Halothamnus glaucus

especie de planta

Halothamnus glaucus ye una especie de planta yerbácea del xéneru Halothamnus, qu'agora ta incluyíu na familia Amaranthaceae, (enantes Chenopodiaceae). Ye orixinaria d'Asia.

Halothamnus glaucus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Caryophyllidae
Orde: Caryophyllales
Familia: Amaranthaceae
Subfamilia: Salsoloideae
Xéneru: Halothamnus
Especie: Halothamnus glaucus
(M.Bieb.) Botsch.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Halothamnus glaucus ye un subarbusto qu'algama un tamañu d'hasta 1 m d'altor, les cañes son de color azuláu-verde claru con rayes. Les fueyes son mediu-cilíndriques, carnoses, lliniales y d'hasta 50 mm de llargor y 0,7-2,0 mm d'anchu. Les bráctees y bractéolas de les flores inferiores son asemeyaes a les fueyes, les bráctees tienen márxenes membranosos basales. Les flores son de 3,5-5,0 mm de llongura colos tépalos llanceoláu-ovales, los estigmes tán arredondiaos nes puntes. El frutu ye aláu de 11-17 mm de diámetru. El tubu del frutu ye, polo xeneral, cilíndricu, de cutiu dilatáu na so base.

Distribución editar

La distribución de Halothamnus glaucus estender dende l'este de Turquía hasta Xeorxa, Armenia, Azerbaixán, Turkmenistán, el norte d'Irán, Kazakstán, Usbekistan, Kirguistán a China (Dzungaria, posiblemente Kashgar y Mongolia). Crez nos secos semidesiertos o estepes de monte, en piedra o tierra magriza, en parte tamién, en suelos salinos, a una altitú d'hasta 2000 metros sobre'l nivel del mar.

Cultivu y usos editar

Halothamnus glaucus ye una importante planta forrajera pa los camellos, oveyes y cabres[1] y ye llocalmente cultivada.[2] Nos sieglos pasaos, la potasa yera estrayida de les cenices de les plantes.[3] Los raigaños y partes aérees de la planta contienen alcaloides.[4]

Taxonomía editar

Halothamnus glaucus describióse por (M.Bieb.) Botsch. s.l., y espublizóse en Novosti Sistematiki Vysshchikh Rastenii 18: 157, nel añu 1981.[5]

Etimoloxía

Halothamnus: nome xenéricu que deriva de les pallabres griegues ἅλς (halo) = "salín" y θαμνος (thamnos) = "arbustu" lo que significa "arbustu del sal", y refierse tanto a los llugares de crecedera de cutiu salaos, según l'acumuladura de sal nes plantes.

glaucus: epítetu llatín que significa "glauco, de color verde-azuláu.[6]

Subespecies

La especie ta clasificada en tres subespecies:

  • ssp. glaucus, glabra, los filamentos de los estames de 0,6-0,9 mm d'anchu
  • ssp. hispidulus, densamente peluda, y los filamentos de los estames namái de 0,5-0,7 mm d'anchu
  • ssp. tianschanicus con estigmes truncaos.[7]
Sinonimia pa ssp. glaucus
  • Salsola glauca M.Bieb. basónimu
  • Caroxylon glaucum (M.Bieb.) Moq.
  • Aellenia glauca (M.Bieb.) Aellen.
  • Aellenia glauca (M.Bieb.) Aellen ssp. eu-glauca Aellen, nom.inval
  • Aellenia glauca (M.Bieb.) Aellen ssp. glauca
  • Aellenia glauca (M.Bieb.) Aellen ssp. eu-glauca Aellen f. reducta Aellen
  • Salsola spicata Pall. (non Willd. 1798), nom.illeg
  • Halothamnus heptapotamicus Botsch.
Sinonimia pa ssp. hispidulus (Bunge) Kothe-Heinr., 1993
  • Caroxylon hispidulum Bunge
  • Salsola hispidula (Bunge) Boiss
  • Salsola hispidula (Bunge) Bunge, nom.inval
  • Aellenia glauca (M.Bieb.) Aellen ssp. hispidula (Bunge) Aellen
  • Aellenia hispidula (Bunge) Botsch
  • Aellenia hispidula (Bunge) Aellen, nom. Inval
  • Halothamnus hispidulus (Bunge) Botsch
Sinonimia pa ssp. tianschanicus (Botsch.) Kothe-Heinr., 1993
  • Halothamnus tianschanicus Botsch.

Nomes vernáculos editar

  • Azerbaidjan: LEKELI Š.[8]
  • Iran, Khorasan: BAEBAE, BAEBAE-SHOUR[9]
  • Turkmenistan: ČOGANOK,[2] ČOGON[10]
  • China: 新疆藜 xin jiang li[11]

Referencies editar

  1. G. K. Kinzikaeva: Aellenia. - In: P. N. Občinnikov (Hrsg.): Flora Tadžikskoj SSR 3: p.419-425. - Leningráu: Naúka, 1968
  2. 2,0 2,1 N. T. Nečaeva et al.: Žiznennye formy rastenij pustyni Karakumy. - Moskú: Izdat. "Naúka", 1973
  3. F. A. Marschall von Bieberstein: Tableau des provinces situées sur la côte occidentale de la Mer Caspienne (ente les fleuves Terek et Kour). - St. Pétersbourg 1798.
  4. T. A. Adylov: Âdovitye i alkaloidonosnye rasteniâ Karakulevodčeskich pastbiŝ Uzbekistana. - Taškent: Izdat. Fil. Akad. Nauk Uzbeksk. SSR, 1970.
  5. Halothamnus glaucus en Trópicos
  6. Halothamnus glaucus n'Epítetos Botánicos
  7. Halothamnus glaucus en PlantList
  8. Â. M. Isaev: Chenopodiaceae. In: I. I. Karâgin (Ed.): Flora Azerbajdjana 3. - Baku: Izdat. Akad. Nauk Azerbajdjanskoj SSR., 1952
  9. A. Parsa: Flore de l'Iran 8: Index des noms vernaculaires locaux-latins. - Téhran: Publications de l'Université de Téhran. 1960
  10. Ž. Kurbanov: Konspekt flory zapadnych nizkogorij i srednegorij Kopetdaga (severu-zapadnyj Kopetdag i drugie nizkogoriâ zapadnoj Turkmenii). - Ašchabad: Izdat. "Ylym" 1988.
  11. [1] Halothamnus glaucus in Flora of China

Bibliografía editar

  • Gabriele Kothe-Heinrich: Revision der Gattung Halothamnus (Chenopodiaceae). Bibliotheca Botanica Bd. 143, Schweizerbart, Stuttgart 1993, ISBN 978-3-510-48014-2, p.101-112
  • Gabriele Kothe-Heinrich: Halothamnus. - In: Karl Heinz Rechinger et al. (Edit.): Flora Iranica Bd. 172, Chenopodiaceae - Akad. Druck, Graz 1997, ISBN 3-201-00728-5, p.275-278 and fig. 7-8, tab. 154
  • Botschantzev, V.P.: Revisio generis Halothamnus Jaub. et Spach (Chenopodiaceae). Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Naud SSSR 18: 146-176, 1981.
  • Marschall von Bieberstein, F.A.: Tableau des provinces situées sur la côte occidentale da la Mer Caspienne, p.112, St. Pétersbourg 1798

Enllaces esternos editar