Shams ad-Din Abu Abd Allah Muhammad ibn Muhammad ibn Ibrahim al-Luwati at-Tanyi (n'árabe: محمد بن عبد الله بن محمد اللواتي الطنجي ), más conocíu como Ibn Battuta (ابن بطوطة), foi un viaxeru y esplorador de la dómina de la dinastía Meriní, nacíu en Tánxer el 17 de rayab del añu 703 de la Hégira, correspondiente al 25 de febreru de 1304, y muertu en 1368 o en 1369.

Ibn Battuta
Vida
Nacimientu Tánxer[1]24 de febreru de 1304[2]
Llingua materna árabe
Muerte Fez (es) Traducir[1]1368 (63/64 años)
Familia
Casáu con first wife of Ibn Battuta (en) Traducir (1325 – )
Estudios
Llingües falaes árabe[3]
persa
turcu
Oficiu esplorador, xeógrafu, escritor, cartógrafu, cadí, comerciante, viaxerualfaquí (es) Traducir
Trabayos destacaos El rihla (es) Traducir
Creencies
Relixón islam
Cambiar los datos en Wikidata

Ye'l más conocíu de los grandes viaxeros árabes; el so rihla o periplu pol Oriente duró venti años, que rellató con detalle nuna crónica dictada al estudiosu granadín Ibn Yuzayy, a instancies del sultán marínida (o benimerín). Práuticamente tou lo que se sabe de la so vida vien de esti rellatu que, entá siendo falambaldre o esaxeráu en dellos puntos, ye la semeya más fiel qu'esiste de la parte del mundu que'l viaxeru percorrió nesa dómina. Nel so viaxe cubrió una distancia mayor que la del so contemporaneu Marco Polo, percorriendo en total l'oeste, centru y norte d'África, parte del sur y l'este d'Europa, Oriente mediu, la India, Asia central, el sureste asiáticu y China.

En 1976 la Unión Astronómica Internacional llamó «Ibn Battuta» a un astroblema llunar nel so honor.[4] L'aeropuertu de Tánxer, la so ciudá natal, tamién lleva'l so nome.

La Rihla editar

Muhámmad ibn Battuta empecipió'l so viaxe con mires de realizar el hajj o pelegrinación a La Meca que constitúi unu de los cinco pilastres del islam, y de visitar la tumba de Mahoma en Medina. Partió de Tánxer, según la so crónica, el 2 de rayab del 725 de la Hégira, 13 de xunu de 1325, «solo, ensin compañeru con que la so amistá refalfiame nin caravana a la que xuntame». Tenía entós 22 años. Nun volvería hasta 24 años más tarde, dempués de percorrer más de 120.000 quilómetros, d'un estremu a otru del mundu musulmán y fora d'él. Una de les versiones traducíes al castellán denominóse Al traviés del Islam, 1981.

De Tánger a La Meca editar

Siguió la mariña norte d'África, a la que nun empresta muncha atención nel so rellatu, hasta llegar a Exiptu. Dende ellí había tres rutes comúnmente usaes pa dir a La Meca y Ibn Battuta escoyó la menos frecuentada: un viaxe Nilu enriba (esto ye, escontra'l sur) y depués escontra'l puertu d'Aydab nel mar Roxu. Sicasí, una rebelión local torgó-y llegar a Aydab, teniendo de tornar a la capital exipcia.

 
Viaxeru árabe, ilustración de 1237

Dende la capital arrinca un periplu pol País de Sham (Siria y Palestina), qu'entós formaba parte de los dominios de la mesma dinastía mameluca —la dinastía Bahrí— que gobernaba Exiptu. Esto dexó-y movese con cierta seguridá, una y bones les autoridaes mameluques faíen un especial esfuerciu en caltener segura pa los pelegrinos la ruta que pasaba polos llugares santos de Hebrón, Belén y Xerusalén.

En pasando'l mes de ramadán en Damascu, Ibn Battuta siguió con una caravana un viaxe de 800 milles qu'hai hasta Medina, en que la so mezquita principal ta soterráu Mahoma. Depués siguió viaxe a La Meca, onde cumplió colos ritos habituales d'un pelegrín musulmán, adquiriendo l'apellativu de hayi («pelegrín»). En teoría cumpliera los oxetivos del so viaxe, pero en llugar de volver a Marruecos decidió acompañar a una caravana de pelegrinos procedentes d'Iraq ya Irán de regresu a los sos llares.

Iraq, Persia, Curdistán y regresu a La Meca editar

Ibn Battuta conoz l'Iraq gobernáu polos mongoles. En primer llugar visita Nayaf, el llugar d'enterramientu del cuartu califa, Ali ibn Abi Talib. Dende ellí viaxa a Basora y depués pasa a Persia, visitando Isfahán, Shiraz y otros llugares. Vuelve a Iraq y visita Kufa y Bagdag, l'antigua capital de los abbasíes, agora convertida en ciudá de segundu orde en siendo escalada poles tropes mongoles d'Hulagu Jan.

En Bagdag conoz al nuevu Abu Saíd Bahador Jan, «rei de los dos Iraq» y postreru gobernante del Iljanato unificáu, que la so muerte y posterior fragmentación del so reinu cunta tamién Ibn Battuta nel so rellatu, escritu delles décades dempués. Viaxa cola caravana real y esviar d'ella acompañando a unu de los príncipes a la ciudá persa de Tabriz na Ruta de la Seda, pa tornar depués al campamentu de Abu Saíd. Llogra del rei'l patrociniu pa realizar una segunda pelegrinación a La Meca, tornando a Bagdag pa faer los preparativos. Ibn Battuta aprovecha'l tiempu que resta hasta la salida de la caravana de pelegrinos pa visitar el norte del país, travesando poblaciones como Samarra, Tikrit y Mosul y llegando hasta'l Curdistán.

Nos sos viaxes per Iraq y Persia, Ibn Battuta tien ocasión de conocer a los xiínes, caña del islam inesistente nel Magreb, de que les sos creencies abomina y a quien nun despinta la so antipatía.

En cumpliendo per segunda vegada col ritu del hach, Ibn Battuta permaneció en La Meca mientres un añu, dedicándose por entero a la vida relixosa, lo que-y dexó trabar conocencia con numberosos pelegrinos.

Yeme y la mariña africana editar

Escontra avientu de 1330 Ibn Battuta entama viaxe escontra'l sur. En Yeda embarcar escontra la mariña nubia, nel actual Sudán, pa cruciar de nuevu'l mar Roxu pocu dempués escontra'l Yeme, onde ye agospiáu pol Nur ad-Din Ali. D'Adén arrinca un llargu viaxe per mar col que va percorrer les mariñes d'África, el sur de la península arábiga y el golfu Pérsicu. Pasando alredor d'una selmana en cada unu de los sos destinos, visitó Etiopía, Mogadixu, Mombasa, Zanzíbar y Kilwa Kisiwani, ente otros. Col cambéu del monzón, el barcu en que diba embarcáu volvió escontra'l sur de Arabia. Completando la so aventura, enantes d'establecese, darréu decidió dir visitar Omán y l'estrechu d'Ormuz. Fechu esto, viaxó a la Meca otra vegada.

Asia occidental y central editar

Al cabu d'un añu, decidió buscar ocupación col Sultán de Delhi. Precisando un guía y traductor pa viaxar ellí, foi a Anatolia, entós sol control de los turcos selyúcides, pa xunise a una de les caravanes que diben hasta la India. Un viaxe per mar dende Damascu nun barcu xenovés llevar hasta Alanya na mariña sur d'Anatolia. Dende ellí viaxó per tierra a Konya y dempués a Sinope na mariña del mar Negru.

Cruciando'l mar Negru, Ibn Battuta amiyó en Kaffa, en Crimea, y entró nes tierres de la Horda d'Oru. Ellí mercó un carru y de manera casual xunir a la caravana d'Ozbeg, el Khan de la Horda d'Oru, nun viaxe hasta Astracán nel ríu Volga.

N'algamando Astracán, el khan dexó a una de les sos esposes embarazaes volver dar a lluz na so ciudá d'orixe, Constantinopla. Nun ye quiciabes una sorpresa pal llector que Ibn Battuta persuadiera a daquién pa poder viaxar nesa espedición, la primera de les suyes fora de les llendes del mundu islámicu.

En llegando ellí escontra'l final del 1332, atopó al emperador Andrónico III y vio l'esterior de Santa Sofía. Dempués d'un mes na ciudá, volvió sobre la so ruta escontra Astracán, siguió más allá del Mar Caspiu y el mar d'Aral a Bukhará y Samarcanda. Dende ellí viaxó escontra'l sur hasta Afganistán, que los sos pasos de monte crució pa siguir a la India.

India editar

El Sultanatu de Delhi yera una adición relativamente nueva a Dar al Islam (la tierra del Islam), y el sultán decidiera traer tantos estudiosos musulmanes como fuera posible pa consolidar el so dominiu. Cola sabiduría adquirida nos sos años d'estudiu mientres taba en La Meca, Ibn Battuta foi nomáu qadi ("xuez") pol Sultán Muhammad bin Tughluq.

Pero'l Sultán yera inclusive más arbitrariu que lo avezáu na so dómina y Ibn Battuta pasó de vivir la cómoda vida d'un subordináu d'enfotu a tar so barruntu por munches razones. Col tiempu decidió dise, so sida de faer otra pelegrinación a La Meca, pero'l Sultán ufiertó-y la posibilidá de dir como embaxador a China. Ante la oportunidá, tantu d'alloñar del sultán, como de visitar nueves tierres, Ibn Battuta aceptó.

En ruta escontra la mariña, él y el so grupu fueron atacaos por rebeldes hindús y separáu de los otros robáronlu y casi pierde la vida. Sicasí, llogró algamar a la caravana en dos díes y siguió el so viaxe a Cambay. Dende ellí embarcaron escontra Calicut. Pero, mientres Ibn Battuta visitaba una mezquita na mariña, desencadenóse una nube y dos de los barcos de la so espedición resultaron fundíos. El terceru, entós, partió ensin él y terminó requisado por un rei llocal en Sumatra unos meses más tarde.

Medrosu de volver a Delhi fracasáu, permaneció un tiempu nel sur, so la proteición de Jamal al-Din, pero cuando esti home xustu foi derrocáu, Ibn Battuta tuvo d'abandonar dafechu la India. Decidió siguir escontra China con una esviadura a les Maldives cerca del empezó del viaxe.

Nes Maldives pasó nueve meses, muncho más de lo que se proponía. El so saber como qadi yera bien apreciáu nes islles y foi mediu sobornáu mediu secuestráu pa quedase. Nomáu xuez en xefe y casáu dientro de la familia real, llegar a ver enredáu na política llocal, y terminó per colar se de mala manera, al imponer Battuta xuicios estrictos nel reinu isleño, avezáu al "laissez-faire". Dende ellí, siguió a Ceilán pa visitar el Picu d'Adán.

Al poco de salir de Ceilán, el so barcu casi se fundió metanes una nube, depués el barcu que lu rescató foi atacáu por pirates. Desembarcáu na mariña, Ibn Battuta una vegada más rehizo el so camín de vuelta a Calicut, dende onde saleó a les Maldives de nuevu enantes d'embarcar nun xuncu chinu y tratar otra vegada d'algamar China.

Sureste asiáticu y China editar

Esta vegada tuvo ésitu, algamando en rápida socesión Chittagong, Sumatra, Vietnam, y finalmente Quanzhou, provincia de Fujian, en China. Dende ellí siguió al norte hasta Hangzhou, non lloñe de la moderna Shanghai. Tamién pretendió viaxar inclusive más al norte, por del Gran Canal a Janbalic (خاب باليق) (Beixín), pero créese que ye una de les sos invenciones, non un fechu real.

Vuelta a Marruecos pol Mediterraneu. Viaxe per España editar

De vuelta a Quanzhou, Ibn Battuta decidió volver a casa, anque yera un pequeñu problema saber esautamente ónde fuera «la so casa». Volviendo a Calicut una vegada más, consideró acoyese a la piedá de Muhammad bin Tughluq, pero pensar meyor y decidió siguir a la Meca otra vegada. Volviendo vía Ormuz y el Il-Khanato vio que l'estáu desfacer nuna guerra civil, habiendo muertu Abu Sa'id dende'l so anterior viaxe ellí.

