Circuitu de Nürburgring

(Redirixío dende Nürburgring)

Nürburgring ye un autódromu allugáu alredor del pueblu de Nürburg, estáu de Rheinland-Pfalz, Alemaña.[1] Atopar nos montes Eifel, unos 60 km al oeste de la ciudá de Koblenz.[2]

Circuitu de Nürburgring
Autódromu y race track layout (en) Traducir
Llocalización
PaísBandera d'Alemaña Alemaña
Estáu federáu Renania-Palatináu
Rural district of Rhineland-Palatinate (en) Traducir Ahrweiler (es) Traducir
Verbandsgemeinde in Rheinland-Pfalz (en) Traducir Adenau (en) Traducir
Coordenaes 50°20′08″N 6°56′51″E / 50.335555555556°N 6.9475°E / 50.335555555556; 6.9475
Circuitu de Nürburgring alcuéntrase n'Alemaña
Circuitu de Nürburgring
Circuitu de Nürburgring
Circuitu de Nürburgring (Alemaña)
Historia y usu
Gran Premiu de Luxemburgu
Campeonato de Nürburgring de Resistencia de la VLN (es) Traducir
6 Hores de Nürburgring
Nürburgring Classic (en) Traducir
Eifelrennen (en) Traducir
Gran Premiu d'Alemaña
Gran Premiu d'Europa
Oldtimer Grand Prix Nürburgring (en) Traducir
Xestión Q114458607 Traducir
Deporte deporte de motor
Arquiteutura
Arquiteutu/a Gustav Eichler
Llargor 5148 m y 25 378 m
Instalaciones
Formáu por Nordschleife (es) Traducir, Q1686413 Traducir, Steilstrecke Nordschleife (en) Traducir, Ring°racer (en) Traducir, Historic paddock Nürburgring (en) Traducir, Südschleife (es) Traducir y Nürburgring Grand Prix Track (en) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

El circuitu orixinal concibióse como llugar de pruebes de les marques alemanes d'automóviles. La construcción del circuitu, diseñáu por Otto Creutz, empecipióse en setiembre de 1925. En 1927, Nürburgring empezó a allugar el Gran Premiu d'Alemaña y el Gran Premiu d'Alemaña de Motociclismu.

Nesta dómina esistía un trazáu completu de 28,3 km (17,5 milles) de 6,7 m d'anchu y taba formáu por dos seiciones, la seición sur, Südschleife, de 7,5 km, y la seición norte, Nordschleife, de 22,8 km. Consideráu como'l circuitu más difícil y agotador del mundu, el Nordschleife conozse como Grüne Hölle o "infiernu verde", apellativu inventáu pol pilotu de Fórmula 1 Jackie Stewart.

En 1929 utilizar por última vegada'l circuitu completu en Grandes Premios, y pasóse a utilizar el Nordschleife. Los pilotos que consiguieron recordar cada curva y ganar na década de 1930 fueron llamaos Ringmeister ("maestru del circuitu"), como Rudolf Caracciola, Tazio Nuvolari y Bernd Rosemeyer.

Depués de la Segunda Guerra Mundial, el Gran Premiu d'Alemaña retornó y permaneció ellí mientres décades, incorporándose al Campeonatu Mundial de Fórmula 1 en 1951. Surdieron nuevos Ringmeister, tales como Alberto Ascari, Juan Manuel Fangio, Stirling Moss, John Surtees, Jackie Stewart y Jacky Ickx.

A finales de los años 1960, la pista yera cada vez más peligrosa debíu al aumentu constante de velocidá de les Fórmula 1, polo qu'en 1970 el Gran Premiu d'Alemaña camudóse temporalmente al Hockenheimring mientres se reconstruyía la seición norte. Esaniciáronse torgues ya instaláronse barreres de seguridá, pero esto foi abondu per pocos años. En 1976, la pista yá nun cumplía coles nueves regulaciones de seguridá y, poles sos dimensiones, tampoco s'afaía l'espectáculu en televisión - yera imposible cubrir el percorríu enteru por aciu cámares de televisión. Un accidente casi fatal de Niki Lauda, unu de los mayores oponentes al circuitu, bastió la salida del Nürburgring de les competiciones de Fórmula 1.

 
esquierda

Ente 1981 y 1984, reconstruyóse'l circuitu, en parte sobre l'antiguu trazáu, con un llargor amenorgáu a 4,5 km. Ésti foi completáu en 1984 colo que la Fórmula 1 tornó al Nürburgring en 1985, pero la carrera nesi añu foi un completu fracasu n'audiencies,[ensin referencies] polo que foi escluyíu del calendariu reemplazándolo pol Gran Premiu de Méxicu.

A partir de 1995, Nürburgring recibió frecuentemente a la Fórmula 1. Les temporaes 1995, 1996 y de 1999 a 2007, llamóse Gran Premiu d'Europa, ente qu'en 1997 y 1998 apostar sol nome de Gran Premiu de Luxemburgu.

