Aeropuertu Internacional Ernesto Cortissoz

L'Aeropuertu Internacional Ernesto Cortissoz (IATA: BAQOACI: SKBQ) ye l'aeropuertu internacional que sirve a Barranquilla, Colombia. Debe'l so nome a unu de los pioneros de l'aviación nel mundu, Ernesto Cortissoz. Foi inauguráu en 1979 y atópase n'operaciones dende 1981.

Aeropuertu Internacional Ernesto Cortissoz
Aeropuerto Internacional Ernesto Cortissoz (es)
aeropuertu internacional, aeropuertu, aeródromu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: BAQ • OACI: SKBQ
Llocalización
PaísBandera de Colombia Colombia
Departamentu Atlántico
Conceyu Barranquilla
Coordenaes 10°53′19″N 74°46′54″W / 10.888569°N 74.781767°O / 10.888569; -74.781767
Aeropuertu Internacional Ernesto Cortissoz alcuéntrase en Colombia
Aeropuertu Internacional Ernesto Cortissoz
Aeropuertu Internacional Ernesto Cortissoz
Aeropuertu Internacional Ernesto Cortissoz (Colombia)
Altitú 29 m
Historia y usu
Orixe del nome Ernesto Cortissoz
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Barranquilla
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Descripción editar

L'aeropuertu ta alcontráu nel conceyu de Soledad, esautamente 7 km al sur del centru de Barranquilla. Ye capaz de recibir aviones de gran valumbu como los Boeing 747, Boeing 767, Boeing 777, Boeing 787, Airbus A330, Airbus A340, Airbus A350, MD-11, DC-10 y Antonov An-124 .Ello ye que foi na so dómina l'aeropuertu más importante de Colombia. Na actualidá, l'aeropuertu ye quintu en númberu de pasaxeros y el cuartu en carga.[1]

L'aeropuertu consta de dos terminales: el domésticu, al que correspuenden les pontes desplegables pa embarque entendíos nes sales 6 a 13, y l'internacional, al que correspuenden los entendíos ente les sales 1 a 5 y 5A. Funcionó como un hub internacional pa l'aereollinia Aires y como hub secundariu pa l'aereollinia Avianca mientres l'alta temporada.

En xunetu de 2007, l'Aeronáutica Civil dio al aeropuertu «cielos abiertos», esto ye, que cualquier aereollinia del mundu puede volar a Barranquilla en cualquier equipu y coles frecuencies que considere necesaries. Esta midida tomar en gran parte pa fomentar el turismu y a Barranquilla como ciudá clave nel área del Caribe.

Pa 2015 proyeutóse que fuera reemplazáu por un mega-aeropuertu que sirviría a Barranquilla y a Cartagena, cerca de l'autopista Paralela al Mar, equidistante de les dos ciudaes, pero'l proyeutu foi refugáu en 2010 por ser l'únicu hábitat natural del Tití Cabeciblanco, y porque pal funcionamientu del mesmu debíen cerrar les terminales aérees esistentes en dambes ciudaes, condición que la Unidá Alministrativa Especial d'Aeronáutica Civil nun consideró vidable.[2][3]

Historia editar

El 29 d'avientu de 1912, el norteamericanu George Schmitt realizó'l primer vuelu en Barranquilla, segundu de Colombia dempués del de Santa Marta'l 9 d'avientu del mesmu añu.

N'agostu de 1919, el norteamericanu William Knox Martin pilotando un «Curtiss Standard», realizó'l primer vuelu ente Barranquilla y Puerto Colombia, llevando un sacu de corréu.

El 5 d'avientu del mesmu añu, crear en Barranquilla la Sociedá Colombo Alemana de Tresportes Aéreos» SCADTA, que tenía como socios fundadores a trés alemanes y cinco colombianos, ente ellos Ernesto Cortissoz, quien foi'l so primer presidente. De primeres traxéronse d'Alemaña dos hidroaviones metálicos Junker F-13, que participaren na guerra, que llegaron a finales de xunetu del añu 1920 a la ciudá de Barranquilla. Escoyóse'l puertu Branín como aeropuertu, onde anguaño ta allugada la Base Naval, col fin d'evitar gastos pola construcción d'una pista d'aterrizaxe.

Fízose un vuelu inaugural dende Branín a Puerto Colombia y el 19 d'ochobre de 1920, empecipióse una ruta selmanal ente Barranquilla y Girardot nel Altu Madalena. Esta aeronave tenía la posibilidá de tresportar hasta 200 quilos de carga útil y la ruta tenía una duración averada d'ocho hores.

