Pulp Fiction

película de 1994 dirixida por Quentin Tarantino

Pulp Fiction ye una película d'Estaos Xuníos del añu 1994[13] empobinada por Quentin Tarantino, quien coescribió el guión con Roger Avary. El so nome deriva de la lliteratura pulp. Ta protagonizada por John Travolta, Uma Thurman, Bruce Willis y Samuel L. Jackson, ente otros. Por cuenta de los sos eclécticos diálogos, la so combinación irónica de humor y violencia, y les sos múltiples referencies cinematográfiques a la cultura pop, que fueron tan utilizaes darréu, influyó na forma de faer cine.[ensin referencies] Ye considerada tamién una de les películes más representatives del cine que realiza Tarantino.

Pulp Fiction
Datos
Títulu orixinal Pulp Fiction (en)
Xéneru cine de gánsteres (es) Traducir, Cine independiente[1] y cine dramáticu
País d'orixe Estaos Xuníos
Estrenu 21 mayu 1994
3 payares 1994 (Alemaña)
14 ochobre 1994 (Estaos Xuníos)
1994
Idioma orixinal inglés
Duración 154 min
Llugar de la narración Los Angeles
Rodaxe Los Angeles y Tennessee
Formatu 2.35:1
Color en color
Ficha téunica
Direición Quentin Tarantino
Producción Lawrence Bender
Productor executivu Michael Shamberg, Stacey Sher y Danny DeVito
Guión Quentin Tarantino
Roger Avary
Fotografía Andrzej Sekuła[4]
Edición Sally Menke
Diseñador de producción David Wasco[5]
Repartu Bruce Willis, John Travolta, Uma Thurman, Samuel L. Jackson, Tim Roth, Rosanna Arquette, Christopher Walken, Harvey Keitel, Maria de Medeiros, Amanda Plummer, Ving Rhames, Eric Stoltz, Quentin Tarantino, Peter Greene, Duane Whitaker, Angela Jones, Steve Buscemi, Paul Calderón (es) Traducir, Frank Whaley, Stephen Hibbert, Julia Sweeney, Alexis Arquette, Bronagh Gallagher, Burr Steers, Phil LaMarr, Dick Miller, Joseph Pilato, Emil Sitka, Karen Maruyama, Michael Gilden, Kathy Griffin, Lawrence Bender, Susan Griffiths, Brenda Hillhouse y Linda Kaye
Ver llista completa
Compañíes
Productora A Band Apart (es) Traducir, Jersey Films (en) Traducir y Miramax[6]
Distribuidora MOKÉP (en) Traducir, Netflix, Miramax, Xfinity Streampix (en) Traducir y Ivi.ru (en) Traducir
Costu 8 000 000 $
Recaldación 107 928 762 $ (Estaos Xuníos)
213 928 762 $ (mundial)
Premios y nominaciones
Premios
Nominaciones
Calificaciones
CNC prohibido para menores de 12 años (es) Traducir[10]
FSK FSK 16 (es) Traducir[11]
Medierådet Prohibited for children under 16 (en) Traducir[12]
MPAA R (es) Traducir
Enllaces esternos
Ficha n'IMDb
Ficha en FilmAffinity
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Estrenar en mayu de 1994 nel Festival de Cine de Cannes, onde consiguió la Palma d'Oru.[14] Depués foi gallardoniada col Globu d'Oru al meyor guión y llogró siete candidatures na 67ª edición de los Premios Óscar, magar solo ganó l'Óscar al meyor guión orixinal.[15] Coles mesmes, recibió más de cuarenta premios internacionales y otres tantes nominaciones.

Argumentu editar

Prólogu editar

La película empieza con una pareya de criminales sentada nuna cafetería mientres almuercen. A estos dos solos llégase-yos a conocer como "Pumpkin" o "Ringo" (Tim Roth) y Yolanda o "Honey Bunny" (Amanda Plummer). Ellos parolen alrodiu de la so situación "llaboral" y de lo venturero que ye asaltar una llicorería o una gasolinera (que ye lo que de normal faíen). Metanes la conversación surde la idea d'asaltar la mesma cafetería na que tán almorzando per parte de Pumpkin, que lleguen a aceptar apautando con un besu, depués, Pumpkin darréu cueye una pistola que s'atopaba na so cartera, mientres Honey Bunny fai lo mesmo que la so pareya. Honey Bunny da en amedranar a los veceros mientres los apunta cola arma. De siguío, al ritmu de Misirlou, vemos los creitos iniciales, que de secute yá al rematar, camuda'l cantar a Jungle Boogie.

Preludiu a "Vincent Vega y Mia Wallace, la esposa de Marsellus Wallace" editar

Depués vemos a dos criminales vistíos con traxe nel interior d'un coche en movimientu. El primeru ye un mafiosu de calter relaxáu llamáu Vincent Vega (John Travolta), que llegó d'un viaxe dende Ámsterdam. Dialoga col so acompañante, Jules Winnfield (Samuel L. Jackson), alrodiu de los beneficios que brinda Ámsterdam pa los drogadictos y de les pequeñes diferencies qu'hai ente Europa y América. Yá fuera del automóvil, abren el maleteru del coche, saquen d'él les sos pistoles y guardar. Depués diríxense escontra una habitación mientres siguen dialogando, esta vegada alrodiu de la esposa del so xefe, Marsellus Wallace (Ving Rhames). Cuando entren a l'habitación atopen trés nuevos; Jules llega a dar col nome d'unu d'ellos, Brett (Frank Whaley); depués revélen-yos que vinieron de parte de Marsellus Wallace, nun entamu. Jules trata atentamente a los mozos mientres Vincent llindar a quedase en silenciu. Depués Jules pregúnta-yos l'allugamientu d'un supuestu maletu que foi robáu por estos mozos, a lo que dan respuesta darréu. Vincent afaya'l maletu y da una rápida revisión del so interior, colo que queda plasmáu. Brett empieza a pidir perdón, esto produz que l'estáu de Jules altériese totalmente, depués Jules dispara a unu de los rapazos, Roger (Burr Steers), mientres empieza a amedranar a Brett, al que termina disparándo-y nel costazu. Jules pregúnta-y a Brett si llee la Biblia, a lo qu'él respuende que sí, depués empieza a recita-y el pasaxe bíblicu del llibru de Ezequiel, capítulu 25 versículu 17. Apenes termina esto, los dos mafiosos masacran a Brett a balazos.

Vincent Vega y l'esposa de Marsellus Wallace editar

Nesta hestoria, Vincent tien que llevar a cenar a Mia Wallace (Uma Thurman), la esposa de Marsellus, una y bones él tien qu'ausentase. Antes de recoyer a Mia, Vincent merca tres gramos de heroína en casa d'un vendedor de drogues amigu so. Consume una cierta cantidá y guarda el restu nel so abrigu. Cenen nun restorán metanes un ambiente rocanrolero de los 50 y 60, inclusive participen nun concursu de baille. Sicasí, al tornar de la cita, Vincent siente una tensión sexual per parte de Mia y mientres él ta nel bañu falando col espeyu y cavilgando, Mia atopa la bolsa con heroína nel abrigu de Vincent y esneldar, creyendo que yera cocaína, provocándo-y una sobredosis y asitiando al personaxe de Travolta nuna situación realmente embarazosa. Vincent conducir rápido pela ciudá hasta la casa del so amigu, el vendedor de drogues. Vincent diz-y por teléfonu al vendedor que tien una persona con sobredosis nel vehículu y que precisa de la so ayuda. El vendedor pela so parte entá refugaba ayudar pel teléfonu cuando'l coche estrellar nel so garaxe. Dempués d'un rápidu discutiniu'l vendedor prepara l'adrenalina pa inyecta-y, onde entren nel problema de quien la inyectaría, una y bones nengún sabía faelo. Finalmente Vincent recibe les instrucciones del vendedor y termina inyectándo-y adrenalina nel corazón provocando una reanimación bonal. A la fin, Vincent lleva a casa a Mia llibre de problemes, pidiéndo-y por favor qu'escaeza lo asocedío esa nueche, y que nun-y comente a Marsellus alrodiu de lo asocedío.

Mia y Vincent nel intre de la película solo vuelven a trate mientres una escena na hestoria de Butch.

