La República de Ruanda, o simplemente Ruanda[1][2], ye un país del África Central. Llenda con Uganda, Burundi, la República Democrática d'El Congu y Tanzania. Ye un pequeñu país asitiáu na rexón de los Grandes Llagos d'África; conocíu como los "borrinos d'África", tamién pola so fauna xabaz, principalmente polos sos goriles de monte, poles sos ciudaes típiques y polos parques nacionales y paraxes naturales qu'ufre'l so paisax montesín. El so terrén fértil y montesín que-y da'l títulu de "Tierra de mil colines" (en francés: Pays des Mille Collines /pei de mil kɔ.lin/) ha soportar les poblaciones más denses del continente africanu.

Ruanda
Repubulika y'u Rwanda
République Rwandaise
Republic of Rwanda
República
Flag of Rwanda.svg Coat of arms of Rwanda.svg
bandera de Ruanda escudu de Ruanda
Lema nacional Ubumwe, Umurimo, Gukunda Igihugu
(Kinyarwanda: Xunidá, Trabayu, Patriotismu)
Himnu nacional Rwanda Nziza
Alministración
Nome oficial Ruanda (it)
Rwanda (en)
Rwanda (fr)
Rwanda (rw)
la République du Rwanda (fr)
Capital Kigali
Presidente de Ruanda Paul Kagame (dende 24 marzu 2000)
Primer Ministru de Ruanda (dende 12 ochobre 1991) Édouard Ngirente (dende 30 agostu 2017)
Llingües oficiales Kiñaruanda, inglés, francés y suaḥili
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 1°54′S 29°54′E / 1.9°S 29.9°E / -1.9; 29.9Coordenaes: 1°54′S 29°54′E / 1.9°S 29.9°E / -1.9; 29.9
Rwanda on the globe (Africa centered).svg
Superficie 26338 km²
% agua 5,3%
Costes nun tien
Llenda con 893 km
Puntu más altu Monte Karisimbi (es) Traducir
Puntu más baxu Ríu Ruzizi
Demografía
Población 13 246 394 hab. (2022)
Densidá 502,94 hab/km²
Xentiliciu ruandés y ruandesa
Esperanza de vida 67,129 años
IDH 0,534 (2021)
Tasa de fertilidá 3,898 (2014)
Economía
Moneda franco ruandés (es) Traducir
Bancu central Banco Nacional de Ruanda (es) Traducir
Más información
Dominiu d'Internet .rw
Códigu telefónicu +250
Códigu ISO 646 / RWA / RW
Estaya horaria UTC+02:00 y Africa/Kigali (en) Traducir
gov.rw
Cambiar los datos en Wikidata

La dependencia na agricultura de subsistencia, la densidá demográfica alta y n'aumentu, amenorga la fertilidá'l suelu y el clima inciertu fai de Ruanda un país u la desnutrición crónica ye estendida y la probitú endémica. Ye remembráu anguaño poles sangrines guerres que lu azotaron recientemente y particularmente pol xenocidiu ocurríu en 1994 data na que les muertes superaren el millón de persones. Los camudamientos qu'esti país tien parecío son traumáticos pal so pueblu.

Organización territorialEditar

 
Provincies de Ruanda.

Dende'l 1 de xineru de 2006 Ruanda ta dixebrada en 5 provincies, sustituyendo a les 12 antigües.

Provincia Nome en Kinyarwanda Capital Superficie
(km²) [3]
Población
(censu de 2012)
Provincia de Kigali Umujyi wa Kigali Kigali 730 1,132,686
Provincia del Sur Amajyepfo Nyanza 5,963 2,589,975
Provincia del Oeste Iburengerazuba Kibuye 5,883 2,471,239
Provincia del Norte Amajyaruguru Byumba 3,276 1,726,370
Provincia del Este Iburasirazuba Rwamagana 9,458 2,595,703

HistoriaEditar

Artículu principal: Historia de Ruanda

EconomíaEditar

Artículu principal: Economía de Ruanda

ReferenciesEditar

Enllaces esternosEditar


África
Angola | Arxelia | Benín | Botsuana | Burkina Fasu | Burundi | Cabu Verde | Camerún | República Centroafricana | Chad | Comores | El Congu | República Democrática d'El Congu | Costa de Marfil | Eritrea | Etiopía | Exiptu | Gabón | Gambia | Ghana | Guinea | Guinea-Bisáu | Guinea Ecuatorial | Kenia | Lesothu | Liberia | Libia | Madagascar | Malaui | Malí | Marruecos | Mauriciu | Mauritania | Mozambique | Namibia | Níxer | Nixeria | Ruanda | Santu Tomé y Príncipe | Seixeles | Senegal | Sierra Lleona | Somalia | Suazilandia | Sudáfrica | Sudán | Sudán del Sur | Tanzania | Togu | Tunicia | Uganda | Xibuti | Zambia | Zimbabue

Dependencies: Islles Kerguelen | Mayotte | Reunión | El Sáḥara Occidental | Socotra | Tromelin