Darréu dempués d'afaer unes ruedes a unu de los hidroaviones, pa tresformalo n'aeroplanu, el 11 d'avientu de 1920, llógrase travesar el cordal y aterrizar nun potreru cercanu a Bogotá.

La flota d'aviones Junker F-13 amontárase hasta siete en 1922, estableciendo servicios regulares coles principales ciudaes colombianes.

Nel añu trenta entraron en serviciu trimotores de la marca Ford y mercáronse aviones del tipu Boeing 247, realizándose dalguna rutes internacionales a Quito, Guayaquil, Maracaibo y Panamá.

El 24 de xunu de 1924 muerre Ernesto Cortissoz nun accidente d'aviación en Barranquilla, al bastiase a tierra l'hidroavión «Tolima» pilotáu por Von Krohn, nun vuelu destináu a partir volantes promocionando la iniciativa p'adquirir fondos financieros pa les futures obres de Boques de Ceniza.

Nel añu de 1936 empezó a operar l'aeropuertu de Soledad, con una pista asfaltada de curtiu llargor, y un amenorgáu edificiu de despachu y recibu de carga y pasaxeros. Daqué más tarde, en 1938, constrúyese'l primer hangar.

Por motivos de índole estratéxica xeopolítica por causa de la situación creada pola segunda guerra mundial, el gobiernu de los Estaos Xuníos exerció presión sobre l'estáu colombianu pa forzar la nacionalización» de SCADTA. N'ochobre de 1939, empezó a operar la Sociedá Colombiana de Navegación Nérea como resultáu de la fusión de les aereollinies SACO y SCADTA.

A principiu de los años cuarenta, cola creación de AVIANCA treslládase tola dotación téunica de los talleres ya instalaciones esistentes nel aeropuertu de Branín al Aeropuertu de Soledad, que cuntó dende entós con una magnífica escuela d'aprendizaxe de mecánica d'aviación.

Nel añu 1945 fúndase la empresa LANSA que construyó otru aeropuertu nel actual barriu Simón Bolívar, que se llamó l'aeropuertu «Las Nieves».

N'avientu de 1968, con un llargor de 3000 metros, acaba de construyise la pista actual del aeropuertu Ernesto Cortissoz. Hubo qu'esperar otros 13 años, por que'l 7 d'abril de 1981 el presidente Julio César Turbay inaugurara'l nuevu terminal de pasaxeros, que yá empezara a operar en 1979.

El 29 de febreru de 2012, dempués de 15 años como operador del aeropuertu, y metanes una batalla xudicial, el concesionariu Aeropuertos del Caribe S.A. (ACSA) -y trasfiere el control del terminal a l'Aerocivil la cual fíxose cargu de la so alministración mientres s'abrir la llicitación pa una nueva concesión.[4]

L'alministración interina de Aerocivil, recuperó no posible les finances y les instalaciones actuales, rematando'l 2014, finalmente dio a un nuevu concesionariu la so alministración, cola orde d'ameyorar les pistes, les instalaciones y baxar los impuestos, otorgando facilidaes pa nueves rutes y el regresu de les anteriores, mesmes que fueron manifestaes por delles aereollinies comenenciudes n'operar en felicidá terminal. D'esta manera, el nuevu operador, Grupu Aeroportuario del Caribe, empecipia la xestión del aeropuertu'l 15 de mayu de 2015.[5][6]

Carauterístiques físiques editar

Campu de vuelu editar

La pista tien una llargor de 3000 m y un anchu de 45 m. Los aproximamientos a caúna de les cabeceres tán categorizadas pa operaciones en vuelu instrumental de precisión categoría I pola cabecera 05 y en vuelu visual pola cabecera 23.

Cais de salida y d'abordaxe editar

L'aeropuertu dispón d'una cai de rodadura paralela a la pista qu'algama dambes cabeceres, dos calles d'accesu a cabecera de pista, trés calles de salida de pista y trés calles d'accesu a plataforma que son continuación de les entemedies de salida de pista. Toes elles tienen un anchor de 22,5 m y son de formigón.

Plataformes editar

Nel aeropuertu esisten anguaño tres plataformes pa estacionamiento d'aeronaves, la destinada a aeronaves comerciales de pasaxeros, la destinada a aeronaves de carga y la correspondiente a la Base Militar.

La plataforma p'aeronaves comerciales de pasaxeros atópase allugada frente al Edificiu Terminal de Pasaxeros y dispón de 16 puestos de estacionamiento.

La plataforma de carga ta allugada al norte del Edificiu Terminal de Pasaxeros, nes proximidaes de la cabecera 23.

