Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta

L'Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta (IATA: CGKOACI: WIII) ye'l principal aeropuertu en dar serviciu al gran área de Xakarta na islla de Java, Indonesia. L'aeropuertu recibe'l so nome del primer presidente d'Indonesia, Soekarno, y del primer vicepresidente, Mohammad Hatta. L'aeropuertu ye frecuentemente llamáu Cengkareng polos indonesios. El códigu IATA del aeropuertu, CGK, recibe les sigles del allugamientu de Cengkareng, un distritu asitiáu al noroeste de la ciudá.

Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta
Bandar Udara Internacional Soekarno-Hatta
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: CGK • OACI: WIII
Llocalización
Unidad geográfica (es) Traducir Java (en) Traducir
Provincia Bantén (es) Traducir
Coordenaes 6°07′38″S 106°39′14″E / 6.12736°S 106.65383°E / -6.12736; 106.65383
Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta alcuéntrase n'Indonesia
Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta
Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta
Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta (Indonesia)
Altitú 9,8 m
Historia y usu
Apertura1r mayu 1985
Dueñu Indonesia
Xestión Angkasa Pura (en) Traducir
Orixe del nome Sukarno
Muhammad Hatta
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Jabodetabek (en) Traducir y Xakarta
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
Interior del Aeropuertu Internacional Soekarno-Hatta.

Alcontráu a unos 20 km al oeste de Yakarta, en Tangerang Regency, Banten, l'aeropuertu Soekarno-Hatta empezó les sos operaciones en 1985, reemplazando al so predecesor, l'Aeropuertu Kemayoran (de vuelos rexonales) en Yakarta Central, y al Aeropuertu Internacional Halim Perdanakusuma de Yakarta Oriental. L'aeropuertu Kemayoran permanez zarráu dende entós. L'aeropuertu Halim Perdanakusuma permanez entá operativu, dando serviciu sobremanera, a vuelos chárter y militares. La terminal 2 foi abierta en 1992.

L'área qu'ocupa l'aeropuertu ye de 18 km². Tien dos pistes paraleles ya independientes de 2,400 m coneutaes por dos calles de rodaxe que se crucien. Hai dos edificios terminales: La terminal 1 ye pa toles aereollinies qu'efectúen vuelos rexonales sacante pa los vuelos operaos por Garuda Indonesia y Merpati Nusantara Airlines, y la terminal 2 da serviciu a tolos vuelos internacionales según a los vuelos rexonales operaos por Garuda y Merpati Nusantara Airlines.

Cada terminal ta estremada en 3 módulos. Los módulos terminales 1A, 1B, y 1C son utilizaos pa (na so mayoría) vuelos rexonales de les aereollinies indonesies. El módulu 1A ufierta vuelos de Lion Air, Wings Air y Indonesia AirAsia.

Los módulos 2D y 2E son utilizaos pa operar tolos vuelos internacionales de les aereollinies foranes. Nel módulu 2D tán toles aereollinies qu'optaron por contratar a PT Jasa Angkasa Semesta, unu de los axentes de handling nel aeropuertu. Sicasí, nel módulu 2Y ye Garuda quien apurre dichu serviciu a toles aereollinies, incluyendo tolos vuelos internacionales de Garuda Merpati. El principal usu del módulu 2F son los vuelos rexonales de Garuda Indonesia y Merpati Nusantara Airlines.

L'aeropuertu foi diseñáu por Paul Andreu, un arquiteutu francés que tamién diseñó l'Aeropuertu de París-Charles de Gaulle na ciudá del mesmu nome. Una de les carauterístiques más importantes del aeropuertu Soekarno-Hatta ye la incorporación de l'arquiteutura local vernacular nel diseñu, y la presencia de xardinos tropicales ente les sales d'espera. Sicasí, por cuenta del so precariu caltenimientu, el so llocalización non demasiáu estratéxica, y a la escasez del so presupuestu, l'aeropuertu ye inferior a munchos de los aeropuertos internacionales de la rexón. Sicasí, l'aeropuertu internacional Soekarno-Hatta destaca polos sos preciosos xardinos: l'aeropuertu foi premiáu por ello en 1995 col Premiu d'Arquiteutura Aga Khan.[1]

L'aeropuertu internacional Soekarno-Hatta tien 150 mostradores de facturación, 30 hipódromos d'equipaxe y 42 puertes d'embarque. Cada módulu tien 25 mostradores de facturación, 5 hipódromos d'equipaxe y 7 puertes d'embarque.

