Sistema de clasificación APG III

El sistema de clasificación APG III ye la anteúltima versión del sistema pa la clasificación de les angiospermes según criterios filoxenéticos. Foi publicáu en 2009 por un vastu grupu d'investigadores que se autodenominó «APG III» (del inglés Angiosperm Phylogeny Group, esto ye, «grupu pa la filoxenia de les angiospermes»).[1] Esta versión asocede y reemplaza a aquelles publicaes en 1998 (denominada APG I)[2] y en 2003 (APG II).[1] En 2016 foi reemplazada pola últimu versión del sistema, llamáu APG IV.

Diagrama simplificáu qu'ilustra'l árbol filoxenéticu de les angiospermes. Amuésense los grandes grupos de angiospermes (angiospermes basales, magnólides, monocotiledónees y eudicotiledónees) en distintos colores. Basáu en APG III.[1]

Esti sistema de clasificación de plantes ye distinta de los anteriores aproximamientos al ordenamientu de les angiospermes, que taben basaes principalmente en criterios morfolóxicos. El sistema APG III, al igual que los dos versiones anteriores, basar en datos moleculares —secuencies d'ADN del nucleu celular, de la mitocondria y del cloroplastu— y nel analís filoxenéticu de los mesmos. Intenta, d'esta miente, ordenar la diversidá de les angiospermes sobre la base de la so filoxenia, esto ye, recuperando la evidencia d'una serie d'eventos únicos qu'entiende la historia evolutiva d'esti grupu de plantes. Al traviés de la filoxenia puede empezase a entender la diversificación, les regularidaes nos patrones de la evolución, o a cencielles suxurir cambeos evolutivos individuales dientro d'un clado. D'esta miente, afayáronse rellaciones ente les angiospermes qu'obligaben a desfacer de munches hipótesis largamente aceptaes alrodiu de la so evolución. Por cuenta de que el árbol filoxenéticu que s'esprendió de los analises de la filoxenia amosaba rellaciones ente grupos de plantes bien distintes a lo que s'habíen hipotetizado primeramente (por casu, que la anxosperma basal ye Amborella), los botánicos viéronse obligaos a refaer de forma drástica la clasificación de les plantes. L'esfuerzu conxuntu derivó nes publicaciones roblaes polos trés socesivos APG.[3]

APG III ordenó y arrexuntó a les angiospermes en 415 families, la mayor parte de les cualos tópase incluyida en dalgunos de los 59 órdenes aceptaos por esti sistema. Tales órdenes, de la mesma, distribuyir en clados.[1]

Conceutu editar

Cada publicación del APG ye una carauterización y ordenamientu de tolos órdenes y families de les angiospermes esistentes según la so filoxenia. Tán diseñaos p'ayudar a la comprensión y a la enseñanza de la filoxenia de les angiospermes nun momentu dau de la conocencia de los principales clados y de les rellaciones dientro y ente cada unu d'ellos. Entá nun esiste una publicación definitiva del APG, yá que inda se siguen faciendo descubrimientos alrodiu de la filoxenia de dellos grupos de angiospermes. Ello ye que l'árbol filoxenéticu de les angiospermes inda nun ta del tou consensuáu, yá que hai entá nodos que nun tienen un allugamientu evidente nel árbol. Por esta razón, el sistema de clasificación basáu nél inda s'atopa en plenu desenvolvimientu, y ye revisáu de cutio, polo que'l APG III nun puede ser consideráu'l sistema de clasificación definitivu de les angiospermes, sinón la so más recién aproximamientu. Una constante puesta al día de la clasificación atopar nel Angiosperm Phylogeny Website calteníu por Peter Stevens, unu de los coautores de APG III.[3]

Como particularidá, esti sistema namái toma categoríes taxonómiques dende les especies hasta los órdenes, y non categoriza los taxones percima d'orde. A los grupos de categoría cimeres a orde denominar con nomes informales» (non suxetos a les normes del Códigu Internacional de Nomenclatura Botánica), polo que ye más apropiáu llamalos clados en llugar de taxones. Esta situación puede camudar nel futuru debíu —per un sitiu— a la mayor certidume que se tien alrodiu de les rellaciones filoxenétiques ente los grandes grupos de angiospermes y —pol otru— al establecimientu del Códigu Filoxenéticu de Nomenclatura Biolóxica («Filocódigo», n'inglés «Phylocode»).[4] Ello ye que la nomenclatura filoxenética, tal como se contempla nel Filocódigo,[4] ye un aproximamientu a la nomenclatura biolóxica específicamente diseñada pa nomar clados por referencia esplícita a la so filoxenia.[5][6][7][8]

Novedaes introducíes editar

El sistema de clasificación APG III sigue la mesma llinia que'l del APG II y el APG. Les novedaes introducíes con al respective de les versiones previes tán rellacionaes colos recién descubrimientos nel árbol filoxenéticu, una y bones el sistema trata de reflexalos. Les conocencies de la filoxenia de les angiospermes xeneraos mientres la primer década del sieglu XXI determinaron dellos cambeos na circunscripción de munches families y na so clasificación, según tamién la adición de dellos órdenes nuevos, tal como se ejemplifica y detalla de siguío.

