Ataque a la flotilla de Gaza

Col nome de Ataque a la flotilla de Gaza conozse popularmente un violentu incidente asocedíu'l 31 de mayu de 2010 en agües internacionales del mar Mediterraneu al encetar la Marina d'Israel a una flotilla de seis embarcaciones de la organización pro-palestina Free Gaza, denominada «Flota de la Llibertá». De resultes del mesmu, nueve activistes resultaron muertos y fueron mancaes más d'una trentena de persones,[1][2][3] una de les cualos finaría cuatro años dempués.[4]

Ataque a la flotilla de Gaza
Llocalización
Llocalización Alta mar
Coordenaes 32°38′28″N 33°34′02″E / 32.64113°N 33.56727°E / 32.64113; 33.56727
Mapa
Datos
Fecha 31 de mayu de 2010
Víctimes
Númberu de muertes 10
Cambiar los datos en Wikidata

La Flota de la Llibertá», na que viaxaben 633 persones de 37 países,[5][6] pretendía llevar, según les sos declaraciones, unes 10 000 tonelaes d'ayuda humanitaria a la Franxa de Gaza,[7] rompiendo asina'l bloquéu impuestu por Israel al territoriu palestín.[2] La Marina d'Israel anunciara primeramente que nun dexaría la llegada per mar d'esti convói al territoriu gazatí, razón pola cual diseñara un plan pa detenelo conocíu col criptónimo de Operación Oral del Mar.[8][9]

L'ataque provocó dures crítiques a Israel per parte de distintos gobiernos y organizaciones internacionales, incluyendo la llamada a consultes de dellos embaxadores.[10][11] Turquía, país de procedencia de la mayor parte de los activistes de la flotilla, al traviés del so Ministeriu de Rellaciones Esteriores calificó de «inaceptable» l'asaltu al convói, encamentando a Israel a «encarar les consecuencies d'esti comportamientu».[12] El primer ministru, Recep Tayyip Erdogan, afirmó que la interceptación militar de la flotilla d'ayuda a Gaza fraya «los principios del derechu internacional y ye un inhumanu terrorismu d'Estáu».[13] El secretariu xeneral de les Naciones Xuníes Ban Ki-Moon llamó a Israel a llevantar el so bloquéu sobre Gaza, afirmando que si lo fixo primeramente l'ataque nun tendría llugar.[14]

La carga d'ayuda humanitaria tresportada pola flotilla permanez desque foi interceptada poles autoridaes israelines ente'l pasu fronterizu de Kerem Shalom y el puertu d'Asdod, a la espera de que'l gobiernu de Hamás en Gaza autorice'l so ingresu na Franxa. La organización islámica declaró que nun dexaría la entrada de l'ayuda hasta qu'Israel nun lliberar a la totalidá de los activistes de la Flotilla y nun se garantizara la tresferencia de la totalidá de la carga que portaba la flotilla.[7] Según el voceru Fawzi Barhoum, la culpa de la non tresferencia de les mercancíes ye d'Israel, por querer imponer les sos condiciones: "el problema mora na ocupación israelina, qu'impon les condiciones y mecanismos que quier, y non los que les organizaciones internacionales quieren."[15] Finalmente, fontes de les Naciones Xuníes anunciaron dos selmanes dempués del asaltu que sería la mesma organización la encargada de partir la totalidá de la carga confiscada que portaba la flotilla.[16]

A otru día al asaltu, el presidente exipciu Hosni Mubarak ordenó la "apertura inmediata" del pasu de Rafah que coneuta Exiptu cola Franxa de Gaza y que permaneciera zarráu mientres la mayor parte del bloquéu israelín de mutuu alcuerdu coles autoridaes hebrees.[17][18] Darréu, miembros del gobiernu exipciu confirmaron que l'apertura del pasu caltener de forma indefinida. El voceru del ministeriu d'asuntos esteriores exipciu, Hossam Zaki, declaró: "Exiptu ye quien rompió'l bloquéu [sobre Gaza]." "nun vamos dexar que'l poder ocupante escape de les sos responsabilidaes."[18]

Preparativos y antecedentes editar

El bloquéu israelín a Gaza empecipiar tres l'ésitu de Hamás nes eleiciones xenerales palestines[19][20] en xineru del 2006.(Ver “Situación de la ocupación israelina en Palestina” en Gilad Shalit)

Magar esi bloquéu, el Ministeriu d'Asuntos Esteriores israelín asegura que caltuvo Gaza perfectamente abastecida per carretera, y cifra nun millón de tonelaes l'ayuda unviada nos postreros 18 meses, amás de la asistencia sanitaria y del 70% de la lletricidá de la Franxa, ente otros servicios.[21]

La ONX describió'l bloquéu como un castigu coleutivu” y criticó la insuficiente cantidá de material que se dexa ingresar en rellación inclusive a les necesidaes básiques de los habitantes. Adicionalmente el Secretariu xeneral alvirtió que “crea sufrimientos inaceptables, manca a les fuercies moderaes y fortalez a los estremistes”[22] Otres organizaciones suxuren adicionalmente que'l bloquéu ye arbitrariu, en qu'Israel nun publicó una llista de que se dexa importar o non: non siempres los mesmos bienes son prohibíos y prohíbense coses tales como medicines, alimentos pa ñácaros, carne fresco, fruta en llates, etc., qu'escarecen de significáu militar.[23] Una llista compilada por UNRWA de coses que nun se dexaron inclúi: bombilles de lluz, veles, fósforos, llibros, preseos musicales, crayones, ropa, zapatos, colchones, sábanes, frazadas, pasta, , café, chocolate, nueces, xampú y acondicionador, etc.[24] WHO declaró que'l bloquéu torga o enzanca l'ingresu de medicines y productos médicos.[25][26]

Antes de la confrontación editar

El 29 de mayu de 2010, un reporteru de la cadena televisiva árabe Al Jazeera tresmitió imáxenes d'activistes musulmanes de la flotilla cantando versos coles pallabres "Khaibar, Khaibar, oh Xudíos! L'Exércitu de Mahoma va volver".[27] Khaibar yera una fortaleza onde s'abelugó la tribu xudía de los Banu Naḍdir, dempués de desertar del bandu de Mahoma. Tres capitular, foi-yos dexáu quedase pagando un tributu.[28] Díes dempués del incidente reveló que dellos participantes na flotilla queríen ser mártires pola causa palestina. El gobiernu d'Israel argumentó que tenía d'inspeicionar la carga en defensa propia, yá que podríen tresportase armes susceptibles de ser usaes contra Israel.

Buques de la flotilla editar

Buques implicaos nel asaltu editar

 
Mavi Marmara partiendo d'Antalya con camín de Gaza el 22 de mayu de 2010
 
Rutes siguíes polos buques.
  •   MV Mavi Marmara[29]
    • El Mavi Marmara ('Mármara azul') ye un buque de pasaxeros turcu qu'opera so bandera de Comores, d'antiguo operáu por ALLORIÁU nel mar de Mármara.[30] Foi especialmente adquiríu pal viaxe a Gaza pola Fundación pa Los derechos humanos y llibertá y ayuda (İHH), una organización de caridá islámica turca. Partió d'Anatolia el 22 de mayu de 2010 pa xunise al restu de la flotilla xunto al Gazze y al Defne Y.[31] Llevaba a bordu 581 pasaxeros, en redol a 400 d'ellos turcos.[32]
  •   Challenger 1[33]
    • El buque de bandera d'Estaos Xuníos Challenger 1 ta operáu pol movimientu Free Gaza.[33]
  •   MS Sofía, tamién llamáu Eleftheri Mesogeios (Yλεύθερη Mεσόγειος)[34]
  •   Sfendoni (Σφενδόνη)[34]
    • El MS Sofia tamién llamáu Eleftheri Mesogeios ('Mediterraneu llibre') ye un mercante de bandera griega operáu pola organización greco-sueca Buque a Gaza.[35] y el Sfendoni ('fonda, gomeru') ye un buque de pasaxeros tamién con bandera griega operáu pola griega Boat for Gaza y la Campaña europea pal fin del cercu de Gaza. Dambos buques, partieron del el Pireo el 25 de mayu pa xunise al restu de la flotilla en Xipre.[36][37]
  •   Defne Y[38]
    • El Defne Y ('lloréu Y') ye un buque de carga con bandera de Kiribati operáu pola İHH. Tresportaba 150 t de fierro, 98 grupos electróxenos, 50 viviendes prefabricaes, 16 unidaes de zones de xuegos pa neños y equipamientu médicu especializáu.[38] A bordu atopábense 23 tripulantes y siete pasaxeros.[39] Partió d'Anatolia el 22 de mayu xunto al Mavi Marmara y al Gazze pa xunise al restu de la flotilla.[31]
  •   Gazze
    • El Gazze (Gaza) ye un buque de carga con bandera turca operáu pola İHH. La so carga, consiste en 2.104 t de cementu, 600 t d'aceru pa construcción y 50 t de texas.[40] Tamién diben a bordu trelce tripulantes turcos y cinco pasaxeros.[39]

Otros buques editar

  •   Challenger 1I[33]
    • Al buque de bandera d'Estaos Xuníos Challenger 1I, que pertenez al movimientu Free Gaza, tamién-y foi imposible llegar al puntu d'alcuentru por problemes mecánicos. Anguaño realiza arreglos en Nicosia, Xipre.[41]
  •   MV Rachel Corrie[42]
    • El buque irlandés con bandera de Camboya Rachel Corrie, nomáu en memoria de l'activista Rachel Corrie, finada na Franxa de Gaza en 2003 mientres protestaba poles baltaderes israelines, ye un antiguu mercante operáu pol movimientu Free Gaza.[43] Nun llegó a tiempu de xunise a la flotilla por problemes mecánicos que-y forzaron a efectuar arreglos en Malta. El buque taba en ruta'l 31 de mayu de 2010 cuando la flotilla foi interceptada; en axuntándose a bordu, los sos 11 tripulantes decidieron siguir col viaxe con camín de Gaza,[44] a pesar de les alvertencies d'Israel.[45]

      Foi encetáu por tropes israelines n'agües internacionales a les 12:00 del 5 de xunu de 2010, ensin que se produxeren incidentes[46]

Acontecimientos previos al asaltu editar

Los ocho naves componentes de la Flotilla de la Llibertá empezaron el so viaxe dende distintos puertos europeos intentando axuntase'l sábadu 29 de mayu de 2010 en agües internacionales próximes a la mariña de Xipre.[47] Esto nun se concretó yá que dos naves retrasaron la so partida por cuenta de problemes mecánicos, y nun llegaron a xunise al restu de la flotilla.

El gobiernu xipriota refugó cooperar cola flotilla de Free Gaza, y nun dexó a los pasaxeros notables -incluyendo parllamentarios y un sobreviviente del holocaustu- salieren dende los sos muelles argumentando que "La República de Xipre ta lluchando pola so sobrevivencia".[47] El voceru de la Policía de Xipre declarara: «[En Xipre] nun se dexa nada rellacionáu col viaxe a Gaza».[48]

La flotilla partió con dos díes de retrasu, col enfotu de aportar a Gaza la tarde del llunes.[47] previendo un empate” (standoff) n'alta mar[49] Israel declaró que la flotilla taba "a puntu de romper la llei internacional". Una de los organizadores de la flotilla, Greta Berlín, dixo que "tiense derechu a navegar dende agües internacionales a les agües de Gaza".[50]

La escuadra de 10 buques de la Marina d'Israel, nos que s'incluyía a la corbeta de Clase Sa'ar 5 INS Lahav,[51] estableció contautu cola flotilla per primer vegada'l 30 de mayu a les 23:00 hores n'agües internacionales, a 200 quilómetros de la mariña de Gaza y a 64 quilómetros de les agües territoriales israelines. Les fuercies navales hebrees ordenaron a les naves de la flotilla que los siguieren o seríen encetaes.[52]

La Marina d'Israel contautó col capitán del Mavi Marmara, encamentándo-y a identificase y comunicar el destín de la nave. Poco tiempu dempués, dos naves israelinos asitiar a dambos lladrales de la flotilla, mientres una aeronave de la Marina volaba sobre'l Mavi Marmara.[53]

Mavi Marmara, ta averándose a una zona de conflictu que s'atopa so un bloquéu naval. La zona costera de Gaza y el puertu de Gaza tán cerraos a tou tráficu marítimu. El Gobiernu israelín sofita la unviada d'ayuda humanitaria a la población civil de la Franxa de Gaza y convídalos a entrar al traviés del puertu d'Asdod. La entrega d'ayuda acordies coles regulaciones de les autoridaes [israelines] va llevar a cabu al traviés de los pasos fronterizos terrestres y so la so supervisión, dempués de lo que van poder volver a casa a bordu de les naves nes que llegaron.
Marina d'Israel
Negativu, negativu. El nuesu destín ye Gaza. El nuesu destín ye Gaza.
Tripulantes del Mavi Marmara[54]

L'asaltu editar

L'ataque empezó a les 4:30 GMT del 31 de mayu. El postreru comunicáu oficial de la flotilla diz: «Última posición antes del ataque pola IDF. 4.30 GMT, Llatitú: 32.64113, Llargor: 33.56727», a unes 70 milles marines de la mariña del norte d'Israel y 90 milles de Gaza.[55]

A partir d'eso, esisten dos versiones claramente contrapuestes al respective de lo qu'asocedió darréu na Flotilla de la Llibertá en dando entamu la Marina israelina a la operación d'asaltu. Per un sitiu, l'exércitu israelín sostién qu'en cuanto los sos soldaos triaron la cubierta del Mavi Marmara fueron recibíos con gran violencia per parte de los activistes de Free Gaza, rexistrándose, según ellos, intentos de linchamiento. L'armada israelina afirma que cuando terminó l'asaltu y detuvo a los activistes, afayó nel interior de la nave un arsenal, incluyendo armes de fueu.[56][57]

Pela so parte, los activistes de Free Gaza aseguren que nun teníen intenciones de lluchar contra los soldaos, y que namás dar empiezu l'asaltu, antes inclusive de poner pie sobre la cubierta del Mavi Marmara, los efectivos de la Marina israelina empezaron a abrir fueu sobre ellos, llegando, darréu, a negar l'atención hospitalaria a dos de los activistes, que finaron sobre la cubierta del barcu.[58][59][60] Tocantes a l'acusación de llevar armes a bordu de les naves, tolos activistes que formaben parte de la flotilla y qu'en quedando en llibertá falaron colos medios de comunicación negaron categóricamente esta posibilidá.[61][62]

Según el Gobiernu d'Israel editar

Acordies con fontes oficiales israelines, los primeros soldaos de la Marina d'esti país qu'asaltaron el Mavi Marmara llevaben armes con munición non letal amás de les sos pistoles reglamentaries, pos según les mesmes fontes, esperaben una respuesta nun esforcia per parte de los activistes de Free Gaza. Según esta versión, los soldaos fueron autorizaos a utilizar les sos pistoles reglamentaries namái en comprobando que los activistes ufiertaben una resistencia violenta, llanzaren a un soldáu de cubierta a cubierta y apuñalaren y tratáu d'acoradar a otros.[63][64][65][66][67] Amás, en videos publicaos pol Gobiernu d'Israel nos que s'amuesen pequeños cortes del asaltu, remárcase l'usu de barres d'aceru, cadenes, navayes y granaes per parte de los activistes contra los soldaos.[64][68] Según la declaración d'unu de los soldaos que tomaron parte nel asaltu al Mavi Marmara, los activistes utilizaron munición real contra ellos.[67]

