Departamentos de Francia

entidá territorial alministrativa de Francia
(Redirixío dende Departamentu francés)

Los departamentos de Francia (en francés: départements) son una de les entidaes territoriales principales nes que s'estrema alministrativamente Francia. El departamentu, la cabecera (-y chef-lieu) y el prefeutu (la sous-préfecture) equivaldríen a la provincia, la capital de provincia y el Subdelegáu del Gobiernu frances, respeutivamente, o bien, al estáu, capital y gobernador en ciertes repúbliques federales.

Mapa de los 101 departamentos de Francia.

Los Departamentos son tamién circunscripciones eleutorales. Alministrativamente atopar ente les Rexones y los distritos (arrondissements). Francia ta estremada en 101 departamentos, de los cualos cinco atópase en ultramar.

Los departamentos identificar por un númberu, xeneralmente asignáu por orde alfabéticu; caso aparte'l de los d'Île-de-France, formaos a partir de les antiguos departamentos del Sena y de Sena y Oise, y ordenaos a la fin, pola so creación relativamente recién. Na mayoría de los casos esi númberu correspuende tamién al códigu postal. Los nomes de los departamentos nun se basen en criterios históricos, por non recordar la división en provincies del Antiguu Réxime, sinón principalmente en función de criterios xeográficos. La mayoría son nomes de ríos, montes o islles. Este mesmu criteriu usar na división territorial d'España mientres la ocupación napoleónica.

Los departamentos fueron creaos por decretu del 22 d'avientu de 1789, adoptáu pola Asamblea Constituyente, pa reemplazar a les provincies de Francia, consideraes contraries a la homoxeneidá de la nación. El so númberu exactu (83) y les sos llendes establecieron el 26 de febreru de 1790, y la so esistencia fíxose efectiva'l 4 de marzu de 1790. Darréu sufrieron diversos cambeos hasta llegar a los 101 actuales. La islla de Mayotte foi'l postreru en convertise en departamentu d'ultramar a partir de marzu de 2011.[1]

Departamentos de Francia n'orde numbéricu editar

Númberu Nome
(en francés)
Nome
(n'asturianu)
Nome llocal
(si procede)
Cabecera Fecha de constitución
01 Ain Ain En[2] Bourg-en-Bresse 4 de marzu de 1790
02 Aisne Aisne - Laon 4 de marzu de 1790
03 Allier Allier Alièr[3] Moulins (Allier) 4 de marzu de 1790
04 Alpes-de-Haute-Provence Alpes d'Alta Provenza Aups d'Auta Provença[3] Digne-les-Bains 4 de marzu de 1790
05 Hautes-Alpes Alto Alpes Auts Aups[3] Gap 4 de marzu de 1790
06 Alpes-Maritimes Alpes-Marítimos Aups Maritims[3] Niza 23 de xunu de 1860
07 Ardèche Ardèche Ardecha[3] Privas 4 de marzu de 1790
08 Ardennes Ardenas - Charleville-Mézières 4 de marzu de 1790
09 Ariège Ariège Arièja[3] Foix 4 de marzu de 1790
10 Aube Aube - Troyes 4 de marzu de 1790
11 Aude Aude Aude[3] Carcassonne 4 de marzu de 1790
12 Aveyron Aveyron Avairon[3] Rodez 4 de marzu de 1790
13 Bouches-du-Rhône Boques del Ródano Boques de Ròse[3] Marsella 4 de marzu de 1790
14 Calvados Calvados - Caen 4 de marzu de 1790
15 Cantal Cantal Cantal[3] Aurillac 4 de marzu de 1790
16 Charente Charente Charanta / Chérente[3][4] Angoulême 4 de marzu de 1790
17 Charente-Maritime Charente Marítimu - La Rochela 4 de marzu de 1790
18 Cher Cher Char[3] Bourges 4 de marzu de 1790
19 Corrèze Corrèze Corresa[3] Tulli 4 de marzu de 1790
2A Corse-du-Sud Córcega del Sur Corsica Suttana[5] Ajaccio 1 de xineru de 1976
2B Haute-Corse Alta Córcega Corsica Suprana[5] Bastia 1 de xineru de 1976
21 Côte-d'Or Côte-d'Or - Dijon 4 de marzu de 1790
22 Côtes-d'Armor Côtes-d'Armor Aodoù-an-Arvor[6] Saint-Brieuc 4 de marzu de 1790
23 Creuse Creuse Cruesa[3] Guéret 4 de marzu de 1790
24 Dordogne Dordoña Dordonha[3] Périgueux 4 de marzu de 1790
25 Doubs Doubs Dubs[2] Besançon 4 de marzu de 1790
26 Drôme Drôme Droma[3] Valence 4 de marzu de 1790
27 Eure Eure - Évreux 4 de marzu de 1790
28 Eure-et-Loir Eure y Loir - Chartres 4 de marzu de 1790
29 Finistère Finistère Penn-ar-Bed[6] Quimper 4 de marzu de 1790
30 Gard Gard Gard[3] Nimes 4 de marzu de 1790
31 Haute-Garonne Alta Garona Nauta Garona[3] Toulouse 4 de marzu de 1790
32 Gers Gers Gèrs[3] Auch 4 de marzu de 1790
33 Gironde Gironda Gironda[3] Burdeos 4 de marzu de 1790
34 Hérault Hérault Erau[3] Montpellier 4 de marzu de 1790
35 Ille-et-Vilaine Ille y Vilaine Il-hai-Gwilen[6] Rennes 4 de marzu de 1790
36 Indre Indre Indra[3] Châteauroux 4 de marzu de 1790
37 Indre-et-Loire Indre y Loira - Tours 4 de marzu de 1790
38 Isère Isère Isera / Isèra[2][3] Grenoble 4 de marzu de 1790
39 Jura Jura Jura[2] Lons-le-Saunier 4 de marzu de 1790
40 Landes Landas Llanes[3] Mont-de-Marsan 4 de marzu de 1790
41 Loir-et-Cher Loir y Cher - Blois 4 de marzu de 1790
42 Loire Loira Lêre / Léger[2][3] Saint-Étienne 12 d'agostu de 1793
43 Haute-Loire Altu Loira Naut Léger[3] Le Puy-en-Velay 4 de marzu de 1790
44 Loire-Atlantique Loira Atlánticu Liger-Atlantel[6] Nantes 4 de marzu de 1790
45 Loiret Loiret - Orleans 4 de marzu de 1790
46 Lot Lot Òlt[3] Cahors 4 de marzu de 1790
47 Lot-et-Garonne Lot y Garona Òlt y Garona[3] Agen 4 de marzu de 1790
48 Lozère Lozère Losèra[3] Mende 4 de marzu de 1790
49 Maine-et-Loire Maine y Loira - Angers 4 de marzu de 1790
50 Enllordie Manche - Saint-Lô 4 de marzu de 1790
51 Marne Marne - Châlons-en-Champagne 4 de marzu de 1790
52 Haute-Marne Alto Marne - Chaumont 4 de marzu de 1790
53 Mayenne Mayenne - Laval 4 de marzu de 1790
54 Meurthe-et-Moselle Meurthe y Mosela - Nancy 7 de setiembre de 1871
55 Meuse Meuse - Bar-le-Duc 4 de marzu de 1790
56 Morbihan Morbihan Mor-Bihan[6] Vannes 4 de marzu de 1790
57 Moselle Mosela - Metz 4 de marzu de 1790
58 Nièvre Nièvre - Nevers 4 de marzu de 1790
59 Nord Nord - Lille 4 de marzu de 1790
60 Oise Oise - Beauvais 4 de marzu de 1790
61 Orne Orne - Alençon 4 de marzu de 1790
62 Pas-de-Calais Pas-de-Calais - Arrás 4 de marzu de 1790
63 Puy-de-Dôme Puy-de-Dôme Puèi Domat[3] Clermont-Ferrand 4 de marzu de 1790
64 Pyrénées-Atlantiques Pirineos Atlánticos Pirenèus Atlantics[3] / Pirinio Atlantikoak[7] Pau 4 de marzu de 1790
65 Hautes-Pyrénées Altos Pirineos Nauts Pirenèus[3] Tarbes 4 de marzu de 1790
66 Pyrénées-Orientales Pirineos Orientales Pirenèus Orientals[3] / Pirineus Orientals[8] Perpiñán 4 de marzu de 1790
67 Bas-Rhin Baxu Rin - Estrasburgu 4 de marzu de 1790
68 Haut-Rhin Altu Rin - Colmar 4 de marzu de 1790
69 Rhône Ródanu Rôno[2] Lyon 12 d'agostu de 1793
70 Haute-Saone Altu Saona - Vesoul 4 de marzu de 1790
71 Saone-et-Loire Saona y Loira - Mâcon 4 de marzu de 1790
72 Sarthe Sarthe - Le Mans 4 de marzu de 1790
73 Savoie Saboya Savouè d'Aval[2] Chambéry 1860
74 Haute-Savoie Alta Saboya Savouè d'Amo Annecy 1860
75 Paris París - París 1 de xineru de 1968
76 Seine-Maritime Sena Marítimu - Rouen 4 de marzu de 1790
77 Seine-et-Marne Sena y Marne - Melun 4 de marzu de 1790
78 Yvelines Yvelines - Versalles 1 de xineru de 1968
79 Deux-Sèvres Deux-Sèvres Deùs Sévres[4] Niort 4 de marzu de 1790
80 Somme Somme - Amiens 4 de marzu de 1790
81 Tarn Tarn Tarn[3] Albi 4 de marzu de 1790
82 Tarn-et-Garonne Tarn y Garona Tarn y Garona[3] Montauban 4 de payares de 1808
83 Var Var Var[3] Toulon 4 de marzu de 1790
84 Vaucluse Vaucluse Vaucluso / Vauclusa[3] Avignon 12 d'agostu de 1793
85 Vendée Vendée Vendàie[4] La Roche-sur-Yon 4 de marzu de 1790
86 Vienne Vienne Vinhana[3] Poitiers 4 de marzu de 1790
87 Haute-Vienne Alto Vienne Vinhana Nauta[3] Limoges 4 de marzu de 1790
88 Vosges Vosgos - Épinal 4 de marzu de 1790
89 Yonne Yonne - Auxerre 4 de marzu de 1790
90 Territoire de Belfort Territoriu de Belfort - Belfort 1922
91 Essonne Essonne - Évry 1 de xineru de 1968
92 Hauts-de-Seine Altos del Sena - Nanterre 1 de xineru de 1968
93 Seine-Saint-Denis Sena-Saint Denis - Bobigny 1 de xineru de 1968
94 Val-de-Marne Valle del Marne - Créteil 1 de xineru de 1968
95 Val-d'Oise Valle del Oise - Pontoise 1 de xineru de 1968

Departamentu d'ultramar:

Departamentos d'Ultramar de Francia n'orde numbéricu
Númberu Nome
(en francés)
Nome
(en castellán)
Nome llocal
(si procede)
Capital Fecha de constitución
971 Guadeloupe Guadalupe Gwadloup[9] Basse-Terre 31 de marzu de 1946
972 Guyane française Guayana Francesa - Cayena 31 de marzu de 1946
973 Martinique Martinica - Fort-de-France 31 de marzu de 1946
974 La Réunion Reunión - Saint-Denis 31 de marzu de 1946
976 Mayotte Mayotte Maore[10] Mamoudzou 31 de marzu de 2011[1]

* El códigu 975 correspuende a Saint Pierre y Miquelon, antiguu departamentu d'ultramar que se convirtió en coleutividá en 1985.

Ver tamién editar

Notes a la tabla editar

  • 04: El departamentu llamóse, hasta'l 13 d'abril de 1970, Basses-Alpes (Bajo Alpes).
  • 05: La capital del departamentu de Alto Alpes foi primeramente Chorges, anque yá en 1790 pasó a Gap.
  • 06: Hubo otru departamentu de los Alpes Marítimos, creáu'l 4 de febreru de 1793 y desapaecíu en 1814 al dexar se a la república de Xénova y al reinu d'El Piamonte-Cerdeña.
  • 07: Nun principiu, Ardèche tenía cinco capitales rotatories: Annonnay, Aubenas, Le Bourg-Saint-Andéol, Privas y Tournon. El 9 de setiembre de 1790 establecióse Privas como única capital.
  • 08: La primer capital de Ardenas foi Mézières. En 1800 treslladar por un curtiu periodu a Charleville. El 1 d'ochobre de 1966 creóse'l conceyu de Charleville-Mézières por fusión de dambos.
  • 09: Ariège tuvo primeramente trés capitales alternatives: Foix, Pamiers y Saint-Girons. En 1794, Foix pasó a ser la única capital del departamentu.
  • 13: Aix-en-Provence foi capital de Boques del Ródano hasta que la reemplazó Marsella el 17 de febreru de 1800.
  • 15: Cantal tenía'l so prefeutura primeramente en Saint-Flour y Aurillac. En 1794, Saint-Flour foi nomada capital única. Sicasí, dende 1795 la capital ye Aurillac.
  • 17: Nel momentu de la so constitución, el departamentu de Charente Marítimu tenía trés capitales alternatives: La Rochela, Saintes y Saint-Jean-d'Angély. Pero yá en 1790 afitóse la capitalidad en La Rochela. Hasta'l 4 de setiembre de 1941 el departamentu denominábase Charente-Inférieur.
  • 20, 2A y 2B: Na división de 1790, la islla de Córcega formaba un solu departamentu con capital en Bastia. Del 11 de xunetu de 1793 al 19 d'abril de 1811, la islla tuvo estremada nos departamentos de Liamone y Golo, correspondientes a los actuales Córcega del Sur y Alta Córcega. De 1811 a 1975 la islla volvió formar un solu departamentu, col númberu 20.
  • 22: Antes del 27 de febreru de 1990, Côtes d'Armor llamábase Côtes-du-Nord.
  • 23: Primeramente la capitalidad de Creuse compartir Guéret y Aubusson. Yá en 1790, Guéret quedaría como única capital.
  • 24: Primeramente la capitalidad de Dordoña compartir rotatoriamente Périgueux, Bergerac y Sarlat. Yá en 1790, Périgueux quedaría como única capital.
  • 26: La primer capital de Drôme foi Chabeuil, pero yá en 1790 treslladar a Valence.
  • 27: En 1793, Bernay foi por dalgún tiempu la capital de Eure.
  • 30: Primeramente la capitalidad de Gard compartir rotatoriamente Nimes, Alais y Uzès. En 1794, Nimes quedaría como única capital.
  • 33: el departamentu llevó'l nome de Bec-d'Ambès de xunu de 1793 al 14 d'abril de 1795.
  • 34: Primeramente la capitalidad de Hérault compartir rotatoriamente Montpellier, Béziers, Lodève y Saint-Pons. Yá en 1790, Montpellier quedaría como única capital.
  • 38: La primer capital de Isère foi Moirans, pero yá en 1790 treslladar a Grenoble.
  • 39: Primeramente la capitalidá de Jura compartir rotatoriamente Lons-le-Saunier, Dole, Salins y Poligny. En 1790, Lons quedaría como única capital.
  • 42: Creáu pola partición del antiguu departamentu de Ródano y Loira. Al constituyise'l departamentu del Loira en 1793 establecióse la capital en Feurs. En 1795 treslladar a Montbrison. En 1855 pasó a Saint-Étienne. Ente'l 18 d'ochobre de 1969 y el 1 de xineru de 1970 Saint-Étienne llamóse Saint-Étienne-sur-Loire.
  • 43: Hasta'l 18 de marzu de 1988, Le Puy-en-Velay llamábase a cencielles -y Puy.
  • 44: Hasta'l 9 de marzu de 1957 llamábase Loire-Inférieure.
  • 48: Primeramente la capitalidad de Lozère compartir alternativamente Mende y Marvejols. En 1790, Mende quedaría como única capital.
  • 49: Primeramente la capitalidad compartir alternativamente Angers y Saumur. En 1790, Angers quedaría como única capital. Hasta'l 12 d'avientu de 1791 el departamentu llamóse Mayenne-et-Loire.
  • 50: La capitalidad de Manche tuvo primeramente en Coutances, hasta qu'en 1796 treslladar a Saint-Lô. En 1944, con Saint-Lô destruyíu en más del 95%, Coutances volvió exercer temporalmente como prefeutura.
  • 52: Primeramente la capitalidad compartir alternativamente Chaumont y Langres. En 1790, Chaumont quedaría como única capital.
  • 54: Formáu coles partes de los antiguos departamentos de Meurthe y Mosela que nun fueron anexonaes por Alemaña tres la Guerra Franco-Prusiana.
  • 55: Primeramente la capitalidad compartir alternativamente Bar-le-Duc y Saint-Mihiel. En 1790, Bar-le-Duc quedaría como única capital.
  • 57: Na so mayor parte foi anexonáu per Alemaña tres la Guerra Franco-Prusiana, colo que sumió, pos la parte francesa pasó a Meurthe y Mosela. En 1919, tres la Primer Guerra Mundial, volvió constituyise, magar nun recuperó los territorios que formaben parte de Meurthe y Mosela.
  • 59: La primer capital del departamentu de Norte foi Douai. El 22 de xunetu de 1803 treslladar a Lille.
  • 64: Hasta'l 10 d'ochobre de 1969 llamábase Basses-Pyrénées.
  • 67 y 68: De 1871 a 1919 pertenecieron a Alemaña.
  • 69: Creáu pola partición del antiguu departamentu de Ródano y Loira.
  • 70: Primeramente la capitalidad compartir alternativamente Vesoul y Gray. En 1794, Vesoul quedaría como única capital.
  • 73 y 74: Del 27 de payares de 1792 al 20 de payares de 1815 esistió'l departamentu de Mont-Blac, aproximao nos mesmos territorios que l'actual de Saboya y Alta Saboya. Del 25 d'agostu de 1798 hasta 1814 esistió'l departamentu de Leman, que contenía lo qu'anguaño ye Alta Saboya y otros territorios (Xinebra, cantón de Gex...).
  • 75: Anque se formó en 1790 col nome de París, a partir de 1795 pasu a denominase departamentu del Sena. Entendía un territoriu muncho más estensu que na actualidá, con partes de los actuales 92, 93 y 94.
  • 76: Hasta'l 18 de xineru de 1955 foi Seine-Inférieure (Sena Inferior).
  • 78: Constituyir con parte del antiguu Seine-et-Oise (Sena y Oise), del que caltuvo la numberación.
  • 79: Primeramente la capitalidad compartir rotatoriamente Niort, Saint-Maixent y Parthenay. El 16 de setiembre de 1790, Niort quedaría como única capital.
  • 81: Primeramente la capitalidad compartir alternativamente Albi y Capes. En 1790, Albi quedaba como única capital. En 1797 la capitalidad pasa a Capes. El 17 de febreru de 1800, Albi vuelve ser la prefeutura.
  • 83: Primeramente había nueve capitales rotatories: Toulon, Grasse, Hyères, Draguignan, Brignoles, Saint-Maximin, Fréjus, Saint-Paul-lès-Vence y Barjols, pero yá en 1790 optar por una única capital en Toulon. En 1793 la capitalidad pasu a Grasse (ciudá que darréu pasaría a Alpes Marítimos). En 1795 la prefeutura pasa a Brignoles. En 1797 o 1798 pasó a Draguignan. El 4 d'avientu de 1974 pasó a Toulon.
  • 85: Primeramente la capital yera Fontenay--y-Comte. El 25 de mayu de 1804 pasó a La Roche-sur-Yon. La Roche-sur-Yon tamién se llamó, dependiendo de les circunstancies polítiques, Napoléon-sur-Yon, Bourbon-Vendée y Napoléon-Vendée.
  • 90: El Territoriu de Belfort crear en 1871 cola parte d'Altu Rin non anexonada per Alemaña. Nun tuvo la condición de departamentu hasta 1922.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «La Isla Mayotte pasa a ser un departamentu de Francia». Afrol News (4 de marzu de 2011). Archiváu dende l'orixinal, el 19 de setiembre de 2013.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 L'idioma llocal ye'l francoprovenzal nos departamentos 01, 25, 38, 39, 42, 69 y 73.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 3,26 3,27 3,28 3,29 3,30 3,31 3,32 3,33 3,34 3,35 3,36 3,37 3,38 L'idioma llocal ye'l occitanu nos departamentos 03, 04, 05, 06, 07, 09, 11, 12, 13, 15, 16, 18, 19, 23, 24, 26, 30, 31, 32, 33, 34, 36, 38, 40, 42, 43, 46, 47, 48, 63, 64, 65, 66, 81, 82, 83, 84, 86 y 87.
  4. 4,0 4,1 4,2 L'idioma llocal ye'l poitevino nos departamentos 16, 79 y 85.
  5. 5,0 5,1 L'idioma llocal ye'l corsu nos departamentos 2A y 2B.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 L'idioma llocal ye'l bretón nos departamentos 22, 29, 35, 44 y 56.
  7. L'idioma llocal ye'l euskera nel departamentu 64.
  8. L'idioma llocal ye'l catalán nel departamentu 66.
  9. L'idioma llocal ye'l criollu guadalupano.
  10. L'idioma llocal ye'l comoranu

Enllaces esternos editar