Gansu (China)

provincia de China
(Redirixío dende Provincia de Gansu)

Gansu lléase: Kan-sú (chinu simplificáu: 甘肃, chinu tradicional: 甘肅, pinyin: Gānsùtrescripción antigua: Kansu) ye una de les ventidós provincies que, xunto coles cinco rexones autónomes, cuatro conceyos y dos rexones alministratives especiales, conformen la República Popular China. La so capital ye Lanzhou.

Gansu
Alministración
PaísBandera de la República Popular China República Popular China
ISO 3166-2 CN-GS
Tipu d'entidá provincies de China
Capital Lanzhou
Cabezaleru/a del gobiernu Ren Zhenhe
Nome oficial 甘肃省 (zh-cn)
گەنسۇ ئۆلكىسى (ug)
провинция Ганьсу (ru)
Nome llocal Ганьсу (kk)
گەنسۇ ئۆلكىسى (ug)
División
Xeografía
Coordenaes 38°N 102°E / 38°N 102°E / 38; 102
Superficie 454000 km²
Llenda con Sinkiang, Mongolia Interior, Qinghai, Sichuan, Shaanxi y Ningxia
Puntu más altu Altun Shan (en) Traducir
Demografía
Población 25 019 831 hab. (2020)
Densidá 55,11 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+08:00
Fundación 1929
gansu.gov.cn
Cambiar los datos en Wikidata

Ta allugada na rexón China del Noroeste, llindando al norte con Mongolia, Mongolia Interior y Ningxia, al este con Shaanxi, al sur con Sichuan, y al oeste con Qinghai y Sinkiang. Con 454 000 km² ye la sesta entidá subnacional más estensa del país —por detrás de Sinkiang, Tíbet, Mongolia Interior, Qinghai y Sichuan— y con 56,43 hab/km², la quinta menos densamente poblada, per delantre de Mongolia Interior, Sinkiang, Qinghai y Tíbet, la menos densamente poblada.

Amás de la capital, son importantes les ciudaes Yumen y Tianshui. Gansu ye unu de los hábitats naturales del panda xigante.

Toponimia editar

El nome Gansu tien el so orixe na dinastía Song y ye un acrónimu del nome de los dos prefeutures principales establecíes na provincia mientres les dinastíes Sui (prefeutura de Gan, cerca de la ciudá de Zhangyi) y Tang (prefeutura d'El so, cerca de l'actual ciudá de Jiuquan). Etimológicamente, provienen de 甘 gān - Ganzhou (Zhangye) y 肃 sù - Suzhou (Jiuquan).

Historia editar

Yá na dómina prehistórica, Gansu foi habitada por numberoses cultures paleolítiques, como la de Dadiwan (大地灣, Dàdìwān), de la que se toparon numberosos oxetos y que florió nel estremu oriental de la provincia ente los años 6000 y 3000 e.C. ; la de Majiayao (馬家窯, Mǎjiāyáo), ente'l 3100 y el 2700 e.C. y la de Qijia (齊家, Qíjiā) ente'l 2440 y el 1900 e.C.

L'Estáu de Qin, del que surdiría la dinastía Qin (221-207 e.C. ) que marcaría l'empiezu de la China imperial, nació nel sureste de la provincia, concretamente na zona de Tianshui (Tiānshui). Na zona de Fangmatan, cercana a Tianshui, atopáronse tumbes con numberosos restos, incluyendo un mapa del distritu de Guixian de 2200 años d'antigüedá.

 
El mausoléu de Yu Baba, un gran sufi de Linxia.

Yá na dómina imperial, Gansu foi un importante puestu fronterizu y nuedu de comunicaciones, una y bones el corredor de Hexi (河西走廊), pol qu'escurre un tramu de la Ruta de la Seda, traviesa'l pescuezu de la provincia. La dinastía Han utilizó esti corredor p'ampliar la gran muralla, construyendo les ciudaes fortificaes de Yumengguan y Yangguan, que los sos restos inda son visibles anguaño. Mientres la dinastía Ming construyóse'l Pasu de Jiayuguan, el más occidental de la Gran Muralla.

Terremotos en Gansu editar

El 21 de xunetu de 1654, un terremotu de magnitú 8 na escala de Richter dexó un saldu de 31.000 víctimes.
El 19 de xunu de 1718, un terremotu de magnitú 7,5 dexó 75.000 víctimes.
El 1 de xunetu de 1879, un terremotu de magnitú 8,0 produció la muerte de 29.480 persones.
El 16 d'avientu de 1920, un terremotu de magnitú 8,6 produció la muerte de 235.502 persones.
El 23 de mayu de 1927, un terremotu de magnitú 8,0 produció la muerte de 41.419 persones.

Xeografía editar

La mayor parte de la provincia tien una elevación d'un quilómetru sobre'l nivel del mar. Parte del desiertu de Gobi pertenez a Gansu. El norte de la provincia ye llanu ente que'l sur ye montascosu. El picu más eleváu de la zona ye'l monte Qilian de 5.547 metros d'altitú.

Economía editar

La base de la economía de la rexón ye la minería, con importantes depósitos d'antimoniu, cromu, carbón, cobaltu, cobre, iridiu, mercuriu, petroleu, tungsteniu y cinc. Ente los productos agrícoles producíos na provincia destaquen el algodón, aceite de llinaza, melón, maíz y trigu. Tamién crecen numberoses plantes monteses utilizaes na medicina tradicional china.

Demografía editar

El 92 % de la población pertenez a la etnia han, anque tamién hai hui, tibetanos, dongxiang, el to, manchúes, güigures, yugur, bonan, mongoles, salar y cazacos. La mayor parte de la población ye rural.

Cultura editar

La mayor parte de los habitantes de Gansu falen dialeutos del chinu mandarín.

División alministrativa editar

Gansu ta estremada en 12 ciudaes prefeutures y 2 prefeutures autónomes:.

Mapa # Nome Hanzi Hanyu Pinyin Tipu
 
1 Jiuquan 酒泉市 Jiǔquán Shì Ciudá-Prefeutura
2 Jiayuguan 嘉峪关市 Jiāyùguān Shì Ciudá-Prefeutura
3 Zhangye 张掖市 Zhāngyè Shì Ciudá-Prefeutura
4 Jinchang 金昌市 Jiǔquán Shì Ciudá-Prefeutura
5 Wuwei 武威市 Wǔwēi Shì Ciudá-Prefeutura
6 Baiyin 白银市 Báiyín Shì Ciudá-Prefeutura
7 Lanzhou 兰州市 Lánzhōo Shì Ciudá-Prefeutura
8 Linxia Hui 临夏回族自治州

Prefeutura Autónoma |----------

9 Gannan 甘南藏族自治州

Prefeutura Autónoma |----------

10 Dingxi 定西市 Dìngxī Shì Ciudá-Prefeutura
11 Longnan 陇南市 Lǒngnán Shì Ciudá-Prefeutura
12 Tianshui 天水市 Tiānshuǐ Shì Ciudá-Prefeutura
13 Pingliang 平凉市 Píngliàng Shì Ciudá-Prefeutura
14 Qingyang 庆阳市 Qìngyáng Shì Ciudá-Prefeutura

Referencies editar

Enllaces esternos editar