Fotografíes -rescataes y sopelexaes polos activistes pro palestinos turcos mesmos- amuesen soldaos israelinos, aparentemente desarmaos, sangrando, aterrorizaos y arrodiaos por activistes a bordu del Mavi Marmara. "Dalgunes d'eses imáxenes amuesen una figura vistida de civil con un cuchiellu curtiu serráu, de mangu negru. Nun ta claru si esto podría ser un cuchiellu militar tomáu d'unu de los comandos".[69] Eses fotografíes fueron publicaes nel diariu turcu Hurriyet.[70]

Avigdor Lieberman, representante del Ministeriu de Rellaciones Esteriores d'Israel, dixo que'l problema solo esistió nel barcu turcu, «nel cual prepararon una emboscada», pero que nos otros cinco «la xente salió ensin un rascuñu».[71]

Según los miembros de la flotilla editar

La versión de los fechos narrada polos activistes de Free Gaza, los periodistes y de la tripulación que s'atopaba a bordu de les naves nel momentu del asaltu difier de la fecha poles autoridaes israelines. Los participantes de la flotilla declararon que los tripulantes de les llanches israelines abrieron fueu y de forma indiscriminada cuando s'averaron a les navíos,[72] primero que los comandos baxaren dende los sos helicópteros, y usaron granaes tipu stun ('ensordadores'), gas llacrimóxeno ya inclusive táseres y cayaos llétricos contra ellos.[73][74][75][76] Dalgunos declararon que los soldaos dispararon a la cabeza de los pasaxeros.[77][78]

El videu unviáu pol corresponsal d'Al-Jazeera amuesa dos muertos y numberosos mancaos a bordu del Mavi Marmara como consecuencies de los disparos y granaes inclusive primero que los comandos baxaren. Llevántase la bandera blanca. El descensu de los comandos mesmos ye remarcablemente sele, los (nerviosos) periodistes usen l'últimu micrófonu pa tresmitir los sos reportaxes y siguen filmando. Vense camiyes ensangrecíes y dempués dellos pasaxeros con palos na mano, etc[79] Según El Diario Vasco, el corresponsal d'Al-Jazeera declararía darréu que s'oyó claramente una voz n'hebréu diciendo: «¡Toos a disparar!».[80]

D'alcuerdu a los allegamientos del gobiernu israelín, namái los comandos qu'asaltaron el barcu turcu seríen atacaos.[55] El capitán d'unu de los barcos griegos de la flotilla foi mancáu de bala, y dellos de los otros pasaxeros a bordu d'esi navío y d'otros barcos riquieron asistencia médica.[81]

D'alcuerdu a la parllamentaria árabe israelín de la Knesset, Haneen Zoubi, quien viaxaba a bordu del Mavi Marmara, “Israel quería munches muertes p'apavoranos y p'unviar un mensaxe de que nengún convói d'ayuda debería nel futuru tratar de romper el asediu de Gaza".[1]

Acusación contra Israel d'actuar premeditadamente editar

D'alcuerdu a la ONG Free Gaza “Hai evidencia clara que l'Estáu d'Israel podría haber deliberadamente y con premeditación intentáu provocar un conflictu col fin d'asesinar a civiles que saleaben a bordu de la Flotilla de la Llibertá y consecuentemente amurniar violentamente cualesquier otru esfuerciu d'emprestar ayuda humanitaria a los palestinos de la asediada Gaza”.[82]

Free Gaza aduz que'l gobiernu de Turquía, miembru de OTAN, vetó primeramente a tolos pasaxeros turcos: “Estes midíes cautelares tomáronse deliberadamente pa evitar que los funcionarios de propaganda israelines pudieren un día afirmar que la Flotilla de la Llibertá plantegaba cualesquier "riesgu de seguridá" a Israel”. y nota que'l ministru de defensa israelín Ehud Barak emponderó a los comandos, afirmando: "Tenemos De recordar siempres que nun tamos n'América del Norte nin n'Europa Occidental, que vivimos n'Oriente Próximu, un llugar onde nun hai compasión colos débiles y onde nun hai una segunda oportunidá pa los que nun se defenden a sí mesmos".[82][83]

Fuentes y medios de comunicación turcos publicaron un documentu que, alegadamente, amuesa una llista de la muerte' que se preparara de mano polos israelinos, colos nomes y semeyes de persones "que participen na asistencia humanitaria internacional d'ayuda pa Gaza " a ser asesinaes a bordu de los buques.[84][85]

El líder de IHH, Bülent Yildirim, declaró nuna conferencia de prensa'l 4 de xunu de 2010 que los soldaos israelinos qu'asaltaron el Mavi Marmara portaben una llista de 16 de los miembros de la so organización presentes na nave a los que teníen d'asesinar, empezando por él mesmu. Según Yildirim, dos de los muertos mientres l'asaltu paecíense físicamente a él, ente qu'en disparando a un activista que se paecía a Rayéi Salah los soldaos comunicar por aciu Walkie-talkie con un terceru diciendo: "matemos a Raid Salah".[86]

Arrestos, allegamientos de presuntos abusos y desapaiciones editar

Una vegada en tierra, Israel detuvo siquier a 600 persones qu'integraben la misión, incluyíos los mancaos,[87] calteniendo la incomunicación qu'impunxo dende poco primero que empezara l'asaltu.[88]

D'alcuerdu a Aris Papadokostopoulos, los abusos nun terminaron col desembarcu: “mientres los interrogatorios, munchos fueron cutíos frente a los nuesos güeyos... hubo munchos maltratos dempués de los nuesos arrestos”.[77]

La voluntaria Ximena “Kimberly” Sotu Aguayo, dixo que los amedranaron enforma, lleváronnos d'un llugar pa otros, revisándonos, faciéndonos interrogaciones y tratando de forzanos a escribir un papel sobre que violáramos una llei islámica”. “Yo neguéme a faelo antes de falar col mio abogáu y ende dixéronme 'entós te vamos encarcelar', y a la mayoría de la xente lleváronnos a la cárcel”.[89]

Kevin Ovenden diz que'l vio a un home que taba usando una videu cámara ser muertu d'un disparu “al traviés de la frente”. Paveen Yaqub cunta que la cutieron y burlláronse d'ella: “taben tratando de tomame “fotografíes de troféu”... atopaben placentero l'humildanos”.[90]

Fintan Lane aliega que l'irlandés Fiachra O'Luain y el irlando-norte americanu Ken O'Keefe precisaron hospitalización por cuenta de los golpes que recibieron mientres yeren deportaos dende l'aeropuertu de Tel Aviv.[91]

Israel refugó les denuncies de maltratu: "Ye indignante, dafechu falsu", señaló a Efe Andy David, vocera del Ministeriu israelín d'Asuntos Esteriores.[92]

Manuel Tapial y otros reclamaron que tol material de documentación de los sucesos qu'ellos teníen foi requisado polos israelinos: "Fuimos deteníos por comandos del Exércitu que nos apuntaron a la cara col láser de les sos armes (...), nos encapucharon y robáronnos tou nuesu trabayu".[92] Darréu, xunto colos otros internacionalistes de nacionalidá española, interpunxo una demanda ante la xusticia española pol asaltu y maltratu israelín y tamién pol robu de les sos pertenencies.

La OTAN, dempués d'una xunta d'urxencia realizada'l martes 1 de xunu, esixó una investigación creíble ya imparcial» qu'esclarie lo asocedío nel ataque del exércitu israelín a la flotilla solidaria que tresportaba ayuda humanitaria a Gaza y la lliberación inmediata de «los civiles deteníos y de los barcos reteníos per Israel».[93]

Más tarde, esi mesmu día, el gobiernu d'Israel informó que «tolos estranxeros que tuvieren a bordu de la flotilla asaltada'l llunes por soldaos israelinos van ser lliberaos dientro de 48 hores».[94]

La ONG turca Fundación d'Ayuda Humanitaria (IHH), unu de los organizadores de la flotilla, denunció güei que trés activistes que tomaron parte nel viaxe tán sumíos y que podríen tar muertos. El presidente de IHH, Bulent Yildririm, que taba a bordu del 'Mavi Marmara', denunció tamién que los doctores que viaxaben na nave apurrieron a Israel 38 mancaos, pero éstos namái repatriaron a 21.[95]

Fintan Lane asegura qu'ente “los sumíos” atópense'l líbano-irlandés Isam Bin Al; “nenguna persona cola que falé sabi onde ta. Ye bien esmolecedor”.[91]

Israel reconoz que queden n'Israel siete "internacionales" porque "tán hospitalizaos y la so condición médica nun dexa'l treslláu". Dos son turcos, unu australianu, otru indonesiu y la nacionalidá de los trés restantes "entá nun foi determinada".[96]

Mancaos y muertos editar

Hubo 10 soldaos israelies mancaos, 2 d'ellos grave, los soldaos fueron atacaos por estremistes que llevaben armamentu especialmente p'atacar y mancar a los soldaos.[97] Unu de los mancaos ye l'estauxunidense Paul Larudee que foi inmovilizáu con un arma de electrochoque, según informó'l cónsul xeneral de los EEXX a la so familia.[98]

Finaos editar

Confirmóse la muerte causada poles fuercies israelies de nueve persones, que fueron repatriaes a Turquía ensin identificar.[99] Finalmente conocióse que los nueve finaos yeren de nacionalidá turca, unu d'ellos con doble nacionalidá d'Estaos Xuníos y turca.[100]La mayor parte de los finaos fueron reconocíos como miembros del grupu IHH y organizaciones islamitas turques, munchos de los mancaos y finaos llevaben armes p'atacar a los soldaos israelinos.[97]

Hubo, un mancáu grave, Oğur Süleyman Söylemez, de 51 años, que tuvo cuatro años en coma en siendo tirotiáu nel asaltu. Morrió'l 23 de mayu de 2014. Polo que la cifra de muertes definitives de resultes del asaltu israelín xubió a diez persones.

Amás, trés[101] o seis[102] de los activistes siguen sumíos que podríen haber igualmente sío muertos.[91]

Según fontes periodístiques, les autopsies amuesen seis de los nueve víctimes fatales conocíes presenten mancaes na cabeza, cinco a curtia distancia.[103][104] Adicionalmente, cinco presenten mancaes nel llombu. Toes eses firíes causaes por munición de 9 mm.[105] Coles mesmes tamién comuniquen que los resultaos de los analises forenses van ser oficialmente publicaos nun plazu de dos o tres selmanes.[106]

La llista de víctimes fatales conocíes ye la siguiente:[107][108]

  •   Cengiz Akyüz (41 años), natural d'Alejandreta, provincia de Hatay, casáu y con trés fíos: cuatro mancaes de bala, una na nuca, derecha de la cara, llombu, pierna izquierda.
  •   İbrahim Bilgen (61 años), natural de Siirt, inxenieru, miembru del Partíu Saadet y de la Cámara d'Inxenieros Llétricos de Turquía, casáu y con seis fíos: cuatro mancaes de bala, a la derecha del pechu, llombu, cadril derechu, vidaya derecha.
  •   Ali Haydar Bengi (39 años), natural de Diyarbakir, casáu y con cuatro fíos, llicenciáu en Lliteratura Árabe pola Universidá Al-Azhar (El Cairu): seis mancaes de bala, nel pechu esquierdu, estómagu, brazu derechu, pierna derecha, manzorga (dos).
  •     Furkan Doğan (19 años), estudiante, nacíu nos Estaos Xuníos, tenía la doble nacionalidá turca y estauxunidense: cinco balazo a menos de 45 centímetros de distancia, na cara, na parte posterior de la cabeza, dos nes piernes y unu nel llombu.
  •   Cevdet Kılıçlar (38 años), natural d'Istambul, periodista, casáu y con dos fíos, miembru de la organización humanitaria IHH: mancada de bala na frente. Según los testigos, un soldáu israelín españó-y la cabeza con un disparu efectuáu a un metro de distancia, y foi de los primeres en cayer.
  •   Cengiz Songür (47 años), natural d'Izmir, casáu y con siete fíos: una firida de bala al frente del pescuezu.
  •   Çetin Topçuoğlu (54 años), ex campeón d'Europa de taekwondo, casáu y con un fíu: trés mancaes de bala, na nuca, llau esquierdu de la cabeza, llau derechu del estómagu.
  •   Fahri Yaldız (43 años), bomberu que trabayaba nel conceyu d'Ayidaman, casáu y con cuatro fíos: cuatro mancaes de bala, nel pechu esquierdu, pierna izquierda, pierna derecha (dos).
  •   Necdet Yıldırım (31 años), natural d'Istambul, miembru del Partíu Saadet y de la organización humanitaria IHH, casáu y con una fía de trés años: dos mancaes de bala, nel costazu derechu, llau esquierdu del llombu.
  •   Oğur Süleyman Söylemez, de 51 años, pasara cuatro años en coma en siendo tirotiáu nel asaltu. Morrió'l 23 de mayu de 2014.

