Llingües de Brasil

Les llingües minoritaries de Brasil falar en tol país. Cientu ochenta llingües indíxenes son falaes n'árees remotes y otres llingües son falaes por inmigrantes y los sos descendientes.[1] Hai comunidaes significatives de falantes d'alemán (na mayor parte del Hunsrückisch, un dialeutu altu alemán) ya italianu (principalmente'l talian, d'orixe vénetu) nel sur de país, que fueron influyíos pol portugués, según un procesu recién cooficialización d'estes llingües, como yá asocedió en Pomerode y en Santa Maria de Jetibá.

Introducción editar

 
Casa colonial portuguesa na ciudá de Florianópolis.
 
Monumentu a los inmigrantes italianos en Castelo, Espírito Santo.

El Brasil precolonial yera una área lingüísticamente bien diversa, onde se falaben dellos centenares de llingües indíxenes americanes. La población tenía de rondar los seis millones de persones y les estimaciones comparando la diversidá con otros países d'América suxuren que'l númberu de llingües podía tar cerca del millar. Los portugueses poblaron primeramente la mariña, onde predominaben principalmente los tupís que falaben llingües y dialeutos de la familia tupí. Dellos tupís denominaben a otres persones d'otros grupos tapuias. Los portugueses adoptaron esi nome a pesar de que los grupos «tapuias» yeren desaxeradamente diversos y falaben llingües ensin rellacionar.

Mientres los dos primeros sieglos de la colonización la llingua dominante foi la língua gêral paulista una llingua criollizada basada principalmente nel ñe'engatú faláu pola mayor parte de los tupís. Esta llingua yera usada tantu polos colonizadores portugueses como por descendientes mestizos y dellos indíxenes que convivíen con ellos. Esta llingua falábase llargamente dende'l estáu de São Paulo a Maranhão, como llingua vehicular o coloquial, ente que'l portugués usábase principalmente p'asuntos alministrativos y formales. Esta língua gêral foi usada polos misioneros xesuites y bandeirantes n'otres rexones de Brasil onde nun se falaben llingües tupís. Por esa razón, hasta 1940 munches esta llingua siguió usándose llargamente en rexones de l'Amazonia septentrional, entá cuando nelles nun esistía población tupí orixinal.

Sicasí, en 1775, el Marquês de Pombal prohibió l'usu de la língua gêral y otres llingües distintes del portugués nun intentu d'instaurar la hexemonía del portugués. Tres la prohibición de les llingües indíxenes, el portugués acabó siendo la llingua dominante de Brasil y munches de les otres llingües indíxenes fueron progresivamente abandonaes o los sos falantes aniquilaos, munchos de los indíxenes sobrevivientes adoptaron el portugués como llingua vehicular. Tamién fueron definitivamente abandonaes delles llingües africanes usaes por descendientes d'esclavos traíos d'África, anque en munches comunidaes aisllaes establecíes por esclavos fuxíos, llamaes quilombos, el portugués faláu polos sos habitante amuesa una influencia importante de léxicu procedente de llingües africanes, estos préstamos léxicos nun son d'usu xeneral y nun son entendíos por otros falantes de portugués brasilanu[2] Anguaño'l portugués de Brasil amuesa importantes influencies léxiques procedentes de llingües indíxenes americanes y llingües africanes, amás llegó a amosar notables diferencies col portugués de Portugal.[3]