Terminal de pasaxeros editar

L'aeropuertu dispón d'un únicu Edificiu Terminal de Pasaxeros p'atender tolos tipos de tráficu qu'operen.

Esisten 36 puestos de facturación una serie de llocales comerciales con distintes tiendes de venta al públicu y pasaxeros, cafeteríes y restorán.

Esisten dos zones acutaes pa pasaxeros, dependiendo del calter nacional o internacional. Na zona nacional atópense asitiaes les puertes 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 y 13, caúna con zones d'espera pa los pasaxeros. Pal accesu a les aeronaves, 4 puertes (les 6, 7, 8 y 9) disponen de ponte d'abordaxe, con dos graos de llibertá.

Na zona internacional atópense les puertes 1, 2, 3, 4 y 5, caúna cola so zona d'espera pa los pasaxeros. Esisten na zona una tienda d'artículos llibres d'impuestos. L'accesu a les aeronaves realízase al traviés de pasareles sacante nel casu de la puerta 1. Les pasareles 2, 3 y 5 son móviles y con tres graos de llibertá, ente que la 4 ye similar a les instalaes nel muelle nacional.

L'accesu al Terminal realízase al traviés de les mesmes puertes d'embarque descrites na zona de salíes. Los pasaxeros nacionales reclamen el so equipaxe nuna sala destinada pa tal fin que cunta con dos cintes tresportadores; pa llegar ende, yá que s'atopa nel primer nivel puede baxase pola escalera física, escalera mecánica o elevador. Los pasaxeros internacional recibir otramiente, previu pasu pela zona d'inmigración y aduana. N'abandonando l'Edificiu Terminal, aportar a la zona pública na cual atópense les oficines d'arriendu d'automóviles y la zona d'espera de taxis.

Terminal de carga editar

El Terminal de Carga asítiase al nordeste del Terminal de Pasaxeros y tien una superficie construyida de 9000 m², ye l'antiguu Edificiu Terminal de Pasaxeros.

La plataforma de carga puede allugar hasta dos aviones simultáneamente, dependiendo del so tamañu. El porcentaxe d'usu actual nun supera'l 30 %, lo que facilita la medría de la operación mientres les 24 hores del día.

Obres de remodelación y modernización editar

En xineru de 2016 anuncióse la remodelación y modernización del aeropuertu Ernesto Cortissoz,[7] depués d'habese estudiáu si l'actual ampliaríase o baltaría pa dar pasu a unu dafechu nuevu.[8]

El 4 de mayu de 2016 el xerente xeneral del aeropuertu socializó el Plan Maestru pal desarrollu del terminal aereu mientres los próximos 20 años, nel cual contémplense inversiones cercanes a los 345 000 millones de pesos pal meyoramientu y modernización de les instalaciones, de los cualos ente'l 60 % y 70 % tienen de ser executaos nos primeros cinco años. Ente les obres contemplaes destáquense la modernización de la terminal de pasaxeros de 17 000 m², l'ampliación de la zona internacional en más de 5000 m², la renovación de los equipos del terminal como pontes d'abordaxe, sistema de manexu d'equipaxes, ente otres.[9]

 
Zona de check-in temporal y obres de remodelación Aeropuertu Ernesto Cortissoz

En setiembre de 2017 anuncióse la finalización de los trabayos de repavimentación de los 3000 metros lliniales de la pista. La nueva superficie ye una estructura de pavimentu de 15 centímetros d'espesura, compuesta por trés capes de formigón asfálticu más una geomalla, lo que-y apurre meyores carauterístiques de rugosidad, capacidá de resistencia y visibilidá pol contraste del color.[10] Ta proyeutáu qu'a partir del 26 de payares de 2017 el Grupu Aeroportuario del Caribe S.A.S, concesionariu del aeropuertu, tresllade la zona de check-in a una terminal temporal tipu hangar climatizada, de 1600 m², que foi allugada na plataforma d'aviación xeneral, a una banda de la rampla por que la firma contratista pueda empecipiar los llabores constructivos.[11]

 
Aspeutu xeneral de les sales 9, 10 y 11 anovaes

El 21 de xunu de 2018 el concesionariu punxo en serviciu les sales 9, 10 y 11, que s'atopen nel muelle nacional, anovaes, con nuevos vidrios termoacústicos y con un mayor altor, calteniendo les mesmes árees: 191 m² pa la sala 9, 104 m² de la sala 10 y 187 m² na sala 11.[12]

