Lliga de Campeones Femenina de la UEFA

La Lliga de Campeones Femenina de la UEFA (inglés: UEFA Women's Champions League ) ye'l tornéu internacional oficial de fútbol femenín más prestixosu a nivel de clubes entamáu pola Unión d'Asociaciones Europees de Fútbol (UEFA). L'ausencia d'una competición internacional a nivel de clubes femeninos y la reconocencia mundial de la so homóloga masculina la Lliga de Campeones de la UEFA llevó al máximu organismu européu a crear nuna competición que designara al meyor club del continente nel cada vez más reconocíu y evolucionáu fútbol femenín.

Lliga de Campeones Femenina de la UEFA
Xeneral
Tipu de competición lliga deportiva
Deporte fútbol
Clase de competencia fútbol femenín
País Europa
Organizador UEFA
Patrocinador Visa Inc. (es) Traducir
Adidas
Hublot (en) Traducir
PepsiCo
Heineken
Euronics (en) Traducir
Grifols (es) Traducir
Sony
Amazon
Just Eat (es) Traducir
Historia
Fundación 2001
Desapaición 30 de xunetu de 2009
Últimu ganador Fútbol Club Barcelona (es) Traducir (2023)
Competición
Participantes 72
16
Periodicidá Cada añu
Lliga de Campeones Femenina de la UEFA Liga de Campeones Femenina de la UEFA 2023-24 (es) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Apostada añalmente dende agostu a xunu, la competición foi creada na temporada 2001-02 so la denominación de Copa Femenina de la UEFA (nome orixinal inglés: UEFA Women's Cup), con un Sistema de toos contra toos formatu de liguilla de fase de grupos y eliminación direuta a semenjanza de la competición masculina. Nella participen los equipos campeones de les sos respeutives lligues nacionales y naquellos países nos que nun esiste lliga femenina, participa'l campeón del respeutivu campeonatu nacional de copa. En 2009 el tornéu foi reestructuráu pasando a tener dos rondes clasificatorias previes a la fase final del tornéu nos sos trentaidosavos de final, yá apostaos por sistema eliminatoriu direutu hasta la final, teniendo accesu tamién l'equipu subcampeón de les consideraes por coeficiente UEFA como les lligues más importantes.

En 2012 el ganador d'esta competición apostó'l Campeonatu Internacional de Clubes Femenín (un tornéu entamáu pola JFA y non reconocíu pola FIFA) como representante de la confederación, sicasí los dos años siguientes el campeón de la Lliga de Campeones Femenina nun participó y tres esto la competición foi descontinuada. La FIFA evalúa crear una Copa Mundial Femenina de Clubes a partir del añu 2017 na que participaría'l campeón d'esta competición.[1]

El vixente campeón ye'l Olympique Lyonnais, que llogró'l so tercer títulu en venciendo al VfL Wolfsburgo,[2] asitiándose a un trunfu del F. F. C. Frankfurt como club más gallardoniáu de la competición. Desque nació'l tornéu namái cuatro federaciones consiguieron tener un club campeón, destacando ente elles l'alemana, con nueve campeonatos y cuatro equipos en llogralo.

Historia editar

Entamos y primeros años (2000-09) editar

La competencia surdió tres una xunta celebrada en París el 23 de mayu del añu 2000 pol comité executivu de la UEFA, pa desaniciar la orfandad d'una competición de clubes a nivel européu y dar más proyeición al fútbol, siempres falando a nivel femenín. A semeyanza de les competiciones continentales masculines y del Campeonatu d'Europa Femenín de la UEFA de seleiciones como puntu de partida, foi aprobanda la so instauración pa la temporadaa siguiente so la denominación de Copa de la UEFA Femenina (nome orixinal inglés: UEFA Women's Cup), que la so final apostar nel Waldstadion de Frankfurt, Alemaña. Pretendíase tamién cola so creación que'l fútbol femenín européu nun quedara en desventaxa respeuto al norteamericanu —el cual anda a la tema col del Vieyu Continente por ser el más potente a nivel mundial— yá que nel añu 2000 inauguró la so nueva lliga profesional, la Women's United Soccer Association (WUSA).

La primer edición del tornéu en 2001-02 cuntó cola participación de trenta y tres equipos, unu per cada federación representante, polo qu'hubo d'apostase una eliminatoria de clasificación ente dos equipos pa dirimir los 32 contendentes finales que formaríen la primer fase de grupos previa a los cuartos de final. Asina, el Nogometno Društvo Ilirija eslovenu y el Fotbal Club Codru-Stimold Chişinăo moldavu apostaron el primer partíu de la historia de la competición el 14 d'agostu de 2001, venciendo los postreros por 9-0 y resolver la eliminatoria por un 18-0 global.[3]

Yá na fase de grupos, fueron el Ženskij Futbol'nyj Klub Rjazan-TNK rusu, Voetbalvereniging Ter Leede neerlandés, Athlitikos Omilos Kavala griegu y l'eslovacu Športový Klub Futbalu Žilina fueron quien abrieron la fase final del tornéu'l 18 de setiembre. Cuarenta y ocho partíos decidieron quien apostaríen los primeros cuartos de final, destacando yá entós les federaciones más fuertes en cuanto al fútbol femenín refierse. Los equipos escandinavos de Suecia, Dinamarca, Noruega y Finlandia clasificar al pie d'Alemaña, Francia, Inglaterra y Rusia. Ente ellos destacaba'l conxuntu suecu del Umeå Idrottsklubb, y los alemanes del Frauen-Fußball-Club Frankfurt —en que'l so estadiu apostar la final—, como equipos más fuertes del panorama femenín. Dambos consiguieron llegar a una final que rexuntó a más de 12 000 aficionaos, récor nun partíu femenín,[4] siendo tou un ésitu ensin precedentes como asina manifestó Gerhard Aigner, presidente executivu de la UEFA:[4]

 
Una de les entregues del troféu so la so antigua denominación.
“This final has been a real European event. It displayed two highly skilful teams offering good tactics and attacking football. This is certainly encouraging for the years to come.”