La carga editar

Sobre les presuntes armes de la flotilla editar

Autoridaes israelines, como por casu Benjamín Netanyahu, declararon que la flotilla llevaba armes.[109] El direutor d'Aduanes del puertu d'Antalya, Fevzi Gülcan, en declaraciones a la cadena de noticies privaes NTV, calificó de falses les afirmaciones israelines alrodiu de la posible esistencia d'armes a bordu, afirmando que fueron esaminaos con aparatos de rayos X ún por ún tolos equipaxes de los pasaxeros del barcu Mavi Marmara, unu de los atacaos poles comandos israelinos. Antes de partir dende Turquía, el pacifista español Manuel Tapial, que tamién viaxaba nel Mavi Marmara, esplicó que tol cargamentu de los barcos fuera revisáu y certificáu por organizaciones internacionales independientes precisamente porque sabíen qu'Israel utilizaría la escusa de l'ayuda a Hamás pa detene-yos.[110][111][112]

Al Jazeera publicó delles semeyes de la carga a bordu del Mavi Marmara: xuguetes, llibros, cuadiernos escolares, sielles de ruedes y medicines.[113]

El voceru pa medios estranxeros del Exércitu israelín, Avital Leibovich describió la carga d'esta manera:

"Nun hai nada illegal". "Trátase de productos que comoquier entren en Gaza selmanalmente" [como] "equipos médicos del tipu de sielles de ruedes, melecines (yá caducaos o a puntu de caducar), ropes, cobertores y xuguetes".[7]

Polémica sobre les semeyes de Reuters editar

Distintos medios de comunicación fixeron ecu de la denuncia presentada pol blogue d'Estaos Xuníos Little Green Football de que Reuters retayaría intencionadamente fotografíes nes cualos apaecen miembros de IHH armaos con cuchiellos [ensin referencies] xunto a comandos israelinos cayíos na cubierta. Les imáxenes, dos fotografies, fueron publicaes por Reuters colos sos márxenes recortaos, sumiendo les partes en que s'amuesen a los miembros de IHH coyendo dos talos cuchiellos. Dempués de les denuncies, Reuters volvió xubir les fotografíes al so sitiu, yá ensin los sos márxenes recortaos, esplicando que la decisión d'editar les imáxenes fuera tomada en forma inocente.[114][115][116] El gobiernu israelín, al traviés del ministru Yuli Edelstein, presentó una reclamación escrita contra Reuters.[117]

Polémica sobre les semeyes d'armes a bordu del Mavi Marmara editar

El sitiu web que tien en Flickr el Ministeriu d'Asuntos Esteriores d'Israel presentó una variedá d'artículos —incluyendo chalecos antibales de la Media Lluna Colorada, una sierra llétrica, cuchiellos, prismáticos, apareyos de pesca, etc.[118]— supuestamente atopaos a bordu del Mavi Marmara, sol títulu «Armes atopaes a bordu del Mavi Marmara».[119]

Distintos medios de comunicación[118][120][121][122][123][124][125][126][127][128][129][130][131][132] fixéronse ecu de la denuncia presentada pol blogue marroquín del xurista Ibn Kafka[133] de que Israel fabricaría eses semeyes que supuestamente amosaben armes prindaes nos barcos que participaron na Flotilla de la Llibertá de Gaza y que fueron publicaes na páxina Flickr del Ministeriu de Rellaciones Esteriores d'Israel.[134] Según la denuncia, estes semeyes seríen bien anteriores a los fechos, una y bones los datos Exif de les semeyes tienen feches de febreru de 2006.[118] Trátase[118] de la imaxe de los chalecu antibales[135] y la d'equipos de visión nocherniega y mires telescópiques,[136] etc.

Coles mesmes, hai semeyes de botes d'aerosol de pimienta marcaes como tomaes por una Pentax Optio 550 que los sos datos Exif marquen la fecha 2003:01:01. Otres imáxenes tales como la de los apareyos de pesca,[118] o les de les barres de metal que supuestamente fueron usaes polos activistes a bordu del Mavi Marmara— tán fechaes polos datos Exif como tomaes el 31 de mayu o primero de xunu del 2010.

Dalgunes d'eses semeyes nun apaecen na versión actual del sitiu israelín.[137]

Destín de la carga editar

Una vegada realizáu l'abordaxe y les detenciones, Israel recoyó del total de la carga aquella parte de la mesma que cumplía coles sos condiciones, col enfotu de introducila en Gaza.[138][139] Dellos díes dempués del asaltu, la carga escoyida, unos venti camiones,[7] entá permanez nel pasu fronterizu de Kerem Shalom, tresportada dende'l puertu d'Asdod, aproximao a sesenta quilómetros al norte de la franxa de Gaza. Hamás tornó recibir el cargamentu humanitariu mientres nun se lliberar a tolos activistes deteníos y acepte tresferise la totalidá de la carga tresportada:[140]

El Gobiernu de Gaza refuga recibir l'ayuda de la flotilla hasta tener garantíes de qu'Israel dexa en llibertá a toos aquellos qu'entá tán baxu arrestu
Taher A-Nunu, voceru del executivu de Hamás.[7]

Versión que foi confirmada pol voceru pa medios estranxeros del Exércitu israelín, Avital Leibovich:

Suspendióse la descarga de los

barcos porque Hamás rehúsa recibir los primeros camiones.

Israel declaró que va treslladar el cargamentu a Gaza dempués d'inspeccionalo... pero Hamás decidió que'l bienestar de la xente ye menos importante que la política.[7]

Tripulación y pasaxeros de la flotilla editar

El sitiu web de Free Gaza inclúi información sobre delles persones que participaron na flotilla de mayu de 2010, en total yeren unes 480, más tarde la cifra alzar a 682 de 42 países:[141] Australia 3; Azerbaixán 2; Italia 6; Indonesia 12; Irlanda 9; Arxelia 28; Estaos Xuníos 11; Bulgaria 2; Bosnia 1; Bahréin 4; Bélxica 5, Alemaña 11; Sudáfrica 1; Holanda 2; Reinu Xuníu 31, Grecia 38; Xordania 30; Kuwait 15; Líbanu 3; Mauritania 3; Colombia 1; Malasia 11; Exiptu 3; Macedonia 3; Marruecos 7; Noruega 3; Nueva Zelanda 1; Siria 3; Serbia 1; Omán 1; Paquistán 3; República Checa 4; Francia 9; Kosovo 1; Canadá 1; Suecia 10; Turquía 380 y Yemen 4.

Acordies con Reporteros Ensin Fronteres, ente los pasaxeros atopábense más de sesenta periodistes de diversos países[142]

Persones destacaes a bordu de la flotilla editar

Dalgunes d'estes persones yeren, ordenaes per países:[143]

Testimonios de los implicaos editar

Hilarion Capucci editar

L'arzobispu Hilarion Capucci diba nel buque libanés Al Ikhwa y foi deteníu per Israel, díes más tarde foi puestu en llibertá na frontera d'Israel y Siria, onde declaró:[147]

Los xudíos son los nuesos hermanos. Nun tamos en contra del xudaísmu como relixón, nós tamos en contra del sionismu. Los xudíos son los nuesos hermanos, toos somos fíos de Dios.

Michalis Grigoropoulos editar

El capitán d'unu de los barcos de la flotilla, Michalis Grigoropoulos, declaró tamién el 1 de xunu que l'exércitu israelín empezó l'ataque antes d'encetar los barcos:

Tábamos n'agües internacionales. Los israelinos actuaron como pirates, d'una manera dafechu distinta de la manera habitual col que se realicen exercicios náuticos, y apoderáronse del nuesu barcu.

Tamién aportunó en que la flota «tenía como oxetivu ufiertar ayuda humanitaria.»[148]

Iara Lee editar

La cineasta brasilana Iara Lee, quien viaxaba nel buque Mavi Marmara, rellató:[149]

[Los israelinos] dispararon a la cabeza de los pasaxeros [...] cuando empezaron a invadir [el barcu], mandaron a toles muyeres a la parte de baxo [...] Entraron y empezaron a disparar [...] dixeron que yéramos terroristes, daqué absurdu. Entraron onde tábamos les muyeres. Yeren munchos vistíos de negru con armes xigantes como si tuvieren nuna guerra [...] Esperábamos que dispararen a la pierna, disparos al aire, namái p'apavorar a les persones, pero fueron direutu. Dispararon a la cabeza de los pasaxeros (...) Teníen De ser les 4.30 cuando vimos les lluces de les embarcaciones de la marina israelina. Yo cunté siquier 14, que s'averaben a gran velocidá. Nel cielu había un helicópteru, que disparó con un oxetivu apavoriante. Rescamplaba que la situación punxérase seria: daquién izó la bandera blanca (...) Vi persones inocentes muertes polos soldaos. Vi mancaos graves abandonaos per hores, ensin atención. Cuando los militares israelinos maten, pueden tamién esperar una reaición de les sos víctimes.
Iara Lee

Henning Mankell editar

L'escritor suecu Henning Mankell, viaxaba cola flotilla y foi espulsáu'l martes 1 de xunu de 2010 d'Israel. A la so llegada a Gotemburgu denunció lo que calificó como brutalidá del asaltu israelín y acusó a Israel de secuestru, piratería y de violar la llegalidá internacional,[61][150] según unes declaraciones realizaes a los periódicos Göteborgs Posten y Expressen. A los pocos díes publicó en prensa un reportaxe de los fechos tituláu "Diariu d'un viaxe al horror".[151]

Los soldaos nun duldar n'atacanos con violencia mortal, dispararon a persones que dormíen. Por enforma que los israelinos digan qu'atoparon armes ye una babayada. Nel barcu nel que yo viaxaba atoparon una arma, la mio maquinilla d'afaitar. Sacar y amosar, eso indica a qué nivel taben.
Lo que pretendíamos los integrantes de la flotilla yera llamar l'atención sobre lo que ta asocediendo en Gaza.
Un únicu exemplu tendría de bastar. Xusto al mio llau, un home negar a dexar les sos buelgues dactilares. Acepta que lo fotografien, pero ¿les buelgues? Nun cometió nengún delitu. Opón resistencia. Y cutir hasta que cai al suelu. Depués llevar d'ellí. Quién sabi aú. ¿Cómo calificar asemeyada aición? ¿Repugnante? ¿Inhumana? Escueyan llibremente.

Norman Paech editar

L'activista alemán que viaxaba a bordu del Mavi Marmara, comentó:[62]

Personalmente, lo que yo vi ye que s'usaron dos cayaos de madera. Nun había namás. Nós nunca vimos nengún cuchiellu... Foi un ataque [israelín] n'agües internacionales contra una misión pacífica. Foi un actu de piratería [...]. Queríamos tresportar ayuda a Gaza. Naide tenía armes. Yéramos conscientes de qu'esti nun sería un cruceru senciellu, pero nun esperábamos esti tipu de brutalidá.

Manuel Tapial editar

L'activista español contestó a les acusaciones d'Israel al ser puestu en llibertá:[152]

Ye imposible que pudiéramos atacar a tropes d'élite (...) ¿Agora va resultar que Hamás tien una rede internacional? Hai que parase a pensar sobre les acusaciones que nos faen (...) Dende les 3 de la mañana hasta agora mesmu [24 hores dempués] namái pudi comer nel avión (...) De xacíu, tamos falando de sacar una nueva flotilla de barcos y que salgan dende Barcelona con bandera española (...) Agora sentímonos palestinos, porque vivimos nun día lo que los palestinos tán acostumaos a vivir en Gaza. Israel fíxonos palestinos.

Huseyin Tokalak editar

Capitán del Gazze, declara que barcos de guerra israelines averar a la flotilla y anunciaron que los dispararíen nun siendo que se detuvieren. La flotilla nun obedeció:

“Empezaron a dispara-y direutamente al Mavi Marmara. Nun-yos importó si yera'l frente o la parte de tres del barcu”.[153]

Adicionalmente rellató que los soldaos apuntáron-y con armes na cabeza y amenaciar con fundir el barcu:[154]

Ellos apuntaron dos pistoles a la cabeza de cada unu de nós. Yeren armes bien interesantes, como los que se ven nes películes (...) Empezaron a disparar direutamente a Mavi Mármara. Nun-yos importaba si yera la parte frontera o posterior de la nave (...) Pensé que se fundiría los barcu [Mavi Mármara]. El capitán de Mavi Mármara dixo que taba mancáu y había otros nel so barcu que tamién resultaron mancaos. Paecía presa de la llerza y entrónos la llerza tamién (...) Tuvimos que parar pa evitar más muertes.
Tokalak, nuna conferencia de prensa'l 1 de xunu de 2010.

Haneen Zoubi editar

La parllamentaria árabe israelín de la Knesset Haneen Zoubi, que viaxaba a bordu del Mavi Marmara declaró'l 1 de xunu de 2010 en quedando en llibertá que l'exércitu israelín pretendía causar el mayor númberu de víctimes:

Taba claru pol tamañu de les fuercies qu'encetaron el barcu que l'oxetivu [del exércitu israelín] nun yera namái detener la espedición, sinón causar el mayor númberu de víctimes posible pa detener esti tipu d'iniciatives nel futuru.

Zoubi declaró que los componentes de la flotilla nun teníen intenciones violentes: «El nuesu oxetivu yera romper el bloquéu [de la Franxa de Gaza]; nun teníamos planes de nenguna confrontación violenta». La parllamentaria esixó al Gobiernu israelín que dexara les visites a los activistes miembros de la flotilla deteníos en Beer Sheba, según una comisión de Naciones Xuníes que clarificase n'incidente.[155]

Amás rellató lo asocedío na cubierta del barcu nel qu'ella viaxaba:[60]

Taben gravemente mancaos y a la media hora morrieron delantre de la mio.., si los soldaos israelinos ayudáren-yos, taríen vivos agora mesmu (...) Nos primeros diez minutos hubo dos muertos na segunda cubierta, dambos yeren turcos y teníen los disparos nun llau de la cara (...) Israel yá dio la so versión, agora nós queremos cuntar la verdá (...) Taba tou entamáu, entamáu por que pasara lo que pasó.

Sarah Colborne editar

Foi como una película de terror. Taba asocediendo una masacre. Taben disparando con munición real y perdayuri tábase viendo muertes .... Foi una esperiencia horrible. Obligar a dir la cubierta cimera, onde nos ensobiaron les manes con atadures de cables. Obligar a sentanos o arrodillarnos. Terminamos esperando sol sol caliente. Nun teníamos agua. Había una muyer nel pisu cimeru que taba embarazada. Había una muyer na cubierta cimera gravemente enferma, había un home que, cuando me les iguar pa da-y un pocu d'agua, paecía que s'esmoreciera. " ... "Sentíase irreal. A cencielles nun podía creer qu'esto taba asocediendo. Sabíamos que los israelinos podríen utilizar táctiques como esta. Sabemos qu'usen táctiques como éstes contra los palestinos, qu'han masacrados palestinos nel pasáu, [pero] nun pensamos que fadría usu d'estes midíes contra un grupu de civiles, d'edaes ente, el más nuevu tien menos d'un añu, el mayor, 89. Nunca pensamos que lo fadríen a los civiles de 32 países nesi barcu, (hai más países representaos na flotilla entera). [Nós] tábamos nuna misión d'ayuda humanitaria. Obviamente nun teníamos armes. Fuéramos al traviés del puertu turcu y tou, obviamente, fuera minuciosamente revisaos poles autoridaes turques. Nun había absolutamente nenguna manera hubiera arma dalguna nel barcu.
Middle East Monitor. First British survivor of the flotilla massacre comes home. "It was like a horror movie" says Sarah Colborne[156]

Denuncia per parte d'Israel de la presencia de miembros d'A los Qaeda, Yihad Islámica y Hamás editar

Con posterioridá al asaltu, Israel denunció la presencia de miembros d'Al Qaeda, Yihad Islámica y de Hamás ente los activistes deteníos dempués del abordaxe.[157][158][159] Nesti sentíu, el Gabinete de Seguridá Israelina afirmó identificar alredor de 40 miembros d'A los Qaeda ente los deteníos, que nun llevaben identificación personal dalguna.[160]

Según informaciones del 4 de xunu de 2010, Israel nun presentaría pruebes sobre esta acusación.[161]

La organización implicada, IHH, ye considerada una organización de caridá en Turquía: "la Fundación pa los Derechos Humanos y Llibertaes y d'Ayuda Humanitaria (IHH) -con sede n'Istambul- ye un grupu de caridá islámica prohibida n'Israel que foi creáu pa brindar ayuda a los musulmanes de Bosnia a mediaos de la década de 1990.”[162] Mientres los últimos seis años, IHH tuvo la posición d'estáu consultivu especial” como una ONG (non gubernamental) nel Conseyu Económico y Social” de les Naciones Xuníes.[163]

Serkan Nergis, un voceru de IHH, dixo a Reuters: "Nun tenemos nada en contra d'Israel. El nuesu únicu oxetivu yera llevar ayuda al pueblu de Gaza. Pero, pa Israel, independientemente de la to relixón o la to nacionalidá, si ayudes a la población de Gaza, te declara un terrorista."[162]

Respuesta de IHH editar

IHH respondió: "IHH foi acreditáu pola ONX como una organización non gubernamental con estatutu consultivu ante'l Conseyu Económicu y Social de l'Asamblea Xeneral y tamién ye miembru de numberoses organizaciones de marcu internacional pa l'Ayuda humanitaria y los Derechos humanos. Les organizaciones lleven a cabo actividaes conxuntes d'ayuda en 120 países, independientemente de diferencies rexonales, de relixón, llingua, sexu o ideoloxía. Palestina ye namái unu d'esos países nos que IHH lleva a cabo actividaes d'ayuda humanitaria.”

