Placentalia

(Redirixío dende Placentarios)

Los placentarios (Placentalia) son una infraclase de mamíferos. Caracterícense porque les críes son reteníes nel úteru maternu mientres llargu tiempu onde son alimentaes por una llibradura alantoica.[2] Los placentarios aniciáronse hai a lo menos 160 millones d'años, nel Xurásicu Cimeru,[3] y anguaño conócense más de 5100 especies.[4]

Placentalia
Rangu temporal: Xurásicu Superior-Recién
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Subfilu: Vertebrata
Clas: Mammalia
Subclas: Theria
Infraclas: Eutheria
Gill, 1872
Órdenes[1]
Sinonimia
Eutheria
Huxley, 1880; "Placentalia" Owen, 1837
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Eutheria ye un clado de mamíferos asemeyáu a Placentalia, y designa el mesmu taxón. Foi propuestu por Thomas Henry Huxley en 1880, intentando que'l términu tomara más que'l so predecesor Placentalia. Nun lo llogró porque dambos términos usar col mesmu sentíu, anque placentariu ye más común na llingua vernácula qu'euteriu. Na nomenclatura formal de los escritos científicos úsase más Eutheria.

Carauterístiques editar

Los placentarios son mamíferos vivíparos nos que l'embrión desenvuélvese dientro del úteru maternu mientres llargu tiempu, onde ye alimentáu por una llibradura alantoica. Nun esiste nellos una bolsa marsupial nin hai tampoco güesos epipúbicos.

Nel craniu esiste xeneralmente un furu ópticu separáu y falten los furos palatales; l'ángulu de la quexal nun se repliega escontra adientro. El güesu timpánico pue ser anular o formar una angüeña nel alisfenoides. La fórmula dentaria ye 3·1·4·3 en dambos quexales, o un amenorgamientu de la mesma. Presenten dos denticiones distintes a lo llargo de la so vida, una na fase infantil (dientes de lleche) y otra na adulta.

El encéfalu tien grandes hemisferios cerebrales coneutaos por un cuerpu callosu. Nun esiste cloaca.

Los insectívoros primitivos teníen probablemente la mayoría d'estes carauterístiques, según otres que yeren comunes a tolos mamíferos primitivos, como'l pequeñu tamañu, les pates curties con pies plantígrados provistos de cinco deos, la cara allargada y el craniu tubular que zarra un celebru pequeñu.[2]

Los descendientes d'estos mamíferos primitivos sufrieron cambeos en felicidaes carauterístiques; tales cambeos asocedieron siquier en dellos miembros de toles llinies evolutives posteriores.

Tamañu editar

Munchos placentarios aumentaron de tamañu, lo que paez tar rellacionáu cola posesión d'un celebru grande que pueda almacenar muncha información a lo llargo de la vida del animal, y dexa una llarga vida y una reproducción lenta (estratexa K).[2] Esto introduz nuevos problemes como'l llogru d'una cantidá abonda d'alimentu.

Pates editar

Les pates allargar y especializáronse pa diversos tipos de locomoción, casi siempres llevantáu'l talón del suelu y pasando de la marcha plantígrada a la digitígrada. Paralelamente, el númberu de deos amenorgóse. Per otra parte, diverses llinies evolutives fixéronse acuátiques, con tresformamientu de les estremidaes anteriores n'aletes, de cutiu acompañáu de polifalangia (aumentu del númberu de falanxes).

Dientes editar

El númberu de dientes amenorgóse delles vegaes, ya inclusive llegó a sumir (xenartros), y la so forma especializóse, xeneralmente amestando cumales y fundiéndoles pa formar resaltes trituradores llonxitudinales o tresversales nos herbívoros o llámines cortantes nos carnívoros.

Celebru editar

L'encéfalu de los mamíferos primitivos yera asemeyáu al de los reptiles; nes formes más avanzaes reparar un creciente desenvolvimientu de les rexones non olfatives del córtex, un aumentu de los lóbulos fronteros y otros cambeos rellacionaos con un comportamientu más ellaboráu y con una meyor memoria.

