Temporada 1969 de Fórmula 1

La Temporada 1969 de Fórmula 1 apostar ente'l 1 de marzu y el 19 d'ochobre de 1969. Apostáronse un total de 11 carreres, en llugar de les 12 previstes, pos los pilotos boicotiaron el GP de Bélxica al nun faese cargo los dueños del circuitu de los gastos derivaos poles midíes de seguridá esixíes polos pilotos. Jackie Stewart ganó'l so primer títulu.

Temporada 1969 de Fórmula 1
Xeneral
Deporte automovilismu
Data de principiu 1 de marzu de 1969
Data de fin 19 d'ochobre de 1969
Edición 20
Organizador Fédération Internationale de l'Automobile
Ganador Jackie Stewart y Matra
Estadístiques
Participantes 42
Partíos disputaos 11
Cronoloxía
Temporada 1968 de Fórmula 1 Temporada 1969 de Fórmula 1 Temporada 1970 de Fórmula 1
Cambiar los datos en Wikidata

Escuderíes y pilotos editar

Escudería Constructor Xasis Motor Neu. Pilotos Rondes
  Gold Leaf Team Lotus Lotus-Ford 49B
63
Ford Cosworth DFV 3.0 V8
F
  Graham Hill 1-10
  Jochen Rindt 1-2, 4-11
  Mario Andretti 1, 7, 10
  Richard Attwood 3
  John Miles 5-6, 8-9, 11
  Rob Walker/Jack Durlacher Racing Team Lotus-Ford 49B Ford Cosworth DFV 3.0 V8
F
  Jo Siffert Toos
  Bruce McLaren Motor Racing McLaren-Ford M7A
M7C
M9A
Ford Cosworth DFV 3.0 V8
G
  Denny Hulme Toes bandera Nueva Zelanda}} Bruce McLaren Reinu Xuníu}} Derek Bélgical 6
  Matra International Matra-Ford MS10
MS80
MS84
Ford Cosworth DFV 3.0 V8
D
  Jackie Stewart Francia}} Jean-Pierre Bélgicatoise Francia}} Johnny Servoz-Gavin 9-11
MS7 Ford Cosworth FVA 1.6 L4
D
  Johnny Servoz-Gavin 7
  Scuderia Ferrari SpA SEFAC
  North American Racing Team
Ferrari 312 Ferrari 255C 3.0 V12
F
  Chris Amon 1-6
  Pedro Rodríguez 6, 8-11
  Tinu Brambilla 8
  Owen Racing Organisation BRM P138
P133
P139
BRM P142 3.0 V12
D
  John Surtees 1-4, 6-11
  Jackie Oliver 1-4, 6-11
  Bill Brack 9
  George Eaton 10-11
  Reg Parnell Racing BRM P126 BRM P142 3.0 V12
G
  Pedro Rodríguez 1-3
  Motor Racing Developments Ltd Brabham-Ford BT26A
BT26
Ford Cosworth DFV 3.0 V8
G
  Jack Brabham 1-4, 8-11
  Jacky Ickx Toos
  Team Gunston Lotus-Ford 49 Ford Cosworth DFV 3.0 V8
D
  John Love 1
Brabham-Repco BT24 Repco 620 3.0 V8
F
  Sam Tingle 1
  Team Lawson McLaren-Ford M7A Ford Cosworth DFV 3.0 V8
D
  Basil van Rooyen 1
  Jack Holme Brabham-Repco BT20 Repco 620 3.0 V8
G
  Peter de Klerk 1
  Franciank Williams Racing Cars Brabham-Ford BT26A Ford Cosworth DFV 3.0 V8
D
  Piers Courage 2-11
BT30 Ford Cosworth FVA 1.6 L4
D
  Richard Attwood 7
  Antique Automobiles Cooper-Maserati T86B Maserati 10/F1 3.0 V12
G
  Vic Elford 3
McLaren-Ford M7B Ford Cosworth DFV 3.0 V8 4-7
  Silvio Moser Racing Team Brabham-Ford BT24 Ford Cosworth DFV 3.0 V8
G
  Silvio Moser 3-5, 8-11
  Ecurie Bonnier Lotus-Ford 63
49B
Ford Cosworth DFV 3.0 V8
F
  Joakim Bonnier 6-7
  Ahrens Racing Team Brabham-Ford BT30 Ford Cosworth FVA 1.6 L4
D
  Kurt Ahrens, Jr. 7
  Roy Winkelmann Racing Lotus-Ford 59B Ford Cosworth FVA 1.6 L4
F
  Hans Herrmann 7
  Rolf Stommelen 7
  Bayerische Motoren Werke AG BMW 269 BMW M12/1 1.6 L4
D
  Hubert Hahne 7
  Gerhard Mitter 7
  Dieter Quester 7
  Matra Sports Matra-Ford MS7 Ford Cosworth FVA 1.6 L4
D
  Henri Pescarolo 7
  Tecno Racing Team Tecno-Ford TF69 Ford Cosworth FVA 1.6 L4
D
  Franciançois Cevert 7
  Squadra Tartaruga Brabham-Ford BT23C Ford Cosworth FVA 1.6 L4
F
  Xavier Perrot 7
  Felday Engineering Ltd Brabham-Ford BT30 Ford Cosworth FVA 1.6 L4
F
  Peter Westbury 7
  Pete Lovely Volkswagen Inc. Lotus-Ford 49B Ford Cosworth DFV 3.0 V8
F
  Pete Lovely 9-11
  Paul Seitz Brabham-Climax BT23B Climax FPF 2.8 L4
D
  John Cordts 9
  John Maryon Eagle-Climax T1F Climax FPF 2.8 L4
F
  Al Pease 9