“Equí tamos abiertos a tou tipu d'inspeición ya investigación. El nuesu trabayu ta en conformidá col derechu internacional. ¿Pue Israel posiblemente proclamar fai lo mesmo?”.[164]

Reaiciones n'Israel editar

 
Alumnos universitarios de Tel Aviv amuesen el so sofitu al ataque a la flotilla de Gaza.
 
Activistes Israelinos se manifienstan en contra del ataque a la flotilla frente al Kirya, sede del exércitu d'Israel en Tel Aviv.

Gobiernu d'Israel editar

El primer ministru israelín Benjamín Netanyahu defendió l'actuación del so exércitu, afirmando que los soldaos israelinos actuaron en defensa propia, y que los responsables del enfrentamientu fueron los activistes por atacar a los soldaos.[165] Netanyahu, que declaró que Gaza «convirtióse nuna base pa terroristes sofitaos per Irán», afirmó que'l so gobiernu dexa la entrada de «tou tipu de bienes humanitarios en Gaza», y que'l so oxetivu ye «torgar la entrada en Gaza de cohetes, misiles, esplosivos y material de guerra que pueda ser usáu p'atacar a los nuesos civiles».[166]

Otros miembros del Gobiernu d'Israel y del so aparatu diplomáticu espresar nel mesmu sentíu que'l primer ministru Netanyahu.[167] El Ministeriu de Defensa israelín espublizó un videu nel que s'amosaben fragmentos del asaltu al convói nos que dellos activistes atacaben a los soldaos israelinos sobre la cubierta del Mavi Marmara.[168] Acordies coles Fuercies de Defensa d'Israel, la Operación oral marín» convertir nuna emboscada per parte de los activistes d'intenciones batalloses,[169] dalgunos de los cualos tán rellacionaos con grupos terroristes musulmanes, según Israel National News.[170]

Ante la situación, el gobiernu israelín activó la rede virtual del so aparatu de hasbará, diseñada pa situaciones d'emerxencia y qu'opera n'inglés, rusu, español, árabe y hebréu.[171] Coordinaos dende'l ministeriu de la Hasbará (o ministeriu de Diplomacia Pública) –y más concretamente dende la llamada Situation Room—, cientos d'activistes y blogueros, y más de cien mil usuarios de redes sociales n'Internet entraron n'aición pa sofitar y espublizar les esplicaciones daes poles autoridaes israelines.[171]

El mesmu día del enfrentamientu y tres les declaraciones de los miembros del gobiernu turcu y de les manifestaciones antiisraelíes llevaes a cabu en distintos puntos de Turquía,[172] el Conseyu Nacional de Seguridá israelina (NSCCTB nes sos sigles n'inglés) emitió una alvertencia encamentando a los ciudadanos israelinos a nun viaxar a Turquía «hasta que la situación esclariárase».[173]

Población israelina editar

Cientos d'israelinos, incluyíos dellos miembros del partíu derechiegu nel gobiernu Likud, manifestáronse frente a la embaxada turca en Tel Aviv tres la retirada del embaxador turcu y de les dures declaraciones del primer ministru Recep Tayyip Erdogan y d'otros miembros del so gabinete en contra del asaltu de la flotilla. Los manifestantes portaben banderes israelines y pancartes calificando a Erdogan d'islamofascista y comparándolo col presidente iranín Mahmud Ahmadineyad. Tamién se tiraron güevos mientres la manifestación contra la fachada de la embaxada.[174]

Dellos cientos d'israelín concentráronse frente al Ministeriu de Defensa d'Israel en Tel Aviv, convocaos por organizaciones y partíos políticos pacifistes y d'izquierda. Los manifestantes portaron banderes palestines y comunistes, calificaron a Israel d'Estáu fascista», y portaron pancartes a favor d'un boicó sobre los productos israelinos.[175]

Comunidá árabe israelina editar

Docenes de moces árabes israelinos manifestar nel área de Wadi Ara pa protestar pol asaltu sobre la Flotilla de la Llibertá, y de la supuesta muerte, dempués negada, de Rayéi Salah mientres l'asaltu. Los manifestantes enfrentar a la policía y bloquiaron la entrada a la población israelina de mayoría árabe d'Umm al-Fahm. Como resultáu de los enfrentamientos producieron seis deteníos y cuatro mancaos, dos d'ellos policías.[176]

Haneen Zoubi denunció amenaces de muerte na so contra: "Esto ye inherente equí, nun ye daqué qu'empezó ayeri. Ye a cencielles más duru y más brutal agora", [porque hai nuevu clima] "d'idees racistes, illexítimes que aportaron a violentes”.[1]

Reaición internacional editar

Reaición de la ONG Free Gaza editar

Los organizadores de la flotilla negaron puxantemente la versión israelina de los fechos, suxuriendo que les fuercia d'esi país abrieron fueu ensin provocación previa:[177] «La última noticia direuta que tuvieron, al traviés d'Internet, foi que se taben descolgando militares dende los helicópteros y qu'había dos muertos y decenes de mancaos.»[178]

Puesto que Israel retuvo los integrantes de la flotilla calteniéndolos incomunicaos, nun hai una versión dende'l puntu de vista de los participantes na flotilla mesma. Hasta'l momentu, el Gobiernu d'Israel negó accesu consular a los deteníos, incluyendo a los grupos de parllamentarios de dellos países, pacifistes y periodistes que s'atopaben a bordu.[179]

Organismos Internacionales editar

  •   El secretariu xeneral de Naciones Xuníes, el surcoreanu Ban Ki Moon, condergó mientres la xunta urxente del Conseyu de Seguridá llevada a cabu'l mesmu día del asaltu'l bañu de sangre provocáu pol abordaxe israelín, esixendo a les autoridaes hebrees «una esplicación urxente». El coordinador especial de Naciones Xuníes pal Procesu de Paz n'Oriente Mediu, Robert Serry, y el comisariu xeneral de l'Axencia de la ONX pa los Refuxaos de Palestina, Filippo Grandi, emitieron una nota conxunta na que condergaron l'ataque y esixeron a Israel una esplicación completa y el fin del bloquéu sobre Gaza.[180] El relator de la ONX pa los Territorios Palestinos ocupaos, Richard Falk, encamentó a que se llevara ante la xusticia a los responsables israelinos del asaltu a la flotilla internacional humanitaria.[181]
  •   La Xunión Europea condergó «l'usu de la violencia que provocó un altu númberu de víctimes mortales».[182]
  •   El secretariu xeneral de la Lliga Árabe, Amer Musa, anunció la xunta d'urxencia de la organización, convocada por pidimientu del Presidente de l'Autoridá Nacional Palestina Mahmud Abbas.[183]
  •   La Unión de Naciones Suramericanes, UNASUR, refuga enérxicamente l'usu de la fuercia per parte de les fuercies israelines contra buques mercantes asocedida, n'agües internacionales, que causó la muerte y mancaes a numberosos civiles, cuando se dirixíen a la Franxa de Gaza con ayuda humanitaria.[184]
  •   Los 28 países de la Organización del Tratáu del Atlánticu Norte axuntar a pidimientu de Turquía de manera estraordinaria'l 1 de xunu y esixeron a Israel la lliberación inmediata de tolos civiles deteníos».[185]

Europa editar

 
Manifestación en Belfast el 31 de mayu 2010 pa condergar l'ataque.
  •   Bélxica criticó la fuercia desproporcionao» d'Israel.[186]
  •   El Presidente del Gobiernu d'España, José Luis Rodríguez Zapatero condergó l'ataque y calificó los fechos como «graves y esmolecedores», de la que convocaba a consultes al embaxador israelín.[187] España reclamó que s'entame una investigación» de los fechos y depúrense responsabilidaes» y recuerda que la XE pidió un llevantamientu inmediatu ya incondicional del bloquéu a Gaza pa dexar la entrada de l'ayuda humanitaria»[188]

El comunicáu oficial señala:[189]

El Gobiernu d'España conderga l'actuación militar d'esta madrugada contra los tripulantes de la flotilla d'activistes y miembros de ONGs que se dirixíen a Gaza y que causó un númberu eleváu de víctimes. El Gobiernu d'España espresa los sos condolencias a les families de les víctimes y desea una puesta recuperación a los mancaos. Considera que se trata d'una actuación dafechu desproporcionada, y sofita dafechu'l pidimientu de la XE por qu'Israel lleve a cabu una investigación y depúrense responsabilidaes. El Gobiernu d'España repite'l so pidimientu de que se llevante'l bloquéu sobre'l territoriu de Gaza.

Mentanto, en diverses ciudaes convocar de forma bonal manifestaciones de repulsa, dalgunes pidiendo'l boicó a los productos israelinos.[190]

L'embaxador d'Israel n'España, nun programa de televisión, comparó los muertos nel ataque colos d'accidentar tráficu,[191] pallabres de les cualos se desdijo a les poques hores, esculpándose nuna rueda de prensa y achacar al cansanciu.[192]

  •   El presidente francés, Nicolas Sarkozy, denunció l'usu desproporcionáu de la fuercia» y pidió que s'esclarien toles circunstancies de la traxedia. Amás, el mesmu día del sucesu'l Ministeriu francés d'Asuntos Esteriores llamó a consultes al embaxador d'Israel en París, Daniel Shek, pa pidi-y esplicaciones pol asaltu.[193]
  •   Grecia anunció que diba atayar les maniobres militares que tenía previstes con Israel.[194]
  •   El gobiernu Noruegu declárase sorprendíu pol ataque, amestando que «esti tipu d'ataques contra activistes civiles ye dafechu inaceptable» y que se precisa una investigación independiente asina seya posible.[195]
  •   William Hague, Secretariu d'Estáu de Rellaciones Esteriores del Reinu Xuníu declaró que «deplora la perda de vides» mientres l'asaltu a la flotilla d'ayuda, amestando que «hai una necesidá de qu'Israel actué con considerancia y en llinia coles sos obligaciones internacionales» y llamó a que les llendes na ayuda a Gaza sían esaniciaos».[196]
  •  : «Moscú espresa la so enérxica condena al ataque israelín que causó muertos y mancaos y encamienta a llevantar el bloquéu a la Franxa de Gaza».[197]
  •   La Santa Sede espresó «gran esmolición y dolor» per ataque israelina.[198]

Reaición ciudadana n'Europa editar

Al traviés d'Europa hubo numberoses demostraciones de refugo frente a l'aición israelina. La prensa y l'opinión política polo xeneral amosóse crítica.[199]

América editar

  •   Arxentina: La Cancillería emitió un comunicáu nel qu'afirmó que «la República Arxentina llamenta fondamente la perda de vides humanes producida nesti episodiu y efectúa un llamáu a que se lleve a cabu una completa y refecha investigación de los fechos asocedíos, amestando un “enérxicu llamáu al cese inmediatu d'actos de violencia qu'agraven la situación en Mediu Oriente, y al llevantamientu del bloquéu a la población de Gaza, dexando la llibre circulación de les persones y l'ingresu d'ayuda humanitaria a la rexón”».[200]
  •   Bolivia: el canciller David Choquehuanca emitió un comunicáu nel cual «manifiesta la so indignación pol bederre ataque perpetáu pol Exércitu israelín en contra de personal civil que conforma una flotilla internacional que pretendía llevar a Gaza con ayuda humanitaria».[201]
  •   Brasil: el gobiernu brasilanu convocó al embaxador israelín pa manifesta-y el so indignación por asoceder.[202]
  •   Chile: el ministeriu de Rellaciones Esteriores de Chile emitió un comunicáu nel que deploró y condergó «la violenta reaición de fuercies israelines».[203]
  • Costa Rica  Costa Rica: La Casa Mariella y el Gobiernu llamentaron la perda de vides humanes. A pesar de l'aparente posición neutral del país, el 1 de xunu un grupu de manifestantes, entamaos na so mayoría pel Centru d'Amigos pa la Paz (CAP) fixo presente'l so aportunante refugo contra l'ataque israelín y plantegó la so condena.[204]
  • Cuba  Cuba: El ministeriu de Rellaciones esteriores emitió una nota oficial, onde condergó'l «criminal ataque israelín a una flotilla de barcos que llevaba ayuda humanitaria a la bloquiada Franxa de Gaza». El país fixo tamién un llamáu a la comunidá internacional «a esixir a les autoridaes israelines l'inmediatu llevantamientu del illegal, despiadáu y xenocida bloquéu contra'l pueblu palestín».[205]
  •   Ecuador: El Presidente Rafael Correa dispunxo llamar a consultes al embaxador d'Ecuador n'Israel, Rafael Veintimilla, como midida de refuga al ataque israelín a la Flota de la Llibertá”.[206]
  •   Méxicu: al traviés d'un comunicáu de la Secretaria de Rellaciones Esteriores: «Condena nos términos más enérxicos l'ataque realizáu poles Fuercies Armaes d'Israel n'agües internacionales en contra de barcos de calter civil, que buscaben llevar ayuda humanitaria pa los habitantes de la Franxa de Gaza».[207] Coles mesmes Claude Heller, representante ante la ONX, indicó que «los ataques contra civiles, según les restricciones d'accesu a l'asistencia humanitaria en Gaza, constitúin crímenes internacionales y violaciones graves a les normes y principios del derechu internacional humanitariu».[208]
  •   Nicaragua: El gobiernu de Nicaragua, decidió suspender el 1 de xunu rellaciones diplomátiques con Israel.[209]
  •   Panamá: el Ministeriu de Rellaciones Esteriores emitió un comunicáu onde'l gobiernu panamiegu "llamenta fondamente la perda de vides y les mancadures que resultaron de la operación militar israelina" y pidió que se realice una investigación de los fechos nel menor tiempu posible. Tamién pide que se volver# a entamar el procesu de paz n'Oriente Mediu y dexar l'ayuda humanitaria a los habitantes de la Franxa de Gaza.[210]
  •   Perú: Por aciu el comunicáu oficial 002-10 del 1 de xunu de 2010 emitíu pol Ministeriu de Rellaciones Esteriores de Perú, el gobiernu d'esti país conderga la violenta intervención de les fuercies israelines a un grupu d'embarcaciones civiles de calter humanitariu destinada a la población de Gaza causando numberoses víctimes mortales y mancaos civiles y desconociendo el Resolución 1860 del Conseyu de Seguridá de les Naciones Xuníes.[211]
  •   Uruguái: el gobiernu uruguayu condergó «les aiciones militares entamaes poles fuercies israelines contra un convói de barcos con ayuda humanitaria saleando n'agües internacionales con destín a la Franxa de Gaza». Amás la cancillería demandó «una rápida investigación independiente de los fechos y encamienta al Gobiernu d'Israel a que collabore cola mesma en cumplimientu de les sos responsabilidaes internacionales».[212]
  •   Venezuela: el gobiernu venezolanu, na persona del so presidente Hugo Chávez, calificó l'ataque de «terrorista» y «criminal».[213]

