Xeografía de Bélxica

Bélxica (nome llocal, Royaume de Belgique/Koninkrijk België) ye un estáu d'Europa occidental. Llenda al norte colos Países Baxos y el mar del Norte, al este con Alemaña y Luxemburgu, y al sur y suroeste con Francia.

Xeografía de Bélxica
Llocalización
Continente Europa
Rexón Europa occidental
Carauterístiques xeográfiques
Superficie 30 528 km²
Llinia de costa 66,5 km
Puntos estremos
Puntu más baxu Mar del Norte a 0 m
Puntu más altu Signal de Botrange a 694 m
Fronteres territoriales
 • Francia 620 km
 • Alemaña 167 km
 • Luxemburgu 148 km
 • Países Baxos 450 km

 
 • Mar territorial 12 nm
[editar datos en Wikidata]

Xeografía física editar

El territoriu de Bélxica tien una estensión de 30 528 km² de forma triangular. El so máximu llargor ye de 282 km, en direición sureste-noroeste, el so anchor ye de 145 km.

Relieve editar

Estrémase xeográficamente en tres rexones: la planicie costera al noroeste, el pandu central y les altiplanicies de les Ardenas al sureste.

 
Relieve belga

Siguiendo l'exemplu de los Países Baxos, la planicie costera ganó dellos espacios del Mar del Norte (polders) per mediu de diques y canales. Nesta rexón ta la llanura de Flandes, parte de la cuenca belgo-neerlandesa.

La pandu central, nel interior, ye una área llisa y de poca altitú, que tien munchos valles fértiles y ye irrigada per numberoses víes navegables, como los ríos Mosa, el so afluente el Sambre y l'Escaldia. Equí tamién hai estructures d'un relieve más aspru, como cueves y pequeñes gargüelus.

La rexón de les Ardenas ye más accidentada que les otres dos. Nesta rexón alcuéntrase'l puntu más altu de Bélxica, la Signal de Botrange, con namái 694 metros d'altitú. El macizu herciniano estrémase, de la mesma, en: Condroz, una pandu baxa y cubierta de montes; la Famenne y la Fagne, depresiones ente'l Condroz y les Ardenas; y, finalmente, les Ardenas puramente felicidaes, con montes, landes y turberes.

Hidrografía editar

 
Principales cursos d'agua de Bélxica

Bélxica esta percorrida por numberosos cursos d'agua, la mayoría d'ellos pertenecientes a les cuenques del Mosa y l'Escaldia, que son los principales ríos del país. Munchos d'ellos son navegables y hai delles canales de navegación qu'enxareyen les distintes cuenques.

Toa Bélxica drena nel mar del Norte, a esceición del conceyu de Momignies (Macquenoise), que drena al traviés del ríu Oise na canal de la Mancha. Trés son los ríos principales que drenan el país: l'Escaldia (200 km en Bélxica, 350 km en total), el Mosa (183 km en Bélxica, 925 km en total) y el Yser (50 km en Bélxica, 78 km en total). Los trés tienen el so orixe en Francia y los trés desagüen nel mar del Norte, anque'l Yser ye l'únicu que desagua direutamente per territoriu belga al mar. Los principales afluentes son:

Hai dellos ríos que drenan al traviés del Sena —ríu Oise— y del Rin —Eisch, Our, Wiltz y Sûre— anque nengún d'estos grandes ríos crucia Bélxica

El llagu más grande del país ye'l llagu de la Plate Taille, un banzáu artificial nel conxuntu de los llagos del Eau d'Heure, a caballu ente les provincies de Hainaut y Namur. Otros llagos importantes son los de Genval, Bütgenbach, Gileppe, Eupen y Robertville.

Bélxica tien una curtia mariña nel mar del Norte, 66 km de mariñes baxes, arenoses y rectillinies.

Clima editar

El clima ye marítimu templáu, con precipitaciones significatives mientres tol añu (Clasificación climática de Köppen: Cfb; la temperatura media añal ye de 9 a 10 °C, siendo la temperatura medio en xineru de 3,1 °C y en xunetu 17,7 °C. Na mariña les temperatures son más nidies, ente que na rexón más interior de les Ardenas alterna branos templaos con iviernos fríos. Los datos provenientes del Institutu meteorolóxicu d'Uccle, estación de referencia de Bélxica, apurren los siguientes datos medios:

  • Temperatura medio añal: 9,7 °C
  • 17,0 °C como temperatura medio pel branu y 3,1 °C temperatura medio pel hibiernu.
  • Les temperatures máximes medies varien ente 21,6 °C pel branu y los 6,2 °C pel hibiernu.
  • Les temperatures mínimes medies son de 12,8 °C pel branu y 1,1 °C pel hibiernu.

Uccle tien un clima de tipu Cfb (Oceánicu) que tien como récor de calor 38,8 °C el 27 de xunu de 1947 y como récor de fríu -21,1 °C el 25 de xineru de 1881. La temperatura medio añal ye de 10,4 °C.