Angkasa Pura II entama construyir una nueva terminal con un diseñu más modernu. La terminal 3 sería construyida pa les aereollinies de baxu costu, según p'atender a los vuelos del hajj y a los movimientos de trabayadores dientro del país. El plan direutor contempla un desarrollu máximu de 5 terminales de pasaxeros + 1 terminal hajj y 4 pistes. En 2009 l'aeropuertu va ser conectáu cola Estación Manggarai (futura estación central de Yakarta) per ferrocarril. Pa llograr el dineru necesario pa la espansión, l'aeropuertu enllantó una tasa aeroportuaria de IDR 100,000 (9 dólares americanos/8 Euros) per cada pasaxeru internacional y IDR 30,000 (2.4 euros/2.7 dólares)per cada pasaxeru nacional.

En mayu de 2008, ForbesTraveller.com reconoció al aeropuertu internacional de Soekarno-Hatta como'l sestu aeropuertu más puntual del mundu, col 86.3% de les salíes puntuales, y col 72.3% de les llegaes n'hora.[2]

L'aeropuertu internacional Soekarno-Hatta foi'l 35º aeropuertu con más tráficu en 2004-2006, según reflexa la revista Airliners World.

Historia editar

Ente 1928 y 1974, l'Aeropuertu Kemayoran previstu pa los vuelos rexonales, sufrió un severu acoso por que se cerrara al tráficu civil pa convertilo en campu de vuelos militares trespasando les sos operaciones al Aeropuertu Halim Perdanakusuma. L'espaciu aereu civil de la zona tornábase estrechu, ente que'l tráficu aereu amontábase rápido, poniendo en riesgu'l tráficu aereu internacional. En 1969, los máximos mandatarios de comunicaciones, axuntaos en Bangkok, espresaron la so esmolición sobre esti puntu.

A principios de los 70, cola ayuda d'USAID, estudiáronse ocho lugar pa la instauración d'un nuevu aeropuertu internacional, llamaos Kemayoran, Malaka, Babakan, Jonggol, Halim, Curug, South Tangerang y North Tangerang. Finalmente, escoyóse l'espaciu del norte de Tangerang, añediendo amás que'l campu de vuelu de Jonggol podría ser utilizáu como alternativa. Mentanto, el gobierno indonesiu empezó a ameyorar l'aeropuertu Halim Perdanakusumah pa ser usáu pa vuelos rexonales.

Ente 1974 y 1975, el consorciu consultor canadiense consistente de Aviation Planning Services Ltd., ACRESS International Ltd., y Searle Wilbee Rowland (SWR), ganó la puya pal proyeutu d'estudiu de la viabilidá del nuevu aeropuertu. L'estudiu de viabilidá empezó'l 20 de febreru de 1974 con un costu total de 1 millón de dólares canadienses. El proyeutu d'un añu realizar en coalición col compañeru indonesiu PT Konavi. A finales de marzu de 1975, l'estudiu plantegó un esquema de desarrollu de tres pistes paraleles, una carretera soterraña, trés terminales internacionales, trés rexonales y una más pa los vuelos Hajj. Trés plantes pa les terminales rexonales fueron construyíes ente 1975 y 1981 con un costu de 465 millones de dólares americanos; y una terminal rexonal cola so plataforma dende 1982 hasta 1985 con un costu de 126 millones de dólares. El proyeutu d'una nueva terminal, llamada Aeropuertu Internacional Yakarta-Cengkareng (códigu: JIA-C) tamién foi empezáu.[3]

Fases del proyeutu editar

1975 – 1977 Pa allanar la tierra y llevantar los cantos del campu, precisábase tiempu. Al aeropuertu de Schipol, n'Ámsterdam, pidióse-y la so opinión sobre si convendría dixebra les terminales en felicidá obra. El costu yera por demás eleváu debíu al usu del sistema de descentralización. El sistema de centralización yera más fayadizu.

