ã
Diptongos
Semicerradas ei ɤɯ ou ɤɯ̃
Abiertes ai au

Pa ver una presentación de les vocales nel Pwo occidental[10] y de les consonantes del Pwo oruiental.[11]

Tonos editar

Los tonos varien d'una llingua a otra ya inclusive d'una rexón a otra. Caracterícense polo xeneral pola presencia de tres registros: alto, mediu y baxu, combinaos o non con un zarru glotal; en Pa'o hai un tonu altu descendente; en Kayah un tonu baxu ascendente. L'altor relativu y la modulación son variables.

Gramática editar

əwe /ʔãN / mɪ / be /cəpãN /θo (Y-Pwo)
?a_ / ?é / di / hpu' / jépu_ / hu' (Kayah Li)
él / come / arroz /como /xaponés /como/
'él come arroz como un xaponés'
  • El nome ye invariable. Añadir un sufixu o otru nome pa estremar el xéneru femenín del masculín: asina en Kayah (Li):
'los chinos' / hé mo_ 'una china' / hé phé 'un chinu'
en Sgaw
θ'raˌ 'un maestru' / θ'raˌ-myˌ 'una maestra'
  • Hai xune serie de clasificadores que s'empleguen obligatoriamente con un nome cuantificado: hto nin dy (gochu/dos/clase animales), dos gochos (Y-Pwo); hpô'-θaˌ lwi_ ra (neñu/cuatro/clase humanos), cuatro neños (Sgaw).
  • El verbu nun se conxuga. Partícules asitiaes antes o dempués del verbu indiquen los diversos maneres:
ye/?oˌ mé /wi/li'/ (Sgaw)
yo /como arroz/terminar/agora/
'yá comí'
  • Como n'otres llingües fundamentalmente monosilábiques, la mayoría de les pallabres tán formaes por una o dos sílabes, pero dacuando xúnense más sílabes por aciu dos métodos de formación qu'espliquen la esistencia de formes más llargues: derivación pola adición de sufixos y composición pola xunta de dos nome y verbu o verbu y nome. Asina en Sgaw, pra-chwô-hpô que significa alumnu(s) ta compuestu de pra (clasificador pa humanos), de chwô (escuela) y de hpô (sufixu pa ciertes categoríes de persones).
  • Les llingües Karen recurren a la serialización verbal:

ye/xwé_/'/kou'/ (Pwo)
yo/mercar/comer/bizcuechu
Merqué un bizcuechu y comer .

Comparanza léxica editar

Los numberales en distintes llingües karénicas son:[12]

GLOSA Pa'o Pwo Sgaw-Bghai PROTO-
KAREN
Orien. Occid. Phrae Lahta Brek Kayah Or. Yinbaw S'gaw
'1' də̀ 51 làŋ na21- ə̀ tə- tə́ *də̀
'2' 51 kʰiŋ45- ɲə̀ŋ dágí nʌ̄ ŋə́ kʰí *kʰi~nì
'3' sòm θɛ̃51 θàŋ səŋ45- tə̄ᵗŋ sɤ́ θə́ *sam
'4' lítʔ li24 líʔ liŋ21- lwì lwī lwí lwî *lwiʔ
'5' ŋá 1 jaíʔ je21- ɲìŋ jɛ́ ŋɛ̄- ŋaí jɛ̀ *ŋaí
'6' 51 xuŋ45- sʰwáʔ súʔsʊ́ʔ
(=3·2)
sō swá ʃú *xu
'7' nʊ́ʔ nwi51 nwì noj45- ɲwɛ́ʔ n̥ɛ́ sō swá tə- nwɛ́ nwí *nwiʔ
'8' swátʔ xo³ xóʔ xoʔ45- sʰṳ̀ ʃísó lwī swá sʰɔ́ xɔ́ʔ *xóʔ
'9' koʊ́ʔ kʰwi24 kʰwì kʰwiŋ45- kʰwí kíʔ lwī swá tə- kʰwɛí kʰwí *kʰwi
'10' tə̄ʃí cʰi51 kə̄sʰì ciŋ45- ʃə̄ tʃʰí chʌ̄ lə̄ʃɯ́ tə̄sʰí *də̄-sʰí

Referencies editar

  1. «checked%2Citems~~checked&title=Sgaw%20language%20--%20Britannica%20Online%20Encyclopedia Sgaw language». Britannica Online Encyclopedia. Consultáu'l 8 de payares de 2008.
  2. Graham Thurgood, Randy J. LaPolla (2003). The Sinón-Tibetan Languages. Routledge. ISBN 0700711295.
  3. Description of the Sinón-Tibetan Language Family
  4. Matisoff, James A. (1991). «Sinón-Tibetan Linguistics: Present State and Future Prospects». Annual Review of Anthropology (Annual Reviews Inc.) 20:  páxs. 469–504. doi:10.1146/annurev.an.20.100191.002345. 
  5. Thai Cultural Tourism
  6. Omniglot
  7. Jones, Robert B. jr. 1961. Karen Linguistic studies. University of California Press 1961.
  8. Ballard, Emilie 1993. Say it in Karen. Thailand Baptist Missionary Fellowship. Chiang Mai, Thailand.
  9. Solnit, David 1997. Eastern Kayah Li, Grammar,Texts,Glossary. University of Hawai'i Press. ISBN 0-8248-1743-5
  10. 10,0 10,1 Ver los Vocales cuadros de Atsuhiko Kato (page 2)
  11. 11,0 11,1 Consonates(page 3)
  12. Karen Numerals (Eugene Chan) Archiváu el 5 de marzu de 2012 na Wayback Machine.

* George van Driem (2001) Languages of the Himalayas: An Ethnolinguistic Handbook of the Greater Himalayan Region. Brill.

Enllaces esternos editar