A partir del sieglu XX, Brasil recibió importantes contingentes d'inmigrantes de llingua non portuguesa, d'Europa y Asia. Los principales contingentes fueron italianos y españoles, qu'adoptaron el portugués dempués d'unes poques xeneraciones. Otros inmigrantes, como los alemanes y los xaponeses caltuvieron les sos llingües y el so usu foi más xeneral mientres más xeneraciones. Los inmigrantes de fala alemana[4] empezaron a llegar a partir de 1824. Proveníen non yá d'Alemaña, sni tamién d'otros países con población xermanoparlante como Suiza, Polonia, Austria y Rusia (alemanes del Volga). Mientres los siguientes 100 años d'emigración continua envaloráronse que llegaron unos 300 mil inmigrantes xermanoparlantes a Brasil. La inmigración italiana empezó en 1875 y llevó a cerca de 1,5 millones de persones a Brasil hasta la Segunda Guerra Mundial. Estos inmigrantes falaben diverses variantes de llingües italorromances y galoitalianes. Otros contingentes d'inmigrantes incluyíen españoles, polacos, ucraínos, xaponeses, sirios, libaneses y palestinos. Son la notable esceición de los xermanoparlantes, que caltuvieron la so llingua mientres munches xeneraciones y, en menor midida los italianos, los polacos, los ucraínos y los xaponeses, la mayor parte d'inmigrantes adoptaron el portugués como llingua principal tres unes poques xeneraciones.[5][6]

Portugués de Brasil editar

Ficheru:Dialeutos portugués Brasil.png
Acentos de Brasil: Caipira (1), Cearense (2), Baiano (3), Carioca/Fluminense (4), Gaúcho (5), Mineiro (6), Nordestino (7), Nortista (8), Paulistano (9), Sertanejo (10), Sulista (11).

El portugués ye la llingua oficial de Brasil, y ye la única llingua usada llargamente na educación, los periódicos, radio y TV. Úsase igualmente pa l'alministración y el comerciu. Brasil ye l'únicu país de llingua portuguesa n'América, lo que da a la so cultura un aire distintivo al respective de los sos vecinos hispanofalantes.

El portugués de Brasil desenvolvió carauterístiques propies, que lo estremen claramente del portugués de Portugal. Estes diferencies desenvolver a partir del sieglu XVIII, nel léxicu les diferencies deber a l'adopción de numberosos préstamos de les llingües tupí y africanu, especialmente pa términos de la flora y la fauna. Dientro de Brasil esisten bultables diferencies especialmente na palatalización de /s/ postvocálica, amás de delles diferencies léxiques menores. Mientres el sieglu XX les diferencies léxiques ente la variante europea y americana del portugués por cuenta de les diferencies nos nomes adoptaos pa les innovaciones teunolóxiques (portugués européu comboio 'tren', autocarro 'autobús', portugués americanu trem, ônibus, colos mesmu significaos).[7]

Tres la independencia de Brasil en 1822, el país acoyó a numberosos emigrantes europeos que traxeron les sos propies llingües a Brasil. Esa inmigración tuvo influencia nel portugués local, pero amás creó comunidaes alóctonas nes qu'otres llingües distintes del portugués siguen n'usu.

Llingües autóctones editar

 
Dalgunes de les principales families llingüístiques d'América del Sur. En Brasil destaquen les llingües tupís, les llingües macro-ye y les llingües arawak.

Na dómina del descubrimientu envalórase que nel actual territoriu de Brasil falaben dellos centenares de llingües (seique hasta 400 o 500 llingües, Ayron D. Rodrigues considera que podríen degolar el millar). Anguaño, namái sobreviven unes 180 llingües. D'eses 180, namái 24 (13 %) tienen más de mil falantes; 108 llingües (60 %), tienen ente cien y mil falantes; ente que 50 llingües (27 %) tienen menos de 100 falantes y la metá d'estes (13 %), tienen menos de 50 falantes, lo qu'amuesa que gran parte d'estes llingües tán en serio riesgu d'estinción.[8] Aun así Brasil ye unu de los 8 países megadiversos lingüísticamente nel mundu.