L'equipu decidió utilizar un sistema de descentralización más paecíu al de los aeropuertos de Orly, Lyon, Langen-Hagen-Hanover y Kansas City. Decidióse pos, optar por un sistema de módulos por considerase más simples y eficientes.

El 12 de payares de 1976
El concursu pa la construcción del proyeutu foi ganada pola francesa Aéroports de París.

El 18 de mayu de 1977
L'alcuerdu final foi robláu pol gobiernu indonesiu y Aéroports de París con un costu fixu de 22,323,203 francos franceses y una cantidá extra de 177,156,000 Rp. equivalentes a 2,100,000 francos. Entamóse la conclusión de les obres 18 meses más tarde. El gobiernu nomó a PT. Konavi como'l sociu local.

La resultancia foi:
• 2 pistes paraleles incluyendo rodadura
• Carreteres soterrañes: 1 escontra l'este, y otra escontra l'oeste pa los servicios aeroportuarios. La carretera oeste nun taba dexada pal públicu.
• 3 terminales que podíen acoyer a 3 millones de pasaxeros al añu.
• 1 módulu pa vuelos internacionales y 2 pa vuelos rexonales.
• Escoyóse la imaxe d'un aeropuertu dientro d'un xardín como emblema del aeropuertu.

20 de mayu de 1980
Róblase un contratu de cuatro años. Sainraptet Brice, SAE, Coles xunto con PT. Waskita Karya como constructor. Dir. Karno Barkah MSc. foi nomada direutora del proyeutu del JIA-C, responsable de la construcción del aeropuertu.[4]

1 d'avientu de 1980
El gobiernu indonesiu robló un contratu de 384,800 millones de Rp. Colos constructores. La estructura de costos sería: 140,450,513,000 Rp. de APBN (presupuestu nacional), 1,223,457 francos donaos per Francia y 15,898,251 dólares de los Estaos Xuníos d'América.

1 d'avientu de 1984
La estructura del aeropuertu taba completada.

1 de mayu de 1985
Empezó la construcción de la segunda terminal qu'entró en serviciu'l 11 de mayu de 1992.

Fase Añu Descripción
Fase 1 1985 Construyida la terminal 1 que podía atender a 9 millones de pasaxeros al añu.
Fase 2 1992 Construyida la terminal 2 que podía atender a 18 millones de pasaxeros al añu.
Fase 3 2008 Construyida la primer fase de la terminal 3 que dexa atender a 22 millones de pasaxeros al añu.
Not fixed Dafechu construyida la terminal 3 que dexa atender a 38 millones de pasaxeros al añu.
Fase 4 2020- Construyida la terminal 4

Volume de pasaxeros editar

Esta tabla ta basada nos datos suministraos pola Airport Council International. Estes estadístiques son de los movimientos de pasaxeros, carga y aviones en CGK.[5]

Year Pasaxeros
Movimientos
Carga aérea
(tonelaes)
Aircraft
Movements
2001 11,818,047 281,765 123,540
2002 14,830,994 306,252 144,765
2003 19,702,902 310,131 186,695
2004 26,083,267 322,582 233,501
2005 27,947,482 336,113 241,846
2006 30,863,806 384,050 250,303
2007 32,458,946 473,593 248,482
2008 32,172,114 465,799
2009 36,466,823

Terminales editar

Terminal 1 editar

La terminal 1 ye la primera terminal construyida nel aeropuertu internacional Soekarno-Hatta. Terminar en 1985. Topar en frente de la terminal 2 que ye la que ta al sur. Nella operen los vuelos rexonales sacante los de Garuda Indonesia y Merpati Nusantara Airlines qu'operen los sos vuelos rexonales na terminal 2. Esta terminal dispón de 3 módulos. Cada módulu tien 25 mostradores de facturación, 5 hipódromos d'equipaxes y 7 puertes d'embarque. Tien capacidá p'atender a 9 millones de pasaxeros al añu. Les puertes na terminal 1 lleven los prefixos alfabéticos A, B y C. Les puertes son A1-A7, B1-B7 y C1-C7.

Terminal 2 editar

La terminal 2 ye la segunda terminal construyida del aeropuertu internacional Soekarno-Hatta. Concluyir en 1992. Ta asitiada en frente de la terminal 1 que s'atopa nel llau norte. Nella operen la totalidá de los vuelos internacionales según los vuelos rexonales de Garuda Indonesia y Merpati Nusantara Airlines. La terminal 2 tien 3 módulos. Cada módulu tien 25 mostradores de facturación, 5 hipódromos d'equipaxes y 7 puertes d'embarque. Ta preparada p'atender 9 millones de pasaxeros al añu. Les puertes na terminal 2 tienen los prefixos alfabéticos D, E y F. Les puertes son D1-D7, E1-E7 y F1-F7.

Terminal 3 editar

La terminal 3 entama destinase a les compañíes de baxu costu. La terminal va cuntar con un diseñu distintu del que tienen les terminales 1 y 2. Amás, va ser capaz d'asumir a un Airbus A380. Allúgase frente a la terminal 4 y al este de la terminal 2 que ta al norte del aeropuertu.

La terminal 3 va tener 5 muelles d'embarque, y cada muelle va tener una capacidá de 4 millones de pasaxeros.[6] Dempués de que la terminal 3 seya construyida, la capacidá del aeropuertu internacional Soekarno-Hatta va llegar a los 38 millones de pasaxeros dende los 18 millones actuales.

La fase 1 de la terminal 3 (el muelle 1) yá foi concluyida. Cuando tea dafechu terminada, la terminal 3 va ser dedicada a les compañíes de baxu costu y al A380. La fase 1 de la terminal 3 foi completada y rematada a principios d'avientu de 2008.[7] L'esquema puede ser atopáu equí: [1]. Va Empezar a operar vuelos en marzu de 2009.[8] Cuando seya abierta, dos aereollinia, Mandala Airlines y Airasia, van mover les sos operaciones a la nueva terminal.

Nel nuevu plan direutor, l'aeropuertu va tener 2 fases de desarrollu. El desarrollu previstu na fase 1 ye construyir la terminal 3 y allargar la segunda pista hasta los 4,000 m. El desarrollu de la fase 2 consiste en construyir la terminal 4 y la tercer pista (de 4,000 m). Un nuevu tren eleváu que va coneutar l'aeropuertu cola ciudá ta tamién incluyíu na fase 1 de desarrollu.[9]

Terminal 4 editar

La terminal 4 va tar enfrente de la terminal 3. va allugar al este de la Terminal 1 que permanez al sur del complexu. Tou ello va asoceder na segunda fase de desarrollu.

Aereollinies y destinos editar

Destinos nacionales editar

Aereollinies Destinos
  Airfast Indonesia Surabaya, Timika
  Aviastar Bandar Lampung, Ketapang, Lubuklinggau, Muara Bungo
  Batik Air Ambon, Balikpapan, Batam, Denpasar, Jayapura, Kupang, Lombok, Macasar, Esquitáu, Medan, Palembang, Pekanbaru, Semarang, Surabaya, Ternate, Yogyakarta
  Citilink Balikpapan, Banjarmasin, Batam, Bengkulu, Denpasar, Jambi, Macasar, Medan, Padang, Pangkal Pinang, Pekanbaru, Surabaya, Tanjung Pandan
  Garuda Indonesia Ambon, Balikpapan, Banda Aceh, Bandar Lampung, Banjarmasin, Batam, Bengkulu, Biak, Denpasar, Gorontalo, Jambi, Jayapura, Kendari, Kupang, Lombok, Macasar, Malang, Esquitáu, Medan, Merauke, Padang, Palangkaraya, Palembang, Palu, Pangkal Pinang, Pekanbaru, Pontianak, Semarang, Sibolga, Surabaya, Surakarta, Tanjung Pandan, Tanjung Pinang, Tarakan, Ternate, Timika, Yogyakarta
  Indonesia AirAsia Denpasar, Medan, Yogyakarta
  Kal Star Aviation Berau, Pangkalan Bun, Pontianak, Sampit
  Lion Air Ambon, Balikpapan, Banda Aceh, Bandar Lampung, Banjarmasin, Batam, Bengkulu, Denpasar, Jambi, Jayapura, Kendari, Kupang, Lombok, Macasar, Esquitáu, Medan, Padang, Palangkaraya, Palembang, Palu, Pangkal Pinang, Pekanbaru, Pontianak, Semarang, Surabaya, Surakarta, Tanjung Pinang, Tarakan, Yogyakarta
  Nam Air Lubuklinggau
  Sriwajaya Air Ambon, Balikpapan, Banda Aceh, Bandar Lampung, Banjarmasin, Batam, Bengkulu, Biak, Denpasar, Gorontalo, Jambi, Jayapura, Kendari, Kupang, Macasar, Malang, Esquitáu, Medan, Padang, Palembang, Palu, Pangkal Pinang, Pontianak, Semarang, Surabaya, Surakarta, Tanjung Pandan, Tanjung Pinang, Tarakan, Ternate, Yogyakarta
  Trigana Air Service Pangkalan Bun
  Xpressair Bandar Lampung, Jayapura, Manokwari, Sorong, Ternate

