Vera Cooper Rubin (23 de xunetu de 1928Filadelfia – 25 d'avientu de 2016Princeton)[13] foi una astrónoma estauxunidense, pionera na midida de la rotación de les estrelles dientro d'una galaxa.[14] Les sos midíes punxeron de manifiestu que les curves de rotación galáctiques calteníense planes, contradiciendo'l modelu teóricu, siendo la evidencia más direuta y fuerte de la esistencia de materia escuro.[15][16]

Vera Rubin
Vida
Nacimientu Filadelfia23 de xunetu de 1928[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos [2]
Muerte Princeton25 d'avientu de 2016[3] (88 años)
Familia
Casada con Robert Joshua Rubin (es) Traducir (1945 – m. 2007)
Fíos/es
Estudios
Estudios Universidá de Georgetown Philosophiæ doctor
Universidá Cornell
Vassar College
Direutor de tesis George Gamow
Direutora de tesis de Sandra Faber
Llingües falaes inglés[4]
Alumna de Maud Worcester Makemson
Oficiu astrónoma, físicacientífica
Emplegadores Universidá de Georgetown
Premios
Miembru de Academia Pontificia de les Ciencies[9]
Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos[10]
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Sociedá Filosófica Americana
Xunión Astronómica Internacional[11]
Asociación d'Estaos Xuníos pa la Meyora de la Ciencia[11]
Comité Nacional de Ciencia (es) Traducir[12]
Creencies
Relixón xudaísmu
Cambiar los datos en Wikidata

Primeros años editar

Rubin nació en Filadelfia y mudóse a Washington D. C. cuando tenía unos 10 años. Foi por esa dómina qu'empezó a amosar interés pola astronomía.[17] Los sos padres yeren inmigrantes xudíos. El so padre, Philip Cooper, foi un inxenieru llétricu nacíu en Vilnius, Lituania, col nome de Pesach Kobchefski. La so madre, Rose Applebaum, orixinaria de Besarabia, trabayó pa la Bell Telephone Company calculando'l millaje pa llinies telefóniques. Rubin tenía una hermana mayor llamada Ruth Cooper Burg, que foi xueza alministrativa nel Departamentu de Defensa de los Estaos Xuníos.[18]

Estudios editar

 
Vera Rubin: segunda pela esquierda.

Dempués de llograr la so llicenciatura d'Astronomía pol Vassar College en 1948, trató d'inscribise na Universidá de Princeton, pero nunca recibió'l so catálogu de graduada, pos nun se permitieron muyeres nel programa d'estudios graduaos d'Astronomía hasta 1975.[19] Solicitó ser almitida na Universidá de Cornell, onde estudió Física so la direición de Philip Morrison, y física cuántica baxu la tutela de Richard Feynman y Hans Bethe. Completó los sos estudios en 1951, mientres los que fizo les primeres observaciones d'esviaciones de fluxu Hubble nos movimientos de les galaxes. Argumentaba que les galaxes más grandes podíen xirar alredor de centros desconocíos más qu'un simple movimientu d'escape, como suxería la teoría del Big Bang nesi tiempu. La presentación d'estes idees nun fueron bien recibíes. El trabayu pal so doctoráu foi na Universidá de Georgetown y llogró la so magíster en 1951, y en 1954 llogró'l so doctoráu so la supervisión de George Gamow.

La so tesis pal doctoráu en Física concluyía que les galaxes taben xuntes en recímanos, más que distribuíes al debalu per tol universu. La idea de que los recímanos de galaxes esistíen nun foi aceptada por otros físicos hasta dos décades dempués. Dempués de recibir el so doctoráu siguió trabayando na facultá por otros once años. Darréu xunióse al Institutu Carnegie, onde conoció al que sería'l so amigu Kent Ford. Cinco años dempués de xunise a D.T.M. xunto con Ford empecipiaron l'estudiu de la rotación de galaxes vecines, sobremanera la galaxa d'Andrómeda. Los sos descubrimientos nesti campu ganaron dellos premios, incluyendo la Gold Medal of London's Royal Astronomical Society, siendo la segunda muyer en recibir la reconocencia tres Carolina Herschel.

Trabayu de graduación editar

En Cornell, trabayó na so tesis, mientres esaminaba la posibilidá d'una rotación nel universu buscando «non-Hubble flow» (Fluxu non Hubble). El so estudiu nun foi bien recibíu. Foi refugáu poles revistes Astronomical Journal y The Astrophysical Journal. Más tarde almitió que los sos datos yeren escasos, pero la so tesis foi capital nel descubrimientu por Gerard de Vaucouleur de «un super recímanu llocal». Esto empuxóla a siguir el so trabayu nel analís de como les estrelles se mueven per fora de les galaxes, trabayu que siguió hasta la so muerte, en 2016.