Volviendo a Damascu, col enfotu de siguir otra vegada la ruta del so primer hach, supo que'l so padre morriera. La muerte tuvo presente mientres l'añu siguiente porque la Peste negro empezara, y Ibn Battuta taba al so algame conforme estender por Siria, Palestina y Arabia. En llegando a la Meca, decidió volver a Marruecos, casi un cuartu de sieglu dempués de salir d'ellí. Mientres el viaxe fixo una última esviadura hasta Cerdeña y depués volvió a Tánger p'afayar que la so madre tamién morriera, pocos meses enantes.

afincándose en Tánger mientres unos años, Ibn Battuta empieza un viaxe a al-Andalus (España musulmana). Daquella Alfonsu XI de Castiella amenaciaba con conquistar Xibraltar, y Ibn Battuta xunir a un grupu de musulmanes que salíen de Tánger col enfotu de defender el peñón. Cuando llegó, Alfonso morriera de la peste negro y l'amenaza sumiera, asina que Ibn Battuta decidió siguir el viaxe por prestar. Viaxó dende Xibraltar a Ronda, Marbella y Málaga (ciudá de la que fai grandes aponderamientos), dende la que xube a Vélez, Alhama y Granada para, desandando el mesmu camín, tornar a Xibraltar y cruciar a Ceuta (cf. Voyages, vol. 4, páxs. 354-374).

Al volver d'España decidió viaxar per una de les poques partes del mundu musulmán que nunca esplorara: el so propiu país, Marruecos. Na so vuelta a casa detúvose un pocu en Marrakesh, que yera casi una ciudá pantasma tres la recién epidemia y el cambéu de la capital a Fez.

Una vegada más retornó a Tánger y una vegada más volvió partir. Dos años enantes del so primer viaxe a El Cairu, el rei del Imperiu de Malí, Mansa Musa, pasara per esa ciudá nel so propiu hach y causara sensación coles sos estravagantes riqueces; daqué según la metá del suministru mundial d'oru nesi tiempu venía d'África Occidental. Anque Ibn Battuta nunca lo menta abiertamente, eses noticies oyíes mientres el so propiu viaxe debieron d'afalar el so interés, porque decidió partir y visitar esi reinu musulmán nel otru estremu del desiertu d'El Sáḥara.

África occidental editar

Al finales de 1351, Ibn Battuta partió de Fez, algamando la última llocalidá de Sijilmasa pocu más d'una selmana dempués. Cuando les caravanes d'iviernu empezaron pocos meses más tarde, xunir a una d'elles, y nun mes taba na llocalidá de Taghaza, n'El Sáḥara Central, perteneciente al reinu de Malí. Centru del comerciu del sal, Taghaza taba anubierta de sal y d'oru de Malí, anque Ibn Battuta nun tuvo una favorable impresión del llugar. Otru viaxe de 800 km al traviés de la peor parte del desiertu llevar a Mali, y más esautamente a la llocalidá de Walata.

Dende ellí viaxó al suroeste a lo llargo d'un ríu que'l creía ser el Nilu, pero que yera realmente'l ríu Níxer, hasta qu'algamó la capital d'Imperiu de Malí. Ellí atopó a Mansa Soulayman, rei dende 1341. Anque dudosu pola escasa hospitalidá del rei, permaneció sicasí mientres ocho meses enantes de volver escontra'l Níxer y hasta Tombuctú que, anque nos siguientes dos sieglos aportaría a la ciudá más importante de la rexón, nesa dómina yera pequeña ya insignificante, y Ibn Battuta llueu siguió alantre. En dalgún llugar del so viaxe al traviés del desiertu recibió un mensaxe del sultán de Marruecos ordenar volver a casa. Asina lo fixo, y esta vegada quedóse.

Dómina final editar

 
Mausoléu de Ibn Batuta.

Conozse pocu de la vida de Ibn Battuta posterior a la fecha de publicación de la Rihla. Podría ser nomáu qadi en Marruecos.

Ibn Battuta morrió en Marruecos en dalgún momentu ente 1368 y 1377. Mientres sieglos el so llibru foi desconocíu, inclusive dientro del mundu musulmán, pero nel sieglu XIX foi redescubierto y traducíu a dellos idiomes europeos. Dende entós la fama de Ibn Battuta foi creciendo y ye agora una figura bien conocida nel Oriente Mediu.

Na medina de Tánxer Ibn Batuta tien un pequeñu mausoléu familiar, que ye llugar d'oración.

Obra editar

Notes editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Dizionario di Storia. Identificador del Dizionario di Storia: ibn-battuta. Apaez como: Ibn Battuta. Data d'espublización: 2010. Data de consulta: 8 ochobre 2023. Autor: dellos autores. Llingua de la obra o nome: italianu.
  2. URL de la referencia: https://www.britannica.com/biography/Ibn-Battuta.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. Ficha del cráter llunar «Ibn Battuta», Gazeteer of Planetary Nomenclature Enllaz consultáu'l 10 de xunetu de 2009.

Enllaces esternos editar