Destinos internacionales editar

Ciudaes por países Nome del Aeropuertu Aereollinies
Europa
  Francia
París Aeropuertu de París-Charles de Gaulle   Air France (Vía SIN)
  Países Baxos
Ámsterdam Aeropuertu d'Ámsterdam-Schiphol   Garuda Indonesia /   KLM (Vía KUL)
  España
BARCELONA AEROPUERTU BARCELONA AIRASIA
  Reinu Xuníu
Londres Aeropuertu de Londres-Gatwick   Garuda Indonesia (Vía AMS)
Londres Aeropuertu de Londres-Heathrow   Garuda Indonesia
  Turquía
Istambul Aeropuertu Internacional Atatürk   Turkish Airlines
África
  Exiptu
El Cairu Aeropuertu Internacional d'El Cairu   Egyptair
Asia
  Arabia Saudita
Medina Aeropuertu Príncipe Mohammad Bin Abdulaziz   Saudi Arabian Airlines
Riyad Aeropuertu Internacional Rei Khalid   Saudi Arabian Airlines
Yida Aeropuertu Internacional Rei Abdulaziz   Garuda Indonesia /   Lion Air /   Saudi Arabian Airlines
  Brunéi
Bandar Seri Begawan Aeropuertu Internacional de Brunéi   Royal Brunei Airlines
  China
Fuzhou Aeropuertu Internacional de Fuzhou   Shenzhen Airlines (estacional) /   Xiamen Airlines
Cantón Aeropuertu Internacional de Cantón-Baiyun   Garuda Indonesia /   China Southern Airlines
Nanning Aeropuertu Internacional de Nanning   Sichuan Airlines
Beixín Aeropuertu Internacional de Beixín-Capital   Garuda Indonesia /   Air China
Shanghai Aeropuertu Internacional Pudong   Garuda Indonesia
Tianjin Aeropuertu Internacional de Tianjín-Binhai   Xiamen Airlines
Xiamen Aeropuertu Internacional de Xiamen-Gaoqi   Air China /   Xiamen Airlines
Zhengzhou Aeropuertu Internacional de Zhengzhou   Xiamen Airlines
  Corea del Sur
Seúl Aeropuertu Internacional d'Incheon   Garuda Indonesia /   Asiana Airlines /   Korean Air
  Emiratos Árabes Xuníos
Abu Dhabi Aeropuertu Internacional d'Abu Dhabi   Etihad Airways
Dubái Aeropuertu Internacional de Dubái   Emirates
  Filipines
Manila Aeropuertu Internacional Ninoy Aquino   Cebu Pacific Air /   Philippine Airlines
  Ḥong Kong
Ḥong Kong Aeropuertu Internacional de Hong Kong   Garuda Indonesia /   Cathay Pacific /   China Airlines
  Xapón
Osaka Aeropuertu Internacional de Kansai   Garuda Indonesia
Tokiu Aeropuertu Internacional de Haneda   Garuda Indonesia /   All Nippon Airways
Aeropuertu Internacional de Narita   All Nippon Airways /   Japan Airlines
  Kuwait
Ciudá de Kuwait Aeropuertu Internacional de Kuwait   Kuwait Airways (Vía KUL)
  Malasia
Johor Bahru Aeropuertu Internacional de Johor Bahru   Xpressair
Kota Kinabalu Aeropuertu Internacional de Kota Kinabalu   Indonesia AirAsia /   AirAsia
Kuala Lumpur Aeropuertu Internacional de Kuala Lumpur   Garuda, Indonesia AirAsia, Lion Air /   AirAsia, Malaysia Airlines, Malindo Air /   KLM /   Kuwait Airways /   Lufthansa
Penang Aeropuertu Internacional de Penang   Indonesia AirAsia
  Omán
Mascate Aeropuertu Internacional de Seeb   Oman Air
  Qatar
Doḥa Aeropuertu Internacional Hamad   Qatar Airways
  Singapur
Singapur Aeropuertu Internacional de Singapur   Garuda Indonesia /   Indonesia AirAsia /   Lion Air /   Jetstar Asia /   Singapore Airlines /   Tigerair /   Air France
  Sri Lanka
Colombu Aeropuertu Internacional Bandaranaike   SriLankan Airlines
  Tailandia
Bangkok Aeropuertu Internacional Don Mueang   Indonesia AirAsia
Aeropuertu Internacional Suvarnabhumi   Garuda Indonesia /   Business Air /   Jet Asia Airways /   Thai Airways /   O Airlines
Phuket Aeropuertu Internacional de Phuket   Indonesia AirAsia
  Taiwán
Taipéi Aeropuertu Internacional de Taiwán Taoyuan   China Airlines /   EVA Air
  Vietnam
Ciudá de Ho Chi Minh Aeropuertu Internacional de Tan Son Nhat   Lion Air /   Vietnam Airlines
Oceanía
  Australia
Melbourne Aeropuertu Internacional Tullamarine   Garuda Indonesia
Perth Aeropuertu de Perth   Garuda Indonesia /   Jetstar Airways
Sydney Aeropuertu Internacional Kingsford Smith   Garuda Indonesia /   Qantas

