El decatlón (del griegu δέκα "diez" y ἄθλον "prueba") ye una prueba combinada d'atletismu masculín qu'entiende diez pruebes (cuatro carreres, tres lanzamientos y tres saltos), apostar en dos díes consecutivos, siguiendo un orde establecíu.

Imaxe d'Ashton Eaton, qu'ostenta la plusmarca mundial masculina de decatlón.

Cuando seya posible va haber un intervalu de media hora ente'l términu d'una prueba y l'empiezu de la siguiente, pa cualesquier atleta individual; y si ye posible, ente la última prueba del primer día y la primera del segundu van pasar diez hores.

Les series y grupos van ser iguaes pol delegáu téunicu, y nel so defectu pol xuez árbitru, de manera que: los atletes que tengan marques similares (nel mesmu tiempu, añu, temporada…) en dos tales pruebes van competir xuntos; haya cinco o más atletes en cada serie o grupu y nunca menos de trés. Cuando esto nun pueda realizase por causa del horariu, les series o grupos de la siguiente prueba van ser iguaes acordies cola disponibilidad de los atletes dempués de participar na prueba precedente. Na última prueba, les series van ordenase de forma que nuna d'elles compitan los atletes qu'encabecen la clasificación. El delegáu téunicu, y nel so casu el xuez árbitru tienen facultá pa modificar cualquier grupu si considerar necesariu.

En cada prueba aplicaránse les regles habituales, coles siguiente esceiciones:

  • En saltu de llonxitú y llanzamientos namái podrán realizase tres intentos.
  • Nes carreres toes los atletes van ser alvertíos nel casu d'haber una salida nula. La siguiente nula va suponer la espulsión del causante.

Tou atleta que nun intente tomar una salida o faer un intentu en concursos nun va ser autorizáu a siguir, considérase qu'abandonó la competición y nun va apaecer na clasificación final. Cualesquier atleta que deseye retirase tien de notificar al xuez árbitru.

Les puntuaciones, coles tables a valir, van ser anunciaes tres cada prueba, por separáu, y col total acumuláu. En casu d'empate va vencer l'atleta qu'en mayor númberu de pruebes consiguiera mayor númberu de puntos, y si esto nun bastara, el que mayor puntuación consiguiera nuna prueba cualesquier (o nuna segunda, etc.).

Namái puede aplicase un sistema de cronometraxe pa tola competición, pero en casu de plusmarca pueden aplicase les puntuaciones tomaes cola semeya de llegada anque haya atletes que nun puedan utilizales.

Disciplines deportives editar

El primer día apuéstense les siguientes pruebes y nesti orde:

Nel segundu día:

Les marques llograes nes distintes pruebes son valoraes con arreglu a unes tables de puntuación de la Federación Internacional d'Atletismu. va proclamase ganador de la competición a aquel atleta que consiga mayor puntuación.

El decatlón masculín forma parte del programa d'atletismu nos Xuegos Olímpicos dende Estocolmo 1912. La prueba femenina equivalente ye'l heptatlón, que cunta con delles pruebes distintes.

Sistema de puntos editar

La tabla de puntos IAAF 2001 usa la siguiente fórmula:

  • Puntos = INT(A*(B-P)C) pa eventos de pista
  • Punto = INT(A*(P-B)C) pa eventos de campu

A, B y C son parámetros que varien cola disciplina, como s'amuesa na tabla, ente que P ye la marca llograda pol atleta, midida en segundos (eventos de pista), metros (llanzamientos), o centímetros (saltos).

Eventu A B C
100 m 25.4347 18 1.81
Saltu de llonxitú 0.14354 220 1.40
Llanzamientu de pesu 51.39 1.5 1.05
Saltu d'altor 0.8465 75 1.42
400 m 1.53775 82 1.81
110 m valles 5.74352 28.5 1.92
L. de discu 12.91 4 1.1
Saltu con piértiga 0.2797 100 1.35
L. Xavalina 10.14 7 1.08
1500 m 0.03768 480 1.85

La tabla del decatlón nun tien de ser confundida coles tables de puntuaciones feches por Bojidar Spiriev, que dexen comparar la calidá relativa de los rexistros de los atletes en distintos eventos. Neses tables, por casu, una puntuación de decatlón de 9006 puntos equival a 1265 "puntos de comparanza", los mesmos puntos qu'un triple saltu de 18.00m.

Plusmarcas mundiales editar

Nota: El sistema de puntos del decatlón camuda cada ciertos años, por eso de normal la "plusmarca mundial" namái lo ye mientres dellos años.

  • Actualizáu a 29 d'agostu de 2015.
Muyeres
Marca Atleta Llugar Fecha
8,358   Austra Skujytė Columbia, Missouri 15 d'abril de 2005
8,150   Marie Collonvillé Talence 26 de setiembre de 2004
7,798   Irina Karpova Talence 26 de setiembre de 2004
7,358   Julie Martin Talence 26 de setiembre de 2004
7,064   Breanna Eveland Columbia, Missouri 14 d'abril de 2006
6,878   Jessica Taylor Erith 13 de setiembre de 2015
6,749   Barbora Špotáková Talence 26 de setiembre de 2004
6,709   Marie-Cécile Crancé Talence 26 de setiembre de 2004
6,641   Lindsay Grigoriev Columbia, Missouri 15 d'abril de 2005
6,614   María Peinado Castellón 23 d'ochobre de 2005

Evolución del Récor editar

  • Evolución de la marca mundial del Decatlón masculín[1]
 
Ashton Eaton tien anguaño la marca mundial del decatlón.
Puntos[2] Afaiga puntos[3] Atleta Fecha Llugar
7,485.61 6,087   Aleksander Klumberg 1922-09-22 Ḥélsinki
7,710.775 6,476   Harold Osborn 1924-07-12 París
7,820.93 6,460   Paavo Yrjölä 1926-07-18 Viipuri
7,995.19 6,566   Paavo Yrjölä 1927-07-17 Ḥélsinki
8,053.29 6,587   Paavo Yrjölä 1928-08-04 Ámsterdam
8,255.475 6,865   Akilles Järvinen 1930-07-20 Viipuri
8,462.235 6,736   James Bausch 1932-08-06 Los Angeles
8,790.46 7,147   Hans-Heinrich Sievert 1934-07-08 Hamburgu
7,900 7,254   Glenn Morris 1936-08-08 Berlín
8,042 7,287   Bob Mathias 1950-06-30 Tulare
7,887 7,592   Bob Mathias 1952-07-26 Ḥélsinki
7,985 7,608   Rafer Johnson 1955-06-11 Kingsburg
8,014 7,653   Vasili Kuznetsov 1958-05-18 Krasnodar
8,302 7,989   Rafer Johnson 1958-07-28 Moscú
8,357 7,839   Vasili Kuznetsov 1959-05-17 Moscú
8,683 7,981   Rafer Johnson 1960-07-09 Eugene
9,121 8,010   Yang Chuan-kwang 1963-04-28 Walnut
8,230 8,120   Russ Hodge 1966-07-24 Los Angeles
8,319 8,235   Kurt Bendlin 1967-05-14 Heidelberg
8,417 8,310   Bill Toomey 1969-12-11 Los Angeles
8,454 8,466   Mykola Avilov 1972-09-08 Munich
8,524 8,420   Bruce Jenner 1975-08-10 Eugene
8,538 8,454   Bruce Jenner 1976-06-26 Eugene
8,618 8,634   Bruce Jenner 1976-07-30 Montreal
8,622 8,648   Daley Thompson 1980-05-15 Götzis
8,649 8,667   Guido Kratschmer 1980-06-14 Filderstadt-Bernhausen
8,704 8,730   Daley Thompson 1982-05-23 Götzis
8,723 8,741   Jürgen Hingsen 1982-08-15 Ulm
8,743 8,774   Daley Thompson 1982-09-08 Atenes
8,779 8,825   Jürgen Hingsen 1983-06-05 Filderstadt-Bernhausen
8,798 8,832   Jürgen Hingsen 1984-05-09 Mannheim
8,798 8,847   Daley Thompson 1984-08-09 Los Angeles
8,891 8,891   Dan O'Brien 1992-09-05 Talence
8,994 8,994   Tomáš Dvořák 1999-07-04 Praga
9,026 9,026   Roman Šebrle 2001-05-27 Götzis
9,039 9,039   Ashton Eaton 2012-06-23 Eugene
9,045 9,045   Ashton Eaton 2015-08-29 Beixín

Resultaos en Xuegos Olímpicos editar

Edición   Oru   Plata   Bronce
Saint Louis 1904   Tom Kiely   Adam Gunn   Truxton Hare
Londres 1908 ----- ----- -----
Estocolmo 1912   Jim Thorpe[4]
  Hugo Wieslander
  Charles Lomberg   Gösta Holmér
Amberes 1920   Helge Løvland   Brutus Hamilton   Bertil Ohlson
París 1924   Harold Osborn   Emerson Norton   Aleksander Klumberg
Ámsterdam 1928   Paavo Yrjölä   Akilles Järvinen   John Doherty
Los Angeles 1932   James Bausch   Akilles Järvinen   Wolrad Eberle
Berlín 1936   Glenn Morris   Robert Clark   Jack Parker
Londres 1948   Robert Mathias   Ignace Heinrich   Floyd Simmons
Ḥélsinki 1952   Robert Mathias   Milt Campbell   Floyd Simmons
Melbourne 1956   Milt Campbell   Rafer Johnson   Vassily Kuznetsov
Roma 1960   Rafer Johnson   Yang Chuan-Kwang   Vassily Kuznetsov
Tokiu 1964   Willi Holdorf   Rein Entá   Hans-Joachim Walde
Méxicu 1968   Bill Toomey   Hans-Joachim Walde   Kurt Bendlin
Múnich 1972   Nikolai Avilov   Leonid Litvinenko   Ryszard Katus
Montreal 1976   Bruce Jenner   Guido Kratschmer   Nikolai Avilov
Moscú 1980   Daley Thompson   Yuri Kutsenko   Sergei Zhelanov
Los Angeles 1984   Daley Thompson   Jürgen Hingsen   Siegfried Wentz
Seúl 1988   Christian Schenk   Torsten Voss   David Steen
Barcelona 1992   Robert Změlík   Antonio Peñalver   Dave Johnson
Atlanta 1996   Dan O'Brien   Frank Busemann   Tomáš Dvořák
Sydney 2000   Erki Nool   Roman Šebrle   Chris Huffins
Atenes 2004   Roman Šebrle   Bryan Clay   Dmitriy Karpov
Beixín 2008   Bryan Clay   Andrei Krauchanka   Leonel Suárez
Londres 2012   Ashton Eaton   Trey Hardee   Leonel Suárez
Rio de Janeiro 2016   Ashton Eaton   Kevin Mayer   Damian Warner

Resultaos en Mundiales d'Atletismu editar

Edición   Oru   Plata   Bronce
Ḥélsinki 1983   Daley Thompson   Jürgen Hingsen   Siegfried Wentz
Roma 1987   Torsten Voss   Siegfried Wentz   Pavel Tarnovetskiy
Tokiu 1991   Dan O'Brien   Mike Smith   Christian Schenk
Stuttgart 1993   Dan O'Brien   Eduard Hämäläinen   Paul Meier
Gotemburgu 1995   Dan O'Brien   Eduard Hämäläinen   Mike Smith
Atenes 1997   Tomáš Dvořák   Eduard Hämäläinen   Frank Busemann
Sevilla 1999   Tomáš Dvořák   Dean Macey   Chris Huffins
Edmonton 2001   Tomáš Dvořák   Erki Nool   Dean Macey
París 2003   Tom Pappas   Roman Šebrle   Dmitrij Karpov
Ḥélsinki 2005   Bryan Clay   Roman Šebrle   Attila Zsivóczky
Osaka 2007   Roman Šebrle   Maurice Smith   Dmitrij Karpov
Berlín 2009   Trey Hardee   Leonel Suárez   Aleksandr Pogorelov
Daegu 2011   Trey Hardee   Ashton Eaton   Leonel Suárez
Moscú 2013   Ashton Eaton   Michael Schrader   Damian Warner
Beixín 2015   Ashton Eaton   Damian Warner   Rico Freimuth

Meyor marca por temporada editar

 
Tomáš Dvořák.
 