Preludiu a "El reló d'oru" editar

Mientres el pequeñu Butch Coolidge ve la televisión, ye atayáu pola llegada d'un veteranu de la Guerra de Vietnam, el capitán Koons (Christopher Walken). Koons esplica que-y traxo un reló d'oru que foi tresmitíu de xeneración en xeneración a los homes de la familia Coolidge dende la Primer Guerra Mundial. Koons infórmalu que'l so padre morriera de disentería nun campu de prisioneros de guerra, y que como últimu favor, el so padre pidiéralu qu'esconder (para lo cual tuvo que despintalo nel rectu mientres dos años) col fin d'apurri-y lo a Butch. Una campana suena, espertando a un adultu Butch (Bruce Willis) del so suañu. Ta vistíu colos sos colores de boxéu y ta llistu pa un combate.

El reló d'oru editar

Narra la estafa de Butch Coolidge (Bruce Willis) a Marsellus Wallace y la so problemática fuxida de la ciudá. El reló ye lo que más curia Butch, yá que foi un agasayo del so padre y tien una hestoria bastante risible y al empar tráxica. Hai de solliñar que na primer parte d'esti actu cinematográficu, mientres la fuxida a bordu d'un taxi, la conductora yera una colombiana que'l so nome yera Esmarelda Villalobos (Angela Jones). Una vegada llega al motel atopar cola so amada, Fabienne (Maria de Medeiros), un personaxe mediu d'Estaos Xuníos mediu francés, bien tienra y delicada. La despidida foi ridículamente emotiva pol morbo de la supuesta colombiana por oyer a Butch narrar cómo, en cuenta de perder nel quintu asaltu, como yera lo apautao con Wallace, decide noquiar mortalmente al so oponente y recibir una jugosa suma de dineru resultáu d'unos apuestes a favor de sigo mesmu.

En fuxendo al motel, a la mañana siguiente Butch tien que volver al so apartamentu en Los Angeles pol so reló d'oru que se-y había quedáu escaecíu a Fabienne. Na casa atopar a Vincent Vega, qu'aparentemente fuera unviáu por Marsellus Wallace pa liquidar a Butch por estafa-y. Butch aprovecha pa matar a Vincent cuando sale del serviciu y ta desarmáu. Al salir del apartamentu, xube al so coche y conduz de vuelta al motel, nel camín atopar con Marsellus Wallace, al cual pilla, Butch topeta y queda inconsciente. Cuando despierta, Wallace escorrer con una pistola, Butch escuéndese y empieza una engarradiella con Wallace. Nel so enfrentamientu entren a una tienda d'antigüedaes, onde'l dueñu, Maynard, al ver la engarradiella, dexar inconscientes. Cuando espierten, tán ataos y amordazaos nunes sielles na parte trasera de la tienda, frente a ellos tán Maynard y un suxetu llamáu Zed (Peter Greene). Dambos tán aldericando de qué van faer coles sos víctimes, a la fin l'escoyíu ye Marsellus Wallace. Espierten al "Taráu", un esclavu sexual vistíu con un traxe sadomasoquista y poner na habitación por que xixile a Butch de que non escape. Maynard y Zed meter n'otra habitación con Marsellus. Finalmente, dempués d'esforcexar coles cuerdes que la arreyaben, Butch llogra desamarrase, cute y dexa inconsciente al Taráu y diríxese a la entrada de la tienda. Nel momentu que va salir, escucha los berros de los violadores y cavilga. Decide rescatar a Marsellus, asina que toma una katana (espada xaponesa) y vuelve a l'habitación, entrando al cuartu y matando a Maynard. Zed estremar de Marsellus (al que taba sodomizando) y Butch amenaciar cola katana. De sópitu, Marsellus sale cola escopeta de Maynard y dispáralu nos xenitales a Zed. Dambos deciden qué va asoceder cola situación del dineru, non ensin qu'antes Marsellus emita una serie d'amenaces contra Zed, onde traería a la tienda "a dos negros papaos en crack", y pronunciar una de les frases que la fixeron famosu: "vamos prauticar el Medievu col to culu"; tou esto da a entender que Zed sería más vejado y sodomizado que Marsellus, y que obviamente, acabaría morriendo dempués de la lenta agonía. Por salva-y la vida, Butch queda perdonáu namás que abandone Los Angeles. Butch sale de la tienda, tomando la motocicleta de Zed y vuelve al motel, recueye a Fabienne y salen de la ciudá. Cuando ella pregúnta-y d'ónde sacó esa motocicleta, él respuénde-y que ye de Zed, y ella entruga: "¿Quién ye Zed? Butch respuende: "Zed ta muertu nena, Zed ta muertu".