En 1999 les agües intermitentes fixeron que la carrera fuera totalmente allocada, llegó hasta'l puntu qu'un Minardi tuvo a puntu de doblar al Ferrari d'Irvine. Mientres unos minutos una zona de la pista taba absolutamente moyada, y la otra totalmente seca.

 
Fotografia del Nordschleife.

En 2009 apostar sol nome de Gran Premiu d'Alemaña, dempués de 24 años de qu'en Nürburgring nun s'apostara dichu GP. La carrera foi ganada por Mark Webber, quien consiguió la so primer victoria.[3] El trazáu volvió recibir a la F1 pal Gran Premiu d'Alemaña de 2011, ganada por Lewis Hamilton.[4]

Resultaos en Fórmula 1 editar

Meyores tiempos editar

Años Llargor Pilotu Equipu Vuelta rápida
1951-1966 22'810 km   Jim Clark Lotus-Climax 8:24.1 (1965)
1967-1976 22'835 km   Niki Lauda Ferrari 6:58:00 (1975)
1984-1985 4'542 km   Niki Lauda McLaren-TAG 1:22.806 (1985)
1995-2001 4'556 km   Juan Pablo Montoya Williams-BMW 1:18.354 (2001)
2002 5'146 km   Michael Schumacher Ferrari 1:32.226 (2002)
2003- 5'148 km   Michael Schumacher Ferrari 1:29.468 (2004)

Otres competiciones editar

 
Ford capri zakspeed del DRM.

Los circuitos de Gran Premiu y curtiu usáronse nos principales campeonatos alemanes d'automovilismu, ente ellos el Deutsche Tourenwagen Masters, el Campeonatu Alemán d'Automovilismu, el Campeonatu Alemán de Superturismos y la Fórmula 3 Alemana.

La Fórmula 3000 Internacional visitar en 1992 y 1993, y más tarde ente 1996 y 2004. El so socesor, la GP2 Series, facer ente 2005 y 2007 y los años impares dende entós. Otros campeonatos de monoplaces que celebraron feches en Nürburgring inclúin la Fórmula 3000 Europea (dende 2001 hasta 2004 y nel añu 2007), la World Series by Renault (ente 2006 y 2009) y la Fórmula 3 Británica (en 2005).

 
Formula de Christian Bakkerud de la GP2 Series-

Nürburgring tien una llarga historia de carreres de resistencia. Los 1000 km de Nürburgring foi una de les principales carreres del Campeonatu Mundial de Resistencia dende la década de 1950 hasta la de 1990, y una prueba de la Le Mans Series na década de 2000. El Nordschleife utilízase anguaño en competiciones especiales, como les 24 Hores de Nürburgring y el Campeonatu de Nürburgring de Resistencia de la VLN, que s'apuesten con gran turismos y turismos simultáneamente.

Amás d'eses carreres de resistencia, Nürbugring foi usada pa carreres más curties de sport prototipos y gran turismos. La BPR Global GT Series tuvo presente en 1995 y 1996 y la GTR Euroseries en 1998. El so sustitutu, el Campeonatu FIA GT, visitó la pista en 1997, 2001 y 2010. El Campeonatu de la FIA de Sport Prototipos corrió ellí ente 1998 y 2001, y el Open Internacional de GT facer en 2010.

Per parte de los turismos, el Campeonatu Mundial de Turismos apostó una fecha en 1987 y el Campeonatu Européu de Turismos en 2001. Menos habituales son les carreres de motociclismu. El Gran Premiu d'Alemaña de Motociclismu del Campeonatu Mundial de Motociclismu tuvo llugar en Nürburgring en 17 ocasiones ente 1955 y 1997. El Campeonatu Mundial de Superbikes celebró feches en 1998, en 1999 y a partir de 2008.

Otres actividaes editar

El Nordschleife sirve como pista de pruebes d'automóviles de producción y de carreres. Amás, cualquier persona puede pagar pa correr nella col so automóvil, sía un turismu de baxa potencia o un superdeportivu.

Les instalaciones del autódromu inclúin un parque de diversiones y una galería de compres. Rock am Ring ye un festival de música añal que rexunta a artistes destacaos.

Referencies editar

  1. Ferreiro, Efrén López (19 de xunetu de 2012). «crisis-amenacia-a-la lleenda/ Nürburgring Nordschleife, la crisis amenacia a la lleenda». Consultáu'l 11 de febreru de 2017.
  2. Nürburgring Nordschleife - Automoción Almería. Automoción Almería. 26 de xineru de 2017. http://practicasemprendeweb.com/alumnu45/2017/01/26/nurburgring-nordschleife/. Consultáu'l 11 de febreru de 2017. 
  3. Córdoba, Diariu. Espectacular primer victoria de Webber y Alonso vuelve puntuar. Diariu Córdoba. http://www.diariocordoba.com/noticias/deportes/espectacular-primer-victoria-webber-alonso-vuelve-puntuar_496000.html. Consultáu'l 11 de febreru de 2017. 
  4. «GP d'Alemaña (Hamilton-Alonso-Webber)» (24 de xunetu de 2011). Consultáu'l 11 de febreru de 2017.

Enllaces esternos editar

Arriendu de coches de Nürburgring