Temperatures y precipitaciones en Uccle
Ene. Feb. Mar. Abr. Mayu Jun. Jul. Ago. Sep. Oct. Nov. Dic. Añu
T° max (media) [°C] 5,6 6,5 9,9 13,1 17,7 20 22,3 22,4 18,7 14,4 9,1 6,5 13,9
T° media [°C] 3,2 3,6 6,5 9 13,3 15,8 18 18 14,8 11 6,5 4,3 10,4
T° mín (media) [°C] 0,8 0,6 3 4,9 8,9 11,6 13,7 13,4 10,9 7,6 3,7 2 6,8
Precipitaciones [mm] 71,1 52,7 72,9 53,7 69,3 77,5 68,9 63,6 62,3 68,1 79,1 78,8 817,8
Récor de fríu [°C] -21,1 -18,3 -13,6 -5,7 -2,2 0,3 4,4 3,9 0 -6,8 -12,8 -17,7 -21,1
Récor de calor [°C] 15,3 20 24,2 28,7 34,1 38,8 37,1 36,5 34,9 27,8 20,4 16,7 38,8

Fonte: -y climat à Uccle (en °C et mm, moyennes mensuelles 1971/2000 et records depuis 1767) en francés.

El mugor y la orbaya son habituales. La precipitación media añal ye de 805mm.[1] Llueve casi tol añu, pero abril y payares son los meses más lluviosos. Les precipitaciones son más importantes nel macizu de les Ardenas y na mariña que nel restu del país. Les Ardenas beneficiar d'un clima semi continental; y ta marcáu por una nieve más abondosa, resultáu de temperatures más fríes. Nel estremu sur del país, en Gaume, les temperatures algamen valores xeneralmente cimeros a los de les vecines Ardenas.

El vientu, de cutiu presente en Bélxica, sopla xeneralmente dende la direición suroeste (SO). La duración del soleamiento mediu añal ye de 1.554 hores.

Los valores estremos midíos en Uccle, siempres según l'Institutu real meteorolóxicu de Bélxica, son los siguientes:

  • Récor absolutu de temperatura mínimo: -30,1 °C en Rochefort el 20 de xineru de 1940.
  • Récor absolutu de temperatura más alto : +38,8 °C a Uccle el 27 de xunu de 1947.
  • Más llargu periodu secu: 36 díes, dende'l 31 de marzu al 5 de mayu de 2007.
  • Mayor solazu añal: 2121 hores en 1959.
  • Altor máximu de nieve: 115 cm nel pandu de les Hautes Fagnes el 9 de febreru de 1953.
  • Máxima velocidá de rabaseres de vientu: 168 km/h en Beauvechain el 25 de xineru de 1990.
  • Presión atmosférica más elevada: 1048 hPa 27 de xineru de 1932.
  • Presión atmosférica más baxa: 954 hPa en Blankenberge el 25 de febreru de 1989.

Mediu ambiente editar

 
Vista de les Hautes Fagnes, nes Ardenas.

Abonden los montes y les landes. Na zona de les Ardenas abonden los montes. Ende concéntrase la mayoría de la fauna xavaz de Bélxica.

El bioma primixeniu en Bélxica ye'l monte templáu de frondosas. Según WWF, el territoriu de los Países Baxos estremar ente dos ecorrexones: el monte de frondosas d'Europa occidental nel sureste, y el monte mistu atlánticu nel restu del país.

Conforme a la normativa de la Xunión Europea, el territoriu d'esti país estremar en dos rexones bioxeográfiques:[2]continental y atlántica. 42.938 hectárees tán protexíes como güelgues d'importancia internacional al amparu del Conveniu de Ramsar, en total, 9 sitios Ramsar.

Los riesgos naturales son les inundación a lo llargo de los ríos y les zones de tierres ganaes al mar, protexíes por diques de formigón. Por causa de la so elevada densidá de población y a la so posición nel corazón d'Europa Occidental, Bélxica enfrentar a serios problemes medioambientales. El mediu ambiente ta espuestu a intenses presiones d'actividaes humanes: urbanización, trupa rede de tresportes, industria, ganadería y agricultura estensives, la contaminación atmosférica y acuática. Un informe de 2003[3] indicó que l'agua de los ríos de Bélxica tenía la peor calidá d'Europa, y que s'asitiaba a lo cabero de los 122 países estudiaos.

Xeografía humana editar

La población ye de 11 409 077 habitantes (según la estimación de 2016). Tien una de les mayores densidaes de población d'Europa y el mundu, 341,14 habitantes per quilómetru cuadráu. Concéntrase preferentemente nes ciudaes (97 %, 2008), nes provincies de Bruxeles, Amberes y Flandes. La población rural ye bien esvalixada, sacante nes Ardenas. Tien un índiz de crecedera de los más baxos del mundu: 0,094 % (est. 2009).