La situación con Bonnie editar

Atopamos otra vegada nel apartamentu nel que Vincent y Jules maten a Roger y a Brett, onde termina la escena na que quedamos enantes. De sópitu apaez un cuartu home del bañu (Alexis Arquette), quien balera un cargador sobre ellos ensin llegar a da-yos nin nuna sola ocasión. El cuartu home ye darréu asesináu por Vincent y Jules. Dempués de salir del edificiu con Marvin (Phil LaMarr), qu'en realidá yera amigu de Jules, xuben al coche, onde Vincent por fuercia dispara na cabeza a Marvin. Dempués d'un aspru discutiniu por dichu descuidu, terminen diendo a casa d'un amigu de Jules, Jimmie (Quentin Tarantino) onde escuenden el coche. Una vegada ellí Vincent y Jules reláxense, desamarrando l'enoxu de Jimmie, quien s'atopa alteriáu, yá que la so esposa, Bonnie, ta a puntu de llegar y atopar asemeyada situación, que derivaría nun divorciu seguru. Jules entainar a contautar a Marsellus, quien de la mesma se comunica col Sr. Winston Llobu (Harvey Keitel), un home elegante, educáu ya intelixente que se dedica a resolver problemes nel mundu de la mafia y gocia d'una alta sonadía pola so eficiencia con ello. Llobu allega rápido al llugar p'ayudar. En tou momentu Vincent nun para de cometer errores, dende emporcar les toallas de Jimmie hasta casi ofender al Sr. Llobu, polo que Jules termina aldericando fuertemente con él nel momentu de llimpiar el coche. Gracies a la planificación y rápida manera d'actuar terminen per despintar les pruebes y solucionar l'inconveniente en desfaciéndose del cadabre nuna chatarrería perteneciente a un contautu del Sr. Llobu. Finalmente, Jules y Vincent deciden dir almorzar.

Epílogu editar

Na última escena atópense Jules y Vincent almorzando nuna cafetería, y vuelven aldericar alrodiu de la decisión de Jules de retirase. Nun curtia corte, vemos a Pumpkin y a Honey Bunny poco primero de empecipiar l'asaltu de la primer escena de la película. Ente que Vincent ta nel bañu, Pumpkin y Honey Bunny empecipien l'asaltu a la cafetería. Pumpkin ordena a los veceros que depositen les sos pertenencies de valor nuna bolsa de basura hasta llegar a Jules, a quien lu ordenar que-y dea'l so maletu. Jules sospriende a Pumpkin (a quien él llapada "Ringo") suxetar mientres lu apunta a la cara cola pistola. Honey Bunny, histérica, ordena a Jules que suelte a la so pareya mientres la amenacia cola so arma. Vincent sale del bañu cola so arma apuntándo a Honey Bunny. Repitiendo'l so pasu pseudobíblico, Jules espresa l'ambivalencia alrodiu de la so vida de criminal. Nel so primer actu de redención, dexa que los dos lladronos tomen el dineru que robaron y fuxan, simbólicamente mercando'l perdón y la vida de los asaltantes. La película termina con Jules y Vincent saliendo de la cafetería.

Producción editar

 
Quentin Tarantino
 
Lawrence Bender

Quentin Tarantino escribió'l guión de Pulp Fiction a finales de 1992 nun apartamentu d'Ámsterdam, onde nun había teléfonu nin fax; de vuelta a Los Angeles, cuntó cola ayuda de Linda Chen, secretaria del guionista y direutor de cine Robert Towne, que lu ayudar a mecanografiarlo y asina d'esta manera ser más fácil movelo ente los productores de Hollywood.[16] Los executivos de TriStar Pictures refugaron el guión[17] d'un Tarantino, que yá tenía un ciertu prestíu, tres Reservoir Dogs y los guiones de True Romance y Natural Born Killers.