Turquía editar

  •   Turquía, país tradicionalmente aliáu d'Israel nel mundu musulmán, con quien les rellaciones deteriorárense tres el conflictu de Gaza, llamó a consultes al so embaxador en Tel Aviv. El primer ministru turcu, Recep Tayyip Erdogan, que s'atopaba en Chile, calificó l'asaltu israelín d'ataque brutal ya inhumanu» y considerar un actu de terrorismu d'Estáu.[1] Hores antes, el vizprimer ministru turcu Bülent Arinç calificara de mancha negra na historia de la Humanidá» l'asaltu, y solicitara la xunta urxente de la Organización de la Conferencia Islámica, la Lliga Árabe y la Xunión Europea p'analizar la situación.[214] El mesmu día, el ministru d'asuntos esteriores, Ahmet Davutoglu, anunció que se treslladaría a Nueva York pa esixir la convocatoria urxente del Conseyu de Seguridá de Naciones Xuníes, al que Turquía pertenez en calidá de miembru non permanente, p'analizar la situación creada tres l'incidente.[214] Miles de persones manifestáronse portando pancartes nes que se proclamaba "Nun pueden detener los barcos con ayuda humanitaria" y "Israel asesín, quita les tos manes de los barcos".[215]

Países y territorios árabes editar

 
Apertura del pasu fronterizu de Rafah na frontera d'Exiptu y la franxa de Gaza.
  •   Baḥréin: Unos diez mil persones, convocaes polos líderes sunites, chiítes y de la izquierda política manifestáronse frente a la sede llocal de la ONX, al berru de "muerte a Israel".[215]
  •   Exiptu: el presidente exipciu, Hosni Mubarak, nun comunicáu oficial condergó «l'usu esaxeráu y ensin motivu de la fuercia per parte d'Israel y les víctimes inocentes que causó».[216] Darréu, ordenó abrir el pasu fronterizu con Gaza.[217] Mientres les manifestaciones, miles de ciudadanos colaron al berru de "muerte a Israel".[218][219]
  •   Xordania: el ministru d'Asuntos Esteriores de Xordania, Nabil Sharif, dixo que l'ataque israelín «violó tolos principios humanitarios y les lleis internacionales, porque nada xustifica l'usu de la fuercia contra esta espedición humanitaria».[216] Mientres les manifestaciones de refugo, l'ensame corió'l berru "muerte a Israel".[218][219]
  •   El Líbanu: el xeque Hassan Nasrallah, líder de Hizbollah, declaró ante una ensame que lu recibió al berru de "Dios ye grande y muerte a Israel" que "Israel foi creáu al traviés del terrorismu d'estáu y siempres fixo risión normes internacionales y diplomátiques, y tou ta dexáu pol bien d'Israel".[218][220]
  •   Marruecos: Manifestaciones de refugo con participación de miles de persones. Corióse la conseña "muerte a Israel".[219]
  •   Territorios Palestinos: el voceru de Hamás, Samil Abu Zuhri, llamó a una "Intifada global", pidiendo a tolos musulmanes que se manifestaren frente a les "embaxaes sionistes".[221]

Países d'otres rexones editar

  •   Australia: el Primer Ministru Kevin Rudd dixo que: “el gobiernu deplora el mortal ataque de los comandos contra barcos llevando ayuda humanitaria a la bloquiada franxa de Gaza” y que “Australia primió a Israel a montar una investigación tresparente del asaltu nel cual siquier nueve persones morrieron”. “Recái sobre Israel la responsabilidá de dar una esplicación polos fechos”[222]
  •   China: el canciller Ma Zhaoxu afirmó que "tamos conmocionaos pol ataque israelín que dio llugar a les graves perdíes de vida y condergar".[223]
  •   India: Anand Sharma, delegáu pol Primer Ministru Manmohan Singh declaró que “Nun puede haber nenguna xustificación pa esi usu indiscrimináu de la fuercia, que condergamos”. Y prosiguió: “El continuu bloquéu de Gaza y la negación de suministros esenciales d'alimentos y medicines creó una crisis humanitaria d'inmenses proporciones. La población civil, especialmente muyeres y neños, son les víctimes de la falta de solución”.[224]
  •   Indonesia condergó l'ataque a la flotilla: "Indonesia va trabayar cola comunidá internacional pa esixir cuentes a Israel, de conformidá col derechu internacional", dixo'l canciller Marty Natalegawa. "Apuramos a les ONX a investigar l'incidente."[225]
  •   Irán: el presidente d'Irán, Mahmud Ahmadineyad unvió un mensaxe de condolencias al Primer Ministru turcu nel cual denunció los "nuevos crímenes y violaciones" del "réxime sionista", al empar que llamaba a un boicó internacional contra Israel.[226] Pela so parte, el Ayatolá Jamenei tresmitió un mensaxe nel qu'afirmó que: "Anguaño, Palestina nun ye una cuestión árabe nin islámico, sinón una cuestión de derechos humanos nel mundu contemporaneu".[227] Na manifestación frente a la sede de Naciones Xuníes en Teḥrán, l'ensame manifestar al berru de "muerte a Israel", "muerte a Estaos Xuníos" y "muerte al Reinu Xuníu".[218][219][228]
  •   Malasia tamién fustigó la incursión de los comandu, diciendo que foi "una violación flagrante y grave del derechu internacional" y pidió a Israel que llevante darréu'l "inhumanu" bloquéu.[225]

Declaraciones de personalidaes sobre los fechos editar

Bernard-Henri Lévy editar

Toi seguro de que nun vamos tardar en saber qu'esta "flotilla humanitaria" solo tenía d'humanitaria'l nome; que s'aprovechaba de los signos y los símbolos, y que tenía muncho más en cuenta l'impautu mediáticu que la miseria d'un pueblu; y que la caña turca de los Hermanos musulmanes —o inclusive dalguna fuercia de gobiernu en Turquía—, que ta detrás d'esta provocación, tenía bones razones pa refugar la propuesta israelina d'una escala nel puertu d'Asdod pa poder inspeicionar el conteníu de les bodegues de los navíos. El País, 06/06/2010.[229]
Desinformación: el silenciamiento práuticamente total, nel mundu enteru, de la increíble actitú de Hamás, que, agora que'l cargamentu de la flotilla cumplió la so función simbólica; agora que sirvió p'afalar al Estáu xudíu al error y pa reactivar con más fuercia que nunca la mecánica de la so demonización (Libération, de nuevu, publicaba un tarrecible titular: Israel, Estáu pirata, que, si les pallabres entá signifiquen daqué, solo puede entendese como una deslegitimación del Estáu hebréu); agora que, n'otres pallabres, son los israelinos quien, una vegada llevada a cabu la inspeición, deciden emponer l'ayuda escontra los sos supuestos destinatarios, cállase, dicía, l'actitú d'un Hamás que bloquia la mentada ayuda nel pasu fronterizu de Kerem Shalom y dexa que se podreza tranquilamente: El País, 08/06/2010.[230]

Dominique de Villepin editar

Los recién sucesos marquen un entorno históricu. Vicien la lóxica de l'amenaces y la fuercia. Israel nun puede esperar garantizar de forma durable la so seguridá ente que nun se faiga xusticia al pueblu palestín. Esto significa, pa Israel, trazar una sienda de xusticia. .. y el primer pasu ye'l fin del bloquéu de Gaza. L'ayuda a una humanidá en peligru, tal ye'l preciu a pagar pola seguridá d'Israel.[231]

Benitu XVI editar

Pidió'l 4 de xunu'l fin del embargu israelín contra Gaza y que s'abrir una investigación sobre l'ataque. Afirmó que los musulmanes "son los nuesos hermanos", apeló a "la paciencia", y proclamó que

tolos intentos de construyir una convivencia más granible y fraterna son bien importantes.
El País, 05/06/2010.[232]

Noam Chomsky editar

Pura agresión criminal ensin nenguna xustificación.
Diariu exipciu Al-Ahram 05/06/2010.[233]

Linda Grant editar

La novelista y ensayista británica aconseya prudencia. Atopando una semeyanza col casu del buque Exodus (en que dambes situaciones camudaron la opinión pública de que ye o non xusto) escribió:

Cuando la simpatía del públicu indignar polo que foi descritu como una masacre, les sotileces de lo que tien de ser la solución a los reclamos de los rivales árabes y los xudíos de la mesma pieza de territoriu nun ye'l puntu. Miramos escontra tres nel barcu Exodus y pregunto si los nuesos padres y güelos tendríen d'haber pensáu más y emocionase menos. Pero emociones son lo que se siente, nun puede evitase. Empatía humana polos recluyíos d'una prisión a cielu abiertu vasta, sufriendo castigu coleutivu, siempres ganara a les alvertencies de los thinktanks. La imaxe de la flotilla de Gaza grabóse na mente, independientemente de les consecuencies imprevistes de la nuesa indignación coleutiva”.[234]

Nelson Mandela, Desmond Tutu y otros editar

Nelson Mandela -al pie de un grupu de cinco otros “vieyos” gallardoniaos col Premiu Nobel de la Paz- condergó como "dafechu inexcusable" l'atentáu perpetáu per Israel contra una flotilla que llevaba ayuda a Gaza. Añadió qu'esi bloquéu ye “una de los mayores violaciones de Derechos Humanos nel mundu” y ye non solo

illegal en virtú del derechu internacional, ye tamién contraproducente ... porque fortalez estremistes nel territoriu palestín. (...) Esti tráxicu incidente tien de llamar l'atención del mundu sobre'l tarrecible sufrimientu de 1,5 millones d'habitantes de Gaza, la metá de los cualos son neños menores de 18 años.[235]

Ivan Eland editar

Asociáu Senior y Direutor del “Center on Peace and Liberty” nel Independent Institute:

Los detalles del ataque d'Israel contra la flotilla que se dirixía a Gaza con ayuda humanitaria entá siguen refugando l'intentu israelín de censuralos. Pero inclusive si ye aceptada la versión d'Israel alrodiu del so ataque a la flotilla, la situación sigue siendo bastante condenatoria pa esa nación. (...) inclusive si dexamos de llau la versión de los acontecimientos de los organizadores de la flotilla y aceptamos piadosamente la hestoria d'Israel como lo que realmente asocedió, Israel sigue siendo culpable. Los militares israelinos atacaron a navíos desarmaos n'agües internacionales, alredor de 41 milles de la mariña israelina—muncho más allá de la llende de 12 milles de les agües territoriales israelines—pa faer cumplir un bloquéu illegal ya inhumanu de Gaza. El bloquéu ye una violación del derechu internacional y un actu de guerra. Asina, los pasaxeros de cualquier buque que tea siendo illegalmente atacáu tienen derechu a defendese con cualquier armamentu que puedan procurase, incluyíes les pistoles prindaes de comandos incompetentes".[236]

Abdulá Gül editar

Ye una clara manifestación de qu'Israel quedó aislláu [...] Turquía nun va escaecer un ataque que costó la vida a nueve de los sos ciudadanos [...] y pol qu'Israel va sufrir les consecuencies.[237]

Recep Tayyip Erdogan editar

Vamos Dar tolos pasos que sían necesarios, pero Israel va tener que pagar un preciu polos nuesos mártires -los nueve activistes muertos nel abordaxe israelín al buque turcu Mavi Mármara- [...] En Turquía somos pacientes, y vamos prosiguir esti procesu con paciencia.[237]

Polémica sobre la investigación del incidente editar

Munchos países y organismos internacionales reaccionaron frente al incidente señalando la necesidá d'una investigación pa esclariar los sucesos (ver Reaición internacional). Por casu, La Unión Europa y Rusia pidieron una investigación "refecha ya imparcial".[238] la OTAN solicitó una "investigación rápida y creíble".[239] La ONX propunxo una investigación "internacional" que fuera "rápida, imparcial, creíble y tresparente",[240][241] investigación qu'incluyiría un representante turcu.[242]

La presión internacional fixo qu'hubiera dos informes relevantes. Asina, el Conseyu de Derechos Humanos de les Naciones Xuníes, a pesar de les torgues d'Israel y d'Estaos Xuníos, aprobó na so 15ª Sesión el 27 de setiembre de 2010, un documentu, "Rapport de la mission internationale d'établissement des faits chargée d'enquêter sur les violations du droit international, notamment du droit international humanitaire et du droit des droits de l'homme, auxquelles ont donné lieu les attaques israéliennes contre la flottille d'aide humanitaire"[243] y l'informe que'l Secretariu de les Naciones Xuníes, Ban Ki Moon, encargó a la Comisión Palmer, "Comisión d'Investigación del Secretariu Xeneral sobre l'incidente de la flotilla del 31 de mayu de 2010".[244]

Israel refugó esos llamaos[245][246] y anunció que montaría la so propia investigación[247][248] al traviés d'una "Comisión pública independiente" so la direición de Jacob Turkel (Yá'akov Tuerkel n'hebréu "llatinizáu"), un xuez retiráu del Tribunal Supremu d'Israel[249] ya integrada amás pol académicu y espertu israelín en derechu internacional Shabtai Rosen y al xeneral reservista Amos Horev (Amos Chorev).[250] La "Comisión Turkel" va incluyir tamién - y desafortunadamente, d'alcuerdu a delles comentaristes israelines[251]- dos "observadores" estranxeros.[252]

Esos dos observadores estranxeros "de reconocíu nome mundial a nivel xudicial, militar y de derechos humanos" van ser l'abogáu, políticu y Premiu Nobel de Paz, el nor-irlandés Lord David Trimble, y l'ex xeneral de brigada y xuez militar canadiense Ken Watkin.[253] Esi observadores "nun van tener derechu a votu en rellación a los procedimientos y conclusiones de la comisión"[254] "La comisión podría nega-yos amás l'accesu a información que podría considerase como un riesgu pa la seguridá nacional o les rellaciones esternes d'Israel, aseguró la oficina del primer ministru nun comunicáu".[255][256] Amás el panel nun va poder entrugar a los militares implicaos nel abordaxe y nun tien una fecha llende p'apurrir les sos conclusiones.[257]

D'alcuerdu a informaciones dende Israel, la comisión foi establecida cola aprobación del gobiernu d'EEXX[258] y va tener como resultáu "probar que los oxetivos y aiciones de les Fuercies Armaes d'Israel fueron actos apropiaos de defensa n'alcuerdu colos más altos estadares internacionales"[259] y "probar qu'Israel actúo llegal, responsablemente y con total tresparencia".[260][261]

Esa comisión foi recibida con escepticismu por dellos observadores tantu israelinos[262] como internacionales.[263][264][265][266][267][268][269][270]

A) la composición de la comisión. Aparte del obviu fechu que los miembros fueron escoyíos pol gobiernu israelín y la mayoría d'ellos son d'esa nacionalidá y cercanos al gobiernu o aparatu estatal d'esi país - lo que fai que Ahmet Davutoglu, canciller turcu, señale que "tener a la defensa actuando simultáneamente como fiscal y xuez nun ye compatible con nengún principiu llegal"[267] - aduzse que David Trimble entamó y llanzó una asociación de "Amigos d'Israel" el día mesmu del incidente.[271] José María Aznar -unu de los principales promotores d'esa organización- dixo[272] que l'Estáu israelín "ta lluchando pol so sobrevivencia" y que "Turquía entamó y promovió la flotilla col únicu propósitu de crear una situación imposible pa Israel: escoyer ente arrenunciar a la so política de seguridá al llevantar el bloquéu o arriesgase a desamarrar el refugo internacional". Adicionalmente, Trimble foi criticáu por oponer se a la investigación de la masacre del Domingo Sangrientu (1972) col argumentu que "cualquier conclusión que s'esvie un milímetru del primer informe (El "Widgery Report",[273] que les sos "conclusiones exoneraban a los soldaos que participaren na matanza, al entender qu'actuaben en defensa propia.") pondría soldaos nel banquín d'acusaos".[274] Trimble ye percibíu n'Israel mesmu como "amigu d'Israel".[275]

Nes pallabres del Washington Times[276] "La participación del Sr Trimble -quién, como la mayoría de los protestantes d'Irlanda del Norte, identifícase cercanamente con Israel- al igual que'l llindáu algame de la investigación, podría causar crítiques dende dellos sectores".

