Guinea-Bisáu

país d'África

Guinea-Bisáu[11] (en portugués Guiné-Bissau y oficialmente República da Guiné-Bissau) ye un país del oeste d'África. Ye, colos sos 36.125 km² d'estensión, ún de los países más pequeños del África Continental; la so población ye de 1.815.698 habitantes. Llenda con Senegal al norte, y Guinea al sur y al este, y col Océanu Atlánticu al oeste. Antigua colonia portuguesa col nome de Guinea Portuguesa, agregose-y al nome del país, tres de la so independencia, el de la so capital, Bisáu, pa prevenir tracamundios ente ella y la República de Guinea, que formaba la Guinea Francesa.

Guinea-Bisáu
República da Guiné-Bissau
estáu soberanu
Bandera de Guinea-Bisáu escudu de Guinea-Bisáu
Lema nacional Unidade Luta Progresso
Xunidá Llucha y Progresu
Himnu nacional Esta é a Nossa Pátria Bem Amada
Alministración
Nome oficial Guinea-Bissau (it)
Guiné-Bissau (pt)
la République de Guinée-Bissao (fr)
Capital Bisáu
Presidente de Guinea-Bisáu Umaro Sissoco Embaló (es) Traducir (dende 27 febreru 2020)
Primer Ministru de Guinea-Bisáu Nuno Gomes Nabiam (es) Traducir (dende 28 febreru 2020)
Llingües oficiales portugués
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 12°N 15°W / 12°N 15°O / 12; -15
Superficie 36125 km²
% agua 12 %
Costes 350 km
Llenda con 724 km
Puntu más altu Monte Torin (en) Traducir
Puntu más baxu Océanu Atlánticu
Demografía
Población 1 861 283 hab. (2017)
Densidá 51,52 hab/km²
Xentiliciu de Guinea-Bisáu (masculín singular, femenín singular)
Esperanza de vida 59,86 años
IDH 0,483 (2021)
Tasa de fertilidá 4,835 (2014)
Economía
Moneda francu CFA d'África Occidental
PIB nominal 1 638 517 607 $ (2021)
Bancu central Banco Central de los Estados de África Occidental (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .gw
Códigu telefónicu +245
Códigu ISO 624 / GNB / GW
Estaya horaria UTC±00:00 y Africa/Bissau (en) Traducir
gov.gw
Cambiar los datos en Wikidata

Guinea-Bisáu formó, primero de la colonización europea, parte del reinu de Gabú, que primeru foi parte del imperiu de Malí y, tres de la so decayencia, un reinu independiente. Parte del territoriu d'esti reinu foi independiente hasta'l sieglu XVIII, mentantu qu'otra tuvo controlau pol Imperiu portugués dende'l sieglu XVI. A la fin, foi colonizáu nel sieglu XIX, convirtiéndose na Guinea Portuguesa. Dende la so independencia, proclamada en 1973 y reconocida al añu siguiente, el país tien una llarga historia d'inestabilidá política: dengún de los sos presidentes consiguió completar los cinco años de mandatu a los que da derechu la victoria nes eleiciones.

La llingua oficial y nacional del país ye'l portugués. Por embargu, esti ye falao namái pol 14% de la población, y coesiste con una variante criolla del portugués, nomada Crioulo, que ye falada pol 44% de la población como primer llingua, y por munchos más como segunda llingua tres de la so llingua africana nativa. No que cinca a les creyencies relixoses, el 40% de la población ye musulmana, y hai un 15% de cristianos, otru 15% d'animistes y un 18% de xente con otres creyencies o sin relixón especificada.

El país, ún de los del mundu con menor Productu Interior Brutu per cápita, ye miembro de la Organización de les Naciones Xuníes, la Xunión Africana, la Comunidá de Países de Llingua Portuguesa, la Organización Internacional de la Francofonía, la Organización pa la Cooperación Islámica y la Zona de Paz y Cooperación del Atlánticu Sur, y formó parte tamién de la desapaecida Xunión Llatina.


Historia editar

Economía editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consulta: 29 ochobre 2022.
  2. URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  3. URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
  4. URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  5. URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  6. URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
  7. URL de la referencia: http://icdo.org/who-we-are/members/member-states.html. Data de consulta: 11 mayu 2020.
  8. URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/guinea-bissau. Data de consulta: 26 mayu 2020.
  9. URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
  10. URL de la referencia: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consulta: 16 marzu 2024. Páxina: 8. Supports qualifier: data de principiu.
  11. (2010) Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. Uviéu: Academia de la Llingua Asturiana. ISBN 978-84-8168-500-8.


África
Angola | Arxelia | Benín | Botsuana | Burkina Fasu | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Comores | El Congu | República Democrática d'El Congu | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bisáu | Guinea Ecuatorial | Kenia | Lesothu | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Ruanda | Santu Tomé y Príncipe | Seixeles | Senegal | Sierra Lleona | Somalia | Suazilandia | Sudáfrica | Sudán | Sudán del Sur | Tanzania | Togu | Tunicia | Uganda | Xibuti | Zambia | Zimbabue

Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | El Sáḥara Occidental | Socotra | Tromelin

Organización pa la Cooperación Islámica
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme

Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte