Llinguadocianu
El llinguadocianu ye una variedá dialeutal del occitanu.
Lengadocian | |||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Faláu en | |||||||||||
Faláu en | Francia | ||||||||||
Númberu de falantes | |||||||||||
| |||||||||||
Datos | |||||||||||
Familia |
occitano meridional (es) ![]() | ||||||||||
Estáu de vulnerabilidá | 4 peligru severu | ||||||||||
Sistema d'escritura | alfabetu llatín | ||||||||||
Códigos | |||||||||||
ISO 639-3 | lnc | ||||||||||
![]() |
Dominiu llingüísticu Editar
El llinguadocianu fálase en Francia, nos departamentos d'Aveyron, Lot, Tarn, Aude, Hérault, y parcialmente, nos de Lot y Garona, Tarn-et-Garonne, Lozère, Alta Garona, Ariège, Gard, Dordogne, Cantal, Pirineos Orientales y Gironde.
Rasgos principales Editar
Dende'l puntu de vista fonético-históricu podemos señalar los siguientes rasgos, que carautericen al llinguadocianu nel diasistema occitanu.
- non palatalización de los llatinos ka, ga.
g a ll u > gal, c a b r a > cabra
- conservación de la -s final de los plurales, rasgu que comparte col gascón y el catalán y lu estrema del provenzal.
f l o r e s > flors, p o r t a s > pòrtas
- non palatalización, al sur del dominiu, del grupu llatín kt.
f a c t u > fait, l a c t e > lait
- non vocalización de -l final (proveniente de -l o -ll), rasgu que lu opón al provenzal y al gascón.
s a l e > sal, b e ll u > bèl
- cayía de la -n proveniente de n intervocálica llatina. Esti rasgu compártelu col catalán.
v i n u > vi, b e n e > bé
- caltenimientu de les consonantes oclusives finales, carauterística ésta que lu avera al catalán.
l u p u > lop
Númberu de falantes Editar
Según un informe espublizáu pola Oficina del Altu Comisionáu de les Naciones Xuníes pa los Drechos Humanos, el númberu de falantes d'esta variedá taría en tornu a los dos millones.
Referencies Editar
BEC, Pierre. La langue occitane. Coleición Que sais-je?, Paris, PUF, 1963
Ver tamién Editar
- Languedocien: Artículu de la Wikipedia francesa