Nuevos órdenes editar

Nel APG III adoptáronse 14 órdenes nuevos, amás de los 45 que yá fueren aceptaos en APG II. Los órdenes nuevos son: Amborellales, Berberidopsidales, Bruniales, Buxales, Chloranthales, Escalloniales, Huerteales, Nymphaeales, Paracryphiales, Petrosaviales, Picramniales, Trochodendrales, Vitales y Zygophyllales.

Filoxenia de les angiospermes parásites editar

En APG III allugóse filoxenéticamente a la mayoría de les angiospermes parásites, bona parte de les cualos nun se topaben incluyíes en nengún orde nes versiones previes de APG. Por cuenta de l'amenorgamientu o a la perda de munchos calteres morfolóxicos taxonómicamente discriminantes, les afinidaes de munchos grupos de plantes micoheterótrofas o parásites permanecieron ensin resolver mientres décades. Col advenimiento de la sistemática molecular, fixéronse disponibles nueves ferramientes pa identificar a los parientes fotosintéticos de les plantes micoheterótrofas. Asina, los datos moleculares fueron utilizaos pa inferir les rellaciones filoxenétiques de munchos clados con especies micoheterótrofas.[9] Sicasí, los datos moleculares nun ufierten tampoco una respuesta claro y definitivo a les rellaciones filoxenétiques d'esti tipu d'organismos por cuenta de que, al nun ser organismos fotosintéticos, nun tener cloroplastos nin xenes de cloroplastu amplificables (los cualos son frecuentemente usaos n'estudios filoxenéticos), o tales xenes —cuando esisten— son altamente diverxentes y les tases de sustitución de los xenes nucleares o mitocondriales son bien elevaes, lo que causa un sesgu nes inferencias filoxenétiques.[10] Coles mesmes, l'alquisición de muestres representatives de munchos taxones, un factor críticu pa realizar una reconstrucción filoxenética, ye inda una torga pa munchos grupos de micoheterótrofos raros, tales como Corsiaceae, Triuridaceae, Epirixanthes (Polygalaceae), Cheilotheca (Ericaceae) y Thismiaceae.[11]

Nueves families y allugamientu de xéneros o families de posición taxonómica incierta editar

Allugar en families a xéneros que nun fueren allugaos en families en APG II, y families n'órdenes, amenorgándose considerablemente'l númberu de taxones que nun tán incluyíos en categoríes d'orde cimeru, con al respective de lo que s'atopaba en APG II. Nesti sistema de clasificación queden solamente 5 taxones (dos pequeñes families de plantes parásites y tres xéneros) qu'inda non s'allugaron nel árbol filoxenéticu de les angiospermes y polo tanto inda nun fueron allugaos en nengún orde nel APG III.

Gerrardina ye un xéneru con dos especies natives d'África. Escontra 1870 el xéneru fuera incluyíu nes sapindácees,[12] familia que depués foi incluyida nes flacurtiácees, na que se retuvo a Gerrardina al momentu de describise la segunda especie del xéneru en 1939.[13] Sobre la base de los aspeutos morfolóxicos, Gerrardina presentaba dellos calteres de mancomún colos restantes miembros de la familia, pero otros munchos pa los cualos difería, polo que se propunxo en 2005 la so esclusión de la mentada familia y la creación d'una nueva familia pa incluyila, Gerrardinaceae. Esta nueva familia, sicasí, nun yera posible incluyila fácilmente en nengún orde.[14] En 2009, gracies a los analises filoxenéticos realizaos sobre datos moleculares d'una gran cantidá de taxones, foi posible concluyir que Gerrardina en realidá tópase circunscrita nel orde Huerteales[15]

L'exemplu de Gerrardinaceae describe'l carreru de munches otres families que la so allugamientu taxonómicu yera desconocida o dudosa y que, gracies a los analises moleculares realizaos na primer década del añu 2000, pudieron asignase inequívocamente a nuevos órdenes. Estos estudios fueron recoyíos pol APG III, de cuenta que delles families fueron reasitiaes taxonómicamente, ente les que s'atopen: Hydatellaceae (agora Nymphaeales), Haptanthaceae (agora Buxales), Peridiscaceae (agora Saxifragales), Huaceae (agora Oxalidales), Centroplacaceae y Rafflesiaceae (agora dambes del orde Malpighiales), Aphloiaceae, Geissolomataceae y Strasburgeriaceae (agora toes del orde Crossosomatales), Picramniaceae (Picramniales), Dipentodontaceae y Gerrardinaceae (agora dambes de Huerteales), Cytinaceae (agora Malvales), Balanophoraceae (agora Santalales), Mitrastemonaceae (agora Ericales) y Boraginaceae (qu'agora ye considerada siquier un miembru del clado de les lámides).

