La Xunión Soviética (rusu: Советский Союз tr.: Sovietsky Soyuz), oficialmente nomada Xunión de Repúbliques Socialistes Soviétiques (XRSS, rusu: Сою́з Сове́тских Социалисти́ческих Респу́блик tr.: Soyuz Sovétskij Sotsialistícheskij Respublik; Tocante a esti soníu pronunciación ; abreviáu СССР, SSSR)[3] foi un Estáu federal constitucionalmente socialista qu'esistió n’Eurasia ente 1922 y 1991. El nome emplegáu informalmente ente los residentes foi la Xunión (Soyuz).

República Socialista Federativa Soviética de Rusia
República de Letonia (1918-1940)
República Socialista Federativa Soviética de Rusia
República Socialista Soviética d'Ucraína
República Socialista Soviética de Bielorrusia
República Federal Socialista Soviética de Transcaucasia
Segunda República Polaca
Xunión Soviética
(de 30 avientu 1922 a 26 avientu 1991)
Rusia
Ucraína
Bielorrusia
Moldavia
Xeorxa
Armenia
Azerbaixán
Kazakstán
Uzbequistán
Turkmenistán
Kirguistán
Taxiquistán
Estonia
Letonia
Lituania
Estaos postsoviéticos
Comunidá d'Estaos Independientes
estáu desapaecíu
bandera de la Xunión Soviética escudu de la Xunión Soviética
Lema nacional ¡Proletarios de tolos países, xuníos!
Himnu nacional Himno nacional de la Unión Soviética (es) Traducir
Alministración
Nome oficial Союз Советских Социалистических Республик (ru)
ברית המועצות (he)
Capital Moscú (de 30 avientu 1922 a 26 avientu 1991)
Forma de gobiernu república soviética (de 6 xunetu 1923 a 1936)
República parllamentaria (de 1936 a 26 avientu 1991)
unipartidismu
Federación
dictadura comunista (es) Traducir
Presidente de la Xunión Soviética Mikhaíl Gorbachov (dende 1r ochobre 1988)
Viceprimer ministro de la Unión Soviética (es) Traducir Iván Siláyev (dende 6 setiembre 1991)
Llingües oficiales rusu
Relixón oficial ateísmu d'estáu, ateísmu y estáu laicu[1]
División
Rellaciones diplomátiques
Miembru de
Xeografía
Coordenaes 65°N 90°E / 65°N 90°E / 65; 90
Superficie 22402200 km²
Llendaba con Checoslovaquia, Finlandia, Irán, Turquía, República Popular de Mongolia, República Popular China, Corea del Norte, Afganistán, Xapón, Polonia, República Popular de Polonia, Bulgaria, República Socialista de Rumanía, Estaos Xuníos, Rumanía, Imperiu del Xapón, República d'Estonia (1920-1940), República de Lituania (1918–1940), República de Letonia (1918-1940), Alemaña nazi y Hungría
Demografía
Población 293 047 571 hab. (1989)
Densidá 13,08 hab/km²
Xentiliciu soviéticu (masculín singular)
soviética (femenín singular)
Economía
Moneda Rublu soviéticu
Dominiu d'Internet .su
Códigu ISO 810 / SUN / ensin valor y SU
Cambiar los datos en Wikidata

La Xunión Soviética tuvo un sistema políticu de partíu únicu domináu pol Partíu Comunista hasta 1990[4] y anque yera una xunión federal de 15 repúbliques soviéticas subnacionales, l'Estáu soviéticu foi estructuráu baxo un Gobiernu nacional y una economía altamente centralizaos.

La revolución rusa de 1917, que provocó la cayida del Imperiu rusu, tuvo como socesor al Gobiernu Provisional Rusu, que foi de corta duración, debíu a que los bolxeviques gañaron la Guerra Civil Rusa y fundaron la Xunión Soviética n’avientu de 1922 cola fusión de la República Socialista Federativa Soviética de Rusia, la República Federal Socialista Soviética de Transcaucasia, la República Socialista Soviética d'Ucraína y la República Socialista Soviética de Bielorrusia.

Tres el decesu del primer líder soviéticu, Vladímir Lenin, en 1924, Josif Stalin acabó ganando la llucha pol poder[5] y dirixió’l país a traviés d'una industrialización a gran escala con una economía centralizada y, al mesmu tiempu, con represión política.[5][6] En xunu de 1941, mientres la Segunda Guerra Mundial, Alemaña xunto a los sos aliaos invadió la Xunión Soviética, un país col que firmó un pactu de non-agresión. Cuatro años dempués d'una guerra brutal, la Xunión Soviética emerxió victoriosa como una de les dos superpotencies del mundu, xunto a los Estaos Xuníos.

