Cerambyx cerdo ye una especie de coleópteru crisomeloidéu de la familia Cerambycidae, subfamilia Cerambycinae.[1]

Cerambyx cerdo
Estáu de caltenimientu
Vulnerable (VU)
Vulnerable (IUCN)
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Arthropoda
Subfilu: Hexapoda
Clas: Insecta
Orde: Coleoptera
Suborde: Polyphaga
Superfamilia: Chrysomeloidea
Familia: Cerambycidae
Subfamilia: Cerambycinae
Xéneru: Cerambyx
Especie: C. cerdo
Linnaeus, 1758
Distribución
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Ye de gran tamañu, con un rangu ampliu de llargor ente 25 y 62 mm, de color negru en cuasi la so totalidá, sacante nos estremos de los élitros, qu'amuesen un tonu vinu escuro. La tiesta presenta fuertes quexales y ye rugosa; les antenes tienen once artexos o segmentos, y nos machos devasen llargamente'l llargor de los élitros, ente que nes femes nun suelen devasar l'ápiz elitral; el brillante pronotu ta derrotu por marcaes estríes traeverses; los élitros son encharolaos, brillosos y granulientos, colos cantos esternos paralelos nel so primera terciu y daqué converxentes na so parte final, presentando un esbozu d'escayu nel ápiz.[2] N'Europa y Norte d'África esta especie pue tracamundiase con otres seis especies distintos del xéneru Cerambyx, siendo los principales calteres diferenciadores ente elles el llargor de les antenes, la forma y grosez de los cinco primeros alfayes antenales, el tonu de los élitros, y la presencia d'un pequeñu escayu apenes marcada nel ápiz elitral.[3][4]

Distribución editar

Cerambyx cerdo ye una especie d'amplia distribución euroasiática,[3][1][5]tando presente tamién nel Norte d'África,[2] n'islles del Mediterraneu como Córcega, Cerdeña, Sicilia, Mallorca, Elba, Malta, Creta, según n'Armenia, Azerbaixán, Cáucasu, Transcaucasia, Xeorxa, Irán, Iraq, Oriente Próximu, Turquía, Palestina, Siria, Líbanu, Xordania.[3] Ta cuasi ausente de la Península escandinava, sacante nel so estremu sur, y falta de dambes Islles Britániques. Conozse la so presencia fósil nel Reinu Xuníu pero les cites recién d'esta especie en Gran Bretaña paecen referise a exemplares tresportaos artificialmente dende la Europa continental.[6][7]Por cuenta d'esta amplia distribución xeográfica, que determina la so meyor conocencia y la so más antigua descripción por Linneo, Cerambyx cerdo ye la especie tipu del xéneru Cerambyx.

Proteición llegal y bayura editar

Esta especie foi incluyida nel Anexu II[8] del Conveniu de Berna de 1979 relativu al caltenimientu de la vida montesa y del mediu natural n'Europa,[9] na categoría d'especies de fauna puramente protexíes. Según la IUCN, ye una especie vulnerable.[10] Tamién la Direutiva d'Hábitats considera esta especie d'interés comuñal de tala forma que rique una proteición estricta (Anexu IV).[11] A nivel nacional, Cerambyx cerdo nun ta incluyida nel Catálogu Español d'Especies Amenaciaes pero sí en Llistáu d'Especies Monteses en Réxime de Proteición Especial.[12][13] La menor esmolición llexislativa a nivel nacional con al respeutive de la normativa internacional obedez a la so presencia más frecuente nes llatitúes mediterranees que nel centru y norte del so área de distribución, llegando en delles ocasiones a causar dañu al arboláu, como en Mallorca.[14] Nes deheses del oeste de la Península ibérica la especie dañible nun ye Cerambyx cerdo, sinón el so conxénere Cerambyx welensii[15]

Ciclu bióticu editar

Les sos canesbes desenvuélvense en madera d'algueres y carbayos (Quercus spp.). Tien desenvolvimientu holometabólicu, como tol orde Coleoptera, pasando por fase de güevu, canesba, pupa y adultu o imagu. La vida larvaria dura 3 o 4 años nel interior de los tueros de los sos fitogüéspedes, hasta qu'atropa abondes reserves como pa tresformase nel escarabayu adultu. La pupación o metamorfosis produzse pel branu, dando llugar a un imagu entá inmaduru, que nun va remanecer al esterior hasta l'empiezu del branu siguiente, predominantemente nel mes de xunu.[16] Los adultos nun s'alimenten o pueden llamber la cazumbre que rezume de les firíes de los árboles, siendo atraíos tamién por delles frutes bien madures. Por ello la so vida d'adultu ye de namái unos pocos díes o selmanes, siendo de vezos predominantemente nocherniegos.[17]