Schoepfia ye un xéneru de dicotiledónees herbales y parásites que toma unes 30 especies natives d'América y Asia tropical. El xéneru tuvo incluyíu mientres munchos años dientro de les olacácees pero los estudios filoxenéticos recién, basaos en datos moleculares, indiquen que ta bien pocu rellacionáu colos restantes miembros d'esa familia.[16] Por esa razón tresfirió-ylo a una nueva familia, Schoepfiaceae nel orde Santalales.[17] De la mesma, munchos otros xéneros fueron tresferíos o segregaos a nueves families, tales como Petermanniaceae (nel orde Liliales), Calophyllaceae (en Malpighiales), Capparaceae y Cleomaceae (dambes pertenecientes al orde Brassicales), Anacampserotaceae, Limeaceae, Lophiocarpaceae, Montiaceae y Talinaceae (toes de Caryophyllales) y Linderniaceae y Thomandersiaceae (dambes de Lamiales).[17]

Eliminación de les circunscripciones opcionales pa munches families editar

El Grupu pa la Clasificación Filoxenética de les Angiospermes (APG) nel so trabayu de 1998[18] aceptó a les agapantácees, aliácees y amarilidácees como tres families independientes dientro del orde de les asparagales. Nel trabayu del APG II, del 2003, la reconocencia de Agapanthaceae y Amaryllidaceae como families independientes yera opcional. Esto ye, los trés families podíen considerase d'una manera acutada (Alliaceae, Amaryllidaceae y Agapanthaceae en sentíu estrictu) o bien, podíen tamién ser incluyíes dientro d'una circunscripción amplia de les aliácees (lo que se denomina «Alliaceae sensu lato»).[19] Ello ye que los trés grupos son plantes bulboses con inflorescencies terminales umbeladas, que tienen per debaxo bráctees espatácees y nacen nun bultable escapo, toes estes carauterístiques probablemente son sinapomórficas. Entá más, los analises cladísticos basaos en datos moleculares sostienen la estrecha rellación ente elles.[20][21][22][23][24] Na publicación de 2009, el sistema APG III reconfirmó el criteriu de considerar a los trés families como parte d'una gran circunscripción de Alliaceae.[25] Sicasí, en cuenta de caltenese'l nome Alliaceae, que tien preeminencia, aceptóse la propuesta del taxónomo y especialista en plantes bulboses Alan W. Meerow d'utilizar pa esti grupu'l nome Amaryllidaceae.[26] Munches otres families podíen ser consideraes en sentíu ampliu (esto ye, una sola familia grande) o estrictu (de dos a diez families más pequeñes definíes de manera más acutada). En APG III, sicasí, esaniciáronse eses alternatives por cuenta de la so impopularidá (los usuarios de la clasificación preferíen que fueren los autores del APG los que decidieren cuál teníen d'utilizar)[27] y, na mayoría de los casos, retúvose la circunscripción más amplia pa estes families, como s'hai ejemplificado col casu de les amarilidácees. Otres families, amás d'Amaryllidaceae, nes que se modificó la circunscripción son Asparagaceae y Xanthorrhoeaceae (toes Asparagales), Passifloraceae (Malpighiales), Primulaceae (Ericales) y otres families más pequeñes. D'esta miente, en APG III se discontinuaron les siguientes families: Illiciaceae, Alliaceae, Agapanthaceae, Agavaceae, Aphyllanthaceae, Hesperocallidaceae, Hyacinthaceae, Laxmanniaceae, Ruscaceae, Themidaceae, Asphodelaceae, Hemerocallidaceae, Kingdoniaceae, Fumariaceae, Pteridophyllaceae, Didymelaceae, Tetracentraceae, Pterostemonaceae, Hypseocharitaceae, Francoaceae, Memecylaceae, Lepuropetalaceae, Rhoipteleaceae, Medusagynaceae, Quiinaceae, Malesherbiaceae, Turneraceae, Bretschneideraceae, Diegodendraceae, Cochlospermaceae, Peganaceae, Tetradiclidaceae, Nyssaceae, Ternstroemiaceae, Pellicieraceae, Aucubaceae, Donatiaceae, Lobeliaceae, Desfontainiaceae, Diervillaceae, Dipsacaceae, Linnaeaceae, Morinaceae y Valerianaceae.[27]

Con independencia de la eliminación de les circunscripciones opcionales, les siguuientes 18 families fueron discontinuadas por cuenta de que fueron fundíes con otres: Limnocharitaceae, Luzuriagaceae, Sparganiaceae, Ledocarpaceae, Heteropyxidaceae, Psiloxylaceae, Oliniaceae, Rhynchocalycaceae, Parnassiaceae, Maesaceae, Myrsinaceae, Theophrastaceae, Eremosynaceae, Polyosmaceae, Tribelaceae, Aralidiaceae, Mackinlayaceae y Melanophyllaceae.[17]

Impautu editar

Según la prensa del Real Xardín Botánicu de Kew, esti sistema de clasificación de plantes, que ta basáu nuna conocencia del árbol filoxenéticu ensin precedentes, va tener un impautu fundamental, non yá pa los científicos, sinón tamién na forma en que los xardinos botánicos entamen les sos coleiciones, y nel usu futuru de la información alrodiu de les plantes p'ameyorar la calidá de vida humana.[27]

L'árbol filoxenéticu de les angiospermes editar

El sistema de clasificación APG III ta basáu nun árbol filoxenéticu o cladograma de les angiospermes qu'entiende 59 órdenes y 4 families.[n. 1] Dichu cladograma úfrese de siguío y, debaxo del mesmu, bríndase'l llistáu de les families de angiospermes ordenaes en clados y n'órdenes.[17]

