Maldives
Les Maldives[11], nomaes oficialmente República de les Maldives y conocíes tamién como Islles Maldives, ye una nación insular asiática asitiada nel océanu Índicu. Fórmenla una doble cadena de ventiseis atolones, d'orientación norte-sur, allugaos ente la islla de Minicoy (la más meridional del archipiélagu indiu de Lakshadweep, les antigües islles Laquedives) y l'archipiélagu de les Chagos. Les cadenes d'atolones tán nel nomáu mar de les Laquedives, a unos 700 km al suroeste de Sri Lanka y 400 al suroeste de India.
De clima tropical y húmido, con unes lluvies anuales de 2.000 mm, el país tien sío, demientres la mayor parte de la so historia una nación independiente, sacante trés momentos. El primeru en 1558, cuando l'imperiu portugués dominó l'archipiélagu quince años. El segundu mediando'l sieglu XVII, en 1654, cuando l'imperiu holandés lu controló durante cuatro meses. Dos sieglos dempués, en 1887, l'archipiélagu convirtióse nun protectoráu británicu, una situación que se caltuvo hasta qu'algamó la independencia en 1965. Trés años dempués el país convirtióse nuna república. Sicasí, solo hebo dos presidentes de magar, porque'l restu del tiempu el país tuvo que soportar gobiernos autoritarios. La relixón de la mayoría de los sos habitantes ye l'Islam, que foi introducíu nel archipiélagu en 1153.
Xeográficamente l'archipiélagu forma parte de la conocida como cresta Chagos-Maldives-Laquedives, una cadena montañosa submarina del océanu Índicu. D'otra banda tamién forma, con esos dos archipiélagos, una ecorexón terrestre. Los atolones de les Maldives espárdense per un área de alredor de 90.000 km², lo que fai d'elli ún de los más dispersos xeográficamente del mundu. La so población, de 328.536 habitantes (2012), habita 192 de les 1.192 islles del archipiélagu. La principal ciudá y capital del país, Malé, asítiase na fastera meridional del atolón North Malé, y tenía en 2012 una población de 103.693 habitantes. La capitalidá de la ciudá vién-y de vieyo. L'atolón nel que s'asitia yera tradicionalmente la islla del rei, na que yeren entronizaos los cabezaleros de les dinastíes reales que dirixíen l'archipiélagu.
La República de les Maldives ye'l país más pequeñu d'Asia, lo mesmu por población que per superficie. L'altor mediu del país ye de 1,5 m sobro'l nivel del mar, col puntu más altu a 2,4 m (el menor del mundu). Poro, el mieu a la desapaición del archipiélagu pola xubida del nivel de la mar pol desxelu de los polos ye una de les principales preocupaciones de los maldivianos.
HistoriaEditar
XeografíaEditar
EconomíaEditar
ReferenciesEditar
- ↑ URL de la referencia: https://freedomhouse.org/country/maldives/freedom-world/2021.
- ↑ URL de la referencia: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consulta: 29 ochobre 2022.
- ↑ URL de la referencia: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editorial: Interpol. Data de consulta: 7 avientu 2017.
- ↑ URL de la referencia: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editorial: Organización pa la Prohibición d'Armes Químiques. Data de consulta: 7 avientu 2017.
- ↑ URL de la referencia: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
- ↑ URL de la referencia: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consulta: 4 mayu 2019.
- ↑ URL de la referencia: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consulta: 4 mayu 2019.
- ↑ 8,0 8,1 URL de la referencia: https://www.theguardian.com/world/2020/feb/01/maldives-rejoins-commonwealth-after-evidence-of-reforms.
- ↑ URL de la referencia: https://public.wmo.int/en/members/maldives. Data de consulta: 26 mayu 2020.
- ↑ URL de la referencia: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consulta: 21 xunetu 2020.
- ↑ 11,0 11,1 Academia de la Llingua Asturiana (2010). Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios. ISBN 987-84-8168-500-8.
Enllaces esternosEditar
- Wikimedia Commons tien conteníu multimedia tocante a Les Maldives.
Países d'Asia | ||
Afganistán | Arabia Saudita | Armenia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Brunéi | Bután | Camboya | China | Corea del Norte | Corea del Sur | Emiratos Árabes Xuníos | Filipines | India | Indonesia | Iraq | Irán | Israel | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Laos | El Líbanu | Malasia | Maldives | Mongolia | Myanmar | Nepal | Omán | Paquistán | Qatar | Rusia | Singapur | Siria | Sri Lanka | Tailandia | Taxiquistán | Timor Oriental | Turkmenistán | Uzbequistán | Vietnam | Xapón | Xeorxa | Xordania | Yeme |
Organización pa la Cooperación Islámica | ||
---|---|---|
Afganistán | Albania | Arabia Saudita | Arxelia | Azerbaixán | Baḥréin | Bangladex | Benín | Brunéi | Burkina Fasu | Camerún | Chad | Comores | Costa de Marfil | El Líbanu | Emiratos Árabes Xuníos | Exiptu | Gabón | Gambia | Guinea | Guinea-Bisáu | Guyana | Indonesia | Irán | Iraq | Kazakstán | Kirguistán | Kuwait | Libia | Malasia | Maldives | Malí | Marruecos | Mauritania | Mozambique | Níxer | Nixeria | Omán | Paquistán | Palestina | Qatar | Senegal | Sierra Lleona | Siria | Somalia | Sudán | Surinam | Taxiquistán | Togu | Tunicia | Turkmenistán | Turquía | Uganda | Uzbequistán | Xibuti | Xordania | Yeme
Países observadores: Bosnia y Herzegovina | República Centroafricana | Rusia | Tailandia | República Turca de Xipre del Norte |