Circuitu de Barcelona-Catalunya

El Circuitu de Barcelona-Cataluña (en catalán y oficialmente, Circuit de Barcelona-Catalunya), tamién conocíu como Circuitu de Montmeló o Circuitu de Barcelona, ye un autódromu asitiáu nes poblaciones de Montmeló (sectores 1 y 2) y Granollers (sector 3), na provincia de Barcelona, comunidá autónoma de Cataluña, España. Inauguráu nel añu 1991, tien un aforu de 131.000 espectadores, y acueye diverses competiciones ente les que destaquen el Gran Premiu d'España de Fórmula 1 y el Gran Premiu de Cataluña de Motociclismu del Campeonatu Mundial de Motociclismu. Tamién ye unu de los circuitos más utilizaos pa los ensayos de los distintos equipos europeos mientres el receso d'iviernu.

Circuitu de Barcelona-Catalunya
Circuit de Barcelona-Catalunya (ca)
Autódromu
Llocalización
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Vallès Oriental
Coordenaes 41°34′12″N 2°15′40″E / 41.57°N 2.2611111111111°E / 41.57; 2.2611111111111
Circuitu de Barcelona-Catalunya alcuéntrase n'España
Circuitu de Barcelona-Catalunya
Circuitu de Barcelona-Catalunya
Circuitu de Barcelona-Catalunya (España)
Historia y usu
Apertura1991
Orixe del nome Cataluña
Deporte deporte de motor
Llargor 4675 m
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

El Circuitu de Cataluña ye una instalación pública, que la so titularidá pertenez a un consorciu formáu pola Xeneralidá de Cataluña, el Real Automóvil Club de Cataluña (RACC), el Conceyu de Montmeló y el Conceyu de Barcelona.

Historia editar

El 3 d'ochobre de 1986, el Parllamentu de Cataluña aprobó por unanimidá una proposición non de llei, encamentando al gobiernu rexonal a "coordinar los organismos pertinentes, col fin d'estudiar y xunir esfuercios pa la creación d'un nuevu circuitu permanente de velocidá".

El 24 de febreru de 1989 constituyóse'l Consorciu del Circuitu de Cataluña ente la Xeneralidá de Cataluña, el Conceyu de Montmeló y el Real Automóvil Club de Cataluña, y roblóse un conveniu col Conseyu Cimeru de Deportes (CSD). Esi mesmu día, púnxose la primer piedra del Circuitu de Cataluña.

En setiembre de 1991 terminóse'l circuitu, el día de la inauguración los vehículos encargaos d'estrenar l'asfaltáu fueron los recién SEAT Toledo GT-16v xunto a los Audi 100 y les Fórmula 3 de Volkswagen, movíos espresamente dende Alemaña. Cinco díes dempués de la inauguración oficial el 10 de setiembre de 1991, el Circuitu de Cataluña acoyó la primer carrera oficial, el Campeonatu d'España de Turismos con victoria del ex piloto de F-1, Luis Pérez Sala. El 29 de setiembre de 1991 apostóse'l 35º Gran Premiu d'España de Fórmula 1, asocediendo al Circuitu de Xerez como sede. Faía más de 15 años que nun s'apostaba un GP de Fórmula 1 na rexón. El Mundial de motociclismu llegaría un añu más tarde cola celebración del GP d'Europa, nome que camudó pol de Gran Premiu de Cataluña de Motociclismu Gran Premiu de Cataluña a partir de 1996.

El Campeonatu de la FIA de Sport Prototipos visitó Cataluña dende 1999 hasta 2002, el Campeonatu Européu de Turismos y el Campeonatu FIA GT en 2003, la World Series by Renault dende 2002 hasta 2004 y dende 2006 hasta 2011, el Deutsche Tourenwagen Masters dende 2006 hasta 2009, la European Le Mans Series en 2008 y 2009, la Fórmula 3000 Europea dende 2006 hasta 2008, y el International GT Open a partir de 2006. Ellí compiten amás los principales campeonatos nacionales de circuitos, tales como'l Campeonatu d'España de Velocidá, el Campeonatu d'España de GT y el Campeonatu d'España de Fórmula 3.

Per otra parte, el Campeonatu Mundial de Rallycross compite dende 2015 nun circuitu mistu montáu nel tercer sector del trazáu orixinal.

 
Puestu de control nel Circuit de Catalunya.

Mientres los Xuegos Olímpicos de Barcelona 1992, el Circuitu foi'l puntu de partida y la meta de la prueba de 100 quilómetros contrarreló por equipos de ciclismu en ruta. Tamién s'utilizó como final de la última etapa de la Volta a Cataluña de 2009 y 2010.

En 2013, por cuenta de los problemes financieros que presentaba la organización del circuitu pa caltener les competiciones internacionales, el Conceyu de Barcelona xunir al consorciu xestor del circuitu. A cambéu, el circuitu camudó'l so nome de Circuitu de Cataluña a Circuitu de Barcelona-Cataluña.

Competiciones editar

Competición
Formula 1, GP2 Series, GP3 Series, Porsche Supercup
Moto GP, Moto2, Moto3
International GT Open, EuroFormula Open, Fórmula V8 3.5
Campeonatu d'España de Resistencia, Campeonatu de Catalunya de Velocidá
24 Hores de Cataluña de Motociclismu, 24 Hores de Barcelona de Motociclismu
Barcelona FIA World Rallycross
V de V Endurance Series

Meyores tiempos editar

Años Llargor Pilotu Equipu Vuelta rápida
1991-1993 4,747 km   Michael Schumacher Benetton-Ford 1:20,989 (1993)
1994 4,758 km   Michael Schumacher Benetton-Ford 1:25,155 (1994)
1995-1996 4,727 km   Damon Hill Williams-Renault 1:24,531 (1995)
1998-1999 4,728 km   Giancarlo Fisichella Jordan-Peugeot 1:22,242 (1997)
2000-2003 4,730 km   Rubens Barrichello Ferrari 1:20,143 (2003)
2004-2006 4,627 km   Giancarlo Fisichella Renault 1:15,641 (2005)
2007- 4,655 km   Sebastian Vettel Ferrari 1:17"182 (2018 tests)

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar