Malva sylvestris

especie de planta
(Redirixío dende Malva)

La malva[1] (Malva sylvestris) ye una planta yerbácea de la familia de les malvacees, bien abondosa en toa Europa en cantos de caminos y en terrenes tanto cultivaos como non cultivaos.

Malva sylvestris
malva
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Dilleniidae
Orde: Malvales
Familia: Malvaceae
Subfamilia: Malvoideae
Xéneru: Malva
Especie: M. sylvestris
L., Sp. Pl., vol. 2: 689, 1753[1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Malva sylvestris : Semientes sueltes.
Ilustración

Descripción editar

Ye una planta perenne herbal o daqué maderiza na base, d'hasta 2 m d'altor. Xeneralmente tien vezu erecto, con ramificaciones. El tarmu pue ser glabrescente a pubescente. Les fueyes son palmatífidas, alternes y peciolaes.

Floria en primavera hasta mediaos de branu, produciendo inflorescencies en forma de recímanu de visus helicoidales; les flores, hermafrodites miden ente 2 y 6 cm de diámetru, con pétalos púrpures o roses, con venes más escures. El periantu ye pentámeru, con calículo de 3 pieces soldaes na so base. Les flores ciérrense al anochecer y cuando va mal tiempu pa protexer el polen. La polinización ye esencialmente entomógama, anque son capaces de autopolinizarse.

El frutu ye una cápsula (esquizocarpo) formada por dellos mericarpos, de forma arriñonada, de color pardu y con costielles llaterales sinuaes n'abanicu radial.

Hábitat y distribución editar

Ye bien abondosu en terrenales baldíos, güertos, cultivos, márxenes de caminos, escombreres y xardinos cuando tán desdexaos. Europa ye'l so llugar d'orixe, y alcuéntrase n'Asia occidental y Norte d'África. Introducióse en Centroamérica y América del Norte, onde ta considerada como planta invasora.

Usos melecinales editar

 
Malvae sylvestris, flores seques, pa faer té.

Esiste una industria farmacolóxico alredor de la malva, pos se conocen nesta planta principios activos de cierta importancia como l'arabinosa, la ramnosa y pequeñes cantidaes de taníns.

Suelen utilizase, na medicina popular, les fueyes,tarmu y flores como emoliente pa ser aplicada n'enemes y furúnculos, y en forma de tisana contra la tos.[2]

 
Malva sylvestris, fueya con puntos producíos por un fungu

Coles fueyes de la malva fai un té que sirve pa solliviar la fiebre; tomar de dos a tres taces al día.

 
Planta madura (Torrevieja, Alicante-España).
 
Flores en Miguelturra (Campu de Calatrava, España).
 
Detalle de la flor

Enfermedaes de la planta editar

Suel ser atacada por fungos del xéneru Puccinia, produciendo la ruque anaranxada.

Taxonomía editar

Malva sylvestris describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 689. 1753.[3]

Etimoloxía

Malva: nome xenéricu que remanez del Llatín malva, -ae, vocablu emplegáu na Antigua Roma para diversos tipos de malves, principalmente la malva común (Malva sylvestris), pero tamién el "malvariscu" o "altea" (Althaea officinalis) y la "malva arbórea" (Lavatera arborea). Llargamente descrites, coles sos numberoses virtúes y propiedaes, por Pliniu'l Vieyu nel so Historia naturalis (20, LXXXIV).[4][5]

sylvestris: epítetu llatín que significa "montés"[6]

Citoloxía

Númberos cromosomáticos de Malva sylvestris y táxones infraespecificos: 2n=42.[7][8]

Sinonimia
  • Althaea godronii Alef.
  • Althaea mauritiana Alef.
  • Malva ambigua Guss.
  • Malva erecta C.Presl in J.Presl & C. Presl
  • Malva erevaniana Takht.
  • Malva hirsuta C. Presl
  • Malva hirsuta auct. , non Aubl. nec Ten.
  • Malva grossheimii Iljin
  • Malva longelobata Sennen
  • Malva longepedunculata Sennen
  • Malva mauritiana L.
  • Malva polymorpha Guss.
  • Malva sylvestris subsp. ambigua (Guss.) P.Fourn.
  • Malva sylvestris subsp. erecta (C. Presl)Nyman
  • Malva sylvestris subsp. mauritiana (L.) Cout.
  • Malva sylvestris var. mauritiana (L.) Boiss.
  • Malva sylvestris subsp. vivianiana (Rouy) P. Fourn.
  • Malva tomentella C. Presl
  • Malva vivianiana Rouy[7][9][10]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Font Quer, P. - Plantes Melecinales - El Dioscórides anováu, p. 404-405. Editorial Labor, SA, Barcelona, 1980
  3. «Malva sylvestris». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 5 d'avientu de 2014.
  4. B. Thayer, Pliny the Elder: the Natural History, Liber XX
  5. Pline l'Ancien, Histoire naturelle, Liber XX, Traitant des remèdes fournis par les plantes de jardin. Texte français, Edition d'Émile Littré, Durocher, Paris 1848-1850
  6. N'Epítetos Botánicos
  7. 7,0 7,1 «Malva sylvestris». Real Xardín Botánicu: Flora Ibérica. Consultáu'l 4 de payares de 2010.
  8. Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico das spermatophyta de Portugal. XVI. Malvaceae Queirós, M. Bol. Soc. Brot. ser. 2 51: 187-199 (1977).
  9. The Plant List
  10. The Euru+Medit PlantBase

Bibliografía editar

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
  3. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  4. Fryxell, P. A. 1988. Malvaceae of Mexico. Syst. Bot. Monogr. 25: 1–522.
  5. Fryxell, P. A. 1992. 118. Malvaceae. 44: 1–141. In G. W. Harling & L. Andersson (eds.) Fl. Ecuador. University of Göteborg, Göteborg.
  6. Fryxell, P. A. 1993. Familia Malvaceae. 16: 1–175. In J. Rzedowski & G. Calderón de Rzedowski (eds.) Fl. Bajío. Institutu d'Ecoloxía A.C., Pátzcuaro.
  7. Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).

Enllaces esternos editar