Pal papel de Vincent Vega primeramente diba llamase Vic Vega. Michael Madsen diba repitir el papel qu'interpretó en Reservoir Dogs. Finalmente, el papel pasó a llamase Vincent Vega. Steven Seagal y Mel Gibson fueron consideraos pal papel primero que John Travolta fuera escoyíu pal rol.

El papel de Mia Wallace diba ser consideráu por Molly Ringwald, Holly Hunter, Patricia Arquette, Isabella Rossellini, Meg Tilly, Alfre Woodard, Amy Irving, Kim Basinger y Melanie Griffith. Tamién se pensó en Meg Ryan, Michelle Pfeiffer, Bridget Fonda y Helen Slater. Tarantino pensó de volao en Julia Roberts pal papel de Mia, pero'l so salariu yera demasiáu altu pa una película de baxu presupuestu. Finalmente Uma Thurman foi escoyida pal papel dempués de delles audiciones.

El papel de Butch Coolidge primeramente diba ser protagonizáu por Harrison Ford. Dempués de que Ford abandonara'l proyeutu, Tarantino pensó de volao en Sylvester Stallone o Michael Biehn, hasta que Bruce Willis foi escoyíu pal papel.

La película rodar ente'l 20 de setiembre y 30 de payares de 1993. Estrenar nel festival de cine de Cannes de 1994, onde recibió la Palma d'Oru. La película estrenó'l 14 d'ochobre de 1994 nos Estaos Xuníos, con grandes aponderamientos pola crítica. Pulp Fiction recaldó 213.928.762 dólares a nivel mundial, lo que la punxo ente les películes más taquilleres de 1994-1995.

Repartu y personaxes editar

Pulp Fiction cuenta con un repartu coral integráu principalmente por:

Papeles menores editar

Doblaxe editar

Actor Personaxe
John Travolta Vincent Vega
Uma Thurman Mia Wallace
Bruce Willis Butch Coolidge
Samuel L. Jackson Jules Winfield
Tim Roth Ringo "Pumpkin"
Ving Rhames Marsellus Wallace
Harvey Keitel Winston "Llobu" Wolfe
Amanda Plummer Yolanda "Honey Bunny"
Frank Whaley Brett
Rosanna Arquette Jody
Peter Greene Zed
Christopher Walken Capitán Koons
Eric Stoltz Lance
Paul Calderon Paul
Duan Whitaker Maynard
Quentin Tarantino Jimmy Dimmick
María de Medeiros Fabienne
Phil LaMarr Marvin
Julia Sweeney Raquel
Steve Buscemi Buddy Holly

Estudiu de doblaxe Méxicu: SISSA - Guxanu (Serviciu Internacional de Soníu ó Compañía Llatinoamericana de Doblaxe ó CLADSA), Direición de doblaxe: Carlos Magaña.

Crítica editar

Henry Giroux, profesor y direutor del Waterbury Forum in Education and Cultural Studies de la Universidá de Pennsylvania y unu de los teóricos de la pedagoxía crítica, esplica nel so llibru Cine y entretenimientu, elementos pa una crítica política del filme lo siguiente, ente otros argumentos:

[...] cómo Tarantino articula neses películes una amoralidad que legitima la ideoloxía neoconservadora de los años noventa, coherente colo que Ruth Conniff llamó una cultura de la crueldá; esto ye, el creciente despreciu de la sociedá norteamericana escontra los probes, los que tán quitaos de derechos civiles y los desheredaos. Pulp Fiction apoderar del crime y la violencia como una presencia cotidiana que convierte en cine popular pero, con ello, Tarantino produz una política racialmente codificada, culturalmente reaccionaria y una pedagoxía que tresforma la insensibilidá neoconservadora y el despreciu de les clases más baxes nuna representación a la moda de la vanguardia artística.[18]

En FilmAffinity ta nel puestu númberu trelce de les meyores películes de tolos tiempos,[19] ente qu'en IMDb ta nel séptimu puestu.[20] Forma parte del AFI's 10 Top 10 del American Film Institute na categoría "Películes de gángsters",[21] y nesta incluyida na AFI's 100 años... 100 películes (edición 10º aniversariu).