Nos primeros años de colonización, les llingües indíxenes yeren falaes inclusive polos colonu portugueses, qu'adoptaron un idioma mistu basáu na llingua tupí. Por ser falada por casi tolos habitantes de Brasil, conocióse como língua gêral. Inda, nel sieglu XVIII, la llingua portuguesa convertir n'oficial de Brasil, lo que remató cola casi desapaición d'esta llingua común[8] Col pasu de los sieglos, los indios fueron esterminaos o aculturizados pola aición colonizadora y, con eso, centenares d'idiomes escastáronse. Anguaño, les llingües indíxenes son falaes sobremanera nes rexones Norte y Centro-Oeste. Les llingües más falaes son del tueru tupí-guaraní.[8]

La Constitución de 1988 (Art. 210º y 231º) reconoz a los indíxenes el derechu a usar la so llingua, fechu que foi reguláu pola Lei de Diretrizes y Bases da Educação Nacional (en llingua española: Llei de Directrices y Bases de la Educación Nacional), de 1996.[9] Dende 2003, na llocalidá de São Gabriel da Cachoeira (Amazones), tien estatus de llingua oficial, xunto col portugués, el ñe'engatu, el tukano y el baniwa. El censu de 2010 contabilizó 305 etnies distintes en Brasil, que falen 274 llingües distintes. De los indíxenes mayores de 5 años, el 37,4 % falaben una llingua indíxena y el 76,9 % falaben portugués.[10]

Dende'l puntu de vista llingüísticu, les llingües indíxenes de Brasil pertenecen a numberoses families llingüístiques distintes. Munches de les llingües conocíes tán pocu atestiguaes y la so clasificación a adscripción étnica de dellos grupos humanos estinguíos ye dudosa.

Clasificación de les llingües indíxenes de Brasil
Familia Grupu Llingua Territoriu
Llingües arauanes
Una pequeña familia con llingües en Brasil y Perú. Dellos autores consideren qu'estes llingües taríen emparentaes col arawak.
 
Dení-Kulina Kulina Acre
Dení Amazones
Paumarí Paumarí Amazones
Madí Jaráwara Amazones
Jamamadí Amazones
Banawá Amazones
Sorowahá Sorowahá Amazones
Arauá Arauá Amazones
Llingües arawak
Trátase de la familia de llingües amerindies con más llingües en Suramérica.

 

Septentrional Alto Amazones Kurripako Amazones
Tariana Ríu Vaupés
Baré Amazones
Baniwa (de Guayana) Roraima
Yabaana (†) ríu Marauiá
Kaishana (†) Amazones
Manao (†) Amazones
Bahwana (Chiriana) (†) Amazones
Mariaté (†) Amazones
Mariaté (†) ríu Iça (Amazones)
Pasé (†) ríu Iça (Amazones)
Wainumá (†) ríu Iça (Amazones)
Waraikú (†) ríu Juraí (Amazones)
Wirina (†) ríu Branco (Amazones)
Yumana (†) río Puré (Amazones)
Wapishano Wapishana Roraima
Mapidiano Roraima
Palikur Palikur Amapá
Marawa (†) Amapá
Aruã (Aruano) (†) Pará
Central Salumã Enawenê nawê Mato Grosso
Paresí-Waurá Paresí (Haltiti) Mato Grosso
Waurá Mato Grosso
Mehinaku Mato Grosso
Yawalapiti Mato Grosso
Kustenaú (†) Mato Grosso
Meridional Piro-Apuriná Piro Acre
Chontaquiro Acre
Apuriná Acre
Llingües caribes
Una familia de les principales families de Suramérica. Conxeturóse un parentescu alloñáu coles llingües tupí y macro-ye.
 
Septentrional Macushí-Kapón Pemón Roraima
Machushí Roraima
Akawaio-Kapong Roraima
Waimiri Atruahí
Waiwai-Sikiana Salumá
Sikiana
Waiwai
Wayana-Trió Apalaí Pará
Tiriyó
Brasil N. Arára
Ikpeng
Meridional Guayana S. Hixkaryana
Kaxuîna
Xingú Bakairí Mato Grosso
Kuikoro-Kalapalo
Matipuhy
Llingües catuquinas
Una pequeña familia de formada por trés llingües íntegramene falaes en Brasil.
Katawixí Katawixí
Kanamarí Kanamarí
Katukina
Llingües chapacura-wañam
Una pequeña familia de llingües falaes en Y. de Brasil y N. de Bolivia.
 
Guaporé Kabixí (Cabishí)
Madeira Oru Win Rondônia
Wari Rondônia
Urupá Rondônia
Torá, Toraz Amazones
Llingües macro-yê
Una familia de llingües altamente diversificada, con una caña importante (lengus yê) y un númberu de llingües menos documentaes aparentemente rellacionaes (esisten duldes sobre la viabilidá como grupu filoxenéticu). Dellos autores ven conexones ente'l nucleu d'esta familia y les llingües tupís y caribes.
 
Akroá (†)
Apinajé
Jaiko (†)
Mẽbêngôkre (Kayapó)
Panará
Suyá
Timbíra
Xavante
Xakriabá
Xerente
Kamakã Kamakã (†) Bahia
Mongoyó (†) Bahia
Menién (†) Bahia
Kotoxó (†) Bahia
Masakará (†) Bahia
Maxakalí Maxakalí Minas Gerais
Kapoxó (†) Minas Gerais
Monoxó (†) Minas Gerais
Makoní (†) Minas Gerais
Malalí (†) Bahia
Pataxó-Hãhãhãy (†) Bahia
Purí Purí (†) Espírito Santo, Rio de Janeiro, São Paulo, Minas Gerais
Coroado (†) Espírito Santo
Coropó (†) Espírito Santo
Karirí Kipeá,Karirí (†)
Kamurú (†)
Dzubukuá (†)
Sabuyá (†)
Borôro Borôro oriental Mato Grosso do Sur
Borôro occidental (†) Mato Grosso
Umotína (†) Mato Grosso
Yabutí Arikapú Rondônia
Jabutí (Djeoromitxi) Rondônia
Guató Guató Mato Grosso
Rikbaktsá Rikbaktsá Mato Grosso
Llingües makú
 
Nadahup Nadëb Amazones
Dâw Amazones
Yuhup Amazones
Llingües mataco-guaicurú
 
Guaykurú Caduveo (Kaduweu) Mato Grosso do Sul
Llingües mura-pirahã
 
Mura-Bohurá (†) Amazones
Pirahã Amazones
Yahahí (†) Amazones
Llingües nambicuaras
 
Septentrional Lakondê
Latundê
Mamaindê
Nagarotê
Tawandê
Meridional N. de Campu |

style="background:white;" |

Manduka
Galera |

style="background:white;" |

N. del Guaporé
Sabanê Sabanê
Llingües pano-tacanas
Una de les families con más llingües distintes en Perú.
 
Pano Yaminawa Cashinawa Acre
Moronawa Acre
Yaminawa Acre
Yawanawa Acre
Chacobo Camannawa Acre
Capanawa Canamari (†) Rondônia
Marubo Amazones
Remu (†) Amazones
Otres Culino (†) Acre
Karipuná (†) Acre
Kaxawiri Acre
Matsés, Mayoruna Amazones
Nokamán (†) Acre
Nocamán (†) Acre
Poyanawa (†) Acre
Tutxinawa (†) Acre
Llingües tucanas
Esta familia ta formada por gran númberu de llingües alcontraes nel sur de Colombia y en parte Brasil.
Central Cubeo Amazones
Oriental Piratapuya Amazones
Tukano Amazones
Tuyuca Amazones
Guanano Amazones
Llingües tupí
Trátase de la familia de llingües amerindies con más llingües en Suramérica, especialmente en Brasil.
 
Arikem Arikem Rondônia
Karitiâna Rondônia
Awetí Awetí (awetö) Mato Grosso
Mawé Mawé-Sateré Pará, Amazones
Mondé Aruá, Aruáshi Rondônia
Cinta llarga |