Roman Šebrle.
  • Meyor marca por temporada.[5]
Añu Marca Atleta Llugar
1960 8,683   Rafer Johnson Eugene
1961 8,709   Philip Mulkey Memphis
1962 8,248   Chuan-Kwang Yang Tulare
1963 8,089   Chuan-Kwang Yang Walnut
1964 7,950   Manfred Bock Liestal
1965 7,883   Mikhail Storozhenko Kiev
1966 8,234   Bill Toomey Salina
1967 8,319   Kurt Bendlin Heidelberg
1968 8,222   Bill Toomey Echo Summit
1969 8,417   Bill Toomey Los Angeles
1970 8,130   Rüdiger Demmig Erfurt
1971 8,244   Kurt Bendlin Bonn
1972 8,466   Mykola Avilov Múnich
1973 8,206   Ryszard Skowronek Varsovia
1973 8,163   Lennart Hedmark Bonn
1974 8,229   Ryszard Skowronek Montreal
1975 8,429   Bruce Jenner Eugene
1976 8,634   Bruce Jenner Montreal
1977 8,400   Aleksandr Grebenyuk Riga
1978 8,493   Guido Kratschmer Bernhausen
1979 8,476   Guido Kratschmer Krefeld
1980 8,667   Guido Kratschmer Bernhausen
1981 8,334   Rainer Pottel Birmingham
1982 8,774   Daley Thompson Atenes
1983 8,825   Jürgen Hingsen Bernhausen
1984 8,847   Daley Thompson Los Angeles
1985 8,559   Torsten Voss Dresde
1986 8,811   Daley Thompson Stuttgart
1987 8,680   Torsten Voss Roma
1988 8,512   Christian Plaziat Talence
1989 8,549   Dave Johnson Houston
1990 8,574   Christian Plaziat Split
1991 8,812   Dan O'Brien Tokiu
1992 8,891   Dan O'Brien Talence
1993 8,817   Dan O'Brien Stuttgart
1994 8,735   Eduard Hämäläinen Götzis
1995 8,695   Dan O'Brien Gothenburg
1996 8,824   Dan O'Brien Atlanta
1997 8,837   Tomáš Dvořák Atenes
1998 8,755   Dan O'Brien Uniondale
1999 8,994   Tomáš Dvořák Praga
2000 8,900   Tomáš Dvořák Götzis
2001 9,026   Roman Šebrle Götzis
2002 8,800   Roman Šebrle Götzis
2003 8,807   Roman Šebrle Götzis
2004 8,893   Roman Šebrle Atenes
2005 8,732   Bryan Clay Ḥélsinki
2006 8,677   Bryan Clay Götzis
2007 8,697   Roman Šebrle Kladno
2008 8,832   Bryan Clay Eugene
2009 8,790   Trey Hardee Berlín
2010 8,483   Bryan Clay Götzis
2011 8,729   Ashton Eaton Eugene
2012 9,039   Ashton Eaton Eugene
2013 8,809   Ashton Eaton Moscú
2014 8,616   Andrei Krauchanka Zürich
2015 9,045   Ashton Eaton Beixín
2016 8,893   Ashton Eaton Rio de Janeiro

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Senior Outdoor Decathlon Men». www.iaaf.org.
  2. Score calculated with the scoring tables in use at the time the record was set.
  3. Score calculated with the current (1998) tables.
  4. El COI retiró en 1913 la medaya d'oru de Jim Thorpe, dempués de que'l COI supiera que Thorpe xugara profesionalmente al béisbol, violando les regles del amateurismo olímpicu, antes de los Xuegos de 1912. Esto modificó dafechu la clasificación de la prueba de decathlon. En 1982, el COI decidió que la descalificación foi desaveniente y restauró la medaya d'oru a Thorpe ensin repercutir nos demás medayistes.
  5. «heptathlon». https://www.iaaf.org/records.

Enllaces esternos editar