“Esta final foi un gran eventu en toa Europa. Púdose ver a dos equipos habilidosos adoptando bones táctiques y poniendo en práutica un fútbol ofensivo. Ésto ye bien positivu pa los años vinientes”.
Gerhard Aigner. Mayu de 2001. Frankfurt

La final —que foi una "reedición" a nivel de clubes de l'apostada na Eurocopa Femenina 2001— foi apostada'l 23 de mayu a partíu únicu, y magar que les sueques llegaben con llargu récor d'imbatibilidá, les anfitrionas nesti partíu llograron alzase col títulu en venciendo por 2-0.[3] Birgit Prinz y Steffi Jones fueron los autores de los goles, siendo Jones con nueve goles la máxima realizadora de la primer edición.[n 1]

La dualidá ente Escandinavia y Alemaña editar

Magar lo socedío sirvió pa establecer les pautes a siguir, decidióse que dende entós la final fora apostada a doble partíu pa da-y más competitividá al campeonatu. Dicha decisión perduró hasta l'añu 2009, cuando se llevó a cabu la primera gran reestructuración del tornéu. Antes, foise amontando'l númberu de participantes a lo llargo de les ediciones, amosando los frutos del ésitu del eventu. De 33 pasar a 35 equipos na segunda edición dexando nuevamente una resolución previu pa decidir los 32 equipos a apostar la fase final.[5] Equipos d'Irlanda del Norte y Xipre apostaron per primer vegada la clasificación, ente qu'Estonia, Irlanda, Gales, Rumanía y Azerbaixán tuvieron representación per primer vegada na fase final, en desterciu d'Eslovaquia, Bulgaria, Armenia, Luxemburgu y Ucrania.

Al igual que l'añu anterior les mesmes federaciones fueron les que llegaron a los cuartos de final —repitiendo seis de los ocho clubes—, tres los cualos reeditóse en semifinales la que foi la postrera final ente'l Umeå I. K. y el F. F. C. Frankfurt.[5] Tres el 2-2 final na eliminatoria, les sueques tomaron la revancha al esaniciar a los alemanes na tanda de penaltis por 8-7.[6] Pa dirimir el títulu, los daneses del Dameboldklubben Fortuna Hjørring fueron les clasificaes p'aposta-y la victoria a les sos vecines de la «ciudá de los abedurios» nun enfrentamientu a ida y vuelta. Un 4-1 en casa y un 0-3 en Dinamarca pa un 7-1 global dio'l trunfu a les sueques y asitiales como'l meyor equipu femenín d'Europa.[5] Xugadores como Hanna Ljungberg —máxima anotadora con diez goles—, la capitana del equipu Malin Moström, Maria Nordbrandt, Hanna Marklund o Laura Kalmari fueron dalgunes de les sos figures más importantes y a les que se xunió la brasilana Marta Vieira pa formar unu de los meyores clubes de la historia del fútbol femenín y empericotiar de la mesma al nórdicu. Bastante ye que, trés de los cuatro equipos qu'algamaron les semifinales pertenecíen a Escandinavia, considerada como la rexón más potente:[5]

 
La brasilana Marta Vieira, una de los xugadores históriques de la competición y vencedora de 2 títulos col Umeå I. K..
“The fact that both finalists were Scandinavian only served to enhance the image of football in this region as a benchmark for the rest of Europe. Women's football continues to increase in popularity throughout Europe and tournaments that foster international competition between clubes can only help to raise the standard of the game here.”

“El fechu de que dambos finalistes fueren escandinavos sirvió pa fortalecer la imaxe del fútbol nesta rexón como puntu de referencia pal restu d'Europa. El fútbol femenín sigui aumentando la so popularidá n'Europa, y torneos que fomenten la competición internacional ente clubes ayuden a xubir el nivel del xuegu.”
Lennart Johansson. Xunu de 2003.

Les resultancies nun variaron pa la temporada 2003-04, cola esceición de que l'equipu francés foi reemplazáu poles azerbaiyanas del Gömrükçü Baku nos cuartos de final, una y bones les gales quedaron encuadraes nel grupu 6 del Kolbotn Fotball noruegu, quien llogró la plaza. Ensin sorpreses pa semifinales con nuevamente mayoría nórdica, llegar por primer vegada a una reedición de la final cuando'l Umeå I. K. —vixente campeón— y el F. F. C. Frankfurt —primer campeón— enfrentar pa ver qué equipu ostentaba la supremacía europea. Les sueques, con meyor bloque y ensin perder n'Europa dende aquella primer final enxaretaron un contundente 8-0 global a los teutones con una gran actuación de Marta pa conquistar el so segundu títulu, ser el primer equipu en retener el troféu y desfaer asina l'empate nel palmarés,[7] amás enxareta-y a les francfortesas la so primer derrota nel so rexistru européu.[8]

La derrota, sumada a la marcha de la que fuera la so entrenadora los últimos once años, Monika Staab,[7] asitiándolo como'l meyor equipu xermanu, desencadenó nun intercambiu de protagonismu nel fútbol doméstico teutón nel qu'aprució'l Frauen-Fußball-Club Turbine Potsdam. Asina, la competición empezaba a reflexar una clara superioridá de los equipos escandinavos a los que namái'l alemanes faíen-yos frente.