Compañíes de carga editar

Servicios aeroportuarios editar

L'aeropuertu internacional Soekarno-Hatta apurre munches instalaciones pal presto de los pasaxeros y mientres los tránsitos.[10] Dalgunes de les instalaciones qu'hai son:

  • Caxeros automáticos (ATM).
  • Bancu y oficina de cambéu.
  • Traxes GMF AeroAsia
  • Servicios de correspondencia y telecomunicaciones.
  • Ciber-café.
  • Asistencia Médica.
  • Información turística *

Instalaciones de reserva d'hotel y taxi.

  • Hotel pa tránsitos.
  • Oxetos perdíos
  • Numberoses tiendes y galeríes en toles terminales incluyendo un duty-free, tienda de regalos, quioscos y llibreríes.
  • Capiyes.

Antes del primer control de seguridá (antes de los mostradores de seguridá) l'aeropuertu tien ensame de puestos de comida y bebida en tol llugar, incluyendo A&W, McDonalds, y munches más.

Los pasaxeros minusválidos que viaxen al traviés de CGK dispón de munches instalaciones preparaes pa ellos. Toles terminales cunten con servicios especialmente diseñaos pa minusválidos; según ascensores. Les aereollinies, si avísase-yos con abonda antelación, pueden apurrir sielles de ruedes pa pasaxeros minusválidos.

L'aeropuertu foi diseñáu pa combinar la tradicional hospitalidá Javanesa llamada Rumah Joglo y foi combinada colos preciosos xardinos alcontraos en toles zones d'embarque nel interior del aeropuertu.

Salones editar

Hai cuatro sales de primer clase y una sala business na sala de tránsitu de la zona de salíes. La sala Jasa Angkasa Semesta (JAS), disponible pa los pasaxeros de primer clase y clase business de Cathay Pacific, Qantas, Lufthansa, Eva Air, Saudi Arabian Airlines y Singapore Airlines.