A finales de xunetu de 2018 inauguróse'l campu de vuelu, nel que s'intervinieron 135 000 m² de la pista, afixéronse les zones de seguridá de les cabeceres, ampliáronse les cais de rodaxe con 132 000 m² de pavimentu asfáltico, reconstruyéronse les lloses defectuoses, reparáronse los resquiebros ya instalóse nueva señalización. Adquirióse un nuevu Sistema de Lluces d'Aproximamientu (ALS), instaláronse lluces PAPI y sistemes d'orientación de vientu.[13][14] La finalización de les obres del aeropuertu esperar pal segundu semestre de 2019.[15]

Estadístiques editar

Añu Pasaxeros Var. Operaciones
aérees
Var. Carga (Ton) Var.
2004 940 537940 537   14 % 29 091   −6 % 30 344   12 %
2005 1 005 8651 005 865   6,5 % 30 384   4,3 % 30 186   −0,52 %
2006 1 048 1821 048 182   4,0 % 31 804   4,5 % 29 999   −0,62 %
2007 1 157 5761 157 576   9,5 % 34 528   7,9 % 29 336   −2,21 %
2008 1 212 7471 212 747   6,54 % 37 168   7,1 % 36 792   25,42 %
2009 1 292 0121 292 012   7,7 % 36 165   −2,8 % 24 454   −33,53 %
2010 1 719 1161 719 116   33,06 % 31 977   10,3 % 27 808   13,72 %
2011 1 640 2171 640 217   −4,59 % 31 257   −2,25 % 27 906   0,35 %
2012 1 924 8141 924 814   17,35 % 36 143   15,61 % 28 011   0,38 %
2013 2 194 1232 194 123   13,99 % 44 608   23,42 % 26 788   −4,37 %
2014 2 392 3362 392 336   9,03 % 51 471   15,38 % 33 291   24,27 %
2015 2 756 389   15,22 % 52 897   2,76 % 32 682   −1,83 %
2016 2 911 703   4,36 % 51 196   −3,22 % 34 527   5,65 %
2017 2 576 253   −11,52 % 43 295   −15,43 % 32 284   −6,50 %
2018/jul 1 458 047   −8,08 % 28 492   1,84 % 17 067   −6,64 %
Fuentes: Aerocivil[1]
Rutes de mayor tráficu (ida y vuelta) (ene-dic 2017)[1]
Posición Ciudá Pasaxeros Aereollinies
1   Bogotá, Cundinamarca 1 435 7661 435 766 Avianca, LATAM Colombia
2   Medellín, Antioquia 339 673339 673 Avianca, LATAM Colombia
3   Cali, Valle del Cauca 174 698174 698 Avianca
4   Miami, Estaos Xuníos 124 347124 347 Avianca, American Airlines
5   Panamá, Panamá 101 813101 813 Copa Airlines Colombia

Aereollinies y destinos editar

Nel aeropuertu anguaño opérense vuelos regulares de pasaxeros a 2 destinos internacionales, 7 nacionales.[16]

Destinos internacionales editar

Ciudaes por países Nome del aeropuertu Aereollinies Aeronaves Frecuencies per selmana
América del Norte
  Estaos Xuníos d'América
Miami Aeropuertu Internacional de Miami   Avianca /   American Airlines   A318 - A319 - A320 /   Y175 - E190 - A319 14
Centroamérica
  Panamá
Ciudá de Panamá Aeropuertu Internacional de Tocumen   Copa Airlines Colombia   E190 14

Destinos nacionales editar

Ciudaes Nome del Aeropuertu Aereollinies Aeronaves Frecuencies Selmanales
Vuelos Nacionales
  Colombia
Bogotá Aeropuertu Internacional El Dorado   Avianca /   LATAM Colombia   A318, A319, A320, A321 /   A319, A320 112 / 19
Bucaramanga Aeropuertu Internacional Palonegro   EasyFly JS41 12
Cali Aeropuertu Internacional Alfonso Bonilla Aragón   Avianca   A318, A319, A320 21
Islla de San Andrés Aeropuertu Internacional Gustavo Rojas Pinilla   Wingo B737 4
Medellín Aeropuertu Internacional José María Córdova   Avianca /   LATAM Colombia   A318, A319, A320 /   A319, A320 22 / 5
Montería Aeropuertu Internacional Los Garzones   ADA /   EasyFly JS32 / JS41 7 / 11
Valledupar Aeropuertu Alfonso López Pumarejo   EasyFly JS41 10

