Ochomil

artículu de llista de Wikimedia

Un ochomil ye una elevación del terrén percima de los 8000 m sobre'l nivel del mar. El términu ochomil s'estendió y consolidó na terminoloxía alpinística pa designar los catorce montes independientes[1] de la Tierra qu'algamen más de 8000 metros d'altitú. Toes elles atópense nos cordales del Himalaya y del Karakórum, dambes n'Asia.

El Cho Oyu, el Lhotse, el Makalu y l'Everest, vistos dende la Estación Espacial Internacional.

Dellos datos editar

El primer intentu d'un alpinista tuvo llugar na espedición de los británicos Albert Mummery, Geoffrey Hastings y J. Norman Collie al Nanga Parbat en 1895; acabó en fracasu, cuando Mummery y dos Gurkhes, Ragobir y Goman Singh, morrieron por un ábanu.[2]

El primer ascensu con ésitu d'un ochomil foi'l de los franceses Maurice Herzog y Louis Lachenal, qu'algamaron el visu del Annapurna el 3 de xunu de 1950.

La primer persona en completar l'ascensión a los catorce ochomiles foi l'italianu Reinhold Messner, quien concluyó la fazaña'l 16 d'ochobre de 1986[3] ensin utilizar osíxenu en nenguna de les sos ascensiones. Seis d'elles fueron realizaes per nuevu víes (Kangchenjunga, Cho Oyu, Manaslu, Nanga Parbat, Annapurna y Gasherbrum I).[3] Un añu dempués, en 1987, el polacu Jerzy Kukuczka foi'l segundu en llogralo y, hasta güei, l'alpinista que lu hai consiguíu col menor marxe de tiempu: 7 años, 11 meses y 14 díes ente la primera y l'última visos.[3] Anque usó osíxenu suplementario nuna de les sos ascensiones, la que realizó al Everest,[3] realizó 4 de diches ascensiones en temporada iverniza (Kangchenjunga, Cho Oyu, Dhaulagiri y Annapurna).[3] En tolos casos tratar de la primer ascensión iverniza (ver Tabla-1). Amás, 9 d'estes ascensiones fueron realizaes per nuevu víes (toes, salvo los cuatro realizaes pel hibiernu y l'ascensión al Lhotse).[3]

 
Seis ochomiles y trés sietemiles dende un avión.

Nel 2013, l'aragonés Carlos Pauner convertir nel trentenu segundu montañeros en consiguir l'ascensión de les 14 cumes, siendo'l cuartu español en consiguilo, col méritu añadíu de faelo en toes elles ensin osíxenu. L'alpinista que más vegaes xubió a montes d'esti tipu ye'l nepalés Phurba Tashi con 26 ascensiones[4]siguíu pol español Juanito Oiarzabal, con 25. Juanito Oiarzabal marcar en 2009 l'oxetivu de ser la primer persona de la hestoria en xubir dos veces a los catorce ochomiles.[5] Apa Sherpa tien el récor d'ascensiones al monte Everest, con 21, la postrera llograda'l 11 de mayu de 2011. El cazacu Denis Urubko realizó en 2001 la proeza de l'ascensión más rápida a un monte de más de 8.000 metros, foi nel Gasherbrum II y xubir en 7 hores y 30 minutos.[6]

Tabla-1: Llista de ochomiles y primeres ascensiones editar

Nᵘ Picu Altor Llocalización Primer ascensión Primer/os alpinista/es nel cume[7] Primer ascensión pel hibiernu[8] Primer/os alpinista/es nel cume pel hibiernu[8]
1 Everest 8848 m China/Nepal 01953-05-29 29 de mayu de 1953   Edmund Hillary
  Tenzing Norgay
01980-02-17 17 de febreru de 1980   Krzysztof Wielicki
  Leszek Cichy
2 K2 8611 m China/Paquistán[9] 01954-07-31 31 de xunetu de 1954   Achille Compagnoni
  Lino Lacedelli


3 Kanchenjunga 8586 m India/Nepal 01955-05-25 25 de mayu de 1955   George Band
  Joe Brown
01986-01-11 11 de xineru de 1986   Jerzy Kukuczka
  Krzysztof Wielicki


4 Lhotse 8516 m China/Nepal 01956-05-18 18 de mayu de 1956   Fritz Luchsinger
  Ernst Reiss
01988-12-31 31 d'avientu de 1988   Krzysztof Wielicki


5 Makalu 8463 m China/Nepal 01955-05-15 15 de mayu de 1955   Jean Couzy
  Lionel Terray
02009-02-09 9 de febreru de 2009   Simone Moro
  Dennis Urubko


6 Cho Oyu 8201 m China/Nepal 01954-10-19 19 d'ochobre de 1954   Joseph Joechler
  Pasang Dawa Lama
  Herbert Tichy
01985-02-12 12 de febreru de 1985   Maciej Berbeka
  Maciej Pawłikowski
  (Zygmunt Andrzej Heinrich)
  (Jerzy Kukuczka)[10]


7 Dhaulagiri 8167 m Nepal 01960-05-13 13 de mayu de 1960   Kurt Diemberger
  Peter Diener
  Nawang Dorje
  Nima Dorje
  Ernst Forrer
  Albin Schelbert
01985-01-21 21 de xineru de 1985   Jerzy Kukuczka
  Andrzej Czok


8 Manaslu 8163 m Nepal 01956-05-09 9 de mayu de 1956   Toshia Imanishi
  Gyalzen Norbu
01984-01-12 12 de xineru de 1984   Maciej Berbeka
  Ryszard Gajewski


9 Nanga Parbat 8125 m Paquistán[9] 01953-07-03 3 de xunetu de 1953   Hermann Buhl 02016-02-26 26 de febreru de 2016   Alex Txikon
  Simone Moro
  Ali Sadpara
10 Annapurna 8091 m Nepal 01950-06-03 3 de xunu de 1950   Maurice Herzog
  Louis Lachenal
01987-02-03 3 de febreru de 1987   Jerzy Kukuczka
  Artur Hajzer


11 Gasherbrum I 8068 m China/Paquistán[9] 01958-07-05 5 de xunetu de 1958   Andrew Kauffman
  Pete Schoening
02012-03-09 9 de marzu de 2012   Adam Bielecki
  Janusz Golab


12 Broad Peak 8047 m China/Paquistán[9] 01957-06-09 9 de xunu de 1957   Hermann Buhl
  Kurt Diemberger
  Marcus Schmuck
  Fritz Wintersteller
02013-03-05 5 de marzu de 2013   Maciej Berbeka
  Adam Bielecki
  Artur Malek
  Tomasz Kowalski


13 Gasherbrum II 8035 m China/Paquistán[9] 01956-07-07 7 de xunetu de 1956   Josef Larch
  Fritz Moravec
  Hans Willenpart
02011-02-02 2 de febreru de 2011   Simone Moro
  Dennis Urubko
  Cory Richards



14 Shisha Pangma 8027 m China 01964-05-02 2 de mayu de 1964   Hsu Ching
  Chang Chun-yen
  Wang Fu-zhou
  Chen San
  Cheng Tien-liang
  Wu Tsung-yue
  Sodnam Doji
  Migmar Trashi
  Doji
  Yonten
02005-01-14 14 de xineru de 2005   Piotr Morawski
  Simone Moro

Tabla-2: Alpinistes qu'algamaron el cume de tolos ochomiles[3][11] editar

Nom Ensin O2 adicional Añu Nacionalidá
1 Reinhold Messner 1 1970-1986   Italianu
2 Jerzy Kukuczka 1979-1987   Polacu
3 Erhard Loretan 2 1982-1995   Suizu
4 Carlos Carsolio*[12] 1985-1996 (mayu)   Mexicanu
5 Krzysztof Wielicki 1980-1996 (setiembre)   Polacu
6 Juanito Oiarzabal 3 1985-1999*[13]   Español
7 Sergio Martini 1983-2000[14]   Italianu
8 Park Young-Seok[15][16] 1993-2001 (xunetu)   Surcoreanu
9 Um Hong-Gil[15][16] 1988-2001 (setiembre)   Surcoreanu
10 Alberto Iñurrategi 4 1991-2002   Español
11 Hang Wang-Yong[15] 1994-2003   Surcoreanu
12 Edmund Viesturs 5 1989-2005   Estauxunidense
13 Silvio Mondinelli 6 1993-2007   Italianu
14 Iván Vallejo 7 1997-2008   Ecuatorianu
15 Denis Urubko 8 2000-2009 (11 de mayu)   Cazacu
16 Ralph Dujmovits 1990-2009 (20 de mayu)   Alemán
17 Veikka Gustafsson 9 1993-2009 (xunetu)   Finlandés
18 Andrew Lock[17] 1993-2009 (ochobre)   Australianu
19 João Garcia[18] 10 1993-2010 (17 d'abril)   Portugués
20 Piotr Pustelnik[19] 1990-2010 (27 d'abril, 13 hores)   Polacu
21 Edurne Pasaban[20] 2001-2010 (17 de mayu)   Española
22 Abele Blanc[21][22][23] 1992-2011 (26 d'abril)   Italianu
23 Mingma Sherpa 2000-2011 (20 de mayu)   Nepalés
24 Gerlinde Kaltenbrunner 11 1998-2011 (23 d'agostu)   Austriaca
25 Vassily Pivtsov 2001-2011   Cazacu
26 Maxut Zhumayev 12 2001-2011   Cazacu
27 Kim Jae-Soo 2000-2011   Surcoreanu
28 Mario Panzeri[24] 13 1988-2012   Italianu
29 Hirotaka Takeuchi 1995-2012   Xaponés
30 Chhang Dawa Sherpa 2001-2013   Nepalés
31 Kim Chang-Ho 14 2005-2013   Surcoreanu
32 Carlos Pauner 2001-2013   Español
33 Jorge Egocheaga 2002-2014   Español
34 Radek Jaroš 15 1998-2014   Checu
35 Nives Meroi 16 1998-2017   Italiana
36 Romanu Benet 17 1998-2017   Italianu
37 Peter Hámor 18 1998-2017   Eslovacu
38 Azim Gheychisaz 19 2008-2017   Iranín
39 Ferrán Latorre 1999-2017   Español
40 Oscar Cadiach 20 1984-2017   Español

Galería editar

Ver tamién editar

Notes editar

  1. Namái s'inclúin aquelles que, por una clasificación oxetiva, pueden considerase como montes independientes ya individuales, en contraposición con montes subsidiarias d'otra mayor. Un exemplu d'ello pue ser el Nuptse, nel macizu del que surde tamién el Everest, que, entá cuntando con un altor de casi 8000 metros, puede considerase subsidiaria del Lhotse, o inclusive del mesmu Monte Everest, yá que tien una prominencia de solu 319 metros.
  2. curtia biografía de Mummery (n'inglés)[1]
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Tabla detallada con tolos alpinistes que completaron los catorce "ochomiles" en 8000ers.com, pol estadísticu Eberhard Jurgalski (en PDF descargable). [2]
  4. Preliminary stats: Himalaya and Everest 2011 spring review http://www.explorersweb.com/everest_k2/news.php?id=20198
  5. barrabes.com, Nuevu proyeutu de Juanito Oiarzábal: 2x14 ochomiles
  6. Resume de la temporada de primavera 2009 pol estadísticu Rodrigo Granzotto Perón pa MountEverest.net[3]
  7. Tabla de los primeres alpinistes n'esguilar cada "ochomil" en AdventureStats.com[4]
  8. 8,0 8,1 Tabla coles primeres ascensiones ivernices a montes de más de 8000 metros, pol estadísticu Eberhard Jurgalski (en PDF descargable, ye la segunda páxina). Reparar que nengún "ochomil" del Karakorum pudo ser xubíu pel hibiernu. [5]
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Nota: Los montes mentaos cayen nuna rexón de soberanía apostada. Esta rexón tamién ye demandada per parte de la India xunto con Caxmir.
  10. Heinrich y Kukuczka xubieron el 15 de febreru. Al formar parte de la mesma espedición la mayoría d'estadísticos incluyir dientro de la "primer ascensión", pero non toos.
  11. Llistáu de tolos alpinistes con 14 "ochomiles" hasta 2007 en Xplorersweb [6]
  12. Carlos Carsolio recibió osíxenu cuando baxaba del Makalu como tratamientu contra un principiu d'edema pulmonar, polo cual el so ascensu del Makalu nun ye reconocíu ensin osíxenu adicional pola communidad alpinística. [7]
  13. Oiarzábal xubió'l Everest per primer vegada en 1993 con osíxenu adicional. Sicasí, repitió l'ascensu en 2001 ensin osíxenu adicional, polo que completó los 14 ochomiles ensin osíxenu en 2001.[8]
  14. La espedición de Martini al Dhaulagiri en 1976 nun foi al visu principal. Martini xubió a ésta en 1989[9]
  15. 15,0 15,1 15,2 Los nomes coreanos apaecen equí respetando la norma que rixe nesti país d'anteponer l'apellíu al nome de pila
  16. 16,0 16,1 Um Hong-Gil aspiraba a ser consideráu como'l primer asiáticu n'esguilar los 14 "ochomiles" de la Tierra. Pero les sos ascensiones al Lhotse y al Shisha Pangma fueron llargamente puestes en dulda. Um xubió dambos montes de nuevu en 2001 (el Lhotse en primavera y el Shisha Pangma na seronda) pero, mentanto, Park completara les 14 ascensiones, siendo consideráu'l primer asiáticu en consiguilo. Park tamién repitiera nel 2000 la so ascensión al Lhotse, una y bones una anterior xeneraba duldes y nun tener una semeya dende la visu que lu probara. Na so ascensión del 2000 realizó una completísima serie de fotografíes de tola so ascensión p'acallantar tou discutiniu. Fonte: http://www.mounteverest.net/news.php?id=18637 (n'inglés)
  17. Noticia de la consecución del "ochomil" númberu 14 pa Andrew Lock
  18. «Annapurna summit push watch: SUMMITS!». Explorersweb. Consultáu'l 17 d'abril de 2010.
  19. Información sobre'l llogru de Pustelnik en ExWeb
  20. Edurne Pasaban corona'l so 14º 'ochomil'[10]
  21. Revista Desnivel: Abele Blanc completa los sos catorce ochomiles diez años dempués.sos-14-ochomiles-diez-ano-despues
  22. [11]
  23. [12]
  24. "Sono in visu, sono in visu!"Il 14esimo ottomila di Panzeri. 15 de mayu de 2012. http://www.ilgiorno.it/lecco/cronaca/2012/05/17/714190-sono_visu_sono_visu.shtml. 

Enllaces esternos editar

  •   Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Ochomil.
  • Altitú, allugamientu y coordenaes de les 14 montes de más de 8.000 metros [13]