Angiospermes 


Amborellales




Nymphaeales




Austrobaileyales





Chloranthales


Magnólides 



Canellales



Piperales





Magnoliales



Laurales






Monocotiledónees 


Acorales




Alismatales




Petrosaviales





Dioscoreales



Pandanales





Liliales




Asparagales


Commelínides 


Dasypogonaceae



Arecales



Poales




Commelinales



Zingiberales












Ceratophyllales


Eudicotiledónees 


Ranunculales




Sabiaceae



Proteales




Trochodendrales



Buxales


core eudicots 


Gunnerales




Dilleniales




Saxifragales


Rósides 


Vitales


Eurrósides 

Fábides 


Zygophyllales





Celastrales




Oxalidales



Malpighiales






Fabales




Rosales




Fagales



Cucurbitales







Málvides 



Geraniales



Myrtales





Crossosomatales




Picramniales




Sapindales




Huerteales




Brassicales



Malvales













Berberidopsidales




Santalales




Caryophyllales


Astérides 


Cornales




Ericales


Euastérides  

Lámides 


Garryales




Boraginaceae



Gentianales




Solanales



Lamiales





Campanúlides


Aquifoliales




Asterales



Escalloniales




Bruniales




Apiales




Paracryphiales



Dipsacales
























Ordenamientu llinial de los clados y de los órdenes d'angiospermes editar

 
Flor de Magnolia watsoni, un miembru del orde Magnoliales , dientro del clado de les magnólides.
 
Flor de Lilium henryi , un miembru del orde de les liliales, dientro del clado de les monocotiledónees.
 
Flor de Oxalis regnellii, un miembru del orde de les oxalidales, dientro del clado de les fábides.
 
Flores de Malva sylvestris , un representante del orde de les malvales, dientro del clado de les málvides.
 
Flores de Lavandula, un representante del orde de les lamiales, dientro del clado de les lámides.
 
Flores de Aster, un representante del orde de les asterales, dientro del clado de les campanúlides.

Les families de angiospermes según APG III editar

APG III ordenó y arrexuntó a les angiospermes en 415 families, la mayor parte de les cualos tópase incluyida en dalgunos de los 59 órdenes aceptaos por esti sistema. Tales órdenes, de la mesma, distribuyir en clados. De siguío apróvese'l llistáu de les families de angiospermes aceptaes pol sistema APG III ordenaes según los clados y los órdenes a los que pertenecen.[1] Amás, apróvese'l nome de los clados percima de la categoría taxonómica d'orde según la nomenclatura filoxenética.[28] En cada casu destacáronse les diferencies col sistema APG II según los siguientes símbolos:

* = nuevu allugamientu de la familia;
= nuevu orde reconocíu pol sistema APG;
§ = familia con una nueva circunscripción;
º = families que representen la circunscripción más amplia prevista nel sistema APG II, que adóptase en APGIII;
ºº = families que representen la circunscripción más acutada del sistema APGII, que adóptase en APGIII.

Angiospermae Lindley [P.D. Cantino & M.J. Donoghue][29] editar

Magnoliidae Novák ex Takhtajan [W.S. Judd, P.S. Soltis & D.Y. Soltis][30] editar

El clado de les magnólides ye un grupu de angiospermes que fueren nomaes informalmente como «magnoliids» o «eumagnoliids» en munches publicaciones filoxenétiques recién[31][32][33][34][1] y que difier na so circunscripción con al respective de la subclase Magnollidae de los sistemes de clasificación de Cronquist y de Takhtajan. Les posibles sinapomorfias d'esti grupu inclúin calteres fitoquímicos, como la presencia de los compuestos asarona, galbacina y licarina.[30] Les magnólides entienden cuatro órdenes:[17]

Monocotyledoneae de Candolle [W.S. Judd, P.S. Soltis, D. E. Soltis & S.W. Graham][35] editar

Commelinidae Takhtajan [S.W. Graham & W.S. Judd][36] editar

Les commelínides son un gran clado dientro de les monocotiledónees que les sos sinapomorfíes inclúin les ceres epicuticulares de tipu Strelitzia, el polen con muncho almidón, les parés celulares ensin lignificar y trescalaes con compuestos ácidos fluorescentes a la lluz UV (acedos ferúlicos, diferúlicos y cumáricos), y les fueyes con cuerpos de xil (SiO2),[37][38][39][40][41] tamién los estomes para o tetracíticos, les inflorescencies arrodiaes de bráctees y l'embrión curtiu y anchu.[3]

Probable hermanu de les eudicotiledónees editar

Eudicotyledoneae M.J. Donoghue, J.A. Doyle & P.D. Cantino[42] editar

Les eudicotiledónees conformen un clado qu'inclúi a la mayoría de les plantes d'antiguo consideraes dientro del grupu parafilético de les dicotiledónees. El términu provién del griegu y significa "dicotiledónees verdaderes" por cuenta de que contién a la mayoría de les plantes que fueren llamaes enantes dicotiledónees, y tienen calteres de dicotiledónees típiques. El clado carauterizar pol polen tricolpado, poles flores cícliques y la presencia estremada de les partes internes y esternes del perianto (esto ye, mota y corola).

