Carolus Clusius
Carolus Clusius o Charles de L'Ecluse (Arrás, 18 de febreru de 1525 - Leiden, 4 d'abril de 1609) foi un médicu, micólogu y botánicu flamencu, quiciabes el científicu y horticultor más influyente del sieglu XVI.
Carolus Clusius![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
![]() | |||||
ochobre 1593 - 4 abril 1609 - Aelius Everardus Vorstius →
ochobre 1593 - 4 abril 1609 - Pieter Pauw (es) ![]() | |||||
Vida | |||||
Nacimientu |
Arras, 19 de febreru de 1525 [1] | ||||
Nacionalidá |
Países Bajos meridionales ![]() | ||||
Muerte | [13] (84 años) | ||||
Sepultura | ilesia de San Pedru | ||||
Estudios | |||||
Estudios |
Universidá de Gante Universidá de Wittenberg Universidá de Marburgu Studium Generale Lovaniense (es) ![]() Universidá de Montpellier | ||||
Llingües |
llatín castellanu francés | ||||
Alumnu de |
Philipp Melanchthon Guillaume Rondelet | ||||
Oficiu | |||||
Oficiu | botánicu, médicu, traductor, profesor universitariu, micólogu, zoólogu, ornitólogu | ||||
Emplegadores |
Universidá de Leiden (ochobre 1593 - 4 abril 1609) Universidá de Leiden (19 ochobre 1593 - 4 abril 1609) | ||||
Trabayos destacaos |
Hortus Botanicus Leiden (es) ![]() | ||||
Abreviatura en botánica | Clus. | ||||
![]() |
BiografíaEditar
Foi'l creador d'unu de los primeres xardinos botánicos d'Europa en Leiden y ye consideráu como unu de los fundadores de la horticultura. Tamién foi unu de los primeres en realizar descripciones realmente científiques de plantes.
Realizó los sos estudios en Gante hasta que partió a la universidá de derechu de Lovaina. En 1548 parte a Marburgu y en 1549 a Wittenburg a siguir les enseñances de Melanchthon. Siguiendo los conseyos d'este, abandona'l derechu pa estudiar Medicina y Botánica. En 1551 va a Montpellier pa estudiar botánica so la direición de Guillaume Rondelet. Ellí convirtióse nel so secretariu y vivió tres años na so casa.
En 1557, tradució al francés l'herbariu de Rembert Dodoens: Histoire des plantes.
En terminando los sos estudios, ocupó distintos puestos. En 1573 l'emperador Maximiliano II nomó-y médicu de la corte y responsable del xardín imperial. Gracies a esta proteición, pudo viaxar por toa Europa, recoyendo numberoses observaciones y coleccionando especímenes de distintes plantes, dalgunes d'oríxenes alloñaos como por casu el tulipán (qu'introdució n'Holanda) o la pataca. La muerte del so proteutor obligó-y a abandonar Viena dempués de pasar ellí 14 años.
En 1576, publicó una flora d'España (Rariorum aliquot stirpium per Hispanias observatarum historia) siguida en 1583 de la descripción de les plantes d'Austria y de les rexones vecines (Rariorum aliquot stirpium, per Pannoniam, Austriam, & vicinas quasdam provincies observatarum hestoria).
En 1587, fundó un xardín botánicu (hortus botanicus), distintu del "xardín melecinal" (hortus medicus), na universidá de Leiden. Ellí cultivó plantes rares provenientes del sur d'Europa, España, Portugal y de Hungría. Nesta mesma universidá llogró'l puestu de profesor de botánica en 1593 que va ocupar hasta la so muerte.
En 1601 publicó un importante tratáu de botánica, Rariorum plantarum hestoria, ilustráu por más de mil grabaos y onde trató d'arrexuntar les especies pola so afinidá. Les sos observaciones son notablemente precises. Clusius foi ensin dulda el primer botánicu en faer descripciones científiques. Tamién foi'l primeru en describir numberoses especies como'l xazmín, el castañu o les aralies. Tamién s'interesó pol xampiñón.
En 1605 publicó Exoticorum libri decem onde intentó describir toles especies exótiques, animales o vexetales, que pudo llograr. Viviendo en Leiden, pudo llograr los especímenes de los barcos que llegaben a Holanda. El so llibru describe numberoses especies nueves como: el casuario (xéneru Casuarius), el pingüín de Magallanes (Spheniscus magellanicus), el quinaquina (Deroptyus accipitrinus), el tricogloso garrulo (Lorius garrulus), el ibis coloráu (Eudocimus ruber) y otros munchos. Describió tamién el alca xigante (Pinguinus impennis) a partir d'un espécime que recibió en 1604 xuntu con otres especies de Henrik Højer, qu'esquizó les Islles Feroe. Dambes obres entá güei consúltense frecuentemente. La so obra de 1576 sobre la flora española, ye unu de los primeros llibros conocíos de la Flora española. Tamién contribuyó al mapa sobre España d'Abraham Ortelius. Charles de L'Ecluse tradució tamién delles obres contemporánees de Ciencies Naturales.
Otres obresEditar
- 1557. Rariorum aliquot stirpium per Hispanias observatarum historia Clus. Amberes. 1557
- 1561. Antidotarium sive d'esacta componendorum miscendorumque medicamentorum ratione ll. III … nunc ex Ital. sermone Latini facti (Antwerpen. Ex officina Plantiniana)
- 1570. Galliae Narbonensis ora marittima (Antwerpen. Abraham Ortelius)
- 1571. Hispania nova descriptio (Antwerpen. Abraham Ortelius).