Lo que paecía ser un guión yá escritu dexó pasu a una cuarta edición más abierta y na que se vio una primer reestructuración del formatu. Esa busca d'abrir más la competición traxo delles sorpreses, y onde el Umeå I. K. y el F. F. C. Frankfurt nun fueron protagonistes esta vegada. Les sueques, vieron como una mancadura Marta nun pudo ser desaniciada pol remanecimientu de Ljungberg, quien se reincorporaba dempués d'una llarga ausencia por un frayatu del lligamentu cruzáu, y cayeron esaniciaes nos cuartos de final polos sos compatriotes del Djurgarden/Älvsjö —siendo la primer vegada na historia del tornéu que nun llegaben a la final—[9] quien y convertise asina na so bestia negra» en ganándo-yos consecutivamente dos Svenska Cupen y dos campeonatos de la Damallsvenskan. Tocantes a los alemanes, nun consiguieron clasificase pal tornéu —tamién per primer vegada—, al rematar como subcampeones de la so lliga doméstica.

Pela contra, un equipu italianu, el Torres Terra Sarda, y unu bielorrusu, el Bobruichanka Bobruisk, consiguíen ser unu de los ocho meyores equipo gracies al nuevu formatu de grupos onde los dos meyores clasifiados d'una segunda fase de grupos aportaben a cuartos. Cabo mentar tamién l'actuación del Alma-KTZh, quien magar nun algamar la ronda de cuartos, foi'l primer equipu futbolísticu cazacu —tanto masculín como femenín— en proclamase vencedor d'un grupu de clasificación o "mini-tornéu" a nivel de clubes de la historia al rematar primero na fase de clasificación.[10]

Les semifinales yá nun dexaron sorpreses, y el F. F. C. Turbine Potsdam y el Djurgarden/Älvsjö apostaron la que foi la cuarta final ente Alemaña y Suecia y na que se sumaría un tercer equipu al palmarés. Una gran actuación a lo llargo del campeonatu de y na final de la xermana Petra Wimbersky y n'especial del so compatriota Conny Pohlers —qu'acabó siendo la máxima anotadora con seis goles, catorce cuntando los partíos clasificatorios—, dexó que se permediara la balanza de títulos a nivel continental frente a les nórdiques. L'actuación de Pohlers convertir nuna de les referentes del fútbol alemano, y de la compatición.[10]

 
F. F. C. Frankfurt, vencedor en 2008.

La irrupción francesa sol nuevu formatu (2009-Act.) editar

La idea de rellanzar la competición so un nuevu logotipu y col nome de Lliga de Campeones Femenina de la UEFA (nome orixinal inglés: UEFA Women's Champions League) pa la temporada 2009-10 surdió tres una xunta a finales de 2008 pa rellanzala y que llograra más impautu.[11] Unu de los cambeos más bultables foi la clasificación al tornéu per primer vegada de los segundos equipos clasificaos de lliga de les asociaciones más importantes. En boca del direutor de competiciones de la UEFA Giorgio Marchetti díxose:[11]

“La Copa de la UEFA Femenina ye la competición de clubes femeninos más importante, y tien una gran calidá. Creemos que al camudar al formatu, según el nome y l'identidá de marca, va haber un reposicionamiento de la competición, que va amontar el so curiosu, asitiándola nel llugar correutu xunto a la mayor competición masculina, la UEFA Champions League.”
Giorgio Marchetti. Xunu de 2009.

Esa edición constó con 61 participantes, y definióse en Getafe, onde s'enfrentaron el Lyon francés y el 1. FFC Turbine Potsdam alemán. La final ganar l'equipu alemán, 7 a 6 en tanda de penaltis, n'empatando 0 a 0 nos 120 minutos.

La edición siguiente, la 2010/11 tamién foi definida pol 1. FFC Turbine y el Lyon, sicasí, l'equipu galu llogró consagrase.

Participantes editar

Pa un completu detalle de los clubes participantes y el formatu de la competición vease Formatu y clubes participantes na Lliga de Campeones Femenina de la UEFA

Formatu editar

La competición ta abierta a la participación de cualquier equipu de los cincuenta y cuatro asociaciones que conformen la UEFA, quedando por cuenta de la so clasificación final na respeutiva lliga doméstica. Magar ello, non toles asociaciones o federaciones nacionales que conformen dichu estamentu européu cunten con una lliga femenina de primer nivel profesional polo qu'asociaciones como la d'Andorra, Liechtenstein, San Marín o Xibraltar nunca participaron na competición.