Gunneridae D.E. Soltis, P.S. Soltis & W.S. Judd[43] editar

Les gunnérides son un gran grupu d'eudicotiledónees que fueren nomaes informalmente como «nucleu de les eudicotiledónees» o «eudicotiledónees nucleares» (n'inglés "core eudicots") por casi tolos trabayos sobre filoxenia de les angiospermes. Entienden un grupu desaxeradamente ampliu y diversu de angiospermes, con una gran variabilidá nel vezu, morfoloxía, química, distribución xeográfica y otros atributos. La sistemática clásica, basada namái n'información morfolóxica, nun foi capaz de reconocer esti grupu. Ello ye que la circunscripción de les gunnérides como un clado ta basada nuna fuerte evidencia a partir de los datos d'analises moleculares.[44][45][33] La composición del clado ye la siguiente: Gunnerales, Berberidopsidales (incluyendo a Aextoxicaceae;[46][47]Dilleniaceae, Santalales, Saxifragales, Vitaceae, y tolos clados d'Asteridae, Caryophyllales y Rosidae. N'otres pallabres, el clado ta compuestu por Gunnerales más la totalidá del clado de les pentapétalas.[43]

Rosidae Takhtajan [W.S. Judd, P.D. Cantino, D.E. Soltis & P.S. Soltis][48] editar

Les rósides son un gran grupu d'eudicotiledónees que contién aproximao 70.000 especies,[49] más de la cuarta parte del total d'especies de les angiospermes.[50] Estos órdenes, de la mesma, entienden unes 140 families.[51] En xunto coles astérides, constitúin los dos grupos más grandes de eudicotiledónees. Les rósides entienden al orde Vitales y a dos grandes clados: les fábides y les málvides.[48]

Fabidae W.S. Judd, D.E. Soltis & P.S. Soltis[52] editar

Les fábides son un clado d'eudicotiledónees que fueren nomaes informalmente como «eurrósides I»[45][53][33] o «fabids».[54] Nun s'afayaron pa esti clado sinapomorfies que nun tean basaes nos datos moleculares.[52]


Malvidae W.S. Judd, D.E. Soltis & P.S. Soltis[55] editar

Les málvides[56] son un grupu d'eudicotiledónees que fueren nomaes informalmente como «eurrósides II» en dellos trabayos sobre filoxenia de les angiospermes[57][58][59][60] o “malvids”.[61] El nome eurrósides II tamién fuera aplicáu d'un clado más ampliu qu'incluyía a les mirtales.[62][55]

Asteridae Takhtajan [R.G. Olmstead & W.S. Judd][63] editar

Les astérides son un gran grupu d'eudicotiledónees qu'inclúi aproximao 80.000 especies, arrexuntaes en 13 órdenes y más de cien families[49] y ente la tercera a la cuarta parte del total d'especies de les angiospermes.[50][51] Conjuntamente coles rósides, constitúin los dos grupos más grandes de eudicotiledónees. Les plantes pertenecientes a esti clado carauterizar por ser herbales, con flores hermafrodites, zigomorfas (de simetría billateral), polinizadas por inseutos, polos estambres dispuestos nun círculu y los pétalos de la corola xuníos ente sigo formando un tubu. El xinecéu ta formáu por dos carpelos soldaos. Les flores entámense de cutiu n'inflorescencies apertaes, como les espigues de les llabiaes y les plantaginácees o los capítulos (cabezuelas) de les Compuestes. Cuatro de les families más grandes de angiospermes pertenecen a esti clado: les asterácees, les rubiácees, les lamiácees y les apocinácees.[3][63]

Lamiidae Takhtajan [R.G. Olmstead & W.S. Judd][64] editar

Les lámides[65] son un grupu d'eudicotiledónees que fueren nomaes informalmente como «euastérides I».[45][33] El clado, según foi circunscripto en APG III, abarca cuatro órdenes y cinco families qu'inda nun fueron incluyíes en nengún orde.[34][17] La sinapomorfia más evidente de les lámides ye la presencia de vasos del xilema con perforaciones simples.[66][64]

Campanulidae M.J. Donoghue & P.D. Cantino[67] editar

Les campanúlides son un grupu d'eudicotiledónees que fueren nomaes informalmente como «euastérides II».[45][33] Dellos atributos son carauterísticos del grupu: les fueyes alternes, con márxenes serraos o dentaos, les flores epíginas, con una fusión tardida de los pétalos, filamentos de los estambres llibres y los frutos indehiscentes.[68][69][67]

Taxones con posición incierta editar

Ver tamién editar

Notes editar

  1. Adicionalmente, esisten seis families con una posición filoxenética incierta, les que nun s'amuesen nel cladograma pero qu'apaecen llistaes na seición «Taxones con posición taxonómica incierta».

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 APG II. 2003. "An Update of the Angiosperm Phylogeny Group Classification for the orders and families of flowering plants: APG II". Botanical Journal of the Linnean Society. 141, 399-436 (pdf equí (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).)
  2. APG I Botanical Journal of the Linnean Society Volume 141 Issue 4 Page 399 - April 2003 doi:10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Stevens, P. F. (2001 d'equí p'arriba) Angiosperm Phylogeny Website Versión 9, Xunu 2008 y actualizáu dende entós. http://www.mobot.org/MOBOT/research/APweb/ Fecha d'accesu: 10 de mayu de 2010.
  4. 4,0 4,1 Cantino, P.D. & de Queiroz, K. 2006. PhyloCode: a Phylogenetic Code of Biological Nomenclature. Version 3a. Website: http://www.phylocode.org Archiváu el 2 d'agostu de 2003 na Wayback Machine.. Revised June 16, 2006.
  5. De Queiroz, K. & Cantino, P.D. 2001. Phylogenetic nomenclature and the PhyloCode. Bull. Zool. Nomencl. 58: 254–271.
  6. De Queiroz, K. & Gauthier, J. 1990. Phylogeny as a central principle in taxonomy: phylogenetic definitions of taxon names. Syst. Zool. 39: 307–322.
  7. De Queiroz, K. & Gauthier, J. 1992. Phylogenetic taxonomy. Annual Rev. Ecol. Syst. 23: 449–480.
  8. Pickett, K.M. 2005. The new and improved PhyloCode, now with types, ranks, and even polyphyly: a conference report from the First International Phylogenetic Nomenclature Meeting. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión). Cladistics 21 (2005) 79–82
  9. Cameron KM, Chase MW, Rudall PJ. Recircumscription of the monocotyledonous family Petrosaviaceae to include Japanolirion. Brittonia (2003) 55:214–225
  10. Merckx V, Bakker F, Huysmans S, Smets Y. Bias and conflict in phylogenetic inference of myco-heterotrophic plants: a case study in Thismiaceae. Cladistics (2009) 25:64–77
  11. Smith SE, Read DJ. Mycorrhizal symbiosis (2008) 3rd edn. London: Academic Press
  12. Oliver, D. 1870. Gerrardina foliosa, Oliv. Hooker's Icon. Pl., Third Series 1: 60. t. 1075
  13. Milne-Redhead, Y. 1939. Gerrardina eylesiana Milne-Redhead. Hooker's Icon. Pl., Fifth Series 4: 1-2, t. 3390.
  14. Alford, M. H. 2006. Gerrardinaceae: a new family of African flowering plants unresolved among Brassicales, Huerteales, Malvales, and Sapindales. Taxon 55: 959-964.
  15. Worberg, Andreas; Alford, Mac H.; Quandt, Dietmar; Borsch, Thomas. 2009. Huerteales sister to Brassicales plus Malvales, and newly circumscribed to include Dipentodon, Gerrardina, Huertea, Perrottetia, and Tapiscia. Taxon, Volume 58, Number 2, May 2009 , páxs. 468-478(11)
  16. Valéry Malécot and Daniel L. Nickrent. Molecular Phylogenetic Relationships of Olacaceae and Related Santalales. Systematic Botany (2008), 33(1): páxs. 97–106
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 The Angiosperm Phylogeny Group III ("APG III", n'orde alfabéticu: Brigitta Bremer, Kåre Bremer, Mark W. Chase, Michael F. Fay, James L. Reveal, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis y Peter F. Stevens, amás collaboraron Arne A. Anderberg, Michael J. Moore, Richard G. Olmstead, Paula J. Rudall, Kenneth J. Sytsma, David C. Tank, Kenneth Wurdack, Jenny Q.-Y. Xiang y Sue Zmarzty) (2009). «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III.». Botanical Journal of the Linnean Society (161):  páxs. 105-121. http://www3.interscience.wiley.com/journal/122630309/abstract. 
  18. Angiosperm Phylogeny Group.. «An ordinal classification for the families of flowering plants». Ann. Missouri Bot. Gard. 85:  p. 531-553. http://www.bergianska.se/pub/publikationer/Bremer/Angiosperm_et_al_1998.pdf. Consultáu'l 26 d'avientu de 2008. 
  19. APG II. 2003. An Update of the Angiosperm Phylogeny Group Classification for the orders and families of flowering plants: APG II. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión). Botanical Journal of the Linnean Society. 141, 399-436
  20. (1995). «Molecular systematics of Lilianae.», Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F.: Monocotyledons: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens, páx. 109-137.
  21. (1995b). «Monocot systematics: a combined analysis.», Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F.: Monocotyledons: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens, páx. 685-730.
  22. Fay, M. y Chase, M. 1996. Resurrection of Themidaceae for the Brodiaea alliance, and Recircumscription of Alliaceae, Amaryllidaceae and Agapanthoideae. Taxon 45: 441-451
  23. Fay, M. F. (2000). «Phylogenetic studies of Asparagales based on four plastid DNA regions.», K. L. Wilson y D. A. Morrison: Monocots: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens, Kollingwood, Australia: CSIRO, páx. 360-371.
  24. Pires, J. C.; Sytsma, K. J. (2002). «:A phylogenetic evaluation of a biosystematic framework: Brodiaea and related petaloid monocots (Themidaceae).». Amer. J. Bot. (89):  páxs. 1342-1359. http://www.amjbot.org/cgi/content/full/89/8/1342. 
  25. THE ANGIOSPERM PHYLOGENY GROUP (Birgitta Bremer, Kåre Bremer, Mark W. Chase, Michael F. Fay, James L. Reveal, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis and Peter F. Stevens, Arne A. Anderberg, Michael J. Moore, Richard G. Olmstead, Paula J. Rudall, Kenneth J. Sytsma, David C. Tank, Kenneth Wurdack, Jenny Q.-Y. Xiang & Sue Zmarzty). 2009. An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III. Botanical Journal of the Linnean Society 161, 105–121.
  26. Meerow, A.W., Reveal, J.L., Snijman, D.A., Dutilh, J.H. Superconservation proposal to conserve Amaryllidaceae (1805) over Alliaceae (1797). Taxon 56: 1299-1300. 2007
  27. 27,0 27,1 27,2 Bronwyn Friedlander, Bryony Phillips & Tarryn Barrowman. 2009. As easy as APG III – Scientists revise the system of classifying flowering plants. Royal Botanical Gardens, Kew. Press Release.
  28. P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846.
  29. Angiospermae Lindley 1830: xxxvi [P.D. Cantino & M.J. Donoghue], converted clade name.. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846. Páx. Y 22.
  30. 30,0 30,1 Magnoliidae Novák ex Takhtajan 1967: 51 [W.S. Judd, P.S. Soltis & D.Y. Soltis], converted clade name. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846. Páx. Y 24.
  31. Simpson, M.G. 2006. Plant Systematics. Elsevier, Amsterdam
  32. Qiu, Y.-L., Li, L., Hendry, T.A., Li, R., Taylor, D.W., Issa, M.J., Ronen, A.J., Vekaria, M.L. & White, A.M. 2006. Reconstructing the basal angiosperm phylogeny: evaluating information content of mitochondrial genes. Taxon 55: 837-856.
  33. 33,0 33,1 33,2 33,3 33,4 Soltis, D. E., P. S. Soltis, M. W. Chase, M. Y. Mort, D. C. Albach, M. Zanis, V. Savolainen, W. J. Hahn, S. B. Hoot, M. F. Fay, M. Axtell, S. M. Swensen, L. M. Prince, W. J. Kress, K. C. Nixon, and J. S. Farris. 2000. Angiosperm phylogeny inferred from 18S rDNA, rbcL, and atpB sequences. Botanical Journal of the Linnean Society 133: 381-461.
  34. 34,0 34,1 P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846
  35. Monocotyledoneae de Candolle 1817: 122 [W.S. Judd, P.S. Soltis, D. E. Soltis & S.W. Graham], converted clade name. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846. Páx. Y 24.
  36. Commelinidae Takhtajan 1967: 514 [S.W. Graham & W.S. Judd], converted clade name. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846. Páx. Y 25.
  37. Dahlgren, R. M.; Clifford, H. T., Yeo, P. F. (1985). The families of the monocotyledons., Springer-Verlag.
  38. Harley, M. M.; Ferguson, I. K. (1990). «The role of the SEM in pollen morphology and plant systematics.», D. Claugher: Scanning electron microscope in taxonomy and functional morphology. Systematics Association Special Vol. 41.. Oxford.: Clarendon Press, páx. 45-68.
  39. Barthlott, W.; Fröhlich, D. (1983). «
    Micromorphologie und Orientierungs muster epicuticularer Wachs-Kristalloide: ein neues systematisches Merkmal bei Monokotylen.». Plant Syst. Evol. (142):  páxs. 171-185. 
  40. Harris, P. J.; Hartley, R. D. (1980). «
    Phenolic constituents of the cell walls of monocotyledons.». Biochem. Syst. Ecol. (8):  páxs. 153-160. 
  41. Zona, S. (2001). «:Starchy pollen in commelinoid monocots.». Ann. Bot. II (87):  páxs. 109-116. http://aob.oxfordjournals.org/cgi/reprint/87/1/109. Consultáu'l 25 de febreru de 2008. 
  42. Eudicotyledoneae M.J. Donoghue, J.A. Doyle & P.D. Cantino, new clade name. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846. Páx. Y 26.
  43. 43,0 43,1 Gunneridae D.E. Soltis, P.S. Soltis & W.S. Judd, new clade name. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846. Páx. Y 27.
  44. Hoot, S. B., S. Magallón, and P. R. Crane. 1999. Phylogeny of basal eudicots based on three molecular data sets: atpB, rbcL, and 18S nuclear ribosomal DNA sequences. Annals of the Missouri Botanical Garden 86: 1-32
  45. 45,0 45,1 45,2 45,3 Savolainen, V., M. W. Chase, C. M. Morton, D. Y. Soltis, C. Bayer, M. F. Fay, A. De Bruijn, S. Sullivan, and Y.-L. Qiu. 2000a. Phylogenetics of flowering plants based upon a combined analysis of plastid atpB and rbcL gene sequences. Systematic Biology 49: 306-362
  46. Hilu, K.W., Borsch, T., Müller, K., Soltis, D. E., Soltis, P.S., Savolainen, V., Chase, M.W., Powell, M.P., Alice, L.A., Evans, R., Sauquet, H., Neinhuis, C., Slotta, T.A.B., Rohwer, J.G., Campbell, C.S. & Chatrou, L.W. 2003. Angiosperm phylogeny based on matK sequence information. Amer. J. Bot. 90: 1758–1776.
  47. Soltis, D. E., Soltis, P.S., Chase, M.W., Mort, M.Y., Albach, D.C., Zanis, M., Savolainen, V., Hahn, W.H., Hoot, S.B., Fay, M.F., Axtell, M., Swensen, S.M., Prince, L.M., Kress, W.J., Nixon, K.C. & Farris, J.S. 2000. Angiosperm phylogeny inferred from 18S rDNA, rbcL, and atpB sequences. Bot. J. Linn. Soc. 133: 381–461.