style="background:white;" | Mato Grosso

Gavião do Jiparaná Rondônia
Kanoé (†) Rondônia
Pelé |

style="background:white;" | Rondônia

Suruí Mato Grosso, Rondônia
Mundurukú Kuruáya Pará
Mundurukú Amazones, Pará
Puruborá Puruborá Rondônia
Ramárama Llabrara, Karo Rondônia
Ramaráma (†) Rondônia
Ntogapíd (†) Rondônia
Urumí (†) Rondônia
Urukú (†) Rondônia
Tuparí Kepkiriwát (†) Rondônia
Makuráp Rondônia
Sakirabiá Rondônia
Tuparí Rondônia
Wayoró Rondônia
Yuruna (Juruná) Jurúna Mato Grosso
Maritsauá (†) Parque Xingú, Mato Grosso
Xipaya Parque Xingú, Mato Grosso
tupí-guaraní subgrupu I Guaraní
Kaiwá
Mbyá
Nhadéva (Chiripá)
Guaraní misioneru (†) Misiones Orientales
Xetá (†) Paraná
subgrupu III Cocama-cocamilla Amazones
Omagua Amazones
Potiguára (†) Paraíba
Tupinikim (†) Espírito Santo, Bahia
Tupinambá (†) Mariña atlántica
Tupí (†) São Paulo
Ñe'engatú Amazones
subgrupu IV Asuriní Pará
Avá-canoeiro Goias
Guajajára Maranhão
Suruí do Pará Pará
Parakanã Pará
Tapirapé Mato Grosso
Tembé Maranhão
subgrupu V Asuriní xingú Pará
Araweté Amazones
Kayabí Mato Grosso, Pará
subgrupu VI Amundava Rondônia
Apiacá Mato Grosso
Júma (†) Amazones
Karipúna (†) Amapá
Karipuná (†) Rondônia, Acre
Paranawát (†) Rondônia
Tenharim Amazones y Rondônia
Tukumanféd (†) Rondônia
Uru-ew-wau-wau Rondônia
Wiraféd (†) Rondônia
Morerebi Amazones
subgrupu VII Kamayurá Mato Grosso
subgrupu VIII Anambé (†) Pará
Amanayé (†) Pará
Emerillon
Guajá Maranhão, Pará
Wayampi
Zo'é Pará
Turiwára (†) Pará
Urubú-kaapor Maranhão
Otros Aurá (†) Maranhão
Llingües yanomami
Una pequeña familia de llingües falaes en Venezuela y Brasil.
Yanam Yanam-Ninam Roraima
Tsanumá Sanumá Roraima
Yanomam Yanomámi Roraima
Yanomamö Roraima
Llingües aisllaes
Intentóse arrexuntar estes llingües en families más amplies, anque ensin ésitu.
Aikanã Rondônia
Irantxe (Mynky) Alto Jurena, Mato Grosso
Kanoê (Kapixanã) Rondônia
Kwazá (Koiá) Rondônia
Sapé Rondônia
Tikuna Amazones
Trumaí Altu Xingú
Tuxá (tushá) (†) Bahia, Pernambuco
Llingües ensin clasificar
Amás esiste un conxuntu de llingües con documentación bien escasa y referencies a llingües de pueblos escastaos, que nun pudieron ser clasificaes. Ver por casu Llingües ensin clasificar de Suramérica.
Arára (†) Rondônia
Atikum (Uamué) (†) Pernambuco, Bahia
Baenã (†) Bahia
Gamella (Curinsi) (†) Maranhão
Kambiwá (cambioá) (†) Pernambuco
Karahawyana Amazones
Katembrí (Mirandela) (†) Bahia
Korubo (†) Amazones
Kukurá (Kokura) (†) Mato Grosso
Maku (†) Roraima
Matanawí (†)
Natú (†) Bahia, Pernambuco
Oti (Chavante) (†) São Paulo
Pankararú (†) Pernambuco, Alagoas
Tarairiú (†) Pernambuco, Paraíba, Rio Grande do Norte
Taruma (†) Pará
Tingui-boto (Carapató) (†) Alagoas
Tremembé (†) (Itarema) Ceará
Truká (†) Bahia, Pernambuco
Xukurú (Xocó) (†) Pernambuco
Yurí (Carabayo) ríu Caquetá