Aereollinies de carga editar

Aereollinies que cesaron operación editar

Estinguíes editar

Operatives editar

Aeropuertos cercanos editar

Ordenaos por cercanía a 200 km a la redonda:[17]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 Aerocivil. «actividaes-aeronauticas/boletinos-operacionales Boletinos Operacionales». Consultáu'l 19 de setiembre de 2018.
  2. «Llar de los Tití Cabeciblancos sería declaráu área protexida» (27 d'ochobre de 2011). Consultáu'l 23 de mayu de 2016.
  3. Tiempu, Casa Editorial L'idioma=es-CO. «Aerocivil dixo non a aeropuertu Bicentenariu ente Barranquilla y Cartagena». Consultáu'l 23 de mayu de 2016.
  4. Tiempu, Casa Editorial L'idioma=es-CO. «Aerocivil va controlar l'aeropuertu de Barranquilla». Consultáu'l 23 de mayu de 2016.
  5. Tiempu, Casa Editorial L'idioma=es-CO. «Aeropuertu Colombia SPV, nuevu operador del Cortissoz de Barranquilla - Barranquilla - El Tiempu». Consultáu'l 23 de mayu de 2016.
  6. «Nuevu operador asume güei xestión del Cortissoz | L'Heraldu». Consultáu'l 23 de mayu de 2016.
  7. Tiempu, Casa Editorial L'idioma=es-CO. «Aeropuertu de Barranquilla nun se va baltar, sinón a remocicar - Barranquilla - El Tiempu». Consultáu'l 23 de mayu de 2016.
  8. Tiempu, Casa Editorial L'idioma=es-CO. «Analicen la construcción del nuevu aeropuertu de Barranquilla - Barranquilla - El Tiempu». Consultáu'l 23 de mayu de 2016.
  9. (en castellanu) Pista del Ernesto Cortissoz va tar llista con cuenta d'añu: González. L'Heraldu. 5 de mayu de 2016. http://www.elheraldo.co/economia/pista-del-ernesto-cortissoz-estara-llista-fin-de-anu-gonzalez-258796. Consultáu'l 23 de mayu de 2016. 
  10. (en castellanu) L'Ernesto Cortissoz estrena 3000 metros lliniales de pista. L'Heraldu. 15 de setiembre de 2017. https://www.elheraldo.co/barranquilla/el-ernesto-cortissoz-estrena-3000-metros-lliniales-de-pista-402885. Consultáu'l 17 de payares de 2017. 
  11. (en castellanu) mes-422348 L'área de 'check-in' del Cortissoz va camudar esti mes. L'Heraldu. 12 de payares de 2017. https://www.elheraldo.co/barranquilla/el-area-de-check-del-cortissoz-camudara-esti mes-422348. Consultáu'l 17 de payares de 2017. 
  12. (en castellanu) viaxeros-del aeropuertu-ernesto-cortissoz-2740897 Apurren trés sales anovaes pa los viaxeros del aeropuertu Ernesto Cortissoz. La República. 21 de xunu de 2018. https://www.larepublica.co/economia/apurren-trés-sales-anovaes-pa-los viaxeros-del aeropuertu-ernesto-cortissoz-2740897. Consultáu'l 19 de setiembre de 2018. 
  13. (en castellanu) aeropuertu-ernesto-cortissoz-524780 Inauguren campu de vuelu del aeropuertu Ernesto Cortissoz. L'Heraldu. 30 de xunetu de 2018. https://www.elheraldo.co/barranquilla/inauguren-campu-de-vuelu-del aeropuertu-ernesto-cortissoz-524780. Consultáu'l 19 de setiembre de 2018. 
  14. (en castellanu) campu-de-vuelu-del aeropuertu-ernesto-cortissoz Rematen obres de modernización del campu de vuelu del Aeropuertu Ernesto Cortissoz. Portal ANI. 29 de xunetu de 2018. https://www.ani.gov.co/rematen-obres-de-modernizacion-del campu-de-vuelu-del aeropuertu-ernesto-cortissoz. Consultáu'l 19 de setiembre de 2018. 
  15. (en castellanu) Obres del Cortissoz van tar llistes antes de rematar 2019. L'Heraldu. 11 de setiembre de 2018. https://www.elheraldo.co/barranquilla/obres-del-cortissoz-estaran-llistes-antes-de-rematar-2019-540530. Consultáu'l 19 de setiembre de 2018. 
  16. Grupu Aeroportuario del Caribe S.A.S.. «Destino». Consultáu'l 17 de payares de 2017.
  17. GreaterCircleMapper.com. «Nearby Airports» (inglés). Consultáu'l 12 de marzu de 2014.

Enllaces esternos editar