Galería editar

Bibliografía editar

  • DANILEVSKI, M., 2011. A check-list of Longicorn Beetles (Coleoptera, Cerambycoidea) of Europe. Web en llinia, [1], consulta web 24-11-2011.
  • GOBIERNU D'ARAGÓN, SERVICIU DE COORDINACIÓN Y PLANIFICACIÓN FORESTAL, 2006. Longicornios furadores de los Quercus. INFORMACIONES TÉCNIQUES 2/2006
  • ÖZDIKMEN, H. & TURGUT, S. 2009: On Turkish Cerambyx Linnaeus, 1758 with zoogeogrephical remarks (Coleoptera: Cerambycidae: Cerambycinae). Munis Entomology & Zoology 4 (2): 301-319. [2]
  • VERDUGU, A., 2004. Los cerambícidos d'Andalucía (Coleoptera: Cerambycidiae). Sociedá Andaluza d'Entomoloxía, Monográficu nᵘ 1. 148 p.
  • VIVES, Y., 1984. Cerambícidos (Coleoptera) de la Península Ibérica y de les Islles Baleares. Treb. Mus. Zool. Barcelona. 2. 137 P.
  • VIVES, Y., 2000. Coleoptera, Cerambycidae. En: Fauna Ibérica, vol. 12. RAMOS, M. A. et al. (Eds.). Muséu Natural de Ciencies Naturales. CSIC. Madrid. 716 pp., 5h. lám.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Fauna Europaea». Consultáu'l 7 de febreru de 2012.
  2. 2,0 2,1 «FAUNA IBERICA, vol. 12 Coleoptera, Cerambycidae, MNCN, CSIC». Consultáu'l 7 de febreru de 2012.
  3. 3,0 3,1 3,2 «ON TURKISH CERAMBYX LINNAEUS, 1758 WITH ZOOGEOGREPHICAL REMARKS». Consultáu'l 7 de febreru de 2012.
  4. «OPIE-Insectes, Cerambyx cerdo, Identification et expertise». Consultáu'l 7 de febreru de 2012.
  5. «Natura 2000 Management Great capricorn beetle Cerambyx cerdo». Consultáu'l 7 de febreru de 2012.
  6. «Hampshire Biodiversity Information Centre Newsletter, Issue 12 2008-2009». Consultáu'l 7 de febreru de 2012.
  7. «Beetles of Spurn Peninsula». Consultáu'l 7 de febreru de 2012.
  8. «Anexo del Conveniu de Berna relativu al caltenimientu de la vida montesa y del mediu natural n'Europa, BOE de 7 de xunu de 1988». Consultáu'l 9 de febreru de 2012.
  9. «Conveniu de Berna relativu al caltenimientu de la vida montesa y del mediu natural n'Europa, BOE de 1 d'ochobre de 1986». Consultáu'l 9 de febreru de 2012.
  10. «Llista Colorada d'Especies Amenaciaes de la IUCN». Consultáu'l 9 de febreru de 2012.
  11. «Directiva 92/43/CEE del Conseyu, de 21 de mayu de 1992, relativa al caltenimientu de los hábitats naturales y de la fauna y flora monteses». Consultáu'l 9 de febreru de 2012.
  12. «Ley 42/2007, del Patrimoniu Natural y de la Biodiversidá». Consultáu'l 10 de febreru de 2012.
  13. «Llistáu d'Especies Monteses en Réxime de Proteición Especial y Catálogu Español d'Especies Amenaciaes». Consultáu'l 10 de febreru de 2010.
  14. «Gobierno de Baleares, Serviciu de Sanidá Forestal: El Banyariquer de la encina». Consultáu'l 10 de febreru de 2012.
  15. «Cerambídidos xilófagos d'encines y sufreres: estudiu bioecológico y control de poblaciones». Consultáu'l 10 de febreru de 2012.
  16. «Le grand capricorne du chêne, La reproduction (André Lequet)». Consultáu'l 10 de febreru de 2012.
  17. «Cerambyx cerdo y Cerambyx welensii». Consultáu'l 10 de febreru de 2012.

Enllaces esternos editar