Llingües alóctonas editar

Amás del portugués d'orixe européu, en Brasil esisten otra llingües alóctonas, trayíes por grupos d'inmigrantes al actual Brasil que se siguen usando llargamente. L'usu d'estes llingües tien ciertu prestíu y anguaño hai un creciente enclín a cooficializar otres llingües nos conceyos poblaos por inmigrantes (como les llingües italiana, alemana, xaponesa, Árabe, Polaca y Ucraniana) o indíxenes nel norte del país, al traviés de llevantamientu del Inventariu Nacional de la Diversidá Llingüística instituyíu por decretu pol ex-presidente Luis Inácio Lula da Silva el 9 d'avientu de 2010,[11] que va analizar propuestes de revitalización d'eses llingües nel país[12]

Tamién los estaos Santa Catarina[13][14] y Rio Grande do Sul tienen el talian como patrimoniu llingüísticu aprobáu oficialmente nel estáu (yá'l alemán, de gran algame nestos dos estaos, nun foi oficializáu entá por non haber un consensu ente la normalización de la forma hunsriqueana, o la pomerana, o l'adopción de los dos modalidaes al empar),[15][16] ente que Espírito Santo tien a valir dende agostu de 2011 la Enmienda Constitucional 11/2009, qu'inclúi nel artículu 182 de la Constitución Estatal la llingua pomerana y l'alemana como patrimonios culturales d'esti estáu.[17][18][19][20]

Idioma español editar

L'idioma español en Brasil ye faláu nes zones fronterices estremeres con países hispanofalantes, sobremanera por dellos brasilanos que tán en contautu con persones d'orixe venezolanu, colombianu, peruanu, bolivianu, paraguayu, arxentín, uruguayu y ecuatorianu la mayor parte d'ellos dedicaos al comerciu. Hai 460 018 falantes nativos d'español. La mayoría son inmigrantes españoles (125 150),[21] bolivianos (50 240) y arxentinos (42 202).[22] Nos estaos de Rio de Janeiro y São Paulo, l'estudiu y conocencia del español ye obligatoriu por mandatu constitucional. El númberu total de falantes d'español, incluyendo los que lo falen como segunda llingua y los estudiantes, xube a 6.676.000 de persones.[23]

Referencies editar

  1. «Languages of Brazil». Ethnologue. Consultáu'l 9 de xunu de 2008.
  2. Línguas Africanes
  3. Línguas indíxenes
  4. "German" here meaning varied germanic dialects spoken in Germany and other countries, not standard German.
  5. Línguas europeias
  6. Polítiques llingüístiques e a conservação da língua alemã no Brasil
  7. History – Brazilian Portuguese
  8. 8,0 8,1 8,2 Plurilinguismo no Brasil - Artículu publicáu pola UNESCO sobre les llingües brasilanes
  9. Non AM, alunos indíxenes reivindicam livros didáticos na língua Hup
  10. http://www.ibge.gov.br/home/presidencia/noticies/noticia_visualiza.php?id_noticia=2194&id_pagina=1 Censu 2010: população indíxena é de 896,9 mil, tem 305 etnies y fala 274 idiomes
  11. Presidente instituye inventariu
  12. Decretu cria Inventário Nacional da Diversidade Linguística (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  13. LEI Nᵘ 14.951, de 11 de novembro de 2009
  14. Rotary presenta aiciones na Cámara. FEIBEMO sopelexa cultura italiana
  15. Aprobáu proyeutu que declara'l talian como patrimoniu de RS, últimu accesu'l 21 d'agostu de 2011.
  16. Talian: A língua vêneta de além mar
  17. O povo pomerano nun YE
  18. Plenariu aprueba en segunda vuelta la PEC de patrimoniu
  19. Apega Constitucional na Íntegra
  20. «ALEES - PEC que trata del patrimoniu cultural que vuelve al Plenário». Archiváu dende l'orixinal, el 14 d'avientu de 2013. Consultáu'l 8 d'avientu de 2013.
  21. Datos del INE, 2016
  22. oestrangeirodotorg.files.wordpress.com (2012)
  23. Informe del Institutu Cervantes del 2015 (páx. 8, 10 y 14) Archiváu el 12 de xineru de 2016 na Wayback Machine.).

Bibliografía editar