Resume de la Temporada editar

 
McLaren M7C de 1969, colos alerones elevaos que seríen prohibíos dende esa temporada.

Por cuenta de les bones actuaciones de la temporada anterior, Matra decide retirar la so escudería pa centrase puramente nel so veceru Matra International, dirixida por Ken Tyrrell. Jackie Stewart gana'l títulu fácilmente al volante del Matra MS80, que corrixe les debilidaes del coche de la temporada anterior. El títulu convertir na primer victoria xeneral d'un carroceru francés, y l'únicu consiguida con un xasis construyíu dafechu en Francia. El llogru foi más remarcable teniendo en cuenta qu'empezó a participar na Fórmula 1 l'añu anterior. Na segunda metá de la temporada, Jacky Ickx consigue la victoria pa Brabham n'Alemaña y Canadá, anque'l finalmente Stewart gana con autoridá'l Campeonatu con 63 puntos, frente a los 37 de Ickx.

Tres dellos accidentes por causa de la peligrosidá de alerones y estabilizadores, y de les suspensiones a les que diben fitos, los alerones fueron prohibíos dende'l GP de Mónacu, anque fueron introducíos de nuevu, con restricciones en tamañu y pesu, y l'obligación d'afitalos al xasis en llugar d'a les suspensiones.

Mientres la temporada tamién se produció un curtiu resurdimientu de la tracción 4x4, sobremanera pola mor del númberu de carreres que se corrieron en moyáu la temporada anterior. Cuatro coches con tracción total participaron dende'l GP de Gran Bretaña, anque solamente Johnny Servoz-Gavin pudo puntuar con un coche 4x4, en Canadá. Nengún pilotu quería pilotalos, y Cosworth afayó que los sos coches remanábense meyor tresmitiendo cuanta más potencia a les ruedes traseres. Les ruedes anches y el desenvolvimientu del efeutu suelo probáronse como ferramientes más eficaces pa consiguir mayor agarre, y el desenvolvimientu de la tracción total foi abandonáu pola práutica totalidá d'escuderíes.

Resultaos editar

Carrera Fecha Circuitu Pole Position Pilotu Ganador Constructor ganador Resultaos
  Gran Premiu de Sudáfrica 1 de marzu Kyalami   Jack Brabham   Jackie Stewart   Matra-Ford Resultaos
 Gran Premiu d'España 4 de mayu Montjuïc   Jochen Rindt   Jackie Stewart  Matra-Ford Resultaos
  Gran Premiu de Mónacu 18 de mayu Mónacu   Jackie Stewart   Graham Hill   Lotus-Ford Resultaos
  Gran Premiu de los Países Baxos 21 de xunu Zandvoort   Jochen Rindt   Jackie Stewart   Matra-Ford Resultaos
  Gran Premiu de Francia 6 de xunetu Charade   Jackie Stewart   Jackie Stewart   Matra-Ford Resultaos
  Gran Premiu de Gran Bretaña 19 de xunetu Silverstone   Jochen Rindt   Jackie Stewart   Matra-Ford Resultaos
  Gran Premiu d'Alemaña 3 d'agostu Nürburgring   Jacky Ickx   Jacky Ickx   Brabham-Ford Resultaos
  Gran Premiu d'Italia 7 de setiembre Monza   Jochen Rindt   Jackie Stewart   Matra-Ford Resultaos
  Gran Premiu de Canadá 20 de setiembre Mosport Park   Jacky Ickx   Jacky Ickx   Brabham-Ford Resultaos
  Gran Premiu de los Estaos Xuníos 5 d'ochobre Watkins Glen   Jochen Rindt   Jochen Rindt   Lotus-Ford Resultaos
  Gran Premiu de Méxicu 19 d'ochobre Hermanos Rodríguez   Jack Brabham   Denny Hulme   McLaren-Ford Resultaos

Campeonatu de Pilotos editar

  • Sistema de Puntuación
  • 1ᵘ al 6ᵘ, 9-6-4-3-2-1.
  • Tomar en cuenta 9 carreres: les 5 meyores de les 6 primeres, y les 4 meyores de les 5 postreres.
Pos. Pilotu RSA
 