  48. 48,0 48,1 Rosidae Takhtajan 1967: 264 [W.S. Judd, P.D. Cantino, D.E. Soltis & P.S. Soltis], converted clade name. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846. Páx. Y 27.
  49. 49,0 49,1 Birgitta Bremer, Kare Bremer,Nahid Heidari,Per Erixon, Richard G. Olmstead, Arne A. Anderberg, Mari Kallersjo, and Edit Barkhordariana (10Mar2009), «Phylogenetics of asterids based on 3 coding and 3 non-coding chloroplast DNA markers and the utility of non-coding DNA at higher taxonomic levels», Molecular Phylogenetics and Evolution 106 (10), http://www.bergianska.se/pub/publikationer/Bremer/Bremer_etal_6-xen_2002.pdf  (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  50. 50,0 50,1 Robert W. Scotland and Alexandra H. Wortley, «How many species of seed plants are there?», Taxon 52 (1), doi:10.2307/3647306 
  51. 51,0 51,1 Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis, Peter K. Endress, and Mark W. Chase, Phylogeny and Evolution of the Angiosperms, Sunderland, MA, USA: Sinauer, ISBN 978-0878938179 
  52. 52,0 52,1 Fabidae W.S. Judd, D.E. Soltis & P.S. Soltis, new clade name. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846. Páx. Y 29.
  53. Savolainen, V., Fay, M.F., Albach, D.C., Bachlund, A., van der Bank, M., Cameron, K.M., Johnson, S.A., Lledo, M.D., Pintaud, J.-C., Powell, M., Sheahan, M.C., Soltis, D. E., Soltis, P.S., Weston, P., Whitten, W.M., Wurdack, K.J. & Chase, M.W. 2000b. Phylogeny of the eudicots: a nearly complete familial analysis based on rbcL gene sequences. Kew Bull. 55: 257-309.
  54. Judd, W.S. & Olmstead, R.G. 2004. A survey of tricolpate (eudicot) phylogenetic relationships. Amer. J. Bot. 91:1627-1644.
  55. 55,0 55,1 Malvidae W.S. Judd, D.E. Soltis & P.S. Soltis, new clade name. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846. Páx. Y 29.
  56. Malvidae D.E. Soltis, P.S. Soltis & W.S. Judd. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846
  57. Soltis, D. E., Soltis, P.S., Chase, M.W., Mort, M.Y., Albach, D.C., Zanis, M., Savolainen, V., Hahn, W.H., Hoot, S.B., Fay, M.F., Axtell, M., Swensen, S.M., Prince, L.M., Kress, W.J., Nixon, K.C. & Farris, J.S. 2000. Angiosperm phylogeny inferred from 18S rDNA, rbcL, and atpB sequences. Bot. J. Linn. Soc. 133: 381–461.
  58. Soltis, D. E., Soltis, P.S., Endress, P.K. & Chase, M.W. 2005. Phylogeny and Evolution of Angiosperms. Sinauer Associates, Sunderland.
  59. Judd, W.S., Campbell, C.S., Kellogg, E.A., Stevens, P.F. & Donoghue, M.J. 2002. Plant Systematics—A Phylogenetic Approach, 2nd ed. Sinauer Associates, Sunderland.
  60. APG II (Angiosperm Phylogeny Group II). 2003. An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II. Bot. J. Linn. Soc. 141: 399–436.
  61. Judd, W.S. & Olmstead, R.G. 2004. A survey of tricolpate (eudicot) phylogenetic relationships. Amer. J. Bot. 91: 1627–1644 ).
  62. Savolainen, V., Chase, M.W., Hoot, S.B., Morton, C.M., Soltis, D. E., Bayer, C., Fay, M.F., de Bruijn, A.Y., Sullivan, S. & Qiu, Y.-L. 2000a. Phylogenetics of flowering plants based on combined analysis of plastid atpB and rbcL gene sequences. Syst. Biol. 49: 306–362.
  63. 63,0 63,1 Asteridae Takhtajan 1967: 405 [R.G. Olmstead & W.S. Judd], converted clade name. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846. Páx. Y 29.
  64. 64,0 64,1 Lamiidae Takhtajan 1987: 228 [R.G. Olmstead & W.S. Judd], converted clade name. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846. Páx. Y 29.
  65. Lamiidae R.G. Olmstead & W.S. Judd. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846
  66. Baas, P., Jansen, S. & Wheeler, Y.A. 2003. Ecological adaptations and deep phylogenetic splits-evidence and questions from the secondary xylem. Pp. 221-239 En: Stuessy, T.E, Mayer, V. & Horandl, Y. (eds.), Deep Morphology: Toward a Renaissance of Morphology in Plant Systematics. A.R.G. Gantner Verlag, Liechtenstein. [Regnum Veg. 141]
  67. 67,0 67,1 Campanulidae M.J. Donoghue & P.D. Cantino, new clade name. En: P.D. Cantino, J.A. Doyle, S.W. Graham, W. S. Judd, R.G. Olmstead, D. Y. Soltis, P.S. Soltis & M.J. Donoghue. 2007. Towards a phylogenetic nomenclature of Tracheophyta. Taxon 56 (3) 822–846. Páx. Y 30.
  68. Judd, W. S., C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, and M. J. Donoghue. 2002. Plant systematics: a phylogenetic approach. Sinauer Associates, Inc., Sunderland, Massachusetts, USA.
  69. Bremer, K., A. Backlund, B. Sennblad, O. Swenson, K. Andreasen, M. Hjertson, J. Lundberg, M. Backlund, and B. Bremer. 2001. A phylogenetic analysis of 100+ xenera and 50+ families of euasterids based on morphological and molecular data with notes on possible higher level morphological synapomorphies. Plant Systematics and Evolution 229: 137-169.

Bibliografía editar