La Xunión Soviética y los sos Estaos satélites d'Europa oriental tuvieron involucraos na Guerra Fría, que foi una llarga llucha ideolóxica y política mundial escontra los Estaos Xuníos y los sos aliaos del bloque occidental; finalmente la XRSS cedió énte los problemes económicos y los disturbios políticos internos y esternos.[7][8] Mientres esta dómina, la Xunión Soviética consiguió ser el modelu de referencia pa futuros Estaos socialistes. Dende 1945 hasta 1991, la Xunión Soviética y los Estaos Xuníos dominaron l'axenda mundial de la política económica, asuntos esteriores, operaciones militares, intercambiu cultural, progresos científicos, incluyendo l'entamu de la esploración espacial, y deportes (incluyíos los Xuegos Olímpicos). A finales de la década de 1980, l'últimu líder soviéticu Miḥaíl Gorbachov trató de reformar l'Estáu coles sos polítiques de la perestroika y glasnost, pero la Xunión Soviética derrumbóse y foi disuelta formalmente n’avientu de 1991 tres el fallíu intentu de golpe d'Estáu d'agostu.[9] Dempués d'esto, la Federación de Rusia asumió los sos derechos y obligaciones.[10]

Los llindares xeográficos de la Xunión Soviética variaron conl tiempu, pero tres les sos postreres anexones territoriales principales y la ocupación de los países Bálticos (Lituania, Letonia, y Estonia), del este de Polonia, Besarabia, y dellos otros territorios mientres la Segunda Guerra Mundial, dende 1945 hasta la disolución, los llindares correspondieron aproximadamente a aquellos de la estinta Rusia Imperial, coles esclusiones notables de Polonia, la mayor parte de Finlandia, y Alaska.

Repúbliques Soviétiques editar

Historia de la Xunión Soviética editar

 
Bandera de la XRSS

Revolución de 1917 y guerra civil editar

El periodu de Lenin editar

Stalin editar

Guerra Fría editar

Perestroika y Glastnost editar

Disolución editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.departments.bucknell.edu/russian/const/36cons04.html.
  2. Afirmao en: Carta de les Naciones Xuníes. Llingua de la obra o nome: xaponés.
  3. Советский Союз, Sovetski Soyuz; cf. Union of Soviet Socialist Republics. Britannica.
  4. Bridget O'Laughlin (1975) Marxist Approaches in Anthropology Annual Review of Anthropology Vol. 4: páxs. 341–70 (October 1975) (doi:10.1146/annurev.an.04.100175.002013).
    William Roseberry (1997) Marx and Anthropology Annual Review of Anthropology, Vol. 26: páxs. 25–46 (October 1997) (doi:10.1146/annurev.anthro.26.1.25)
  5. 5,0 5,1 Robert Service. Stalin: A Biography. 2004. ISBN 978-0-330-41913-0
  6. Crile, George (2003). Charlie Wilson's War: The Extraordinary Story of the Largest Covert Operation in History. Atlantic Monthly Press. ISBN 0871138549.
  7. Mr. David Holloway (1996). Stalin and the Bomb. Yale University Press, páx. 18. ISBN 978-0300066647.
  8. Turner 1987, p. 23
  9. Byrd, Peter, «Cold War (entire chapter)», en McLean, Iain; McMillan, Alistair, Cold War (entire chapter), Oxford University Press, ISBN 0192802763, https://books.google.com/?id=xLbEHQAACAAJ, consultáu'l 2008-06-16 
  10. «Rusia ye agora la parte de tou tratáu nos que l'antigua Xunión Soviética foi una de les partes, y tien los mesmos derechos y obligaciones que l'antigua Xunión Soviética, escepto na medida que los axustes se requieran necesariamente, por exemplu, pa tener en cuenta’l cambio na estensión territorial. [...] La Federación Rusa continúa la personalidá xurídica de la ex Xunión Soviética y poro nun ye un Estáu socesor nel sentíu recién mencionáu. Les otres ex repúbliques soviétiques son los Estaos socesores.», United Kingdom Materials on International Law 1993, BYIL 1993, páxs. 579 (636).

Enllaces esternos editar