Trabayu científicu editar

Dempués de la so graduación, enseñó en Montgomery County Community College y tamién trabayó n'Universidá de la Georgetown como asistente d'investigación y en 1962 foi profesora asistente. Tamién en 1965, foi la primer muyer n'utilizar los preseos nel Observatorio Palombar. Antes d'esto, les muyeres nun teníen permisu nin autorización p'aportar con facilidá. En 1965 tamién aseguró una posición nel Departamentu de Magnetismu Terrestrie del Institutu Carnegie de Washington. Foi Senior Fellow nel DTM y el so área de trabayu foi descrita como "Galáctica y dinámica extragaláctica: estructura a gran escala y dinámica del universu".

El problema de la rotación de la galaxa y la materia escuro editar

Rubin principió'l so trabayu mui cerca de los preceptos que primeramente causaren discutiniu na so tesis en rellación colos recímanos de les galaxes. Col preséu fabricáu por Kent, Ford, fixo cientos d'observaciones. L'efectu Rubin-Ford llamáu asina por ellos, foi suxetu a un discutiniu intensu dende'l so reporte. Este describe'l movimientu relativu de la Vía Lactea como exemplu de les distancies de les galaxes ente 150 y 300 millones años lluz y suxer qu'esta diferencia del movimientu relativu de la Vía Láctea débese a radiación de fondu de microondes.

Pa evitar el discutiniu, camudó al área d'investigación pal estudiu de les curves de rotación de les galaxes, empezando cola galaxa d'Andrómeda. El so trabayu foi pioneru nos permedios de rotación de la galaxa, cubriendo la discrepancia ente los que predicaben movimientu angular de les galaxes y el movimientu reparáu por estudios de les curves de rotación de les galaxes. Les galaxes xiren bien rápido como si volaren soles, si la gravedá de les estrelles que la constituyen pueden tar toes elles xuntes. Pero nun vuelen soles, y poro, estrechar toes en mases bien xuntes. Esti fenómenu conocíu como curva de rotación galáctica yera un problema. Los sos cálculos amosaron que les galaxes tienen de contener a la fin diez veces más masa escuro y puede ser atropada poles estrelles visibles. Estos fueron les primeres resultancies que suxeren que la gravedá Newtoniana nun s'aplica universalmente nun gran halo de materia esistente alredor d'estes galaxes. Les resultancies de Rubin fueren confirmaes nes décades siguientes. Atendiendo a la esplicación del problema de rotación de la galaxa la que llevó a la teoría de la materia escuro.

Materia escuro editar

En 1970 Rubin llogró la evidencia más fuerte hasta esi momentu de la esistencia de materia escuro.[20] Magar la naturaleza de la materia escuro ye entá desconocida, la so presencia ye crucial pal entendimientu del universu y el so futuru.[21][22]

La esistencia de materia escuro esplica la curves de rotación galáticas, el movimientu de rotación de les galaxes dientro de los cúmulos de galaxes, patrones de lentes gravitacionales, y la distribución de masa en sistemes como'l cúmulo Bala. Les dinámiques newtonianas modificaes quedaron escluyíes pa los modelos de curves de rotación de les galaxes. Rubin espresó qu'esti resultancia decepcionar, declarando "Si dependiera de mi, gustaríame afayar como les lleis de Newton tienen de ser modificaes pa describir correutamente les interacciones gravitacionales a grandes distancies. Eso ye más curiosu qu'un universu llenu d'un nuevu tipu de partícula subnuclear."[23]

Premios y distinciones editar

Vera Rubin llogró graduaos Doctor honoris causa de numberoses universidaes, ente elles Harvard y Yale. Rubin foi astrónoma investigadora na Carnegie Institution de Washington y miembru de l'Academia Nacional de Ciencies d'Estaos Xuníos y de l'Academia Pontificia de les Ciencies. Escribió en coautoría 114 artículos d'investigación revisaos por pares. Coles mesmes, ye l'autora de Bright Galaxies Dark Matters (Masters of Modern Physics), AIP Press, 1996, ISBN 1-56396-231-4.

  • Medaya d'Oru de la Royal Astronomical Society, de la cual ye la primer muyer en recibila dende Caroline Herschel en 1828.[19][24]
  • Premiu Weizmann Women & Science.[25]
  • Premiu Gruber en Cosmoloxía.[26]
  • Medaya Bruce de la Astronomical Society of the Pacific.[27]
  • Medaya James Craig Watson de la National Academy of Sciences[28]
  • Premiu Richtmyer Memorial.[29]
  • Premiu Dickson pola ciencia.[30]
  • Medaya Nacional de Ciencies.[31][22][19]
  • Premiu Lifetime Achievement del Adler Planetarium.[32]
  • Miembru de la National Academy of Sciences.[33]
  • Miembru de la Pontifical Academy of Sciences.[34]
  • Miembru de la American Philosophical Society.[35]
  • Escoyida pa la Llectura añal Henry Norris Russell na American Astronomical Society.[36]
  • Escoyida pa la Llectura Jansky nel National Radio Astronomy Observatory.[37]
  • Discursu convidáu pa la 19na Xunta Xeneral de la Unión Astrónomica Internacional en Delhi, India.[38]
  • Rubin foi concedida de numberosos títulos incluyendo doctoraos d'Universidá Creighton, Universidá Americana, Universidá Princeton, Universidá Harvard y Universidá Yale.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. URL de la referencia: http://www.bbc.co.uk/science/space/universe/scientists/vera_rubin.
  3. URL de la referencia: http://www.ajc.com/news/tech-science/pioneering-astronomer-vera-rubin-dies/DQjqxBSwWwrYBXHMTdiffK/.
  4. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: ntk20221157289. Data de consulta: 9 febreru 2023.
  5. URL de la referencia: https://gruber.yale.edu/cosmology-laureates.
  6. URL de la referencia: http://www.nasonline.org/programs/awards/james-craig-watson-medal.html. Data de consulta: 5 avientu 2017.
  7. URL de la referencia: https://clarivate.com/citation-laureates. Data de consulta: 23 setiembre 2023.
  8. URL de la referencia: https://aapt.org/Programs/awards/richtmyer.cfm.
  9. URL de la referencia: http://www.pas.va/content/accademia/en/academicians/deceased/rubin.html.
  10. URL de la referencia: http://www.nasonline.org/member-directory/deceased-members/51005.html. Data de consulta: 5 avientu 2017.
  11. 11,0 11,1 Afirmao en: NNDB. Llingua de la obra o nome: inglés.
  12. URL de la referencia: https://www.nsf.gov/nsb/members/former.jsp. Data de consulta: 22 febreru 2019.
  13. Pioneering astronomer Vera Rubin dies at 88. AJC.com. http://www.ajc.com/news/tech-science/pioneering-astronomer-vera-rubin-dies/DQjqxBSwWwrYBXHMTdiffK/. Consultáu'l 26 d'avientu de 2016. 
  14. «MATERIA ESCURA, ASTRÓNOMA BRILLANTE: VERA RUBIN» (castellanu). Consultáu'l 31 d'ochobre de 2016.
  15. Pérez Martín, Isabel (17 d'avientu de 2009). «Materia escura, astrónoma brillante: Vera Rubin». Consultáu'l 1 de xineru de 2013.
  16. «Vera Rubin y el llau escuro del universu». L'Aventura de la Ciencia (19 de mayu de 2015). Consultáu'l 22 de mayu de 2015.
  17. «Vera Cooper Rubin | Jewish Women's Archive». Consultáu'l 7 d'abril de 2016.
  18. Bartusiak, Marcia (June 1993). Through a Universe Darkly: A Cosmic Tale of Ancient Ethers, Dark Matter, and the Fate of the Universe. Harper Collins, páx. 88–94. ISBN 0060183101.
  19. 19,0 19,1 19,2 «Vera Rubin: 1928-2016» (castellanu). Consultáu'l 27 d'avientu de 2016.
  20. «Women in Aviation and Space History – Smithsonian National Air and Space Museum». Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.
  21. «Dark Energy: The Biggest Mystery in the Universe». Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.
  22. 22,0 22,1 «Gone in 2016: Ten Notable Women in Science and Technology» (inglés). Consultáu'l 28 d'avientu de 2016.
  23. «13 things that do not make sense». New Scientist. Consultáu'l 19 d'ochobre de 2010.
  24. «Exhibitions» (27 d'abril de 2016). Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.
  25. «1999–2000 Weizmann Women & Science Award». Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.
  26. «2002 Gruber Cosmology Prize Press Release – The Gruber Foundation». Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.
  27. «Vera Rubin Wins 2003 ASP Bruce Medal and Other ASP Award Winners». Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.
  28. James Craig Watson Medal Archiváu el 23 de xunetu de 2013 na Wayback Machine.
  29. Carnegie’s Vera Rubin to Receive Richtmyer Award
  30. «Dickson Prize». Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.
  31. 31,0 31,1 «News – Special Reports – Vera Rubin – National Medal of Science 50th Anniversary – NSF – National Science Foundation». Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.
  32. Lifetime Achievement Award Archiváu el 4 de payares de 2013 na Wayback Machine.
  33. http://www.nasonline.org, National Academy of Sciences -. «Vera Rubin». Archiváu dende l'orixinal, el 27 d'avientu de 2016. Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.
  34. «Women's History Month – Vera Rubin». Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.
  35. «APS Members' Directory Search». Archiváu dende l'orixinal, el 1 d'abril de 2017. Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.
  36. «Henry Norris Russell Lectureship – American Astronomical Society». Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.
  37. «Jansky Lecture Redirect». Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.
  38. «International Astronomical Union – IAU». Consultáu'l 26 d'avientu de 2016.

Bibliografía editar

  • Vera Rubin y Robert Rubin en Out of the Shadows: Contributions of 20th Century Women to Physics, Nina Byers and Gary Williams, ed., Cambridge University Press 2006.

Enllaces esternos editar