- 1582. Aliquot notae in Garciae Aromatum historiam] (Antwerpen. Ex officina Plantiniana)
- 1583. Rariorum aliquot stirpium, per Pannoniam, Austriam, & vicinas quasdam provincies observatarum hestoria, IV libris expressa (Antwerpen. Ex officina Plantiniana)
- 1583. Stirpium nomenclator Pannonicus (Nemetvyawarini: Joannes Manlius)
- 1601. Rariorum plantarum hestoria / Fungorum in Pannoniis observatorum brevis historia. Exoticorum libri decem: quibus animalium, plantarum, aromatum, aliorumque peregrinorum fructuum historiæ discribuntur (Antwerpen. Ex officina Plantiniana apud Ioannem Moretum) Clus. Amberes
- 1605. Exoticorum libri decem: quibus animalium, plantarum, aromatum, aliorumque peregrin. fructuum historiae describuntur / item Pt. Bellonii Observationes, eodem C.C. interprete (Leiden: Ex officina Plantiniana). Clus. Amberes
- 1611. Curae posteriores, seu plurimarum non antè cognitarum, aut descriptarum stirpium, peregrinorumque aliquot animalium novae descriptiones: quibus & omnia ipsius opera, aliáque ab eo trata augentur, aut illustrantur: accessit seorsim Everardi Vorstii. .. de eiusdem Caroli Clusii Vita & obitu oratio, aliorumque Epicedia]] (Leiden & Antwerpen). Ex officina Plantiniana
- 1619. Summi Galliae Belgicae corographica descriptio posthuma, ed. Joachim Morsius (Leiden: Jac. Marcus)
- 1630. Appendix cultori plantarum exoticarum necessaria. in Herbarium Horstianum (Marburg)
HonoresEditar
EpónimosEditar
El botánicu Charles Plumier (1646-1704) dedicó-y el xéneru Clusia (L.) Plum. de la familia Clusiaceae.
- (Amaryllidaceae) Amaryllis clusiana Ker Gawl. ex Schult. 1817
- (Amaryllidaceae) Galanthus clusii Fisch. ex Steud. 1840
- (Gentianaceae) Gentiana clusii Y.P.Perrier & Songeon 1843
- (Primulaceae) Primula clusiana Wiest ex Nyman 1881
- (Rosaceae) Potentilla clusiana Jacq. 1774
- (Rosaceae) Rubus clusii Borbás 1885
- (Paeoniaceae) Paeonia clusii Stern & Stearn 1940
- (Asteraceae) Achillea clusiana Tausch 1821
- (Asteraceae) Doronicum clusii (All.) Tausch 1980
- (Liliaceae) Tulipa clusiana Sheph. ex Schult.f. 1830
- (Primulaceae) Auricula-ursi clusiana (Tausch) Soják 1840
- (Rosaceae) Potentilla clusiana Geners. 1822
- (Tiliaceae) Tilia clusiana J.Wagner 1926
AbreviaturaEditar
L'abreviatura Clus. emplégase pa indicar a Carolus Clusius como autoridá na descripción y clasificación científica de los vexetales. (consulta la llista de tolos xéneros y especies descritos por esti autor nel IPNI).
ReferenciesEditar
- ↑ 1,0 1,1 Afirmao en: FINA Wiki. FINA Wiki ID: 10505. Data de consulta: 3 avientu 2020. Editorial: Academia Austriaca de Ciencies.
- ↑ «LIBRIS» (25 setiembre 2012). Consultáu'l 24 agostu 2018.
- ↑ Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
- ↑ Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
- ↑ «Carolus Clusius». RKDartists.
- ↑ «Carolus Clusius». Biografisch Portaal.
- ↑ Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w6rc098r. Apaez como: Carolus Clusius. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
- ↑ Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Carolus-Clusius. Apaez como: Carolus Clusius. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
- ↑ Afirmao en: Leidse Hoogleraren. Identificador Leidse Hoogleraren: 449. Data de consulta: 19 xunu 2019.
- ↑ Afirmao en: Enciclopedia Brockhaus. Identificador de Brockhaus Enzyklopädie en línea: clusius-carolus. Apaez como: Carolus Clusius. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: alemán.
- ↑ Afirmao en: Gran Enciclopèdia Catalana. Identificador de la Gran Enciclopedia Catalana: 0036788. Apaez como: Charles de Lécluse. Editorial: Grup Enciclopèdia Catalana. Llingua de la obra o nome: catalán.
- ↑ Afirmao en: Diccionario biográfico español. Identificador del Diccionario Biográfico Español: 19196/charles-de-l-escluse. Apaez como: Charles de l'. Carolus Clusius Escluse. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Editorial: Real Academia de la Historia. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data de publicación: 2011.
- ↑ Afirmao en: Bibliothèque interuniversitaire de Santé. BIU Santé person ID: 9579. Apaez como: Charles de L'Ecluse.
Enllaces esternosEditar
Wikispecies tien un artículu sobre Carolus Clusius. |
- Wikimedia Commons acueye conteníu multimedia sobre Carolus Clusius.
- Bibliografía relacionada con Carolus Clusius nel catálogu de la Biblioteca Nacional d'Alemaña.
- Exoticorum (1605)
- Naturpark: Carolus Clusius, PDF 448 kB
- Obra en llinia de L'Ecluse, - SICD Universidá d'Estrasburgu
- 1.300 Briefe von Clusius online