ESP
 
MON
 
NLD
 
FRA
 
GBR
 
ALE
 
ITA
 
CAN
 
USA
 
MEX
 
Pts.
1   Jackie Stewart 1 1 Ret 1 1 1 2 1 Ret Ret 4 63
2   Jacky Ickx Ret 6 Ret 5 3 2 1 10 1 Ret 2 37
3   Bruce McLaren 5 2 5 Ret 4 3 3 4 5 DNS DNS 26
4   Jochen Rindt Ret Ret Ret Ret 4 Ret 2 3 1 Ret 22
5   Jean-Pierre Beltoise 6 3 Ret 8 2 9 6† 3 4 Ret 5 21
6   Denny Hulme 3 4 6 4 8 Ret Ret 7 Ret Ret 1 20
7   Graham Hill 2 Ret 1 7 6 7 4 9 Ret Ret 19
8   Piers Courage Ret 2 Ret Ret 5 Ret 5 Ret 2 10 16
9   Jo Siffert 4 Ret 3 2 9 8 5† 8 Ret Ret Ret 15
10   Jack Brabham Ret Ret Ret 6 Ret 2 4 3 14
11   John Surtees Ret 5 Ret 9 Ret DNS NC Ret 3 Ret 6
12   Chris Amon Ret Ret Ret 3 Ret Ret 4
13   Richard Attwood 4 3
14   Vic Elford 7 10 5 6 Ret 3
15   Pedro Rodríguez Ret Ret Ret Ret 6 Ret 5 7 3
16   Silvio Moser Ret Ret 7 Ret Ret 6 11 1
17   Jackie Oliver 7 Ret Ret Ret Ret Ret Ret Ret Ret 6 1
18   Johnny Servoz-Gavin 6 NC 8 1
  Sam Tingle 8 0
  Pete Lovely 7 Ret 9 0
  John Miles Ret 10 Ret Ret Ret 0
  Bill Brack NC 0
  Mario Andretti Ret Ret Ret 0
  Jo Bonnier Ret Ret 0
  George Eaton Ret Ret 0
  Peter de Klerk NC 0
  Basil van Rooyen Ret 0
  John Love Ret 0
  Derek Bell Ret 0
  John Cordts Ret 0
  Al Pease DSQ 0
Pos. Pilotu RSA
 
ESP
 
MON
 
NLD
 
FRA
 
GBR
 
ALE
 
ITA
 
CAN
 
USA
 
MEX
 
Pts.

† Los coches de Fórmula 2 ocuparon los puestos del 5ᵘ al 10ᵘ nel Gran Premiu d'Alemaña. Sicasí, estos coches nun yeren consideraos pal cómputu de puntos del Campeonatu Mundial, polo que los puntos correspondientes al 5ᵘ y 6ᵘ coche fueron repartíos ente los dos siguientes meyores coches de Fórmula 1 (puestos 11ᵘ y 12ᵘ en carrera)

Campeonatu de constructores editar

  • Mesmu sistema de puntuación que'l Campeonatu de Pilotos, pero namái'l pilotu meyor clasificáu de cada constructor, incluyíos los pilotos privaos, suma puntos. En negrina, los puntos computaos pal Campeonatu. [Nota 1]
Pos. Constructor RSA
 
ESP
 
MON
 
NLD
 
FRA
 
GBR
 
ALE
 
ITA
 
CAN
 
USA
 
MEX
 
Pts.
1   Matra-Ford 1 1 Ret 1 1 1 2 1 4 NC 4 66
2   Brabham-Ford Ret 6 2 5 3 2 1 (5) 1 2 2 49 (51)
3   Lotus-Ford 2 Ret 1 2 6 4 4 2 3 1 9 47
4   McLaren-Ford 3 2 (5) 4 4 3 3 4 5 Ret 1 38 (40)
5   BRM 7 5 Ret 9 Ret DNS NC NC 3 6 7
6   Ferrari Ret Ret Ret 3 Ret Ret 6 Ret 5 7 7
  Cooper-Maserati 7 0
  Brabham-Repco 8 0
  Brabham-Climax Ret 0
  Eagle-Climax DSQ 0
Pos. Manufacturer RSA
 
ESP
 
MON
 
NLD
 
FRA
 
GBR
 
ALE
 
ITA
 
CAN
 
USA
 
MEX
 
Pts.

Notes editar

  1. Namái los 5 meyores resultaos de les 6 primeres carreres y los 4 meyores resultaos de les 5 últimes carreres computar pal Campeonatu. Los númberos en negrina reflexen los resultaos de carrera que fueron sumaos pa la puntuación final del Campeonatu. Los númberos ente paréntesis reflexen les posiciones de carrera que llograren puntos, pero que nun se sumaron pal cómputu final, y los puntos totales ganaos sumando toles carreres, independientemente del cómputu oficial del Campeonatu.

Referencies editar

Enllaces esternos editar