Hai dos grupos étnicos y llingüísticos bien estremaos: un 58 % de flamencos, que viven na zona septentrional del país, y valones un 31 % que vive nel sur. Hai otros que representen el 11 %. El flamencu ye una llingua xermánica emparentada col neerlandés; ye cooficial y falar el 60 % de la población. Tamién ye oficial el francés, que fala'l 40 % de la población. L'alemán ye llingua cooficial anque lo fala menos del 1 % de la zona onde ta la población que la tien como llingua materna: l'estremu oriental del país (Arlon, Eupen, St. Vith, ente otros). Bruxeles ye un enclave de billingüismu. La mayoría de la población (75 %) ye católica y hai una minoría protestante.

 
Alfombra floral na Grand Place de Bruxeles.

Bruxeles, la capital y centru tamién de munches instituciones europees, tien una población de 145 917 habitantes (2007) y una densidá de más de cuatro mil habitantes per quilómetru cuadráu. Aparte, hai otros seis ciudaes de más de 100 000 habitantes: Amberes, Gante, Charleroi, Liexa, Bruxes y Namur.

El país estrémase en trés región (francés, regions, singular - region; holandés, gewesten, singular - gewest): Bruxeles Capital, Flandes, Valonia. De resultes de la reforma constitucional de 1993 que foi evolucionando escontra una mayor autonomía d'estáu federal, agora hai trés niveles de gobiernu (federal, rexonal y comunidá llingüística) con una complexa división de responsabilidaes. Les provincies tradicionales de Bélxica yeren: Amberes (cap. Amberes), Brabante (Bruxeles), Flandes Occidental (Bruxes), Flandes Oriental (Gante), Henao / Hainaut (Mons), Liexa (Liexa), Limburgu (Hasselt), Luxemburgu (Arlon) y Namur (Namur).

Xeografía económica editar

Bélxica ye un encruz de caminos d'Europa. La mayor parte de les capitales d'Europa occidental atópense dientro d'un radiu de mil quilómetros de Bruxeles, la sede tantu de la Xunión Europea y la OTAN. Tien pocos recursos naturales: materiales de construcción, sable de xil y carbonatos. Tien De importar les cantidaes sustanciales de materies primes y esportar un volume grande de fabricación, faciendo la so economía vulnerable a la volatilidá en mercaos mundiales. La tierra arable, que representa'l 27,42 % del usu de la tierra. A colleches permanentes dedícase 0,69 % y otros 71,89 % (2005, inclúi Luxemburgu). El regadíu toma 400 quilómetru cuadraos (2003).

 
Evolución del PIB ("GDP" son les sos sigles n'inglés).

La composición del PIB por sector ye: agricultura 0,8 %, industria 24,5 % y servicios 74,7 % (est. 2009). L'agricultura emplega al 2 % de la población activa, la industria'l 25 % y los servicios el 73 % (2007).

Esta economía moderna, d'empresa privada, capitalizó'l so allugamientu central xeográfica, desenvolvió intensamente la rede de tresporte, y diversificó la base industrial y comercial. La industria concéntrase principalmente na poblada rexón flamenca del norte. Aproximao trés cuartes partes del comerciu belga desenvolver con otros países europeos y el déficit de cuenta corriente total ampliar al 4 % del PIB en 2009. La delda pública ye casi del 100 % del PIB. Pel llau positivu, la distribución de los ingresos ye relativamente igualitaria y el gobiernu tuvo ésitu al permediar el so presupuestu mientres el periodu 2000-2008.

Una población progresivamente avieyada y crecientes gastos sociales tamién tán amontando la presión sobre les finances públiques, faciendo probable que'l gobiernu va precisar implementar impopulares midíes d'austeridá pa restaurar l'equilibriu fiscal.

Los principales productos agrícoles son: remolacha azucrera, hortoliza fresques, frutes, ceberes y tabacu. De la ganadería llógrase carne de tenral (los bovinos críense sobremanera en Flandes) y de gochu, según lleche. Tocantes a los productos industriales, cabo citar: productos d'inxeniería y de metal, ensamblaxe de pieces de vehículos de motor, equipamientu de tresporte, preseos científicos, alimentos procesaos y bébores, productos químicos, metales básicos, testil (tradicional nes llanures centrales, Gante, Mechelen, Lovaina, Bruxeles y Bruxes), vidriu y petroleu.

Tien 3233 km de víes ferriales y 152 256 km de carreteres, de les que 1763 son autopistes. Les víes fluviales nel añu 2008 representaben 2043 km, y tán formaes tantu por ríos como por canales como la canal Alberto, que xune Amberes col Rin. Los puertos y terminales más destacaos son: Amberes, Gante, Liexa y Zeebrugge.

Referencies editar

Notes
  1. Datos del Real Institutu Meteorolóxicu belga en Ukkel/Uccle.
  2. Art. 1, lletra c), incisu iii), de la Direutiva 92/43/CEE, según especifícase nel mapa bioxeográficu aprobáu'l 25 d'abril de 2005 pol Comité creáu en virtú del artículu 20 de felicidá Direutiva.
  3. Pearce, Fred (3 de mayu de 2005). «[http://www.newscientist.com/article.ns?id=dn3458 Sewage-laden Belgian water worst in world]». New Scientist. Consultáu'l 5 de setiembre de 2006.