Premios editar

Óscar de 1994 editar

Categoría Receptor Resultáu
Meyor película Quentin Tarantino Nomáu
Meyor direición Quentin Tarantino Nomáu
Meyor actor John Travolta Nomáu
Meyor actor de repartu Samuel L. Jackson Nomáu
Meyor actriz de repartu Uma Thurman Nomáu
Meyor guión orixinal Quentin Tarantino y Roger Avary Ganador
Meyor montaxe Sally Menke Nomáu

Globu d'Oru de 1994 editar

Categoría Receptor Resultáu
Meyor película - Drama Quentin Tarantino Nomáu
Meyor direutor Quentin Tarantino Nomáu
Meyor actor - Drama John Travolta Nomáu
Meyor actor de repartu Samuel L. Jackson Nomáu
Meyor actriz de repartu Uma Thurman Nomáu
Meyor guión Quentin Tarantino Ganador

BAFTA 1994 editar

Categoría Receptor Resultáu
Meyor película Quentin Tarantino Nomáu
Meyor direutor Quentin Tarantino Nomáu
Meyor actor John Travolta Nomáu
Meyor actriz Uma Thurman Nomáu
Meyor actor de repartu Samuel L. Jackson Ganador
Meyor guión orixinal Quentin Tarantino y Roger Avary Ganador
Meyor soníu Stephen Hunter Flick, Ken King, Rick Ash y Dean A. Zupancic Nomáu
Meyor fotografía Andrzej Sekuła Celda nomáu}}
Meyor montaxe Sally Menke Nomáu

Festival Internacional de Cine de Cannes editar

Añu Categoría Receptora Resultáu
1994 Palma d'oru Ganadora

Premiu de la sociedá nacional de críticos de cine (NSFC) editar

Añu Categoría Receptora Resultáu
1994 Meyor película Ganadora
1994 Meyor direutor Quentin Tarantino Ganador
1994 Meyor Guión Quentin Tarantino
Roger Avary
Ganadores

Escenes famoses editar

Hai una serie d'escenes que dexaron buelga nel mundu del cine:

Pequeñes diferencies editar

Vincent cúntalu a Jules mientres van en coche delles diferencies qu'atopó ente EE.XX. y Europa mientres la so estancia ellí. Especialmente destaca la parte sobre les diferencies ente los nomes de les hamburgueses de los McDonald's de Los Angeles y les de París, como la Royale with cheese (Royal con quesu).

El baille de Vincent Vega y Mia editar

Cuando Vincent y Mia tán cenando, nel restorán anuncien un concursu de baille y Mia pídelu que participen. Dempués del gran baille terminen col troféu del concursu. Dicha escena tuvo a puntu de ser suprimida porque a Uma Thurman entró-y una crisis d'ansiedá, yá que nun creía que pudiera tar al altor de John Travolta nel baille.

El baille de Mia na so casa editar

Vincent y Mia tornen del restorán col troféu, dambos ingresen a la sala de la casa. Depués Vincent va al bañu quedando Mia sola n'escena. Ella reproduz nel so equipu de soníu la tema Girl, You'll Be a Woman Soon de la banda Urge Overkill, realizando un sensual y delicáu baille al son de la bella melodía.

El pasaxe bíblicu de Jules editar

Jules recita antes d'asesinar a daquién el pasaxe bíblicu del llibru d'Ezequiel, capítulu 25 versículu 17. Gracies a la manera en que lo interpreta Samuel L. Jackson el pasaxe convirtióse nun iconu cinematográficu, magar el pasaxe de la película ye distinta del real, yá que de tol recitáu, solo la frase (na so versión orixinal) "(...) and you will know my name is the Lord, when I lay my vengeance upon thee" correspuende al mentáu versículu, ente que'l restu ye ficticiu.

La violación a Marsellus Wallace editar

Mientres la persecución de Marsellus a Butch, estos acaben nuna tienda na cual secuestrar. El dependiente que los secuestra llapada al so amigu Zed (Peter Greene), un policía, que viola a Marsellus mientres Butch ye xixiláu por un esclavu afatiáu con indumentaria sadomasoquista. Butch consigue desamarrase y dexar inconsciente al sadomasoquista. Cuando se dispón a salir de la tienda, decide dir salvar a Marsellus. Pa ello va tomando armes qu'atopa pola tienda, dende un martiellu hasta una motosierra, quedándose a la fin con una katana, cola que va matar al dependiente ya inmoviliza a Zed, salvando a Marsellus y liquidando la cuenta pendiente que tenía con él. Esta escena foi asonsañada en series como The Simpsons y Family Guy.