Por cuenta de la variación de los criterios de clasificación, según normatives y formatu, dan con que cada añu tamién varie'l númberu d'equipos participantes tantu nes rondes previes clasificatorias como na fase final eliminatoria.[12]

Desque naciera'l tornéu en 2001, apuéstase una ronda preliminar de clasificación pa conformar los que van ser los trenta y dos equipos que conformen la fase final del tornéu. Ente ellos, dieciséis llogren l'accesu debíu al potencial y clasificación de la so lliga nacional basándose nes resultancies collechaes mientres los últimos cinco años.[13] Asina, dende los dos únicos equipos qu'apostaron dicha fase previa na so primer edición, foise aumentando'l númberu hasta los ventisiete que tomaron parte na última edición de 2016-17 na que fueron estremaos en nueve grupos de cuatro equipos cada unu, a semeyanza de la so Lliga de Campeones de la UEFA homóloga masculina, cola salvedá de que cada grupu yera apostáu como un mini-tornéu de sede fixa na que los equipos campeones avancen a la fase final de dieciseisavos.

N'anteriores ediciones, la fase final apostar dende los cuartos de final o los trentaidosavos, en función del númberu d'equipos participantes. Ésta haise resueltu dende la so fundación nun sistema d'eliminación direuta a doble partíu hasta la final, apostada a partíu únicu. Nel anterior formatu de Copa Femenina de la UEFA, la final yera apostada a doble partíu, cola esceición de la primer edición.[n 2]

N'avientu de 2008 anuncióse que pa la temporada 2009-10 la competición sufriría un re-estructuración, p'asemeyase más a l'actual Lliga de Campeones masculina, pasando a denominase como Lliga de Campeones Femenina de la UEFA para denotar la so notable proyeición y evolución,[14] amás de buscar un mayor númberu de participantes.[15] Unu de los cambeos más significativos foi'l dexar la particiación de los ocho equipos subcampeones de les lligues con meyor coeficiente UEFA, teniendo diches federaciones dos clubes, daqué hasta entós solo acutáu a la federación que'l so equipu resultara vencedor de la competición.[15] Darréu amplióse'l derechu a les meyores dolce federaciones,[16] non ensin ciertu discutiniu,[17] siendo na actualidá les siguientes:

Nota: indicáu ente paréntesis el coeficiente UEFA.

 
Mapa de países de la UEFA que los sos equipos llegaron a fase final.      País representáu en fase de grupos.      País ensin representar en fase de grupos.      País non miembru de la UEFA.
Allugamientu de les asociaciones 2016-17
  Bundesliga, Alemaña
(96 000)
  Elitedivisionen, Dinamarca
(39 000)
  Division 1 Féminine, Francia
(76 000)
  Serie A, Italia
(35 000)
  Damallsvenskan, Suecia
(61 500)
  ÖFB-Frauenliga, Austria
(32 500)
  Women's Premier League, Inglaterra
(58 000)
  I. lliga žen, República Checa
(32 000)
  Top Division, Rusia
(44 000)
  Scottish Women's Premier League, Escocia
(29 000)
  Primer División, España
(41 000)
  Toppserien, Noruega
(27 500)

Toles federaciones piqueres dende la inauguración del tornéu caltuvieron el so estatus a partir d'entós como les potencies europees del fútbol femenín, cola esceición de Noruega. Éstes son: Alemaña, Suecia, Francia, Inglaterra, Dinamarca, Rusia ya Italia. Dichu allugamientu establezse d'alcuerdu a un coeficiente que tien en cuenta'l so rendimientu en competiciones europees de les últimes cinco campañes.[18]

El campeón vixente clasifícase automáticamente pa la siguiente edición a pesar de que nun llogre la clasificación na lliga doméstica, empezando la so participación nos dieciseisavos de final, previu a los enfrentamientos direutos eliminatorios. En casu de que'l vixente campeón ocupara na so lliga unu de los dos primeros puestos, nun se concedería un tercer cupu.

Troféu y emblemes de campeón editar

 
Actual troféu, vixente dende 2009.

La copa que ye apurrida al ganador del tornéu tuvo dos diseños distintos a lo llargo de la so curtia historia. La primer versión de la copa foi apurrida dende la primer temporada (2001-02) hasta ocho años dempués, y tres llevantala cinco equipos distintos.

A partir de la temporada 2008-09 —fecha de la reestructuración de la competición— el Comité Executivu de la UEFA sustituyó'l troféu por una copa de plata esterlina de 60 centímetros d'altor y 10 quilos de pesu.[19] De figura estilizada, les ases asemeyen ser unos brazos qu'arrodien una columna central, onde son representaos los nomes de los clubes vencedores, asemeyando l'ascensu al visu del fútbol femenín.[19]

Al ser una competición relativamente nueva nel ámbitu UEFA, nunca tuvo'l privilexu de la concesión en propiedá,[19] polo que tou equipu que se proclamara campeón del tornéu tenía de devolver la copa pa la so disputa al añu siguiente recibiendo a cambéu un retruque a igual escala y 35 medayes d'oru.[19] Esta regla, qu'axustaba qu'en ganando una competición tres veces siguíes o cinco alternes, otorgaba'l derechu a axudicase en propiedá'l troféu empecipiándose de siguío un nuevu ciclu con un nuevu troféu de mesmu diseñu. Foi a partir de la temporada 2007-08 cuando la UEFA decidió abolir dicha norma en tolos sos torneos, polo que'l máximu organismu continental ye'l propietariu ad eternum del troféu. Sicasí, pal club que llogre dicha fazaña apurre un distintivu especial de reconocencia al igual que na competición homónima masculina.[20][19]

Emblemes de campeones editar

Dende l'empiezu de la competición, y siguiendo les bases de les yá consolidaes competiciones masculines, los clubes tienen derechu a portar na manga izquierda de la camiseta la insinia de campeón múltiple (n'inglés, multiple-winner badge) teniendo de ganar tres trofeo consecutivos o nel so defectu cinco alternos pa poder portalo y namái a partir de la fase final eliminatoria.[21]

A diferencia de l'antigua norma de llogru del títulu en propiedá, la cuenta pa recibir el distintivu nun vuelve empezar cuando un equipu llogra dalgunu de dichos ciclos, sinón que se caltién.[22]

Hasta la temporada 2015-16 nengún club recibió l'emblema yá que naide consiguió llevantar el troféu cinco veces alternes o trés consecutives. L'Umeå I. K. suecu, l'Olympique Lyonnais francés y el VfL Wolfsburgo alemán tuvieron cerca de llogralo en venciendo dos veces siguíes el títulu quedándose a falta d'unu, ente que el F. F. C. Frankfurt y l'Olympique Lyonnais atopar a una sola victoria de los cinco alternes de poder llogralo.

Tamién y dende l'entamu de la temporada 2012-13, el campeón porta mientres la temporada siguiente un emblema de campeón similar al de campeón múltiple cola figura del troféu y l'añu que-y señala como campeón vixente, pudiendo portalo na so manga derecha en reemplazu del parche de la competición hasta que se proclame vencedor un nuevu equipu.[21] Dende entós los yá citaos VfL Wolfsburg, F. F. C. Frankfurt y Olympique Lyonnais portar. L'emblema recibe'l nome d'insinia de campeón vixente (n'inglés, titleholder badge).

Historial editar

Pa un meyor detalle de les finales vease Finalistes de la Lliga de Campeones Femenina de la UEFA Finalistes de la Lliga de Campeones Femenina de la UEFA
Nomes y banderes según la dómina.
Temporada Campeón Resultáu Subcampeón Sede final
Copa Femenina de la UEFA
2001-02   F. F. C. Frankfurt 2-0   Umeå I. K. Waldstadion, Frankfurt, Alemaña
2002-03   Umeå I. K. 4-1, 3-0   D. B. K. Fortuna Hjørring Gammliavallen, Umeå, Suecia / Hjørring Stadion, Hjørring, Dinamarca
2003-04   Umeå I. K. 3-0, 5-0   F. F. C. Frankfurt Gammliavallen, Umeå, Suecia / Frankfurter Volksbank Stadion, Frankfurt, Alemaña
2004-05   F. F. C. Turbine Potsdam 2-0, 3-1   Djurgården/Älvsjö Stockholms Olympiastadion, Estocolmu, Suecia / Karl-Liebknecht, Potsdam, Alemaña
2005-06   F. F. C. Frankfurt 4-0, 3-2   F. F. C. Turbine Potsdam Karl-Liebknecht, Potsdam, Alemaña / Frankfurter Volksbank, Frankfurt, Alemaña
2006-07   Arsenal L. F. C. 0-0, 1-0   Umeå I. K. Gammliavallen, Umeå, Suecia / Meadow Park, Borehamwood, Inglaterra
2007-08   F. F. C. Frankfurt 1-1, 3-2   Umeå I. K. Gammliavallen, Umeå, Suecia / Commerzbank-Arena, Frankfurt, Alemaña
2008-09   F. C. R. Duisburg 6-0, 1-1   Z. F. K. Zvezda Perm Tsentralny, Kazán, Rusia / MSV-Arena, Duisburgu, Alemaña
Lliga de Campeones Femenina de la UEFA
2009-10   F. F. C. Turbine Potsdam 0-0 (7-6 pen.)   Olympique Lyonnais Coliseum Alfonso Pérez, Getafe, España
2010-11   Olympique Lyonnais 2-0   F. F. C. Turbine Potsdam Craven Cottage, Londres, Inglaterra
2011-12   Olympique Lyonnais 2-0   F. F. C. Frankfurt Olympiastadion, Múnich, Alemaña
2012-13   VfL Wolfsburg 1-0   Olympique Lyonnais Stamford Bridge, Londres, Inglaterra
2013-14   VfL Wolfsburg 4-3   Tyresö F. F. Estádio do Restelo, Lisboa, Portugal
2014-15   F. F. C. Frankfurt 2-1   Paris Saint-Germain F. C. Friedrich-Ludwig-Jahn-Sportpark, Berlín, Alemaña
2015-16   Olympique Lyonnais 1-1 (4-3 pen.)   VfL Wolfsburg MAPEI Stadium - Città del Tricolore, Reggio Emilia, Italia
2016-17   Olympique Lyonnais 0-0 (7-6 pen.)   Paris Saint-Germain F. C. Cardiff City Stadium, Cardiff, Gales
2017-18   Olympique Lyonnais 4-1 (t. s.)   VfL Wolfsburg Estadiu Lobanovsky Dynamo, Kiev, Ucraína
2018-19 Ferencváros Stadium, Budapest, Hungría
2019-20 Estadiu Franz Horr, Viena, Austria

Palmarés editar

Namái 7 clubes ente los 132 participantes históricos na competición consiguieron proclamase vencedores, ente que cinco más pa un total de dolce completen la llista de clubes con presencia en dalguna final. Ente ellos, los clubes alemanes apoderen con quince guardes, siendo tamién los que más títulos llograron con nueve y quien más clubes campeones distintos apurre con cuatro.[23]

Equipu Títulos Subtítulos Años campeonatos Años subcampeonatos
  Olympique Lyonnais 5 2
2011, 2012, 2016, 2017, 2018
2010, 2013
  F. F. C. Frankfurt 4 2
2002, 2006, 2008, 2015
2004, 2012
  Umeå I. K. 2 3
2003, 2004
2002, 2007, 2008
  F. F. C. Turbine Potsdam 2 2
2005, 2010
2006, 2011
  VfL Wolfsburgo 2 2
2013, 2014
2016, 2018
  Arsenal L. F. C. 1 -
2007
  M. S. V. Duisburg 1 -
2009
  Paris Saint-Germain F. C. - 2
2015, 2017
  D. B. K. Fortuna Hjørring - 1
2003
  Djurgårdens I. F. - 1
2005
  Zvezda Perm - 1
2009
  Tyresö F. F. - 1
2014

Datos actualizaos: final temporada 2017-18.

Títulos per país editar

País Títulos Subtítulos Clubes campeones
  Alemaña 9 6
Frankfurt (4), Turbine Potsdam (2), VfL Wolfsburgo (2), MSV Duisburg (1)
  Francia 5 4
Olympique Lyonnais (5)
  Suecia 2 5
Umeå IK (2)
  Inglaterra 1 -
Arsenal L. F. C. (1)
  Dinamarca - 1
  Rusia - 1

Datos actualizaos: final temporada 2017-18.

Estadístiques editar

Pa un completu resume estadísticu de la competición vease Estadístiques de la Lliga de Campeones Femenina de la UEFA Estadístiques de la Lliga de Campeones Femenina de la UEFA

Clasificación histórica editar

Tabla histórica de goliadores editar

Pa un completu detalle vease Estadístiques de la Lliga de Campeones Femenina de la UEFA#Tabla histórica de goliadores Máximes goliadores de la Lliga de Campeones Femenina de la UEFA.

La máxima goliadora del tornéu ye l'alemana Anja Mittag con 50 goles,[24] siguida del so compatriota Conny Pohlers y la brasilana Marta Vieira con 48 y 46 goles respeutivamente, siendo xunto a la sueca Lotta Schelin y la francesa Camille Abily les úniques xugadores en devasar la barrera de los cuarenta goles na historia de la competición.[24][n 3]

Amás cabo destacar ente les máximes anotadoras a la islandesa Margrét Lára Viðarsdóttir por ser la xugadora con meyor permediu anotador de la competición con 1,52 goles per partíu, per delantre de los alemanes Inka Grings y Pohlers con un permediu de 1,31 y 1,07 respeutivamente, sumando cinco distinciones de máxima anotadora ente elles, trés pa la nórdica, y una pa caúna de los teutones.


Nota: Contabilizaos los partíos y goles en rondes previes. En negrina xugadores actives n'Europa y club actual.

Pos. Xugador G. Part. Prom. Debú (Equipu debú) Otros clubes
1   Anja Mittag 50 70 0.71 2004-05[25]   F. F. C. Turbine Potsdam F. C. Rosengård, Paris Saint-Germain F. C., VfL Wolfsburg
2   Conny Pohlers 48 45 1.07 2004-05[26]   F. F. C. Turbine Potsdam F. F. C. Frankfurt, VfL Wolfsburg
3   Marta Vieira 46 56 0.82 2003-04[27]   Umeå I. K. Tyresö F. F., F. C. Rosengård
4   Lotta Schelin 42 56 0.75 2008-09[28]   Olympique Lyonnais F. C. Rosengård
=   Camille Abily 42 78 0.54 2004-05[29]   Montpellier H. S. C. Olympique Lyonnais
6   Hanna Ljungberg 39 39 1.00 2001-02[30]   Umeå I. K.
7   Nina Burger * 38 44 0.86 2003-04[31]   S. V. Neulengbach
=   Inka Grings 38 29 1.31 2003-04[32]   M. S. V. Duisburg F. C. Zürich Frauen
9   Ada Hegerberg 36 34 1.06 2012-13[33]   Stabæk F. K. F. F. C. Turbine Potsdam, Olympique Lyonnais
10   Eugénie Le Sommer 35 58 0.60 2010-11[34]   Olympique Lyonnais
11   Margrét Lára Viðarsdóttir ** 32 21 1.52 2005-06[35]   K. F. Valur F. F. C. Turbine Potsdam
=   Kim Little 32 43 0.74 2006-07[36]   Hibernian L. F. C. Arsenal L. F. C.
13   Patrizia Panico 31 44 0.70 2002-03[37]   S. S. Lazio C. F. A. S. D. Torres C. F., A. S. D. AGSM Verona C. F.
Estadístiques hasta'l postreru partíu xugáu'l 28 de marzu de 2018.

Nota *: la mesma UEFA difier nes sos estadístiques, otorgándo-y 40 ó 38 goles.
Nota **: la mesma UEFA difier nes sos estadístiques, otorgándo-y 34 ó 32 goles

 
Anja Mittag, máxima goliadora histórica de la competición.

Xugadores con mayor cantidá d'alcuentros apostaos editar

Pa un completu detalle vease Xugadores con más presencies na Lliga de Campeones Femenina de la UEFA.

La irlandesa Emma Byrne ye la xugadora que más alcuentros apostó na historia de la competición con 77, siguida poles franceses Camille Abily, Élodie Thomis y Louisa Nécib con 68, 67 y 66 respeutivamente. Tres elles asítiase la tamién irlandesa Ciara Grant con 65, mesmos que l'alemana Anja Mittag, siendo seis de les úniques ocho futbolistes en superar la barrera de los 60 partíos.[38] Tres elles asítiense la galesa Jayne Ludlow y l'inglesa Rachel Yankey, dambes con 61.

Hasta la fase de clasificación de la temporada 2015-16 un total de 5.206 xugadores distintes participaron na competición.[38]

Nota: Contabilizaos los partíos y goles en rondes previes. En negrina xugadores activos n'Europa.

Pos. Xugador P. J. G. Prom. Debú (Equipu) Otros clubes
1   Emma Byrne 77 0 0.00 2001-02[39]   Arsenal L. F. C.
2   Camille Abily 68 36 0.53 2004-05[40]   Montpellier H. S. C. Olympique Lyonnais
3   Élodie Thomis 67 19 0.28 2005-06[41]   Montpellier H. S. C. Olympique Lyonnais
4   Louisa Nécib 66 29 0.44 2007-08[42]   Olympique Lyonnais
5   Ciara Grant 65 12 0.18 2001-02[43]   Arsenal L. F. C.
=   Anja Mittag 65 49 0.75 2004-05[44]   F. F. C. Turbine Potsdam F. C. Rosengård, Paris Saint-Germain F. C., VfL Wolfsburg
7   Jayne Ludlow 61 22 0.36 2001-02[45]   Arsenal L. F. C.
=   Rachel Yankey 61 16 0.26 2003-04[46]   Fulham L. F. C. Arsenal L. F. C.
9   Lotta Schelin 55 42 0.76 2008-09[28]   Olympique Lyonnais F. C. Rosengård
10   Jennifer Zietz 54 8 0.15 2004-05[47]   F. F. C. Turbine Potsdam
=   Marta Vieira 54 46 0.85 2003-04[27]   Umeå I. K. Tyresö F. F., F. C. Rosengård
Estadístiques actualizaes hasta'l postreru partíu xugáu'l 7 d'avientu de 2016.
 
Emma Byrne, xugadora con más partíos de la competición.

Economía y finances editar

La plataforma privada de televisión de pagu beIN Sports ufierta dende la temporada 2015-16 los partíos de los equipos españoles en Lliga de Campeones Femenina,[48] desconociéndose si los mesmos reciben o non dalguna soldada económica pola retresmisión al igual qu'asocede na Champions masculina.[49]

Nun foi hasta 2010 cuando los finalistes del tornéu recibieron una retribución económica. En 2011 los pagos ampliar a los equipos qu'algamaren les semifinales y los cuartos de final,[50] hasta conformar l'actual estructura de premios económicos actual de 250 000 € pal equipu ganador, 200 000 pal finalista, 50 000 pa los semifinalistes, y 25 000 pa los cuartofinalistas.

Amás los equipos tamién reciben 20 000 € por xugar cada ronda o calificación. Produciéronse delles quexes sobre les cuantíes a recibir, yá qu'en munchos casos nun cubrir los costos de los viaxes más llargos necesarios de desplazamientu n'avión, siendo les más sonores quexes les procedentes de los equipos británicos denominando les retribuciones como "burlescas".[51]

Na edición de 2016-17 foi la primer vegada los equipos recibieron dineru per parte de la organización pa los vuelos nos partíos como visitante. La cantidá bazcuya ente 12 00012 000 €, 17 00017 000 € y 20 00020 000 € en función del tiempu de vuelu necesariu pa cubrir la distancia.

Notes editar

  1. La rumana Gabriela Enache anotó 12 goles contabilizando la fase previa de clasificación.
  2. Ediciones entendíes ente 2002 y 2009.
  3. La mesma UEFA difier nel númberu de goles de Nina Burger, otorgándo-y 38 ó 40 goles.