La sala Pura Indah, disponible pa los pasaxeros de primer clase y la clase business de Singapore Airlines, KLM, Malaysia Airlines, Cathay Pacific y China Airlines.

La nueva sala Garuda Indonesia ta disponible namái pa los pasaxeros de la clase business de Garuda, según a los propietarios d'una tarxeta GECC. Esta sala ye la más ampliada del aeropuertu, qu'inclúi sala de xuntes, duches, un reserváu y muncho más.

Al llau d'estes sales principales, hai tamién otres sales que pueden ser usaes como complementu de munchos bancos pa los sos veceros. Tamién hai un bon númberu de cafeteríes, incluyendo a Starbucks.

Tresporte en tierra editar

Tresporte ente terminales editar

L'aeropuertu internacional Soekarno-Hatta apurre servicios de danzadera gratuitos que conecten les terminales 1 y 2.

Bus editar

Anguaño les rutes de bus de DAMRI xunen CGK con Rawamangun, Blok M, Gambir Station, Bekasi, Depok, Lebak Bulus, Tanjung Priok, Kemayoran, Kampung Rambutan, Pasar Minggu, Serang, Merak, Cikarang y Bogor.[11] Anguaño Primajasa tamién ufierta rutes ente Bandung y l'aeropuertu Soekarno Hatta.

Coche editar

Dependiendo del tráficu, l'aeropuertu Soekarno-Hatta ta a 30 minutos de coche dende'l centru de Yakarta diendo pela carretera Sedyatmo Toll Road. CGK apurre places d'aparcamientu, sicasí los pasaxeros pueden ver con frecuencia les places d'aparcamientu totalmente ocupaes.[10]

Taxi y Limusina editar

Los taxis son otra opción y lleven al pasaxeru nunos 30 a 45 minutos al centru de Yakarta. L'arriendu de vehículos ye apurríu por Avis, Bluebird, Goldenbird y Europcar.[12]

Tren editar

PT RaiLink, subsidiaria de PT KA entama coneutar l'aeropuertu internacional Soekarno-Hatta cola Manggarai Station con serviciu de ferrocarril. La construcción de servicios de tren eleváu empezó en marzu de 2008 y entama rematase en xunu de 2009.[13]

Ye recomendable salir escontra l'aeropuertu siquier una hora antes de lo previsto si salar del centru de Yakarta. Si salar de la ciudá dempués de les 4 p.m. cualquier día, pero especialmente un vienres, l'antelación tien de ser de 90 minutos. Pa llegar a Yakarta dende otres ciudaes tien d'intentase llegar más tarde de les 9 a.m. pa evitar el tráficu lentu de la ciudá. El viaxe diariu de les mañanes ente l'aeropuertu y la ciudá puede ser de 2 a 3 hores dependiendo de l'agua, los enllenes, los accidentes, les obres o de los atascos nel peaxe.

Problemes editar

[ensin referencies] Esti aeropuertu esperimentó numberosos problemes. Na terminal 1 (rexonal), l'aeropuertu supera munches vegaes la so capacidá. Esto obliga a los pasaxeros a esperar de pies hasta la hora de les sos salíes. Anguaño l'aeropuertu atiende a más de 30 millones de pasaxeros al añu ente que l'aeropuertu namái ta diseñáu p'atender, agora mesmu, a 18 millones de pasaxeros al añu.

El problema más recién son los enllenes. Nos últimos años dos inundación paralizaron a miles de pasaxeros nel aeropuertu. La única carretera al aeropuertu anubrir colo que nengún vehículu podía circular pela autopista, cola esceición de camiones y autobuses. Anguaño, hai una solución a dichu problema que s'atopa n'investigación por PT Jasa Marga Tbk.. La solución ye construyir una ponte sobre l'últimu nivel de los enllenes colo que l'autopista nun volvería anubrir se nuevamente.

Paez que'l proyeutu de la 'ponte' ye agora un proyeutu de dique. En xunu de 2008 Yakarta ver de nuevu afarada por enllenes. Los meteorólogos calificar como los peores enllenes de los postreros 180 años.

Imáxenes editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar