Zambia[10] oficialmenteRepública de Zambia (Republic of Zambia, n'inglés) ye un estáu ensin salida al mar del África Austral. Llenda cola República Democrática d'El Congu al norte, Tanzania al noreste, Malaui al este, Mozambique, Zimbabue, Botsuana y Namibia al sur, y Angola al oeste. La so capital ye Lusaka, asitiada na fastera centru-meridional del país. La población d'esti concéntrese principalmente alredor de la capital y na provincia de Copperbelt, al noroeste, que son los dos centros económicos principales del país.

Zambia
Republic of Zambia
estáu soberanu
Bandera de Zambia escudu de Zambia
Lema nacional “One Zambia, One Nation”
(inglés: «Una Zambia, Una Nación»)
Himnu nacional Stand and Sing of Zambia, Proud and Free
Alministración
Nome oficial Zambia (en)
République de Zambie (fr)
Capital Lusaka
Forma de gobiernu presidencialismu
Democracia representativa
Presidente de Zambia Hakainde Hichilema (dende 24 agostu 2021)
Presidente de Zambia Edgar Lungu
Llingües oficiales inglés
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 14°S 28°E / 14°S 28°E / -14; 28
Superficie 752618 km²
% agua 1
Costes nun tien
Llenda con 5.664 km
Puntu más altu Mafinga Central (es) Traducir
Puntu más baxu Ríu Zambeze
Demografía
Población 17 094 130 hab. (2017)
Densidá 22,71 hab/km²
Xentiliciu zambianu (masculín singular)
zambiana (femenín singular)
Esperanza de vida 61,874 años
IDH 0,565 (2021)
Tasa de fertilidá 5,353 (2014)
Economía
Moneda kwacha zambiano (es) Traducir
PIB nominal 22 147 649 569 $ (2021)
Bancu central Banco de Zambia (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .zm
Códigu telefónicu +260
Códigu ISO 894 / ZMB / ZM
Estaya horaria UTC+02:00 y Africa/Lusaka (en) Traducir
statehouse.gov.zm
Cambiar los datos en Wikidata

Habitáu orixinariamente polos Khoisan, la rexón viose afeutada pola espansion Bantú del sieglu XIII. Visitada por esploradores europeos nel sieglu XVIII, hacia'l final del sieglu XIX l'actual Zambia convirtióse nos protectoraos de Barotziland-Rodesia Noroccidental y Rodesia Nororiental. Dambos foron fusionaos en 1911 pa formar la Rodesia del Norte. La mayoría del periodu de dominiu colonial Zambia foi gobernada por una alministración nombrada dende Londres col asesoramientu de la Compañía Británica del África del Sur (British South Africa Company).

El 24 d'ochobre de 1964 Zambia declaró la so independencia del Reinu Xuníu, y el primer ministru Kenneth Kaunda convirtióse nel primer presidente. El partíu de Kaunda, el socialista Partíu Xuníu de la Independencia Nacional (United National Independence Party, UNIP), caltúvose nel poder de forma continuada de magar hasta 1991. Kaunda convirtióse nún actor fundamental de la diplomacia rexonal, y cooperó enforma con Estaos Xuníos na gueta de soluciones pa los conflictos de Zimbabue, Angola y Namibia. De 1972 a 1991 el país foi un réxime de partíu únicu, col UNIP como únicu partíu llegal col lema "One Zambia, One Nation" (Una Zambia, una nación). El socesor de Kaunda foi Frederick Chiluba, del Movimientu por una Democracia Multipartidaria (Movement for Multi-Party Democracy, MMD) socialdemócrata. Embaxu la so presidencia el país entamó una dómina de medría socioeconómica y de descentralización gubernamental. El socesor de Chiluba, Levy Mwanawasa, elixíu n'eleiciones llibres, presidió'l país dende xineru de 2002 hasta morrer n'agostu de 2008, y desarrolló nel so mandatu aiciones p'amenorgar la corrupción y aumentar los servicios sociales. A la so muerte sustituyolu de forma interina Rupiah Banda, que ganó dempués les eleiciones de 2008. Duró nel cargu namái trés años, porque en 2011 foi derrotáu nes eleiciones pol cabezaleru del Frente Patrióticu (Patriotic Front), Michael Sata. Esti morrió'l 28 d'ochobre de 2014, convirtiéndose asina nel segundu presidente zambianu en morrer demientres dirixía'l país. Sustituyolu interinamente Guy Scott, hasta que nes eleiciones de 20 de xineru de 2016 Edgar Lungu foi elixíu como sestu presidente de la República de Zambia.

Historia editar

Economía editar

Organización territorial editar

 
Provincies de Zambia.

Zambia dixébrase en diez provincies. Cada provincia ta dixebrada en distritos, sumando un total de 89 en tol país.

  1. Provincia Central (Kabwe)
  2. Provincia de Copperbelt (Ndola)
  3. Provincia del Este (Chipata)
  4. Provincia de Luapula (Mansa)
  5. Provincia de Lusaka (Lusaka)
  6. Provincia de Muchinga (Chinsali)
  7. Provincia del Noroeste (Solwezi)
  8. Provincia del Norte (Kasama)
  9. Provincia del Oeste (Mongu)
  10. Provincia del Sur (Livingstone)

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://thecommonwealth.org/our-member-countries/zambia. Data de consulta: 21 ochobre 2022. Tipo de referencia: official member page.
  2. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  6. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/zambia. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  8. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  9. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 6. Supports qualifier: data de principiu.
  10. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.

Enllaces esternos editar


África
Angola | Arxelia | Benín | Botsuana | Burkina Fasu | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Comores | El Congu | República Democrática d'El Congu | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bisáu | Guinea Ecuatorial | Kenia | Lesothu | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Ruanda | Santu Tomé y Príncipe | Seixeles | Senegal | Sierra Lleona | Somalia | Suazilandia | Sudáfrica | Sudán | Sudán del Sur | Tanzania | Togu | Tunicia | Uganda | Xibuti | Zambia | Zimbabue

Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | El Sáḥara Occidental | Socotra | Tromelin