B) Los términos de referencia de la comisión. Informóse que la comisión "tendrá de dar una respuesta sobre la llegalidá del bloquéu a Gaza y la llegalidá de frenar una flotilla que deseyaba entrar nuna zona contrario y declarao cerrada a nivel militar”.[277] Aduzse esos términos, tal como fueron axustaos nel anunciu oficial, nun paecen ser abondos, yá que nun inclúin la examinación de les decisiones del gobiernu israelín en rellación a les aiciones contra la flotilla.[278] - la principal crítica qu'hubo contra'l Gobiernu de Netanyahu- y que los soldaos que participaron nel asaltu tampoco van testificar ante la comisión.[257] -preparando l'exércitu israelín la so propia investigación[263][279]- concentrándose n'esaminar la posición llegal d'Israel en rellación al bloquéu y n'investigar les motivaciones ya identidá de tolos miembros de la flotilla, cuantimás, los del 'Mavi Marmara'.[280] A lo último, esos términos podríen dexar que sían les considerancies polítiques del Gobiernu israelín les que determinen cuálos de los sos descubrimientos van faese públicos.[281]

Tou lo anterior llevó non solo a la perceición que "la investigación israelina sobre l'ataque a la flota escarez de tresparencia ya independencia”[281] y que polo tanto "La comunidá internacional dulda que les fuercies armaes israelines sían capaces d'investigar les sos propies aiciones, sobremanera desque namái reconoció errores menores nel so bien criticada guerra en Gaza hai 18 meses."[265] sinón inclusive a la suxerencia que dalgunes de les declaraciones del Primer Ministru Israelín son equivalente a anunciar por adelantao les conclusiones de la comisión.[282][283]

El Secretariu Xeneral de la ONX repara que "tendría d'haber credibilidá internacional na investigación. Sé que va haber dos observadores internacionales (na investigación israelina). Pero lo qu'escuché de la mayoría de los países ye que nun ye abondu pa tener credibilidá internacional"[266]

En payares de 2012, empezó en Turquía un procesu xudicial abiertu sobre l'asaltu israelín.[284]

El 13 d'ochobre de 2016 Turquía ya Israel anunciaron la continuación de rellaciones diplomátiques tres la rotura en mayu de 2010 pola mor del ataque.[285]

N'España, hubo una demanda xudicial tamién por esti asuntu promovida polos ciudadanos españoles que diben nel Mavi Marmara. Tres el cambéu de la llexislación de xurisdicción universal promovida pol Partíu Popular, y yá que los acusaos israelinos, ente ellos Netanyahu, taben fuera del país, el casu provisionalmente foi archiváu.http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Sala-de-Prensa/Archivo-de-notes-de-prensa/L'Audiencia Nacional-archiva-provisionalmente-el casu--flotilla-de-la llibertá-.

Nueves Flotillas de la Llibertá editar

Desque l'Estáu d'Israel impunxera'l bloquéu a la Franxa de Gaza, la sociedá civil llevó a cabu distintos aiciones p'acabar con esta práutica illegal. Toes estes aiciones, llevaes a cabu por persones anónimes, ensin ánimu d'arriquecimientu, parten de nun tolerar el castigu coleutivu qu'Israel impunxo a los más de dos millones de persones que vive na Franxa de Gaza, más del 70% refuxaos, espulsaos de les sos viviendes dende 1948 y que se-yos torgar volver a los sos llares. Realizar pa esixir coherencia a la comunidá internacional que formalmente ta en contra de la ocupación de Palestina y el bloquéu de Gaza pero que dexen l'actuación impune de la potencia ocupante israelina. Dende la Flotilla de la Llibertá liderada pol Mavi Marmara nel añu 2010, realizáronse n'España diverses campañes nos años 2011, 2012 (Estelle), 2014 · Gaza Puertu Abiertu, 2015 (Gaza Puertu Abiertu), 2016 (Al Zaitouna) y 2018 (Al Awda y Freedom).[286]


Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 El País. «Israel ataca la flotilla d'ayuda a Gaza y matu siquier a 10 activistes propalestinos» (castellanu). Consultáu'l 31 de mayu de 2010. Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «ep» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  2. 2,0 2,1 ¿A quién-y importa la paz?
  3. Democracy Now. «Interview: At Least 15 Dead After Israel Attacks Gaza-Bound Aid Flotilla» (inglés). Consultáu'l 31 de mayu de 2010.
  4. Süleyman Söylemez, turcu, morrió'l 23 de mayu de 2014 nel hospital onde taba n'estáu vexetal dende l'ataque israelín.
  5. Tia Goldenberg (31 de mayu de 2010). Pro-Palestinian aid flotilla sets sail for Gaza. San Diego Union-Tribune. http://www.signonsandiego.com/news/2010/may/30/pro-palestinian-aid-flotilla-sets-sail-for-gaza/. Consultáu'l 4 de xunu de 2010. 
  6. Noah Kosharek; Liel Kyzer; Barak Ravid; The Associated Press and DPA (2 de xunu de 2010). Israel transfers hundreds of Gaza flotilla activists to airport for deportation. Haaretz. http://www.haaretz.com/news/diplomacy-defense/israel-to-deport-all-activists-seized-on-gaza-flotilla-1.293634. Consultáu'l 7 de xunu de 2010. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «Hamás refuga recibir l'ayuda hasta la lliberación de tolos activistes». ABC (2 de xunu de 2010).
  8. IDF staff (undated). «Israel Defense Forces: Operation "Sía Breeze" – Llegal Aspects». The Military Strategic Information Section, International Military Cooperation Departmennt, Strategic Division, Israel Defense Forces. Archiváu dende l'orixinal, el 23 de payares de 2012. Consultáu'l 7 de xunu de 2010.
  9. Glenn Kessler (4 de xunu de 2010). Israel gives its account of raid on aid ship headed for Gaza. Washington Post. http://www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2010/06/04/AR2010060404272.html. Consultáu'l 7 de xunu de 2010. 
  10. Yahoo! Noticies. «L'ataque israelín a la flotilla, criticáu por amigos y enemigos» (castellanu). Archiváu dende l'orixinal, el 3 de xunu de 2010. Consultáu'l 31 de mayu de 2010.
  11. ADN. «Turquía llama'l so embaxador n'Israel a consultes y pide xunta de la ONX» (castellanu). Consultáu'l 31 de mayu de 2010. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  12. El País. «Turquía conderga l'ataque y avisa a Israel de qu'asuma les consecuencies.» (castellanu). Consultáu'l 31 de mayu de 2010.
  13. Erdogan considera terrorismu d'Estáu l'asaltu
  14. Gestión. «La ONX pide a Israel terminar col bloquéu en Gaza» (castellanu). Consultáu'l 1 de xunu de 2010.
  15. El principal problema finca en que, según l'enllaz militar israelín coles autoridaes palestines Guy Inbar, l'Estáu hebréu esixe que'l cementu que portaba la flotilla seya utilizáu pa proyeutos específicos que sían supervisaos por organizaciones internacionales, a lo que'l gobiernu de Hamás niégase. Pa mayor información: Hai'aretz. «Hamas prevents flotilla aid from entering Gaza» (inglés). Consultáu'l 8 de xunu de 2010.
  16. elpais.com. «La ONX va partir l'ayuda humanitaria confiscada a la flotilla en Gaza» (castellanu). Consultáu'l 14 de xunu de 2010.
  17. Ma'an. «Egypt orders crossing open 'immediately'» (inglés). Consultáu'l 8 de xunu de 2010.
  18. 18,0 18,1 Ynet News. «Egypt confirms: We broke Gaza blockade» (inglés). Consultáu'l 8 de xunu de 2010.
  19. Q&A: Hamas election victory
  20. Hamas Sweeps Palestinian Elections, Complicating Peace Efforts in Mideast
  21. Israel Ministry of Foreign Affairs
  22. Q&A: Aid and Israel's Gaza blockade
  23. por casu: Gaza blockade Q & A
  24. Guide: Gaza under blockade seición “Overview: what gets in”
  25. WHO demands immediate end to Gaza blockade
  26. Israel Must Put an End to Gaza Blockade, Apures WHO.
  27. [1]
  28. Khaibar, na Jewis Encyclopedia
  29. BBC News (31 de mayu). «Deaths as Israeli forces storm Gaza aid ship» (inglés). Consultáu'l 31 de mayu. ««Mavi Marmara is one of three ships provided by Insani Yardim Vakfi (IHH), a Turkish aid organisation with links to the Turkish government» ('Mavi Marmara ye unu de los trés barcos provistos por IHH (Insani Yardim Vakfi), una organización d'ayuda turca, con venceyos al gobiernu turcu')»
  30. «Mavi Marmara Yolcu Gemisi» (turcu). ALLORIÁU. Archiváu dende l'orixinal, el 3 de xunu de 2010. Consultáu'l 31 de mayu de 2010.
  31. 31,0 31,1 «Turkish aid ships steam toward Israeli blockade on Gaza». Archiváu dende l'orixinal, el 28 de mayu de 2010. Consultáu'l 24 de mayu de 2010.
  32. «Turkey: Israel will pay the price for 'pirate' violence» (1 de xunu de 2010). Archiváu dende l'orixinal, el 3 de xunu de 2010.
  33. 33,0 33,1 33,2 As American as Apple Pie, Greta Berlín, freegaza.org, 30 de mayu de 2010
  34. 34,0 34,1 «Έτοιμο να εμποδίσει τον «Στόλο της Ελευθερίας» το Ισραήλ». tvxs.gr. Consultáu'l 31 de mayu de 2010. (Griegu)
  35. Ascher, Henry. «Photos of the boat Sofia». Ship to Gaza. Archiváu dende l'orixinal, el 31 de mayu de 2010. Consultáu'l 2 de xunu de 2010.
  36. «News digest». Archiváu dende l'orixinal, el 3 de xunu de 2010. Consultáu'l 31 de mayu de 2010.
  37. «International Aid Fleet Sets Sail to Gaza defying Israel's threats». The Palestine Telegraph (27 de mayu de 2010). Archiváu dende l'orixinal, el 30 de mayu de 2010.
  38. 38,0 38,1 «Turkey-led aid flotilla to Gaza anchored at Mediterranean coast». World Bulletin (25 de mayu de 2010). Archiváu dende l'orixinal, el 12 de xunu de 2010.
  39. 39,0 39,1 «Deputy PM says Turkey using all resources over Israeli attack». World Bulletin (31 de mayu de 2010). Archiváu dende l'orixinal, el 5 de xunu de 2010.
  40. «Gergİn bekleyiş» (31 de mayu de 2010).
  41. «Israel processes Gaza activists, UN apures inquiry». Business Day (1 de xunu de 2010).
  42. UTV News (31 de mayu). «Irish captives' fate unknown after Gaza strike» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 3 de xunu de 2010. Consultáu'l 31 de mayu de 2010. ««Among others on board the Irish ship, the MV Rachel Corrie, was Nobel peace prize winner Mairead Maguire» ('Ente los que taben a bordu del barcu irlandés, el MV Rachel Corrie, atopábase Mairead Maguire, ganadora del premiu Nobel')»
  43. «Israel army says ready to attack another Gaza ship». World Bulletin. 1 de xunu de 2010. http://www.worldbulletin.net/news_detail.php?id=59331. 
  44. Periodismu humanu 1 de xunu de 2010 Rachel Corrie sigue saleando camín de Gaza.
  45. ABC 1 de xunu de 2010: Israel alvierte a un nuevu barcu con ayuda humanitaria
  46. El diario montañés 6 de xunu de 2010: Israel enceta ensin violencia'l 'Rachel Corrie'
  47. 47,0 47,1 47,2 Free Gaza. «We're on our way!» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 2 de xunu de 2010. Consultáu'l 7 de xunu de 2010.
  48. AlertNet. «Cyprus bans activists from joining flotilla» (inglés). Consultáu'l 1 de xunu de 2010.
  49. Israelín navy prepares for action as activists' flotilla nears Gaza
  50. (AFP) – 5 days ago. «AFP: Gaza aid fleet undeterred as Israel steps up warnings». Google.com. Archiváu dende l'orixinal, el 5 de xunu de 2010. Consultáu'l 2 de xunu de 2010.
  51. Reuters CRONOLOXÍA-Principales eventos del incidente de la flotilla Gaza
  52. Q&A: Israeli deadly raid on aid flotilla, BBC News, 6 de xunu de 2010, http://news.bbc.co.uk/2/hi/world/middle_east/10203726.stm .
  53. AlJazeera. «Israel attacks Gaza aid fleet» (inglés). Consultáu'l 1 de xunu de 2010.
  54. Marina d'Israel. «Israeli Navy Addresses a Ship in the Flotilla and Offers it to Dock in the Ashdod Port» (inglés). Consultáu'l 1 de xunu de 2010.
  55. 55,0 55,1 The Guardián: Israelín attack on Gaza flotilla sparks international outrage
  56. Libertad Digital (31 de mayu). «La flotilla de Hamas llevaba armes de fueu». Consultáu'l 31 de mayu. «Según pudo saber LD de fontes diplomátiques, les Fuercies Armaes Israelines (IDF) atoparíen armes n'unu de los barcos de la flota solidaria asaltaos esta madrugada. Foi precisamente nesti navío nel que se producieron los peores incidentes y nel que morrieron diez persones.»
  57. El País. «Gomeru, palos y sielles de plásticu pa repeler l'asaltu de l'Armada israelina».
  58. Empezaron los disparos indiscriminaos y empezaron a cayer les víctimes»
  59. Free Gaza. «Civilians Under Attack by Israel» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 4 de xunetu de 2010. Consultáu'l 2 de xunu de 2010.
  60. 60,0 60,1 «Vi a dos pasaxeros morrer delantre del mio porque los soldaos negar a ayudar» abc.es
  61. 61,0 61,1 Mankell: La única arma del barcu yera'l mio maquinilla d'afaitar. El País, 03/06/2010
  62. 62,0 62,1 Los deportaos discrepen de la versión israelina ElPais.com
  63. Ynetnews.com (31 de mayu). «A brutal ambush at sía» (inglés). Consultáu'l 2 de xunu de 2010.
  64. 64,0 64,1 Israel's Channel 2
  65. Libertad Digital (31 de mayu). «llevaben-armes-1276394144/ Los primeros soldaos que llegaron al Mavi Marmara nun llevaben armes». Consultáu'l 31 de mayu. «según pudo saber LD, los primeros soldaos que llegaron al Mavi Marmara nin siquiamente llevaben armes.»
  66. «Up to 16 killed as Israeli forces storm aid convói». ABC News (Australian Broadcasting Corporation) (31 de mayu de 2010). Consultáu'l 31 de mayu de 2010.
  67. 67,0 67,1 Libertad Digital (1 de xunu). «soldáu-en-el-mavi-marmara-disparábennos-bales-municion-real-1276394191// Un soldáu nel Mavi Marmara: «Disparábennos bales, munición real»». Consultáu'l 1 de xunu. «Tundíos, refundiaos pela borda, coraos ya inclusive tirotiaos, los soldaos israelinos que llegaron al Mavi Marmara atopar nuna situación que nun esperaben… y tuvieron que lluchar por salvar les sos vides..»
  68. Youtube - LD (31 de mayu). «La flotilla de Hamas llevaba armes de fueu». Consultáu'l 31 de mayu. «Israel espubliza un videu que demuestra que los pacifistes atacaron a los soldaos»
  69. Photos from Turkish aid ship show blood and chaos
  70. Recovered photos show scenes from Israelín raid on Gaza aid ship Archiváu el 9 de xunu de 2010 na Wayback Machine.
  71. Eyewitnesses recount Israel flotilla raid
  72. Israelinos pointed guns at our heads-Turkish captain
  73. Witnesses cast doubt on Israel's convói raid account
  74. Israel To Deport Aid Flotilla Activists
  75. Gaza flotilla deaths: pressure builds on Israel for full inquiry.
  76. Eyewitnesses recount Israel flotilla raid.
  77. 77,0 77,1 Gaza flotilla raid: 'We heard gunfire – then our ship turned into lake of blood'
  78. Israelinos opened fire before boarding Gaza flotilla, say released activists
  79. el videu puede vese equí: IDF Boarding Gaza Aid Flotilla (en arábicu ya inglés)
  80. El diariu vascu. Martes 1 de xunu de 2010. Israel desamarra la roxura al asaltar la Flota de la llibertá
  81. In raw videu, reporters claim Israelinos fired on activists before boarding ship
  82. 82,0 82,1 Free Gaza. «DID ISRAEL DELIBERATELY MURDER CIVILIANS ABOARD FREEDOM(inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 4 de xunu de 2010. Consultáu'l 3 de xunu de 2010.
  83. «hai-compasion-con-los-debiles-gaza-oriente-proximo-seguridá-.html Barak afirma que n'Oriente Próximu "nun hai compasión colos débiles"». La Vanguardia (2 de xunu de 2010).
  84. Flotilla Massacre is a Reply to the Turkish-Iranian Relations
  85. Murder Inc: Israelín Advance Targeted Assassinations Death List Found on Flotilla
  86. Diariovasco.com. «IHH afirma qu'Israel tenía 16 oxetivos p'asesinar na flotilla» (castellanu). Consultáu'l 7 de xunu de 2010.
  87. haaretz.com (31 de mayu). ««Israel clearing passengers from Gaza flotilla now docked in Ashdod port»» (inglés). Consultáu'l 31 de mayu. ««Israel has said it will deport the roughly 700 activists in the flotilla. But those who refuse to cooperate will be jailed» ('Israel dixo que va deportar a los aproximao 700 activistes de la flotilla, pero que los que refuguen cooperar van ser encarcelaos')»
  88. 20minutos (31 de mayu). «El periodista valencianu que viaxa na flotilla a Gaza rellató en Twitter la llegada de navíos y helicópteros israelinos». Consultáu'l 31 de mayu. «La ONG confirmó a Europa Press que recibió la última noticia de Manuel Tapial al traviés de la rede social Facebook a les 4.00 hores d'esti llunes na España peninsular. De magar, foi imposible la comunicación cola espedición humanitaria.»
  89. Lliberada chilenu-sueca rellató ataque d'Israel
  90. Killed Gaza flotilla activist was US citizen
  91. 91,0 91,1 91,2 Some 'Still Missing' From Gaza Aid Flotilla
  92. 92,0 92,1 Israel niega maltratu denunciáu por españoles lliberaos
  93. buques-y-los sos-ocupantes La OTAN pide a Israel la lliberación de los buques y los sos ocupantes.
  94. Israel: Foreigners held from Gaza flotilla will be released, deported.
  95. ataque-de-israel/noticias/2010-06-03/073206.html Masivu funeral pa víctimes del ataque d'Israel
  96. La Nación (Chile). Israel niega maltratu denunciáu por españoles lliberaos.
  97. 97,0 97,1 https://www.youtube.com/watch?v=16sANhzjcC0
  98. L'home de Richmond cutíos, encarcelaos n'Israel, la Esposa diz Archiváu el 3 de xunu de 2010 na Wayback Machine. baycitizen.org (n'inglés)
  99. Los cadabres de la flotilla van ser repatriaos güei a Istambul ensin identificar ABC
  100. EE UU estudia investigar la muerte del activista americanu nel ataque israelín La Gaceta
  101. Multitudinariu funeral poles nueve víctimes del asaltu a la flotilla solidaria 20minutos.es
  102. autopsies-9-activistes-turcos-revelen-fueron-disparaos-30-vegaes.html?not=2010060515064206&idnot=2010060515064206&dia=20100605&seccion=internacional&seccion2=internacional&chnl=30 Les autopsies de los 9 activistes turcos revelen que fueron disparaos 30 vegaes.
  103. Gaza flotilla activists were shot in head at close range
  104. L'autopsia a les víctimes de la flotilla revela que recibieron 30 disparos a espetaperru
  105. Gaza flotilla attack: Autopsies reveal intensity of Israelín military force
  106. nueve finaos-asaltu-flotilla-humanitaria-yeren-turcos.html?not=2010060312573341&idnot=2010060312573341&new=1&dia=20100603&seccion=internacional&seccion2=internacional&chnl=30 Los resultaos de los analises forenses van ser fechos públicos dientro de dos o tres selmanes. Diario de Navarra
  107. Diariu Today's Zaman d'Istambul: «Israel killed more than 9, threw wounded into sía, witnesses say».
  108. nueve-de-turquia «Los nueve de Turquía».
  109. Netanyahu xustifica l'ataque a la flotilla y tacha les crítiques d'hipocresía internacional». ABC, 2 de xunu de 2010.
  110. Niega Turquía que barcos llevaren armes
  111. NIEGA TURQUÍA LLEVAR ARMES EN BARCOS
  112. portuaria-turca-niega-q-eae1567.html L'autoridá portuaria turca niega que los barcos llevaren armes a Gaza (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'portuaria-turca-niega-q-eae1567.html historial y la portuaria-turca-niega-q-eae1567.html última versión).
  113. Evidence belies Israelín claim.
  114. «Axencia de noticies Reuters modifica fotografíes d'abordaxe a flotilla». Aurora (8 de xunu de 2010).
  115. «Did Reuters Crop a Photo to Remove a Peace Activist's Weapon?» (inglés). Little Green Football (6 de xunu de 2010).
  116. «Another Cropped Reuters Photo Deletes Another Knife - And a Pool of Blood» (inglés). Little Green Football (6 de xunu de 2010).
  117. Lappin, Yaakov (7 de xunu de 2010). «Edelstein slams Reuters crop job» (inglés). The Jerusalem Post.
  118. 118,0 118,1 118,2 118,3 118,4 El Correo Gallego: «Denuncien en redes sociales qu'Israel manipolia pruebes».
  119. Ministeriu d'Asuntos Esteriores d'Israel: «Weapons found aboard the Mavi Marmara»
  120. Maghreb: Views on Freedom Flotilla's Unfolding Drama.
  121. Mazin Qumsiyeh (7 de xunu de 2010). «Mass Outrage World Wide Against Israeli Terrorist Attack on the Freedom Flotilla» (inglés). Al-Jazeera. Consultáu'l 17 de xunu de 2010.
  122. Juan Cole (4 de xunu de 2010). «The Hypocrisy of Netanyahu» (inglés). TurkishPress. Consultáu'l 17 de xunu de 2010.
  123. Antony Lerman (4 de xunu de 2010). «Israeli PR machine won Gaza flotilla media battle» (inglés). The Guardian. Consultáu'l 17 de xunu de 2010.
  124. Steve Hynd (2 de xunu de 2010). «Shoddy Hasbara? IDF pics of “Flotilla weapons” apparently taken in 2003/06» (inglés). Foreign Policy Journal. Archiváu dende l'orixinal, el 5 de xunu de 2010. Consultáu'l 17 de xunu de 2010.
  125. «Israel BUSTED for questionable "evidence" from flotilla.» (inglés). Daily Kos (4 de xunu de 2010). Consultáu'l 17 de xunu de 2010. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  126. «Israeli PR machine won Gaza flotilla media battle» (inglés). USA and UK Daily Cut (6 de xunu de 2010). Consultáu'l 17 de xunu de 2010. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  127. Editor (3 de xunu de 2010). «News » Report: Israel faked flotilla weapons photos» (inglés). Palestinenote. Archiváu dende l'orixinal, el 6 de xunu de 2010. Consultáu'l 17 de xunu de 2010.
  128. Bhaskar Sunkara (6 de xunu de 2010). «A Colax of Lies» (inglés). The Activist. Archiváu dende l'orixinal, el 30 de xunetu de 2010. Consultáu'l 17 de xunu de 2010.
  129. «Gaza flotilla: How Israel's ministry of foreign affairs fakes photos of seized weapons» (inglés). CanadianContent (2 de xunu de 2010). Consultáu'l 17 de xunu de 2010.
  130. Ibn Kafka (3 de xunu de 2010). «Gaza flotilla: How Israel's ministry of foreign affairs fakes photos of seized weapons «». PolitiFi. Consultáu'l 17 de xunu de 2010.
  131. «Flottille vers Gaza: Israël fournirait-il des preuves datant de… 2003 ?» (francés). Al Kanz (2 de xunu de 2010). Consultáu'l 17 de xunu de 2010.
  132. Political Theatrics (Investigative News) (7 de xunu de 2010). «Israel's Questionable Photos of Seized Weapons» (inglés). Consultáu'l 17 de xunu de 2010.
  133. Ibn Kafka (2 de xunu de 2010). «Les armes de destruction massive de Sadam Husein trouvées sur les bateaux de la flottille humanitaire pour Gaza» (francés ya inglés). Obiter Dicta. Consultáu'l 17 de xunu de 2010.
  134. Copia de la páxina orixinal caltenida por "Freedom Flotilla TRUTH"
  135. Disponible nel sitiu Flickr del Ministeriu d'Asuntos Esteriores d'Israel [2], datos Exif equí: [3]
  136. Disponible nel sitiu Flickr del Ministeriu d'Asuntos Esteriores d'Israel [4], datos Exif equí: [5]
  137. Versión actual de la páxina "Weapons found on Mavi Marmara"
  138. Israel transfers flotilla aid to Gaza
  139. Jpost. «Flotilla aid refused by Hamas» (inglés). Consultáu'l 3 de xunu de 2010.
  140. «Hamas blocking entry of flotilla aid into Gaza» (inglés). Haaretz (3 de xunu de 2010).
  141. tresferencies d'Israel a cientos d'activistes flotilla de Gaza al aeropuertu pa la so deportación haaretz.com (n'inglés)
  142. At least 60 journalists were aboard flotilla, most still held
  143. Passanger Lists - Ninth Trip to Gaza in May 2010
  144. USS Liberty Cover Up. «RE: Joe Meadors' status UPDATED» (inglés). Archiváu dende l'orixinal, el 5 de xunu de 2010. Consultáu'l 7 de xunu de 2010.
  145. Claves de la flotilla que diba escontra Gaza
  146. The Guardian. «Israel attacks Gaza flotilla - live coverage» (inglés). Consultáu'l 31 de mayu de 2010.
  147. llibertá/ Hilarión Capucci na Flotilla de la Llibertá (videu)
  148. abordaxe/333759.shtml Los activistes deportaos coinciden en denunciar qu'Israel atacó antes del abordaxe rtve.es
  149. «Los soldaos disparaben a la cabeza de los pasaxeros». Clarín.com
  150. Queríamos llamar l'atención sobre lo qu'asocede en Gaza. El Mundo, 02/06/2010
  151. Reportaje: Diariu d'un viaxe al horror (Henning Mankell). El País, 06/06/2010
  152. Manuel Tapial: "Había muertos na flotilla primero que desembarcaren los israelinos" cadenaser.com
  153. Israelis pointed guns at our heads-Turkish captain.
  154. Israelinos apuntándolos coles sos armes al nuesu capitán cabeces-turcu alertnet.org (n'inglés)
  155. Ynet News. «MK Zoabi: Israel wanted highest number of fatalities» (inglés). Consultáu'l 1 de xunu de 2010.
  156. First British survivor of the flotilla massacre comes home. "It was like a horror movie" says Sarah Colborne
  157. Ravid, Barak (31 de mayu de 2010). «Netanyahu: I regret Gaza flotilla deaths, but Israeli troops had right to self-defense» (inglés). Haaretz.
  158. «Benjamín Netanyahu: "Los soldaos fueron atacaos, cutíos y apuñalaos"». 20 minuto (31 de mayu de 2010).
  159. «Israel asesina a una decena de persones que llevaben ayuda humanitaria a Gaza». Públicu (31 de mayu de 2010).
  160. «Integrantes d'A los Qaeda na "Flotilla de la llibertá"». Radiu Jai (2 de xunu de 2010). Archiváu dende l'orixinal, el 4 de marzu de 2016.
  161. Gaza flotilla: Turkey's stance is a lesson to the west
  162. 162,0 162,1 «Egypt opens Gaza border after Israel ship clash». Reuters. Thomson Reuters (1 de xunu de 2010). Consultáu'l 5 de xunu de 2010.
  163. «(website in Turkish)». Insani Yardim Vakfi. Insani Yardim Vakfi. Consultáu'l 5 de xunu de 2010. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  164. IHH's Response to Israel: Israel is running a cheap black propaganda campaign
  165. elmundo.es (31 de mayu). «L'embaxador israelín n'España afirma que 'los soldaos actuaron en defensa mesma'». Consultáu'l 31 de mayu.
  166. Ynet News. «Netanyahu on Gaza ship raid: Soldiers acted in self defense» (inglés). Consultáu'l 31 de mayu de 2010.
  167. 20minutos.es (31 de mayu). «Israel: «La responsabilidá de asoceder ye de quien atacaron a los nuesos soldaos»». Consultáu'l 31 de mayu.
  168. Sal Emergui, elmundo.es (31 de mayu). «Israel intenta xustificar con un videu la masacre contra la flotilla d'ayuda a Gaza». Consultáu'l 31 de mayu.
  169. Yaakov Katz, The Jerusalem Post (31 de mayu). ««Navy commandos: “They came for war”» (militares navales: vinieron buscando guerra')» (inglés). Consultáu'l 31 de mayu.
  170. Rachel Sylvetsky y Eli Stutz, Israel National News (31 de mayu). ««IDF soldier shot, critically wounded on flotilla boat»» (inglés). Consultáu'l 31 de mayu. ««The flotilla activists, some of whom are identified with terrorist Muslim groups, did not expect a confrontation with the Navy until Monday morning, when the flotilla expected to near the Gaza coast».»
  171. 171,0 171,1 MOLAD, the center for the renewal of Israeli democracy. «The Hasbara Apparatus: Units , Tasks and Areas of Responsibility» (inglés). Consultáu'l 29 de xunu de 2013.
  172. «Turquia acusa a israel de "masacre" por ataque a flotilla». Yahoo! Noticies (1 de xunu de 2010). «Miles de turcos salieron a callar ayeri n'Istambul y Ankara pa condergar l'ataque a la flotilla humanitaria. Los manifestantes protestaron frente a sedes diplomátiques israelines con banderes turques y palestines al berru de "muerte a Israel".» (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  173. Jpost. «Israel issues travel warning to Turkey» (inglés). Consultáu'l 1 de xunu de 2010.
  174. Ynet News. «Demonstrators in Tel Aviv call Erdogan 'fascist'» (inglés). Consultáu'l 31 de mayu de 2010.
  175. Jpost.com. «Mass left-wing protest in TA» (inglés). Consultáu'l 31 de mayu de 2010.
  176. Jpost.com. «6 arrested in Wadi Llabra riots» (inglés). Consultáu'l 31 de mayu de 2010.
  177. BBC: Israelín PM Benjamin Netanyahu has expressed regret
  178. Internet, una ventana pa siguir al 'Mavi Marmara'
  179. Israel prindó a periodistes de Telesur que diben na Flotilla de la Paz
  180. El País. «El Conseyu de Seguridá axuntar d'urxencia pol ataque israelín» (inglés). Consultáu'l 31 de mayu de 2010.
  181. ONX pide que culpables d'asaltu a flotilla sían xulgaos y castigaos abc.es
  182. La XE conderga l'usu de la violencia Europa Press
  183. Europa Press. «La Lliga Árabe va axuntar d'emerxencia a pidimientu de Abbas» (castellanu). Consultáu'l 31 de mayu de 2010.
  184. «UNASUR refuga aiciones de fuercies israelines.», El Ciudadanu
  185. La OTAN pide la lliberación inmediata» de tolos civiles deteníos na flotilla, El País, 1 de xunu de 2010, consultáu'l mesmu día.
  186. Bélxica critica la fuercia desproporcionao» d'Israel, en EuropaPress.es.
  187. El Gobiernu y toes fuercies políticu y social conderguen l'ataque israelín abc.es
  188. Moratinos condena l'usu desproporcionáu de la fuercia».
  189. Moncloa. comunicáu del Ministeriu d'Asuntos Esteriores, 31 de mayu de 2010
  190. Manifestantes en Barcelona piden el boicó a los productos israelinos.
  191. http://www.noticiasdealava.com/2010/06/04/política/embaxador-israel-compara-los muertos-en-ataque-con-los-de-accidentes-trfico (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'muertos-en-ataque-con-los-de-accidentes-trfico historial y la muertos-en-ataque-con-los-de-accidentes-trfico última versión).
  192. Carbayos, Gemma (5 de xunu de 2010). «L'embaxador israelín esculpar por comparar los muertos pol asaltu colos finaos por accidentes de tráficu». El Periódico.
  193. Francia convoca al embaxador d'Israel por asaltu a Flotilla de la Llibertá, en ABC.es.
  194. Grecia ataya maniobres militares conxuntes con Israel (oficial) Archiváu el 3 de xunu de 2010 na Wayback Machine. univision.com
  195. «Norway “shocked“ over flotilla attack, calls for independent probé».
  196. El Secretariu de Rellaciones Esteriores «llamenta les muertes nos buques d'ayuda a Gaza» (n'inglés)
  197. Moscú conderga l'asaltu del Exércitu d'Israel a la flotilla humanitaria internacional..
  198. El Vaticanu espresó «gran esmolición y dolor» pol ataque israelín ABC.es
  199. Manifestaciones frente a les embaxaes israelines
  200. La ONX axuntar d'urxencia pol ataque israelín a una flota humanitaria
  201. ataque-israeli-a-flotilla-humanitaria/noticias/2010-05-31/184531.html «Bolivia “indignada” por ataque israelín a flotilla humanitaria».
  202. «Brasil convoca al embaxador d'Israel pa manifesta-y la so “indignación”», EFE
  203. Chile deplora ataque israelín y conderga usu de la fuercia EFE
  204. [6] (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión). La Nación
  205. «autor=Radio Habana Cuba Cuba conderga ataque israeli...». Consultáu'l 1 de xunu de 2010.
  206. ecuatorianu-de-israel&catid=1:actualidá&Itemid=42 «Presidente Rafael Correa dispunxo torna d'embaxador ecuatorianu d'Israel.», El Ciudadanu
  207. https://web.archive.org/web/20100609035154/http://www.sre.gob.mx/csocial/contenido/comunicaos/2010/mayu/cp_157.html El Gobiernu de Méxicu conderga nos términos más enérxicos l'ataque israelín a buques con ayuda humanitaria
  208. Méxicu conderga ante ONX ataque d'Israel
  209. Univision. «Nicaragua suspende rellaciones diplomátiques con Israel». Consultáu'l 2 de xunu de 2010. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  210. Comunicáu del Ministeriu de Rellaciones Esteriores de Panamá. 1 de xunu de 2010.]
  211. Gobiernu de Perú, por aciu comunicáu oficial 002-10 del 1.6.2010 del Ministeriu de Rellaciones Esteriores conderga la violenta matanza israelita a embarcaciones civiles d'ayuda humanitaria.
  212. .|autor=La República|títulu=Gobierno conderga aiciones militares.|fechaaccesu=1 de xunu de 2010}}
  213. «autor=L'Universal Chavez conderga ataque a flotilla». Consultáu'l 1 de xunu de 2010.
  214. 214,0 214,1 Yahoo! Noticies. «so-embaj-eae1567.html Turquía llama a consultes al so embaxador n'Israel y pide una xunta de la ONX» (castellanu). Consultáu'l 31 de mayu de 2010. (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'so-embaj-eae1567.html historial y la so-embaj-eae1567.html última versión).
  215. 215,0 215,1 «El mundu manifestar en contra del ataque d'Israel a la flota humanitaria». Tou Noticies (31 de mayu de 2010). Archiváu dende l'orixinal, el 3 de xunu de 2010.
  216. 216,0 216,1 Exiptu y Xordania convoquen a embaxadores israelinos abc.es
  217. Exiptu abre'l pasu fronterizu con Gaza pa dexar el pasu d'ayuda humanitaria
  218. 218,0 218,1 218,2 218,3 «La cai protesta contra l'ataque». Xornal (6 de xunu de 2010). Archiváu dende l'orixinal, el 9 de xunu de 2010.
  219. 219,0 219,1 219,2 219,3 Corradini, Luisa (1 de xunu de 2010). «Indignación y marches en tol mundu». La Nación.
  220. «Líder de Hizbollah: Israel ye un "estáu terrorista"». Diariu Dixital El nuesu País (4 de xunu de 2010). (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  221. «Don't fall for Islamist hype about flotilla attack, says Andrew Bolt» (inglés). Herald Sun (2 de xunu de 2010).
  222. Gaza attack: Rudd demands investigation
  223. China condemns Israel's attack on Gaza aid flotilla
  224. India slams Israelina attack on Gaza aid flotilla
  225. 225,0 225,1 Malaysians protest Israelín raid on Gaza flotilla
  226. «Teḥrán: El mundu tien de movilizase rápido pa un boicó internacional al réxime sionista». Axencia de Noticies Corániques d'Irán (2 de xunu de 2010). (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  227. «Mensaxe del Líder tres el crime del Réxime Sionista contra la caravana d'ayuda humanitaria a Gaza». Axencia de Noticies Corániques d'Irán (2 de xunu de 2010). (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  228. «Multitud de manifestaciones en dellos países en protesta pol ataque israelín». 20 minuto (31 de mayu de 2010).
  229. Israel y los judios (Bernad-Henry Lévy). El País, 06/06/2010
  230. Israel-Gaza: alto a la desinformación (Bernad-Henry Lévy). El País, 08/06/2010
  231. -y chemin de justice (Dominique de Villepin) 04.06.10. Consultáu 08.06.2010
  232. Mora, Miguel (5 de xunu de 2010), Benitu XVI llapada al dialogo interreligioso. España: El País
  233. Radio del Sur (5 de xunu de 2010), Pura agresión criminal ensin nenguna xustificación.
  234. Israel's vivíi act of piracy may yet turn the tide of global opinion
  235. Nobel-winning Elders deplore Gaza flotilla attack
  236. Ivan Eland (2/6/2010) L'ataque israelín puede tener el so llau bonu
  237. 237,0 237,1 Erdogán, el nuevu caudiellu islámicu. El País, 09.06.2010. Consultáu'l 09.06.2010.
  238. La XE y Rusia soliciten una investigación "completa ya imparcial" sobre l'ataque a la flotilla
  239. http://www.telemadrid.es/actualidad/noticia.do?codigo=240140&titular=la_otan_esixe_una_investigacion_imparcial_y_creible_del ataque_a_la_flotilla_y_la_liberacion_de_los_civiles_deteníos (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'ataque_a_la_flotilla_y_la_liberacion_de_los_civiles_deteníos historial y la ataque_a_la_flotilla_y_la_liberacion_de_los_civiles_deteníos última versión).
  240. Ban Ki-moon pide un comité d'investigación sobre l'asaltu a la Flotilla de la Llibertá
  241. La ONX condergó l'incidente en Gaza y pidió una investigación
  242. http://www.elcomerciodigital.com/20100606/mas-actualidad/internacional/propón-israel-investigar-asaltu-201006061612.html
  243. [7]
  244. [8]
  245. Israel refuga investigación internacional
  246. asaltu-a-flotilla/334557.shtml Israel ignora a la ONX y plantega una comisión d'investigación interna del asaltu a la flotilla
  247. Netanyahu ordena la creación d'una comisión d'investigación israelina
  248. Israel to probe raid on Gaza aid flotilla
  249. EEXX ya Israel van investigar l'incidente cola flotilla en Gaza
  250. va investigar-l'ataque-al barcu humanitariu/ Israel va investigar l'ataque al barcu humanitariu
  251. Israel Appoints Stellar Panel To Investigate
  252. Israel va crear comisión pa investigar asaltu a flotilla humanitaria
  253. Israel va realizar la so propia investigación del incidente cola flotilla
  254. https://web.archive.org/web/20100618004336/http://www.straitstimes.com/BreakingNews/World/Story/STIStory_539972.html
  255. Israel llevanta duldes sobre imparcialidá d'investigación interna (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  256. http://english.aljazeera.net/news/middleeast/2010/06/201061414383877403.html
  257. 257,0 257,1 Israel aprueba una comisión d'investigación mesmu sobre la flotilla
  258. http://www.haaretz.com/print-edition/news/israel-o-s-agree-on-nature-of-gaza-flotilla-probe-1.295485
  259. http://www.news24.com/World/News/Israel-to-probe-Gaza-ship-raid-20100614
  260. PM: Turkel probe will prove Israel acted lawfully
  261. AI: la investigación israelina sobre l'ataque a la flota "escarez de tresparencia ya independencia"
  262. The public has a right to know
  263. 263,0 263,1 Israel desígnase xuez y parte
  264. Gaza : la presse internationale met en doute la crédibilité de l'enquête israélienne
  265. 265,0 265,1 Israel investiga l'asaltu a la flotilla d'activistes
  266. 266,0 266,1 O.N. reiterates call for international probe on flotilla attack
  267. 267,0 267,1 Israel Gaza probe criticised by Turkey and Palestinians
  268. Israel Backs Panel to Esamine Raid
  269. All at seya over flotilla probes
  270. Primer xunta de la comisión israelina que va investigar l'asaltu a la "Flota de la Llibertá"
  271. mio_8048/is_20100531/aznar-trimble-launch-pro-israel/ai_n53871053/ Aznar, Trimble to launch new pro-Israel project. 'Friends of Israel
  272. Aznar: 'Israel ye'l meyor aliáu que tien Occidente nuna rexón aturbolinada'
  273. The Widgery Report (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  274. Bloody Sunday killings to be ruled unlawful
  275. Lord Trimble's 'Israel-friendly' reputation
  276. Israel to probe raid on Gaza aid flotilla (p 3)
  277. Israel va crear comisión pa investigar asaltu a flotilla humanitaria
  278. Israel to probe Gaza ship raid
  279. Esa investigación concluyó que'l problema foi "errores de la intelixencia militar nos momentos previos al ataque perpetáu contra'l barcu 'Mavi Marmara' Una investigación atopa fallos nel asaltu a la flotilla
  280. Netanyahu crea una comisión d'investigación interna con dos xuristes estranxeros
  281. 281,0 281,1 Amnistía Internacional: “La investigación israelina sobre l'ataque a la flota escarez de tresparencia ya independencia”
  282. Off the hook: Israel's own Widgery inquiry into Bloody Monday
  283. Israel's Idea of an “Independent” Inquiry into the Attack on the Flotilla
  284. [9]
  285. rotura-del-2010.html Turquía ya Israel retomen rellaciones diplomátiques tres la rotura del 2010. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20161014/41986599992/turquia-y-israel-retomen-rellaciones-diplomaticas-tres-la rotura-del-2010.html. Consultáu'l 14 d'ochobre de 2016. 
  286. «Campañes». Camín de Gaza. Consultáu'l 8 de xunetu de 2018.

Enllaces esternos editar

  • WitnessGaza.com (sitiu de Free Gaza con videos sobre'l proyeutu, incluyíu l'ataque recién y delles reaiciones).

YouTube editar