Historia evolutiva editar

Tolos placentarios del Cretácicu yeren insectívoros. El fósil de placentariu más antiguu que se conoz ye Juramaia sinensis del Xurásicu Cimeru de China, con una antigüedá d'unos 160 millones d'años.[3] Sicasí, créese que'l más recién antepasáu común ente euterios vivió hai 105 millones d'años.[5][6][7]

A finales del Cretácicu y mientres el Paleocenu'l tueru placentariu orixinariu taba ramificándose rápido; dalgunos pueden yá incluyise ente los carnívoros, primates y ungulaos, pero son bien distintos de les formes actuales de dichos grupos y toos ellos pudieron derivar d'un antepasáu insectívoru.

Nel Eocenu la mayoría de los órdenes actuales taben yá bien establecíos. El principal periodu d'espansión de los mamíferos producióse, pos, a empiezos del Cenozoicu y, anguaño, puede considerase que'l grupu ta en cayente; sacante los esperteyos, los royedores, los lagomorfos y los artiodáctilos, los restantes órdenes tienen un númberu escasu d'especies vives.[2]

Filoxenia editar

Esta ye la filoxenia según los resultaos biomoleculares:[8][9][10][11]

Eutheria

Atlantogenata

Xenarthra


Cingulata  



Pilosa  



Afrotheria


Afroinsectiphilia


Tubulidentata  




Macroscelidea  



Afrosoricida  




Paenungulata


Hyracoidea  


Tethytheria


Proboscidea  



Sirenia  







Boreoeutheria

Laurasiatheria


Eulipotyphla  


Scrotifera


Chiroptera  



Ferae


Pholidota  



Carnivora  



Eungulata


Perissodactyla  



Cetartiodactyla   (Artiodactyla)






Euarchontoglires

Glires


Lagomorpha  



Rodentia  



Euarchonta


Scandentia  




Dermoptera  



Primates  







Ver tamién editar

Referencies editar

  1. (2005) Wilson, Don: Mammal Species of the World, 3ª (n'inglés), Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 vols. (2142 pp.). ISBN 978-0-8018-8221-0.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Young, J. Z. 1977. La vida de los vertebraos. Editorial Omega, Barcelona, 660 pp. ISBN 84-282-0206-0
  3. 3,0 3,1 «Investigación de científicos de China y EEXX atopa mamíferu placentariu más antiguu». Xinhua (26 d'agostu de 2011). Consultáu'l 26 d'agostu de 2011.
  4. Mammalia
  5. http://news.nationalgeographic.com/news/2002/04/0423_020425_firstmammal_2.html
  6. «Earliest Known Ancestor of Placental Mammals Discovered» (inglés). Consultáu'l 16 de marzu de 2017.
  7. «The earliest known eutherian mammal» (n'inglés). Nature 416 (6883):  páxs. 816-822. 25 d'abril de 2002. doi:10.1038/416816a. http://www.nature.com/nature/journal/v416/n6883/abs/416816a.html. 
  8. Kriegs, J.O., Churakov, G., Kiefmann, M., et al (2006) Retroposed Elements as Archives for the Evolutionary History of Placental Mammals PLoS Biol 4 (4): y91 Documentu pdf.
  9. Murphy, W.J., Eizirik, Y., Springer, M.S et al. (2001) Resolution of the Early Placental Mammal Radiation Using Bayesian Phylogenetics Science Vol. 294
  10. Wildman DE, Uddin M, Opazo JC, et al (2007). "Genomics, biogeography, and the diversification of placental mammals". Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. 104 (36): 14395–400. PMID 17728403. http://www.pnas.org/content/104/36/14395.full.
  11. Schneider A, Cannarozzi GM (2009). "Support Patterns from Different Outgroups Provide a Strong Phylogenetic Signal". Mol. Biol. Evol.. doi:10.1093/molbev/msp034. PMID 19240194.

Enllaces esternos editar