El robu de la cafetería editar

L'empiezu tien llugar nuna cafetería con una pareya, Pumpkin (Tim Roth) y Honey Bunny (Amanda Plummer), falando sobre los robos que fixeron; mientres caltienen dicha conversación, deciden atracar el llocal nesi mesmu momentu. La película acaba na mesma cafetería con Vincent Vega y Jules Winnfield, presentes nel momentu del atracu.

Banda sonora editar

El títulu del álbum ye Music from the Motion Picture Pulp Fiction.

  1. Misirlou - Dick Dale & His Del-Tones
  2. Royale With Cheese - Diálogo Samuel L. Jackson y John Travolta
  3. Jungle Boogie - Kool & The Gang
  4. Let's Stay Together - Al Green
  5. Bustin' Surfboards - The Tornadoes
  6. Lonesome Town - Ricky Nelson
  7. Son of a Preacher Man - Dusty Springfield
  8. Bullwinkle Part II - The Centurians
  9. You Never Can Tell - Chuck Berry
  10. Girl, You'll Be a Woman Soon - Urge Overkill
  11. If Love Is A Rede Dress (Hang Me In Rags) - Maria McKee
  12. Comanche - The Revels
  13. Flowers On The Wall - The Statler Brothers
  14. Personality Goes A Long Way - Diálogo John Travolta y Samuel L. Jackson
  15. Surf Rider - The Lively Ones
  16. Ezekiel 25:17 - Fragmento Samuel L. Jackson

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://go.sky.com/vod/content/Home/content/videoId/cb645cdac7fd6310VgnVCM1000000b43150a________/content/default/videoDetailsPage.do.
  2. URL de la referencia: http://rateyourmusic.com/film/pulp_fiction/.
  3. «Internet Movie Database» (inglés). Consultáu'l 14 abril 2017.
  4. URL de la referencia: http://flickfacts.com/movie/5/pulp-fiction.
  5. Identificador IMDb: tt0110912. Data de consulta: 23 xunu 2016.
  6. Identificador IMDb: tt0110912.
  7. «Internet Movie Database» (inglés). Consultáu'l 9 xunu 2022.
  8. URL de la referencia: http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=pulpfiction.htm. Data de consulta: 23 marzu 2019.
  9. URL de la referencia: https://nationalboardofreview.org/award-names/top-films/#post-1008.
  10. URL de la referencia: https://www.cnc.fr/professionnels/visas-et-classification/86325.
  11. URL de la referencia: https://www.spio-fsk.de/asp/filestream.asp?dir=karte&file=1109\72013V.pdf.
  12. Afirmao en: Filmografía Nacional Danesa.
  13. «Pulp Fiction: Feches d'estrenu». IMDb. Consultáu'l 8 de marzu de 2012.
  14. «Festival de Cannes, palmarés de 1994» (inglés). Consultáu'l 3 d'avientu de 2010.
  15. «Nominees & Winners for the 67th Academy Awards» (inglés). The Academy of Motion Pictures Arts and Sciences. Archiváu dende l'orixinal, el 24 de payares de 2015. Consultáu'l 13 d'avientu de 2010.
  16. «20 Años de Pulp Fiction: El Guión».
  17. «Blogue de Cine, Pulp Fiction». Archiváu dende l'orixinal, el 24 de payares de 2015.
  18. Henry A. Giroux (1995). «Racism and the Aesthetic of Hyperreal Violence: Pulp Fiction and Other Visual Tragedies». Social Identities 1 (2):  páxs. 333-354. https://www.henryagiroux.com/online_articles/racism_and_aesthetic.htm. 
  19. «Top Filmaffinity». Consultáu'l 2 d'abril de 2017.
  20. «Top IMDb». Consultáu'l 2 d'abril de 2017.
  21. «Top 10 Gangster». American Film Institute. Consultáu'l 11 de xunetu de 2017.

Enllaces esternos editar