Ver tamién editar

Enllaces esternos editar

Referencies editar

  1. Dpa. Zúrich (11 de febreru de 2015). «La FIFA evalúa crear un Mundial de Clubes femenín a partir de 2017». Consultáu'l 7 d'avientu de 2016.
  2. Páxina oficial de la UEFA. «UEFA Womens' Champions League 2015/16 - History - Lyon/Wolfsburg». Consultáu'l 29 de payares de 2016.
  3. 3,0 3,1 The Rec. Sports Soccer Statistics (ed.): «Resultaos edición 2001-02». Consultáu'l 6 d'avientu de 2016.
  4. 4,0 4,1 Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Historial edición 2001-02». Consultáu'l 6 d'avientu de 2016.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Historial edición 2002-03». Consultáu'l 6 d'avientu de 2016.
  6. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Holders fall to cool Umeå» (inglés). Consultáu'l 6 d'avientu de 2016.
  7. 7,0 7,1 Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Historial edición 2003-04». Consultáu'l 6 d'avientu de 2016.
  8. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Historia de la UEFA Women's Cup». Consultáu'l 6 d'avientu de 2016.
  9. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Primer eliminación del UMEA» (inglés). Consultáu'l 6 d'avientu de 2016.
  10. 10,0 10,1 Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Historial edición 2004-05». Consultáu'l 6 d'avientu de 2016.
  11. 11,0 11,1 Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Naz el logo de la Champions League Femenina». Consultáu'l 8 d'avientu de 2016.
  12. «Access list fpr the 2014/15 season». UEFA. Consultáu'l 5 de xunu de 2014.
  13. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Formatu de la UEFA Womens Champions» (inglés). Consultáu'l 6 d'avientu de 2016.
  14. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Women's Champions League 2009» (inglés). Consultáu'l 8 de mayu de 2009.
  15. 15,0 15,1 Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Women's Champions League» (inglés). Consultáu'l 8 de mayu de 2009.
  16. «Aprobáu un nuevu conceutu de distribución» (23 de marzu de 2015). Consultáu'l 8 d'ochobre de 2016.
  17. «Vorschlag zur Aufwertung des Europapokals der Frauen» (23 de marzu de 2015). Consultáu'l 8 d'ochobre de 2016.
  18. «Ranking de coeficientes 2016-17» (inglés) (25 de setiembre de 2015). Consultáu'l 8 d'ochobre de 2016.
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 Páxina oficial de la UEFA (ed.): «El Troféu». Consultáu'l 9 d'avientu de 2016.
  20. Páxina oficial de la UEFA (enllaz recuperáu) (ed.): «Regulación Lliga de Campeones 2008-09 (troféu ensin apurrir d'equí p'arriba en propiedá)» páx. 5-6. Consultáu'l 28 de mayu de 2016.
  21. 21,0 21,1 «Capítulu X: "Kit", Artículu 51º, páx. 37» (inglés). Reglamentu de la Lliga de Campeones Femenina, 2015-16. Consultáu'l 7 d'avientu de 2016.
  22. «Capítulu II: "Trophies and Medals", Artículu 4º, Párrafu 1º, páx. 5» (inglés). Reglamentu de la Lliga de Campeones, 2008/09. Consultáu'l 9 d'avientu de 2008.
  23. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Historia de la Lliga de Campeones Femenina». Consultáu'l 4 d'avientu de 2016.
  24. 24,0 24,1 Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Goliadores históriques UEFA Champions League». Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  25. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Estadisticas Anja Mittag». Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  26. Páxina oficial de la UEFA (enllaz recuperáu) (ed.): «Estadisticas Conny Pohlers». Archiváu dende l'orixinal, el 6 d'avientu de 2016. Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  27. 27,0 27,1 Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Estadisticas Marta Vieira». Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  28. 28,0 28,1 Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Estadisticas Lotta Schelin». Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  29. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Estadisticas Camille Abily». Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  30. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Estadisticas Hanna Ljungberg». Archiváu dende l'orixinal, el 24 d'ochobre de 2012. Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  31. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Estadisticas Nina Burger». Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  32. Páxina oficial de la UEFA (enllaz recuperáu) (ed.): «Estadisticas Inka Grings». Archiváu dende l'orixinal, el 6 d'avientu de 2016. Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  33. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Estadisticas Ada Hegerberg». Consultáu'l 5 d'abril de 2018.
  34. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Estadisticas Eugénie Le Sommer». Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  35. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Estadisticas Margrét Lára Viðarsdóttir». Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  36. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Estadisticas Kim Little». Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  37. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Estadisticas Patrizia Panico». Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  38. 38,0 38,1 Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Women's Champions League number crunching (Updated to August 8th 2015)» (inglés) (20 d'agostu de 2015). Consultáu'l 7 d'avientu de 2016.
  39. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Emma Byrne». Consultáu'l 8 d'avientu de 2016.
  40. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Camille Abily». Consultáu'l 8 d'avientu de 2016.
  41. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Élodie Thomis». Consultáu'l 8 d'avientu de 2016.
  42. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Louisa Nécib». Consultáu'l 8 d'avientu de 2016.
  43. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Ciara Grant». Consultáu'l 8 d'avientu de 2016.
  44. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Anja Mittag». Consultáu'l 8 d'avientu de 2016.
  45. Páxina oficial de la UEFA (enllaz recuperáu) (ed.): «Jayne Ludlow». Archiváu dende l'orixinal, el 8 d'avientu de 2016. Consultáu'l 8 d'avientu de 2016.
  46. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Rachel Yankey». Consultáu'l 8 d'avientu de 2016.
  47. Páxina oficial de la UEFA (enllaz recuperáu) (ed.): «Estadisticas Jennifer Zietz». Archiváu dende l'orixinal, el 8 d'avientu de 2016. Consultáu'l 5 d'avientu de 2016.
  48. beIN SPORTS ESPAÑA - Prensa (ed.): «beIN SPORTS va ufiertar l'estrenu de FC Barcelona y Atléticu de Madrid na UEFA Women's Champions League 15/16». Consultáu'l 6 d'avientu de 2016.
  49. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «2013/14 Champions League financial distribution» (inglés). Consultáu'l 10 d'ochobre de 2014.
  50. Páxina oficial de la UEFA (ed.): «Ficha de la UEFA Champions League Femenina». Consultáu'l 21 de xineru de 2013.
  51. Diariu The Telegraph (ed.): «British teams competing in Women's Champions League receive 'farcical' funding from Uefa» (inglés). Consultáu'l 9 d'ochobre de 2013.